shjshAHS

Els canvis en els organs dels sentits tenen un efecte important en la seguretat de la persona. V. F.

Les competències infermeres no inclouen vetllar pel respecte i el compliment dels drets i deures de la persona gran. V. F.

L'index d'envelliment es del 16,8% i el de sobreenvelliment es del 133,3%. V. F.

La tendència sociodemogràfica mundial cap a ser persones centenàries suposa un repte fonamental pel que fa les infraestructures socials (educació, feina, vivenda, i altres) que caldrà que s'adaptin a les seves necessitats. V. F.

La funció sexual es veu clarament afectada per l'edat. V. F.

L'edat social és aquella que estableix la societat quan espera que canviï l'estatus d'una persona, com ara la majoria d'edat o la jubilació. V. F.

La capacitat per aprendre es manté, tot i que pot haver factors que alterin l'aprenentatge. V. F.

La infermera culturalment competent proporciona cures sensibles a la cultura, a la practica reestructurar. V. F.

És freqüent que l'hipotàlem perdi eficàcia en la regulació de la temperatura corporal. V. F.

L'envelliment de la pell té a veure amb la dieta, l'estat de salut general, l'activitat i l'exposició al sol. V. F.

La tendencia demografica és femenina i amb discapacitats. En la distribució per trams d'edat a partir dels 65 anys, hi ha més percenta dones que d'homes. V. F.

L'estat de la boca, les dents, la mucosa oral no tenen cap impacte en la Qualitat de vida de la persona gran adulta. V. F.

La despesa cardíaca no sol modificar-se quan augmenta la demanda, per exemple, en situacions d'estrès. V. F.

La infermera no pot fer res respecte el pas del temps i les conseqüències que té sobre la persona adulta gran. V. F.

En una persona tots els organs i sistemes envelleixen al mateix temps. V. F.

Les teories infermeres de l'envelliment inclouen les linies de pensament sobre les consequències funcionals, del desenvolupament i l'envelliment exitós. V. F.

Els factors que contribueixen a la longevitat i la salut són socioculturals, conductuals, d'entorn, econòmics i personals. V. F.

La compressió de la morbiditat consisteix en fer coincidir la malaltia amb el moment de la mort. V. F.

La societat no dona el valor que té a la vellesa perquè les persones velles no aporten res. V. F.

Les persones adultes grans fonamentalment necessiten disposar de menys temps per a satisfer les seves necessitats. V. F.

L'envelliment de la pell té a veure amb la dieta, l'estat de salut general, l'activitat i l'exposició al sol. V. F.

La Sarcopènia es una alteracio menor que es corregeix fent exercici i bevent liquids. V. F.

L'index de Mortalitat i el de Natalitat son condicionants de l'Esperanca de vida. V. F.

L'edat fisiològica és aquella relativa a l'envelliment de la personalitat. V. F.

Lenveilimant és un procés de canvis, d'ajustament al pas dell temps, individual i també colectiu, muitidimensional i multifactoal. V. F.

Les infermeres no tenen competències per a la planificació i l'avaluació de serveis. V. F.

Els recursos de l'ambit social com els centres d'acolliment residencial o els centres din no solen disposar d'infermeren. V. F.

Els centres de dia son recursos sociosanitaris destinats a les persones grans que poden estar malaltes i inestables. V. F.

Lhospital de dia sociosnnitari si compta amb infermeres a l'equip asisstencial. V. F.

Circumstències com l'estrès, l'estat funcional, la fatiga, les experiències negatives viscudes, són obstacles per a la capacitació de la persona adulta gran. V. F.

La Valoració geriátrica integral consisteb en avaluar lestat i situació de la persona gran pel que fa a les dimensions biológica, psicolbgica, social i espiritual, i emetre'n un judici clinic fonamentat. V. F.

Lestada la convalescència sociosanitària soll estar al voltant de les tres setmanes que és el temps previst de recuperació dela processos que s'hi atenen. V. F.

D'entre els principis del model sociosanitari català està que cal tenir en compte les valoracions i opinions dels professionals sanitaris. V. F.

A Catalunya, es disposa d'una xarxa assistenciel especiicament orientada a atendre a persones odultes grans que és transversal i opera a tots els nivells assistencials. V. F.

Les infermeren geriatriquen son una forga social, el que significa que tenen els concixements, les habilitats, len competencies i lnutoritat por a fer canvis rellevants en el sistera de serveis publica. V. F.

La valoració integral d'una persona adulta gran busca curar. V. F.

Les persones grans tenen necessitats d'autocura i humanes similars a la resta d'individus. V. F.

Els equips PADES solen fer el suport necessari als centres hospitalaris i no tant al domicili. V. F.

A Catalunya, es disposa d'una xarxa assistencial especificament orientada a atendre a persones adultes grans que és transversal i opera a tots els nivells assistencials. V. F.

L'objectiu de la Valoració geriàtrica integral és atendre les necessitats de la persona, tenir-ne cura. V. F.

La valoració integral d'una persona adulta gran busca maximitzar la seva Qualitat de vida. V. f.

A l'hora d'intervenir cal haver fet una valoracio de la capacitat de la persona, els seus coneixements, les seves experiencies i habilitats, i de la voluntat a que s'hi intervingui. V. F.

Són barreres per a l'aprenentatge en les persones grans: els dèficits sensorials, el dolor, la fatiga i la gana, entre d'altres. V. F.

Les persones adultes grans solen tenir necessitats d'autocura diferents a les de qualsevol altra persona. V. F.

L'estada la convalescència sociosanitària sol estar al voltant de les tres setmanes que és el temps previst de recuperació dels processos que s'hi atenen. V. F.

Circumstàncies com l'estrès, l'estat funcional, la fatiga, les experiències negatives viscudes, són obstacles per a la capacitació de la persona adulta gran. V. F.

Les unitats de cures pal-liatives sociosanitàries només atenen persones grans amb càncer. v. f.

En els hospitals de dia sociosanitaris la infermera pràcticament no hi té cap paper perquè les persones no solen presentar problemes de salut o socials. v. f.

D'entre les necessitats relacionades amb la promoció de la salut està la de connectar la persona amb ella mateixa, amb la família, el grup al que es pertany i amb l'entorn. v. f.

L'hospital de dia sociosanitari té la missió de donar suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic a persones grans amb malalties cròniques o conegudes prèviament. v. f.

És habitual que en la valoració geriàtrica integral hi participi la infermera exclusivament. v. f.

La infermera quan planifica una intervenció ha de tenir en compte els resultats que ha d'obtenir la persona. v. f.

A l'hora d'intervenir cal haver fet una valoració de la capacitat de la persona, els seus coneixements, les seves experiències i habilitats, i de la voluntat a que s'hi intervingui. v. f.

La desnutrició té indicadors com la disminució del pes, l'alteració de l'albúmina sèrica i la situació socioeconòmica de la persona. v. f.

La dependència a d'altres persones pot generar a la persona adulta gran, tristesa, regressió, ira i humiliació. v. f.

Les persones adultes grans no tenen apetit sexual perquè s'atrofien les gònades internes. v. f.

El restrenyiment és una alteració molt freqüent i de fàcil prevenció tant a casa com a l'hospitalització. v. f.

La intimitat de la personal adulta gran és habitual que sigui vulnerada en el dia a dia hospitalari. v. f.

Els factors que faciliten la desnutrició en les persones grans són l'alteració dels sentits, l'alentiment de la digestió, els trastorns emocionals, i la situació socioeconòmica, entre d'altres. v. f.

La pneumònia i la grip estan entre les principals causes de mort que no es poden evitar. v. f.

Les reaccions adverses a farmacs en les persones grans solen presentar-se sempre immediatament a haver-los pres. v. f.

El ronyó i el fetge no presenten canvis a l'hora de metabolitzar els fàrmacs en les persones grans. v. f.

L'ús segur dels medicaments inclou ajustar la dosi, vigilar els efectes secundaris i les interaccions. v. f.

La pèrdua de peces dentals és normal en l'envelliment. v. f.

Els criteris de Beers serveixen per recomanar tractaments farmacologics en els problemes de salut mes frequents en les persones grans, com la diarrea i la conjuntivitis. v. f.

La deshidratació i la immobiitat eleven les concentracions plasmàtiques dels medicaments. v. f.

El confort de la persona gran és un objectiu terapèutic irrenunciable en la pràctica infermera. v. f.

Els fàrmacs com els AINES i els antibiòtics sí poden posar a risc de desnutrició a la persona gran. v. f.