SIGA bloc 3, etst 3

Els principals focus de contaminació per Legionella pneumophila en un centre hospitalari són: Ingestió d’aigua contaminada. V. F.

Manipulació de residus infecciosos. V. F.

Utilització d’equips de teràpia respiratòria. V. F.

Neteja d’equips d’hemodiàlisi. V. F.

El SIGRE és un sistema que s’encarrega: D’implantar el sistema de recollida selectiva i classificació d’envasos de medicaments. V. F.

D’implantar el sistema de recollida selectiva i classificació de residus sanitaris. V. F.

De gestionar els plans empresarials de prevenció per promoure l’ús d’envasos més ecològics. V. F.

De recollir i classificar medicaments en desús aprofitables per a campanyes humanitàries. V. F.

Són competència de l’Inspector Provincial d’Oficines de Farmàcia els següents residus: Els residus infecciosos. V. F.

Restes de medicaments estupefaents. V. F.

rocedents del programa de manteniment de metadona. V. F.

Procedents del programa d’intercanvi de xeringues (PIX). V. F.

En relació a la presència de fàrmacs al medi ambient es pot afirmar que: Es consideren contaminants emergents. V. F.

L’estructura química dels fàrmacs fa molt previsible el seu impacte sobre el medi. V. F.

El SIGRE és una opció de gestió de residus que en minimitza la seva presència. V. F.

En l’actualitat es recepten els principis actius escollint aquells que generen menor impacte ambiental. V. F.

En la indústria farmacèutica…: L’impacte ambiental el genera fonamentalment sobre l’atmosfera. V. F.

La necessitat de preservació de la qualitat influeix en els volums de residus que produeix. V. F.

Treballar en petits lots i operacions unitàries assegura la minimització de l’ús de recursos. V. F.

Els efectes ambientals són molt diferents segons química fina vs especialitats farmacèutiques. V. F.

Extracció de principis actius a partir de productes naturals: Es generen quantitats importants de residus sòlids orgànics. V. F.

En general la toxicitat dels residus sòlids i aigües residuals produïts és baixa. V. F.

Es caracteritza per una molt baixa biodegradabilitat de les seves aigües residuals. V. F.

Permet un elevat grau de valorització dels residus sòlids. V. F.

Fermentació industrial: Són ambientalment més sostenibles que els de síntesi. V. F.

La necessitat d’un medi orgànic als tancs de fermentació…. V. F.

Els efluents aquosos residuals tindran valors de DBO importants. V. F.

Els processos metabòlics solen emetre VOCs i generar calor. V. F.

Síntesi de principis actius: El funcionament discontinu dels reactors multiplica els impactes ambientals. V. F.

er raons de qualitat no es permet la implantació de mesures d’estalvi de recursos. V. F.

L'aplicació de mesures correctives sobre els efluents gasosos és la única opció de millora de l'mpacte atmosfèric. V. F.

Pels residus sòlids produits, en ser residus especials, no es contemplen opcions de minimització. V. F.

La minimització en origen de residus químics: S’aconsegueix implantant sistemes de separació i recollida de reactius. V. F.

Es veu afavorida quan es gestionen adequadament els estocs. V. F.

Es refereix tant a la baixada de la perillositat com de la quantitat generada. V. F.

Es veu impedida per equips d’anàlisi automatitzats que permeten processar gran nombre de mostres. V. F.

En la gestió de residus químics als laboratoris: Es contempla l’opció d’abocament a clavegueram en determinats casos. V. F.

La segregació en origen té com objectiu reduir al mínim l’enviament a un gestor autoritzat. V. F.

Cal classificar-los segons quatre grups de normativa vigent. V. F.

Cal evitar emmagatzemar productes químics de manera centralitzada i procurar distribuir petits estocs a l'abast de les diferents zones de treball. V. F.

Els residus radioactius generats als centres hospitalaris…: Es recullen conjuntament amb els citotòxics perquè ambdós corresponen al grup IV de residus sanitaris. V. F.

“La seva desclassificació permet reduir els volums que es gestionen a través d’ENRESA.”. V. F.

“La seva desclassificació consisteix en treure la classificació de radioactius a aquells residus quan puguin ser classificats com a citotòxics (grup IV) o infecciosos (grup III). V. F.

Alguns d’ells, si són líquids i aquosos, poden ser abocats a la xarxa de clavegueram.”. V. F.

GENER 2017 “En l’extracció de productes naturals s’acostuma a generar residus més tòxics i perillosos que els de la síntesi química. V. F.

“Les aigües residuals procedents de la indústria d’extracció de productes naturals acostumen a tenir molta matèria orgànica biodegradable i poca DBO.”. V. F.

“El principal impacte ambiental del sector de la química fina es genera sobre l’atmosfera.”. V. F.

“Les aigües residuals no depurades generades en els centres sanitaris es poden abocar a la xarxa de clavegueram del municipi corresponent.”. V. F.

“Les característiques tècniques dels contenidors i sistemes de transport intracentre dels residus sanitaris són específics per cada tipus de residu.”. V. F.

“Els cultius de microorganismes patògens, prèviament esterilitzats, es poden portar a un abocador de residus no especials juntament amb uns altres residus.”. V. F.

“Els residus sanitaris del grup II (bosses d’orina, catèters) no requereixen gestió especial intracentre (tractament).”. V. F.

“La segregació de residus en origen als laboratoris de recerca té com a objectiu reduir al mínim les incompatibilitats.”. V. F.

“Cal evitar emmagatzemar productes químics de manera centralitzada, i procurar distribuir petits estocs a les diferents zones de treball.”. V. F.

“Les restes de fórmules magistrals no consumides en domicilis particulars es poden dipositar en el punt SIGRE de la farmàcia.”. V. F.

“La legislació de prevenció i control ambiental de les activitats (PCAA) no és d’aplicació als centres de recerca que no disposen de torres de refrigeració.”. V. F.

“Els abocaments incontrolats que poden produir-se en un centre de recerca han de ser tinguts en compte en el pla d’emergències del centre.”. V. F.

“Els envasos buits de medicaments s’han de dipositar al punt SIGRE.”. V. F.

La minimització de residus només pot aconseguir-se mitjançant l’implantació de bones pràctiques relacionades amb la gestió d’inventaris.”. V. F.

“L’emmagatzematge de residus radioactius de baixa i mitja activitat té com a objectiu retardar la posada en contacte dels mateixos amb les matrius ambientals fins a significar nivells acceptables de risc.”. V. F.