Salut

1. Les competències de la Salut Pública són: (marca la resposta INCORRECTA): a. Promoció de la salut. b. Investigació en malalties oncològiques. c. Reducció de l’impacte de les emergències i desastres de salut. d. Tenir cura de la vigilància epidemiològica.

2. La Salut Pública (senyala la resposta INCORRECTA): a. Posa èmfasi en les recomanacions individuals, per sobre de la creació de polítiques de salut. b. És un dret fonamental de totes les persones. c. Té com objectiu reduir les desigualtats en salut. d. Els seus principis són el respecte als drets humans i la justícia social efectiva.

3. En relació als antecedents històrics de la Salut Pública: a. La Revolució Industrial és considerat un dels moments històrics on la Salut Pública tenia més força. b. El descobriment dels antibiòtics i les sulfamides a l’anomenada Era Terapèutica, va suposar un debilitament de la Salut Pública. c. Actualment considerem que es pot atribuir a la medicina científica de forma exclusiva èxits en relació a la reducció en la tassa de mortalitat i l'augment de l’esperança de vida. d. A l’Edat Mitjana, es van construir els primers canals per separar l’aigua potable de les aigües residuals amb l’objectiu d’evitar malalties.

4. Les polítiques de salut: a. Tenen un paper fonamental en els determinats de la salut. b. Tenen la capacitat de reduir els problemes de salut de la població. c. Poden d’agreujar els problemes de salut de la població. d. Totes són certes.

6. Identifica la resposta CORRECTA en relació a les prestacions en matèria de salut pública de la llei 18/2009 de Salut Pública del 22 d’octubre: a. Detecció precoç de malalties cròniques com la diabetis mellitus o la hipertensió arterial. b. Protecció de la salut i la seguretat alimentària. c. Control i seguiment del desenvolupament de l’infant i l’adolescent. d. Investigació en malalties minoritàries.

7. En relació als models sanitaris europeus: a. El model Bismarck és el model que es desenvolupava al nostre país al nostre país fins a la Llei general de Sanitat de 1986 a on va consolidar el model Beveridge. b. El model Beveridge es finança mitjançant quotes obligatòries pagades per empresaris i treballadors i per impostos. c. En el model lliberal, la llibertat d’accés per tothom la garanteix l’assistència sanitària universal així com la lliure prescripció per part del metge. d. El model Bismarck es desenvolupa sobre la base de plans i programes de salut sorgit de les necessitats del país.

8. Una de les principals diferències entre els sistemes seguretat social i els de servei nacional de salut es que: a. Els sistemes de seguretat social tenen afiliació voluntària, mentre que els serveis nacionals de salut tenen afiliació obligatòria. b. La provisió de serveis sanitaris és pública als serveis nacionals de salut i privada en els de seguretat social. c. Els serveis nacionals de salut es financen amb impostos, mentre que els de seguretat social es financen fonamentalment amb cotitzacions o primes comunitaries, no ajustades per risc (socialització del risc). d. En els sistemes de Seguretat social hi ha una forta intervenció de l'estat en la gestió i en el serveis nacionals de salut el control el proporciona el mercat.

10. La principal diferència entre els sistemes seguretat social i els de servei nacional de salut es que: a. Els sistemes de seguretat social tenen afiliació voluntària, mentre que els serveis nacionals de salut tenen afiliació obligatòria. b. La provisió de serveis sanitaris és pública als serveis nacionals de salut i privada en els de seguretat social. c. Els serveis nacionals de salut es financen amb impostos generals, mentre que els de seguretat social es financen fonamentalment amb cotitzacions o primes ajustades per risc. d. Els serveis nacionals de salut es financen amb impostos generals, mentre que els d’assegurança social es financen fonamentalment amb cotitzacions o primes comunitàries, no ajustades per risc.

5. La Governaça o bon govern de la salut, es fomenta en: a. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment la igualtat i la solidaritat. b. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment l’equitat i la solidaritat. c. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment l’equitat i la llibertat individual. d. El respecte als drets humans, la justícia social efectiva, i els principis democràtics, principalment la igualtat i la llibertat individual.

11. Sistema sanitari català: a. El departament de salut, és qui garantitza l’atenció sanitària pública, integral i de qualitat a tots els ciutadans de Catalunya. b. Es va a conectar amb la LOSC 1990 com model mixte, que integra una sola red d’utilització pública a tots els recursos sanitaris. c. El Catsalut está inclós en el sistema sanitari integral d’utilizació pública. d. Catsalud garantitza atenció sanitària de cobertura universal a totes les persones de territori catalá.

12. Els factors sanitaris del sistema sanitari català: a. N'hi Ha només 10 en tot el territori català. b. Son la unitat elemental a través de la qual s’organitzen els serveis d’atenció primària. c. Son l'àmbit a on es desenvolupen i coordinar les activitats de salud, prevención de la malaltia, salut pública i assistencia, nivell d’atenció primària i de les especialidades medicas. d. Están constituits per Regions sanitàries.

13. Els sistemes d’informació sanitària són un conjunt de dades vàlides i fiables que tenen com a objectiu generar informació sobre un aspecte de salut de la població o dels seus determinants. Quina característica han de tenir?. a. Han de contenir la conceptualització de l’aspecte a monitoritzar. b. La recollida de dades s’ha de fer com a mínim 1 cop a l’any. c. Procedeixen només del sistema sanitari. d. Recullen exclusivament indicadores coneguts ja que ….

14. Dins de les activitats de protecció de la salut NO hi ha: a. La Salut alimentaria. b. La salud ambiental. c. El control de la practiques de risc sanitari. d. Immunizations.

15. La globalització tant econòmica com social fa que els organismes internacionals relacionats amb a salut adquireixin un paper fonamental en la salut pública per: a. Afrontar els nous reptes de control de fronteres. b. Afrontar el repte sanitari degut a catàstrofes naturals i la crisis humanitàries provocades per guerres o migracions per motius polítics o econòmics. c. Afrontar el repte econòmic del decreixement. d. Afrontar el repte de controlar les malalties cròniques.

16. És una organització Internacionals amb poder legislatiu d'obligat compliment pels Estats Membres: a. Unió Europea (UE). b. Organització Mundial de la Salut (OMS). c. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OEDC). d. Nacions Unides per a la Infància (UNICEF).

17. En relació a la prevenció primària identifica la resposta INCORRECTA: a. Són accions dirigides a disminuir la incidència d’un problema de salut o factor de risc en una població. b. Podem realitzar-la mitjançant accions com: Promoció de la salut i educació sanitària, vacunacions preventives, potabilització d’aigües, salut mediambiental i salut alimentària. c. Treballem per reduir les complicacions associades al problema de salut. d. Treballem per reduir el risc de nous casos.

18. En relació a la eliminació de productes sanitaris, Identifica la resposta: a. Els residus sanitaris específics líquids corresponents a mostres de sang, hemoderivats i d'altres líquids biològics que no puguin ser abocats pel desguàs, s'han de recollir en recipients rígids impermeables i hermètics. b. Els residus líquids biològics es poden eliminar sempre pel desguàs si estan diluïts amb aigua. c. Les mostres de sang i hemoderivats es poden dipositar en contenidors de residus sòlids urbans. d. Els residus sanitaris líquids no requereixen cap tipus de contenidor específic per a la seva eliminació.

20. NO és una mesura de prevenció primària: a. Immunització contra el tètanus. b. Citologia cervical com cribratge pel càncer de coll d’úter. c. Fluorització de les aigües per prevenir càries. d. Immunització contra el xarampió.

21. Es pot considerar una mesura de prevenció primordial: a. La campanya de vacunació a escoles. b. Les campanyes per evitar riscos en relació a la grip. c. Les accions per la salubritat dels carrers de la ciutat. d. La prohibició de tinença d’armes foc.

22. Identifica la resposta CORRECTE: a. Les vacunes inactivades són les que tenen una immunogenicitat més intensa i de més llarga durada. b. En les vacunes atenuades la immunogenicitat sol ser de llarga durada. c. Les vacunes polivalents contenen una associació de diferents elements antigènics de diferents espècies o microorganismes. d. Les vacunes combinades contenen diferents tipus antigènics de la mateixa espècie, sense immunitat ceuada entre ells.

23. Identifica la resposta INCORRECTA en relació als cribratges en el nostre territori: a. Els programes de detecció precoç que es realitzen en el nostre territori son per cribar càncer de mama, càncer colorectal i càncer de cèrvix, principalment. b. Els programes de cribratge han de promoure l'accessibilitat, l’equitat i l’absència de desigualtats derivades de diferències econòmiques o culturals de les persones susceptibles de cribratge. c. Com a professionals de la salut, hem d’obviar la informació en relació als efectes adversos de les proves de cribratge per tal que la població s’hi adhereixi. d. La participació i l’adherència a un programa de cribratge poden anar-se modificant en el temps o segons zones o territoris, tenint present aspectes culturals i de creences de la població de referència.

24. En relació al concepte d’ètica en salut pública: a. La Salut Pública exigeix una responsabilitat social que a la pràctica es tradueix en el predomini dels principis ètics de justicia i beneficiència. b. Cal tenir present, que les qüestions ètiques en Salut Pública són estàtiques. c. Les mesures de prevenció no poden tenir conseqüències potencialment negatives dons estan pensades per evitar problemes. d. Totes són certes.

25. Factors que es consideren determinants estructurals en les desigualtats en salut segons la OMS?. a. Factors genètics individuals i antecedents familiars. b. Factors relacionats exclusivament amb l’accés als serveis sanitaris. c. Factors psicosocials, conductuals i biològics. d. Factors ambientals naturals com el clima o la geografia.

27. Segons el model del riu, a on és més eficaç intervenir per reduir les desigualtats socials en salut?. a. En el curs baix del riu, ja són més accessibles al sector sanitari i per tant és més fàcil intervenir-hi. b. En el curs mitjà del riu, en els factors entremitjos, ja que com a sanitaris podem intervenir-hi més fàcilment. c. En el curs alt, ja que impacten sobre més factors o factors amb major potencialitat causal. d. Cap és certa.

28. Mesurar la classe social no es fàcil per tal de fer una aproximació podem tenir en compte alguns indicadors com: a. El Nivell educatiu, l’atur o renda. b. El Nivell educatiu, la ocupació o la renda. c. La renda, el nivell educatiu i la economia del territori. d. La renda, l'atur i el PIB del territori.

29. Per mesurar les caractéristiques socioeconòmiques de les àrees de residència fem servir diferents indicadors, indica la resposta CORRECTA: a. El promig de renda, l’index MEDEA i l’índex socioeconòmic territorial (IST) són indicadors compostos. b. L’index MEDEA permet detectar la privació socioeconòmica en petites àrees de les grans cutats. c. L’índex MEDEA permet mesures de petita àrea tant de barris, pobles, ciutats. d. L’IST és un indicador amb baixa taxa de resposta per part de la població.

30. Tenint en compte l’informe sobre els indicadors d’igualtat de gènere a Catalunya de l’any 2023 de l’Observatori Dona, Empresa i Economía de la Cambra de Comerç de Barcelona, quin dels següents resultats sobre treball i mercat laboral reflecteix millor les desigualtats existents entre homes i dones?. a. La bretxa salarial entre homes i dones s’ha eliminat gràcies a la implementació de polítiques de conciliació laboral. b. La maternitat ja no té un impacte significatiu en la trajectòria professional de les dones, gràcies a les polítiques de suport públic implementades. c. La taxa d’ocupació de les dones supera a la dels homes, especialment en els sectors tecnològics. d. Tot i que les dones tenen un nivell educatiu superior al dels homes, i les seves condicions laborals són més precàries, amb més jornades parcials i salaris baixos per hora.

32. S’ha fet un estudi i s’han agafat a 150 persones per saber si () i un altre grup de 150 persones per saber (). Al final comparem el grup de exposats i no exposats quins son els que tenen més risc. De quin estudi epidemiològic estem parlant?. a. Cohort. b. Transversal. c. Cas Control. d. Cas experimental.

33. Segons el que estableix la llei de riscos laborals 31/1995, quin dels següents agents o estructura garanteix la participació dels treballadors en la protecció de la salut laboral a l'empresa?. a. Servei prevenció de riscos laborals. b. Administración laboral. c. La enfermera especializada en Infermeria laboral. d. Comitè de seguretat i salut.

34. En un estudi epidemiològic que investiga la relació entre el consum de formatge i el risc de crisis migranyosa, quina de les següents opcions no és un criteri proposat per Bradford Hil per avaluar la causalitat?. a. Força de l'associació. b. Consistència de l' evidència. c. Significança estadística. d. Temporalitat adequada.

35. En una regió metropolitana, s’ha observat un augment constant en malaltia infecciosa. La incidència es manté per nivells esperats per a la població, però la propagació no s’ha estès més enllà d’aquesta zona geogràfica. Com es classifica?. a. Endèmia. b. Epidèmia. c. Pandèmia. d. Brot epidèmic.

36. S’investiga un brot d’una enfermetat gastrointestinal en una comunitat. Recopila informació sobre la presència de l’enfermetat en individus afectats i no afectats, així com les exposicions prèvies. Després, comparem la freqüència d’exposició entre els dos grupoçs per identificar possibles factors de risc. Objectiu és comprendre millor l’etiología de la enfermetat i prevenir futurs brots. ¿Què tipus d’estudi es porta a terme?. a. Cohorte. b. Transversal. c. Casos I controls. d. Assaig clínic aleatori i controlat.

37. Quin tipus de mesura és el quocient entre les defuncions de persones de 80 a 84 anys i la població de persones de la mateixa edat?. a. Taxa. b. Raó. c. Proporció. d. Risc Relatiu.

42. L’Informe Meadows: els límits del creixement (1972): a. Marca l’inici de la conservació ambiental i estableix les bases del desenvolupament sostenible. b. En l’informe es predeia que a l’any 2006 s'arribaria al límit d’explotació dels recursos fòssils. c. El moviment ambientalista va rebutjar aquest informe. d. Anima a mantenir les tendències de creixement de població, industrialització desmesurada.

43. Durant el desenvolupament industrial, les causes i els determinants de les malalties començaren a canviar degut a: a. Ús de plaguicides a l’agricultura i les llars. b. Acumulació de productes químics a l’aire, aigua i aliments. c. Exposició a soroll. d. Totes les anteriors.

48. Identifica la resposta INCORRECTA en relació al canvi climàtic: a. Es caracteritza per l’augment global de la temperatura mitjana a la terra i els oceans, la fosa dels glaciars polars, major freqüència de fenòmens climàtics extrems (cops de calor, inundacions, sequeres, huracans), esgotament de la fertilitat de la terra i els aqüífers i canvis en la biodiversitat de la biosfera. b. Els efectes del canvi climàtic en la salut humana es categoritzen en efectes directes i indirectes i es distribueixen de manera homogènia al planeta. c. En conseqüència al canvi climàtic observem canvis en la freqüència i distribució geogràfica d’algunes malalties infeccioses que es transmeten per vectors i aigua. d. En conseqüència al canvi climàtic observem un augment del nombre de refugiats ambientals fruit del increment, la freqüència i gravetat dels fenòmens naturals catastròfics.

49. En relació als disruptors endocrins: a. Son químics capaços de mimetitzar-se amb les nostres neurones i, per tan d’alterar el correcte funcionament corporal i afectar negativament nostra salut. b. Només afecten a animals humans i no humans del sexe femení. c. Només entren al cos humà a través dels aliments. d. Tenen la capacitat de creuar la barrera placentària i transports mitjà lactància materna.

50. L’ecofeminisme: a. Planteja que cal repartir d’una manera justa l’accés als recursos naturals limitats donat que, han de ser suficients per les generacions futures. b. Planteja que som éssers interdependents: Som natura i formem part d’ella. c. Planteja que som éssers ecodependents: Necessitem que altres humans cuidin de nosaltres, sobretot en determinats moments de major vulnerabilitat com són la infància i la vellesa. d. Totes les anteriors.

Segons el document treballat a l’aula titulat “Presència de contaminants del Conveni d’Estocolm en els aliments de Catalunya. Part I”, quins són els aliments que poden assolir els nivells més elevats de dioxines i furans?. a. Ous. b. Olis vegetals. c. Cereals. d. Peix i marisc.

En un estudi d’una malaltia en el que es van avaluar tots els casos que es van desenvolupar, si el risc relatiu per a l’associació entre una exposició i la malaltia és igual o inferior a 1, aleshores. a. No hi ha associació entre l’exposició i la malaltia. b. L’exposició protegeix contra la malaltia. c. L’associació entre l’exposició i la malaltia es inexistent o negativa. d. El grup de comparació utilitzat no era l’adequat i no es possible establir una associació vàlida.

En un estudi que va començar al 1965, a un grup de 300 adults de Baltimore se li va preguntar sobre el consum d’alcohol. En aquest grup es va estudiar l’aparició de casos de càncer entre 1981 i 1995. De quin tipus de disseny d’estudi es tracta?. a. Estudi de cohorts. b. Estudi transversal. c. Assaig clínic. d. Estudi de casos i controls.

En relació al consum d’energia: a. A mesura que augmenta el progrés ciengfic i tècnic d’una comunitat, disminueix el consum d’energia per persona. b. El progrés social, cultural i el benestar no estan vinculats al consum d’energia. c. Paradoxalment, consumim més recursos pel nostre benestar, i això reverteix en menys recursos globals. d. Els països més industrialitzats segueixen augmentant la demanda d’energia en una alta proporció, alhora que mantenen un ritme de creixement de població alt.

L’Informe Meadows: els límits del creixement (1972): a. En l’informe es predeia que a l’any 2006 s'arribaria al límit d’explotació dels recursos fòssils. b. El moviment ambientalista va rebutjar aquest informe. c. Marca l’inici de la conservació ambiental i estableix les bases del desenvolupament sostenible. d. Anima a mantenir les tendències de creixement de població, industrialització desmesurada.

Identifica la resposta INCORRECTA en relació al canvi climàtic: a. Es caracteritza per l’augment global de la temperatura mitjana a la terra i els oceans, la fosa dels glaciars polars, major freqüència de fenòmens climàVcs extrems (cops de calor, inundacions, sequeres, huracans), esgotament de la ferVlitat de la terra i els aqüífers i canvis en la biodiversitat de la biosfera. b. Els efectes del canvi climàVc en la salut humana es categoritzen en efectes directes i indirectes i es distribueixen de manera homogènia al planeta. c. En conseqüència al canvi climàVc observem canvis en la freqüència i distribució geogràfica d’algunes malalVes infeccioses que es transmeten per vectors i aigua. d. En conseqüència al canvi climàVc observem un augment del nombre de refugiats ambientals fruit.

En relació a la vulnerabilitat de l'ésser humà en front als contaminats: a. El sistema nerviós central és més vulnerable durant el desenvolupament embrionari, la infància i en persones majors de 65 anys. b. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment de la seva edat. c. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment de la seu sexe. d. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment del territori on viu.

En relació a la contaminació de l’aire: a. Quan més grans són les pargcules contaminants de l’aire, més perilloses són pels animals humans i no humans. b. L’ozó troposfèric es forma per l’acció de la radiació solar intensa sobre contaminants habituals com l'òxid de nitrogen i els compostos orgànics volàVls procedents dels vehicles. c. L’ozó troposfèric, es troba de manera natural a l'atmosfera terrestre (a uns 20 km d’alçada). d. Quan augmenta l’ozó atmosfèric, augmenta el risc de càncer de pell (sobretot de melanomes) en l'espècie humana.

Les dones presenten major vulnerabilitat als contaminants degut a que: a. Tenen un 15% més de matèria grassa que els homes ho que fa que siguin bioacumuladores de substàncies liposolubles. b. Els productes que afecten al sistema nerviós central tenen facilitada la entrada mitjançant hormones y neurotransmissors del propi cos. c. Existeixen condicions de treball i rols que fan que les dones estiguin més exposades que els homes a agents químics potencialment tòxics. d. Totes les anteriors.

El rendiment d’un sistema sanitari es mesura segons les seves funcions i objectiu en relació a 3 dimensions, on una d’elles és: a. La sostenibilitat, que fa referència a que la gestió del sistema ha de ser ecològica. b. L’efectivitat, que fa referència als èxits de salut poblacional i la satisfacció. c. L’Equitat, que fa referència a la igualtat en el finançament per part de tots els ciutadans. d. L’Eficàcia, que fa referència a aconseguir la millor salut de la població amb la menor quantitat de recursos.

El Consell interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS): a. Te com a finalitat garantir la descentralització del sistema sanitari de l’Estat Espanyol. b. Desenvolupa la política del Govern en matèria de salut. c. És l’òrgan de més alt nivell, els seus membres són els màxims responsables de la sanitat a l’Estat Espanyol. d. Està constituït pel president del govern espanyol i els presidents de les Comunitats Autònomes.

Les polítiques de salut: a. Tenen un paper fonamental en els determinats de la salut. b. Tenen la capacitat de reduir els problemes de salut de la població. c. Poden d’agreujar els problemes de salut de la població. d. Totes són certes.

1. La Salut pública es defineix com el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat, mitjançant la mobilització de recursos humans i materials, per protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut pública. Les seves competències són: (marca la resposta INCORRECTA). a. Promoció de la salut. b. Reducció de l’impacte de les emergències i desastres de salut. c. Tenir cura de la vigilància epidemiològica. d. Investigació en malalties oncològiques.

2. La Salut Pública (senyala la resposta INCORRECTA): a. És un dret fonamental de totes les persones. b. Té com objectiu reduir les desigualtats en salut. c. Els seus principis són el respecte als drets humans i la justícia social efectiva. d. Posa èmfasi en les recomanacions individuals, per sobre de la creació de polítiques de salut.

3. En relació als antecedents històrics de la Salut Pública: a. El descobriment dels antibiòtics i les sulfamides a l’anomenada Era Terapèutica, va suposar un debilitament de la Salut Pública. b. Actualment considerem que es pot atribuir a la medicina científica de forma exclusiva èxits en relació a la reducció en la tassa de mortalitat i l’augment de l’esperança de vida. c. La Revolució Industrial és considerat un dels moments històrics on la Salut Pública tenia més força. d. A l’Edat Mitjana, es van construir els primers canals per separar l’aigua potable de les aigües residuals amb l’objectiu d’evitar malalties.

4. Les polítiques de salut: a. Tenen un paper fonamental en els determinats de la salut. b. Tenen la capacitat de reduir els problemes de salut de la població. c. Poden d’agreujar els problemes de salut de la població. d. Totes són certes.

7. Segons la Declaració de Shanghai quins són els pre-requisits per que les persones puguem triar les opcions més saludables?. a. Coneixement, accessibilitat i poder de decisió. b. Poder de decisió i accessibilitat. c. Coneixements, habilitats i aptituds. d. Voluntat i intenció pel canvi d’estils de vida.

10. La principal diferència entre els sistemes seguretat social i els de servei nacional de salut es que: a. Els sistemes de seguretat social tenen afiliació voluntària, mentre que els serveis nacionals de salut tenen afiliació obligatòria. b. La provisió de serveis sanitaris és pública als serveis nacionals de salut i privada en els de seguretat social. c. Els serveis nacionals de salut es financen amb impostos generals, mentre que els de seguretat social es financen fonamentalment amb cotitzacions o primes ajustades per risc. d. Els serveis nacionals de salut es financen amb impostos generals, mentre que els d’assegurança social es financen fonamentalment amb cotitzacions o primes comunitàries, no ajustades per risc.

11. El rendiment d’un sistema sanitari es mesura segons les seves funcions i objectiu en relació a 3 dimensions, on una d’elles és: a. La sostenibilitat, que fa referència a que la gestió del sistema ha de ser ecològica. b. L’efectivitat, que fa referència als èxits de salut poblacional i la satisfacció. c. L’Equitat, que fa referència a la igualtat en el finançament per part de tots els ciutadans. d. L’Eficàcia, que fa referència a aconseguir la millor salut de la població amb la menor quantitat de recursos.

12. El Consejo interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS): a. Te com a finalitat garantir la descentralització del sistema sanitari de l’Estat Espanyol. b. Desenvolupa la política del Govern en matèria de salut. c. És l’òrgan de més alt nivell, els seus membres són els màxims responsables de la sanitat a l’Estat Espanyol. d. Està constituït pel president del govern espanyol i els presidents de les Comunitats Autònomes.

13. El PINSAP: a. És el Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública i es la concreció de la salut a totes les polítiques al territori Català. b. Implica a tot el Govern (autonòmic i local) i a la societat perquè puguin capitalitzar la seva influencia política sobre la salut. c. Està lligat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la OMS. d. Totes són correctes.

14. El CatSalut: a. És l’encarregat de proveir salut a la població de Catalunya. b. És l’asseguradora pública de Catalunya, que garanteix l’atenció sanitària de cobertura pública a la població. c. Està inclòs en el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT). d. Marca les polítiques de planificació i avaluació de la sanitat catalana.

23. Al mesurar la posició socioeconòmica, la variable que sol tenir una major taxa de no resposta és: a. El nivell educatiu. b. La renta. c. La ocupació. d. L’àrea de residencia.

24. En relació a l’accés i la utilització dels serveis de salut, marca la resposta correcta: a. La població immigrant fa un major ús dels serveis de salut que la població autòctona perquè té pitjor salut. b. El sistema nacional de salut de l’estat espanyol ofereix cobertura universal per a la població, inclòs la població immigrant. c. No hi ha diferències en les condicions d’accés a l’atenció sanitària per a la població immigrant entre les comunitats autònomes. d. Existeixen algunes barreres d’accés als serveis de salut especifiques per a la població immigrant.

25. En relació a la producció de l’evidència científica, marca la resposta FALSA: a. Les recomanacions terapèutiques han d’indicar quan es raonable extrapolar dades d’estudis predominantment masculins a la població femenina. b. La representació de les dones en els assajos clínics ha estat marginal. c. Les noves polítiques fan que sigui més fàcil justificar el baix de gènere en els estudis científics. d. Les dones reben tècniques diagnostiques i intervencions terapèutiques menys adequades que els homes.

26. Segons la informació tramesa a la taula rodona sobre la Violència de gènere, indica la resposta FALSA: a. Els moviments feministes treballen accions reactives però no accions preventives. b. Els moviments LGTBI+ sempre han “anat de la mà” dels moviments feministes. c. Quan parlem de violència de gènere també parlem de desigualtat. d. La perspectiva de gènere es té en compte en algunes polítiques que es promulguen, però hauria de tenir-se en compte en totes.

27. Entre les funcions que desenvolupa una infermera amb especialitat d’Infermeria del Treball en un Servei de prevenció de riscos laborals NO es troba: a. Recerca i formació en la seva àrea de coneixement. b. Assistència sanitària en casos d’urgència que es produeixen a l’entorn laboral. c. Exàmens de salut periòdics. d. Rehabilitació dels danys a la salut relacionats amb l’activitat laboral.

28. L’epidemiologia. a. Forma part de la medicina tropical i ajuda al disseny i al desenvolupament de les polítiques de prevenció. b. És l’estudi de la distribució i dels determinants d’estats o esdeveniments relacionats amb la salut i l’aplicació d’aquests estudis al control de qualitat assistencial del sistema sanitari. c. És l’estudi de la distribució dels patògens relacionats amb les malalties infeccioses. d. És l’estudi de com es distribueixen les malalties en les poblacions i els factors que determinen o influeixen en aquesta distribució.

29. Marca la resposta INCORRECTE. El fet que un estudi trobi una relació estadísticament significativa entre una exposició i un efecte. a. Pot ser degut a errors sistemàtics (biaixos). b. Pot ser degut a errors aleatoris. c. Indica que l’exposició es una causa de l’efecte estudiat. d. Un sol estudi no es suficient per establir relacions causals.

30. Els resultats d’un estudi realitzat a Galicia van concloure que un antihipertensiu retardava l’evolució de la malaltia de Parkinson. Aquests resultats es van trobar també en un estudi realitzat al Regne Unit i un altre realitzat a Dinamarca. Quin principi de causalitat de Bradford Hill compleix aquesta troballa?. a. Força de l’associació. b. Consistència. c. Coherència. d. Analogia.

31. Que una malaltia sigui endèmica significa: a. Que es dona en una població limitada, en un curt període de temps i en una petita àrea geogràfica. b. Que està present habitualment en poblacions humanes de zones geogràfiques concretes. c. Que afecta a un gran nombre de països simultàniament. d. Que mostra un patró estacional i es propaga a partir d’una font comuna.

32. La morbiditat és: a. Total de malaltia o lesions i discapacitats presents a un país. b. Signes i símptomes deguts a la malaltia o malalties presents en una persona, grup o població. c. Un determinant individual que augmenta la probabilitat de que la persona portadora pateixi una malaltia. d. Defuncions registrades en un grup o població.

34. Marca la resposta INCORRECTE sobre la freqüència de la malaltia: a. La proporció de casos de malaltia en un determinant moment en una població en un lloc concret s’anomena prevalença. b. La proporció de casos nous d’una malaltia entre els susceptibles de patir-la, quan es segueix a un grup de persones que no patien aquesta malaltia a l’iniciar el seu seguiment, s’anomena incidència acumulada d’aquesta malaltia. c. La raó de casos nous respecte els casos antics s’anomena incidència. d. Els valors de la incidència i la prevalença són sempre entre 0 i 1, sense unitats, i es solen expressar en %.

35. En un estudi d’una malaltia en el que es van avaluar tots els casos que es van desenvolupar, si el risc relatiu per a l’associació entre una exposició i la malaltia és igual o inferior a 1, aleshores: a. No hi ha associació entre l’exposició i la malaltia. b. L’exposició protegeix contra la malaltia. c. L’associació entre l’exposició i la malaltia es inexistent o negativa. d. El grup de comparació utilitzat no era l’adequat i no es possible establir una associació vàlida.

36. En una investigació sobre apòsits per al tractament de nafres per pressió ni les persones participants, ni qui aplicaven el tractament o el placebo, ni qui valorava les dades o resultats obtinguts, coneixen quins participants es troben al grup d’estudi i quins al grup control. Quin tipus d’emmascarament s’ha portat a terme?. a. Doble cec. b. Simple cec. c. Triple cec. d. Quasi-experimental.

37. En un estudi que va començar al 1965, a un grup de 300 adults de Baltimore se li va preguntar sobre el consum d’alcohol. En aquest grup es va estudiar l’aparició de casos de càncer entre 1981 i 1995. De quin tipus de disseny d’estudi es tracta?. a. Estudi de cohorts. b. Estudi transversal. c. Assaig clínic. d. Estudi de casos i controls.

38. Es va demanar als residents de 3 pobles amb 3 tipus de diferents subministraments d’aigua que participessin en un estudi per identificar als portadors de còlera. Degut a que s’havien produït diferents morts per còlera recentment, quasi tots els residents van participar. A continuació es va calcular i es va comparar la proporció dels residents en cada poble que eren portadors. De quin tipus de disseny d’estudi es tracta?. a. Estudi de cohorts. b. Estudi transversal. c. Assaig clínic. d. Estudi de casos i controls.

39. Segons la informació transmesa al Seminari: Els tòxics a la llar, edifici malalt i la seva relació amb la salut, quan podem considerar que un edifici està malalt?. a. Quan més del 20-30% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes. b. Quan més d’un 40% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes. c. Quan més d’un 60% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes. d. Quan més d’un 80% de les persones que en fan ús de manera habitual presenten símptomes.

40. Identifica la resposta INCORRECTA: a. Les dosis baixes a substàncies disruptors endocrines provoquen efectes en el nostre organisme. b. Els efectes adversos per a la salut de l’exposició a tòxics poden manifestar-se just després de l’exposició, anys després de l’exposició, i inclús en les properes generacions. c. Segons l’etiquetatge dels envasos, aquells que més hauríem d’evitar són els dels números 1,3,6 i 7. d. L’exposició a gas redó és la primera causa de càncer de pulmó.

41. En relació al consum d’energia: a. A mesura que augmenta el progrés científic i tècnic d’una comunitat, disminueix el consum d’energia per persona. b. El progrés social, cultural i el benestar no estan vinculats al consum d’energia. c. Paradoxalment, consumim més recursos pel nostre benestar, i això reverteix en menys recursos globals. d. Els països més industrialitzats segueixen augmentant la demanda d’energia en una alta proporció, alhora que mantenen un ritme de creixement de població alt.

42. L’Informe Meadows: els límits del creixement (1972): a. En l’informe es predeia que a l’any 2006 s’arribaria al límit d’explotació dels recursos fòssils. b. El moviment ambientalista va rebutjar aquest informe. c. Marca l’inici de la conservació ambiental i estableix les bases del desenvolupament sostenible. d. Anima a mantenir les tendències de creixement de població, industrialització desmesurada.

43. Durant el desenvolupament industrial, les causes i els determinants de les malalties començaren a canviar degut a: a. Ús de plaguicides a l’agricultura i les llars. b. Acumulació de productes químics a l’aire, aigua i aliments. c. Exposició a soroll. d. Totes les anteriors.

44. En relació a la vulnerabilitat de l’ésser humà en front als contaminats: a. El sistema nerviós central és més vulnerable durant el desenvolupament embrionari, la infància i en persones majors de 65 anys. b. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment de la seva edat. c. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment de la seu sexe. d. L’ésser humà presenta la mateixa vulnerabilitat en front als contaminants independentment del territori on viu.

45. Les dones presenten major vulnerabilitat als contaminants degut a que: a. Tenen un 15% més de matèria grassa que els homes ho que fa que siguin bioacumuladores de substàncies liposolubles. b. Els productes que afecten al sistema nerviós central tenen facilitada la entrada mitjançant hormones y neurotransmissors del propi cos. c. Existeixen condicions de treball i rols que fan que les dones estiguin més exposades que els homes a agents químics potencialment tòxics. d. Totes les anteriors.

46. La individualitat bioquímica en relació a la vulnerabilitat en vers als tòxics depèn de: Identifica la resposta INCORRECTE. a. Factors genètics. b. Territori de residencia de la persona. c. Estat nutricional del fetus i la sobrecàrrega tòxica durant la gestació. d. Estat nutricional en el moment d’exposició al tòxic.

47. En relació a la contaminació de l’aire: a. Quan més grans són les partícules contaminants de l’aire, més perilloses són pels animals humans i no humans. b. L’ozó troposfèric es forma per l’acció de la radiació solar intensa sobre contaminants habituals com l’òxid de nitrogen i els compostos orgànics volàtils procedents dels vehicles. c. L’ozó troposfèric, es troba de manera natural a l’atmosfera terrestre (a uns 20 km d’alçada). d. Quan augmenta l’ozó atmosfèric, augmenta el risc de càncer de pell (sobretot de melanomes) en l’espècie humana.

1. Quina és la principal funció de la vigilància epidemiològica?. a. Prevenir l'aparició de brots. b. Monitoritzar les tendències de salut pública. b. Monitoritzar les tendències de salut pública. c. Diagnosticar malalties cròniques. d. Tractar pacients de malalties transmissibles.

2. Segons l'OMS, quins són els determinants socials de la salut?. a. Factors genètics i biològics. b. Factors socials, econòmics i mediambientals. c. Només el nivell educatiu i l'accés als serveis de salut. d. Exclusivament les condicions laborals.

3. Quina de les següents no és una funció de Salut Pública segons la Llei 18/2009?. a. Promoció de la salut. b. Vigilància epidemiològica. c. Assistència mèdica directa a pacients. d. Prevenció de la malaltia.

4. En què consisteix el principi d'equitat en un sistema sanitari?. a. Tractar a tothom exactament igual. b. Assegurar recursos segons les necessitats individuals. c. Proporcionar atenció només a grups vulnerables. d. Centrar-se únicament en l'eficiència econòmica.

5. Quina és la diferència principal entre un model Beveridge i un model Bismarck?. a. El model Beveridge es finança mitjançant quotes, mentre que el Bismarck amb impostos. b. El model Beveridge garanteix cobertura universal, el Bismarck no. c. El model Bismarck es basa en assegurances socials, el Beveridge en impostos. d. No hi ha diferències rellevants.

6. Quina de les següents és una acció de prevenció primària?. a. Cribratge de càncer de mama. b. Vacunació contra la grip. c. Tractament d'hipertensió arterial. d. Rehabilitació després d'un infart.

7. Què implica la declaració d'Ottawa sobre promoció de la salut?. a. La priorització dels tractaments individuals. b. L'empoderament de les comunitats per millorar la seva salut. c. La dependència exclusiva de polítiques governamentals. d. La limitació d'accions a factors ambientals.

8. Quins són els principis fonamentals de la Salut Pública segons l'OMS?. a. Eficiència econòmica i equitat. b. Justícia social i drets humans. c. Accessibilitat i eficiència tecnològica. d. Universalitat i sostenibilitat.

9. En relació amb la història de la Salut Pública, quin fet és incorrecte?. a. Els romans van establir normes de sanejament urbà. b. A l'Edat Mitjana hi havia una alta preocupació per la higiene personal. c. La Revolució Industrial va generar nous problemes de salut laboral. d. La vacuna de la verola es va descobrir al segle XVIII.

10. Quin és l'objectiu principal del PINSAP?. a. Reduir costos sanitaris. b. Integrar la salut en totes les polítiques públiques. c. Augmentar el pressupost per a investigació mèdica. d. Limitar la influència de l'OMS a Catalunya.

11. Què mesura principalment la taxa de mortalitat infantil?. a. El risc de mort abans dels 5 anys. b. El nombre de naixements prematurs. c. La qualitat del sistema sanitari d'un país. d. Els problemes ambientals que afecten els nadons.

12. Què és la vigilància sentinella?. a. Monitoritzar grups específics per detectar malalties concretes. b. Supervisar brots epidèmics exclusivament en àrees rurals. c. Registrar totes les malalties infeccioses en un territori. d. Estudiar l’impacte de desastres naturals sobre la salut.

13. Quins elements són determinants de la salut segons el model Lalonde?. a. Genètica, estils de vida, entorn i sistema sanitari. b. Nivell econòmic, hàbits dietètics i genètica. c. Condicions laborals, medi ambient i qualitat dels serveis sanitaris. d. Factors polítics, cultura i educació.

14. Quina mesura és més característica de la prevenció secundària?. a. Vacunacions massives. b. Cribratge de malalties. c. Intervencions quirúrgiques preventives. d. Campanyes educatives.

15. En què consisteix la globalització sanitària?. a. Intercanvi de professionals sanitaris entre països. b. Coordinació internacional per prevenir i gestionar malalties globals. c. Transferència de malalties entre fronteres per turisme. d. Homogeneïtzar els sistemes de salut mundials.

16. Quin és el principal propòsit de la llei 33/2011 de Salut Pública?. a. Garantir la cobertura universal. b. Establir un marc de supervisió econòmica. c. Promoure la salut a través de polítiques públiques. d. Controlar els costos sanitaris.

17. Què mesura principalment un indicador de salut?. a. L’eficiència del sistema sanitari. b. Les condicions laborals de la població. c. L’estat general de salut d’una comunitat. d. Els factors genètics predominants en un territori.

18. Quina és una característica clau dels sistemes d’informació sanitària (SIS)?. a. Proporcionen dades només en temps real. b. Són longitudinals i basats en recollida contínua de dades. c. Es basen exclusivament en indicadors qualitatius. d. Només inclouen dades de poblacions vulnerables.

19. Quin és l’objectiu principal de la governança en Salut Pública?. a. Maximitzar els beneficis econòmics. b. Promoure l’equitat i la justícia social. c. Establir lleis que regulin només serveis privats. d. Garantir l’eficiència tecnològica.

20. Quina funció tenen els estudis transversals en Salut Pública?. a. Monitoritzar tendències al llarg del temps. b. Recollir dades estàtiques d’un moment concret. c. Predir el desenvolupament de malalties. d. Proporcionar dades per a estudis experimentals.

21. Quina és la diferència entre equitat i igualtat en Salut Pública?. a. L’equitat es centra en necessitats, mentre que la igualtat tracta a tothom igual. b. L’equitat aplica només a serveis de salut mental. c. L’igualtat promou recursos segons grups vulnerables. d. No hi ha diferència significativa entre els dos conceptes.

22. En quin tipus de política pública es basa el concepte “salut a totes les polítiques”?. a. Polítiques directes de salut. b. Polítiques amb impacte indirecte en salut. c. Polítiques transversals en tots els sectors. d. Exclusivament polítiques mediambientals.

23. Quin és l’objectiu d’un sistema basat en el model Beveridge?. a. Garantir la cobertura universal a través d’impostos. b. Proporcionar atenció només a persones amb assegurança. c. Optimitzar l’ús dels recursos privats en salut. d. Reduir costos mitjançant l’ús de tecnologia avançada.

24. Quina és la principal causa de desigualtats en salut?. a. Diferències genètiques entre grups. b. Desigualtats socials, econòmiques i geogràfiques. c. Accés limitat a tecnologia mèdica. d. L’envelliment de la població.

25. Què caracteritza un model sanitari mixt?. a. Combinació de finançament públic i privat. b. Exclusivament serveis privats regulats per l’estat. c. Ús de taxes per garantir cobertura universal. d. Lliure elecció de metge per a totes les persones.

26. Quina acció forma part de la promoció de la salut?. a. Cribratge de malalties. b. Implementar programes educatius sobre hàbits saludables. c. Tractament quirúrgic de pacients. d. Aplicació de vacunes específiques.

27. En què es basa l’era bacteriològica en Salut Pública?. a. L’estudi de vectors d’infecció a nivell mundial. b. Descobriments de Pasteur i Koch sobre microorganismes. c. Investigació de malalties zoonòtiques modernes. d. Aplicació de vacunes de nova generació.

28. Quina és una característica dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en salut?. a. Prioritzen només malalties infeccioses. b. Inclouen millores en l’accés a serveis de salut i equitat. c. Es centren exclusivament en països en vies de desenvolupament. d. No tenen impacte en polítiques nacionals de salut.

29. Quin és l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut?. a. Només afecta persones amb malalties prèvies. b. Pot causar problemes respiratoris i cardiovasculars en tota la població. c. Només afecta les àrees urbanes densament poblades. d. Té efectes exclusivament a llarg termini.

30. Què és una malaltia zoonòtica?. a. Malaltia que afecta exclusivament animals. b. Infecció transmesa d’animals a humans. c. Infecció causada per aigua contaminada. d. Malaltia provocada per vectors mediambientals.

31. Què implica el concepte de “determinants socials de la salut”?. a. Factors exclusivament biològics que afecten la salut. b. Condicions en què les persones neixen, creixen, viuen i treballen. c. Només les polítiques de salut públiques. d. Diferències en l’accés a tecnologies sanitàries avançades.

32. Quina de les següents és una funció clau de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)?. a. Proporcionar assistència sanitària especialitzada. b. Vigilar i reduir els riscos mediambientals per a la salut. c. Finançar hospitals públics a Catalunya. d. Realitzar intervencions quirúrgiques d’emergència.

33. Quin és un exemple d’una política de salut indirecta?. a. Implementació de vacunes obligatòries. b. Construcció d'infraestructures com carreteres asfaltades. c. Promoció d’hàbits alimentaris saludables. d. Tractament de malalties infeccioses en hospitals.

34. Quina característica distingeix un sistema sanitari basat en el model Bismarck?. a. Finançament mitjançant impostos directes. b. Cobertura basada en assegurances socials obligatòries. c. Absència de qualsevol tipus d’atenció preventiva. d. Dependència completa de recursos privats.

35. Quin és un exemple d’un determinant mediambiental de salut?. a. Accés a l'educació superior. b. Contaminació de l’aigua potable. c. Nivell d’ingressos familiars. d. Estil de vida saludable.

36. En el context de la vigilància epidemiològica, què és un “sistema sentinella”?. a. Una xarxa d’hospitals privats. b. Un mecanisme per monitoritzar condicions de salut específiques en una població definida. c. Un registre nacional de malalties rares. d. Un sistema d’avaluació d’hàbits saludables.

37. Quin paper tenen els organismes internacionals en la salut pública global?. a. Coordinar i donar suport en la gestió de crisis sanitàries transnacionals. b. Establir polítiques obligatòries per a tots els governs. c. Supervisar la gestió hospitalària a nivell local. d. Garantir l’ús de tecnologia avançada en tots els països.

38. Què mesura principalment l’esperança de vida al néixer?. a. L’edat mitjana d’una població. b. La qualitat de vida general en una regió. c. El nombre mitjà d’anys que s’espera que visqui una persona en néixer. d. La taxa de mortalitat infantil en una població.

39. Quin és el principal objectiu d’una política de prevenció terciària?. a. Evitar l’aparició de malalties. b. Reduir la gravetat i complicacions de malalties ja existents. c. Proporcionar educació sanitària a la població general. d. Detectar precoçment malalties cròniques.

40. Què és la governança en salut pública?. a. Un model econòmic per millorar l’eficiència dels serveis. b. La implementació de tecnologies sanitàries en hospitals. c. La gestió basada en drets humans i justícia social. d. La regulació exclusiva de medicaments i dispositius mèdics.

41. Quin indicador s’utilitza per mesurar la càrrega global d’una malaltia?. a. Taxa de mortalitat bruta. b. Qualitat de vida ajustada als anys de vida (QALYs). c. Índex de desenvolupament humà (IDH). d. Cost econòmic de la malaltia.

42. Què significa el terme “salut pública multisectorial”?. a. Un enfocament que implica només professionals sanitaris. b. Col·laboració entre sectors com el sanitari, educatiu i ambiental. c. Dependència del sector privat per implementar polítiques. d. Exclusivament accions liderades pel govern central.

43. En què consisteix la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC)?. a. Regula només els serveis de salut mental. b. Estableix la integració de recursos públics i privats en una sola xarxa. c. Garanteix l’atenció mèdica universal sense límits pressupostaris. d. Controla exclusivament la gestió dels centres privats.

44. Quina de les següents accions és pròpia d’un programa de promoció de la salut?. a. Administració de medicaments en pacients crònics. b. Tallers per fomentar una alimentació equilibrada. c. Diagnòstic precoç de càncer de pulmó. d. Hospitalització per malalties agudes.

45. Què implica el concepte de “polítiques de salut sostenible”?. a. Accions basades només en recursos privats. b. Polítiques que garanteixen beneficis econòmics immediats. c. Mesures que consideren impactes a llarg termini sobre salut i medi ambient. d. Limitació de recursos per equilibrar pressupostos.

46. Quin és l’objectiu del Pla de Salut de Catalunya?. a. Coordinar exclusivament serveis d’atenció hospitalària. b. Donar resposta a les necessitats de salut de la població catalana. c. Reduir el cost dels medicaments d’ús hospitalari. d. Eliminar l’atenció primària com a prioritat del sistema.

47. Quina de les següents accions no correspon a la prevenció primària. a. Vacunació contra malalties infeccioses. b. Implementació d’un programa de control d’hàbits alimentaris. c. Realització d’una mamografia anual. d. Promoció de l’activitat física a les escoles.

48. Quin paper tenen les enquestes sanitàries nacionals?. a. Registrar casos de malalties greus. b. Monitoritzar la salut de la població general en un moment determinat. c. Proporcionar dades exclusivament a hospitals públics. d. Vigilar brots epidèmics en zones específiques.

49. Què implica el terme “salut a totes les polítiques”?. a. Limitar l’abast de polítiques de salut a serveis directament mèdics. b. Incorporar la perspectiva de salut en totes les decisions governamentals. c. Proporcionar serveis gratuïts només en sectors específics. d. Prioritzar polítiques d’impacte immediat.

50. Quin és un dels reptes actuals del sistema sanitari català?. a. Excés de finançament en salut pública. b. Envelliment de la població i distribució desigual dels recursos. c. Reducció de professionals sanitaris privats. d. Absència de plans estratègics en salut mental.