SIMBA CAR5

D’acord amb el ROF (reglament d’organització i funcionament d’una entitat), l’anomenat “ple del Cartipàs Municipal”, s’ha de celebrar: Els mateix dia de la sessió constitutiva de la Corporació. Dins dels trenta dies següents al de la sessió constitutiva de la corporació. El 30è dia següent a la celebració de les eleccions. Dins el mes següent a la celebració de les eleccions.

Quina de les següents no es una matèria obligatòria que s’hagi de contenir en el Cartipàs municipal?. Delimitar la periodicitat de les sessions del ple. Creació de les comissions informatives i determinar-ne la composició. Regular el funcionament dels òrgans col·legiats de la corporació. Prendre coneixement de les decisions de l’Alcalde sobre nomenaments de Tinents d’Alcalde i membres de la Junta de Govern Local.

Quina d’aquestes atribucions no és de l’alcalde/ssa?. Dictar bans. Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals. L’aprovació de la plantilla de personal. Exercir la prefectura de la policia municipal.

Segons l’organigrama de l’Ajuntament de Lleida, de l’Alcalde en depèn directament: Els Gerents. L’Intendent de la Guàrdia Urbana. El Gabinet de l’Alcalde. Totes són correctes.

El Gabinet de l’Alcaldia té com a missió: Les gestió estratègica i la direcció de la gestió operativa de les funcions i serveis situats sota la seva responsabilitat. Garantir el suport a l’Alcaldia en l’exercici de les seves responsabilitats i en el desenvolupament de les activitats que li corresponen. L’assessorament, l’elaboració d’informes i el seguiment de les activitats de les gerències. Totes són correctes.

No forma part del Gabinet de l’Alcaldia: El gerent de recursos humans i via pública. Directora del Gabinet de l’Alcaldia. Coordinadora de la secretaria Particular. Quatre llocs d’assessors tècnic especials.

L’adscripció dels diferents regidors a cada comissió es durà a terme pels diferents grups municipals en un termini....a partir de l’aprovació del Cartipàs Municipal: Màxim de tres dies. Màxim de quatre dies. No és correcte; s’ha de fer en la mateixa sessió en què s’aprova el Cartipàs. Les vint-i-quatre hores següents.

Les comissions han de reunir-se: Una cada setmana. Una cada quinze dies. Dos cada mes, llevat els mesos d’agost i de setembre. Una al mes, llevat el mes d’agost.

Pel que fa al funcionament de les Comissions: Els acords s’adopten pel sistema de vot ponderat. Com a regla general, els acords s’adopten per majoria simple. S’entenen vàlidament constituïdes quan hi són presents la majoria absoluta dels seus membres. Totes són correctes.

Per qui està presidida la Junta de Portaveus?. Està presidida pel cap de l’oposició. Està presidida per un dels seus membres. Està presidida per l’Alcalde. Està integrada pel cap de l’oposició, per l’Alcalde, pels Portaveus i pels Tinents d’Alcalde.

La Junta de Portaveus: Es reuneixen cada setmana. Es reuneixen cada mes. Es reuneix amb caràcter ordinari, quatre dies abans de cada Ple. Pren els acords mitjançant el sistema de vot ponderat.

El Ple celebrarà Ple extraordinari: Per debatre els pressupostos Municipals. Per celebrar el Ple de Política Municipal sobre l’estat de la ciutat i l’actuació política del govern al mes de juny. A i b són correctes. A i b; les dos qüestions són objecte del mateix ple que es celebra el mes de setembre.

El Ple extraordinari sobre “Política Municipal sobre l’estat de la ciutat i l’actuació política del Govern, es celebra: La primera quinzena del mes de gener de cada any. Durant el mes de juny. Durant el mes de desembre. No està previst; quan ho acordi l’Alcalde.

En les sessions ordinàries del Ple la primera qüestió que es debatrà és: Precs i preguntes pendents de resposta que s’hagin plantejat en la sessió anterior. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. Mocions que hagin presentat els regidors en la reunió de la Junta de Portaveus. Precs i preguntes que s’hagin de respondre en la següent sessió.

En el tràmit d’aprovació de la sessió anterior (assenyalar quina no és correcta): Es poden introduir modificacions en els acords, quan siguin qüestions no substancials. Només es podran resoldre les errades materials i de fet. Els conceptes exposats pels regidors en les seves intervencions es podran modificar quan la síntesi redactada per la Secretaria General, contingui conceptes contraris als exposats. Els conceptes exposats pels regidors en les seves intervencions es podran modificar quan havent’-se sol·licitat pel regidor que hagués intervingut la seva constància literal en acta d’alguna frase, no fos transcrita en aquests termes.

Aprovada l’acta de la sessió anterior, la següent actuació és: Es procedirà al debat i votació, si escau, dels punts inclosos en l’ordre del dia. Es donarà compte dels decrets dictats per l’alcalde, sobre els quals es podrà obrir debat amb un torn d’intervencions. Es donarà compte dels decrets dictats per l’alcalde, i d’aquells assumptes que deu conèixer el Ple sense que sobre ells es pugui promoure debat de cap mena. Ratificar els decrets i acords que hagi pres l’alcalde des de l’última sessió ordinària.

Com a regla general, el Ple prendrà els seus acords: Per majoria absoluta dels vots vàlidament emesos. Per majoria simple dels regidors presents en la sessió. Per majoria absoluta dels nombre legal de membres de la corporació. Per majoria simple del nombre legal de membres de la corporació.

En els debats dels assumptes inclosos en l’ordre del dia, la durada de les intervencions es: Cinc minuts. La que determini l’Alcalde. Com a màxim deu minuts. No està previst.

En els torns de paraula per al·lusions, el temps de la intervenció és: Tres minuts. Cinc minuts. Deu minuts. Dos minuts.

En les sessions ordinàries, després de resolts els punts de l’ordre del dia, el president preguntarà si algun grup desitja sotmetre a la consideració del ple, per raons d’urgència, algun assumpte no inclòs en l’ordre del dia. El Ple decidirà en primer lloc sobre la urgència, previ debat. El Ple decidirà en primer lloc sobre la urgència, sense que aquesta es pugui donar lloc a debat. L’Alcalde decidirà si s’inclou o no en l’ordre del dia. La Junta de Portaveus decidirà sobre la inclusió de l’assumpte en l’ordre del dia.

Qui pot plantejar proposicions?. Només els membres de la Junta de Govern. Els Regidors. Els Grups municipals, mitjançant els seus portaveus. Qualsevol regidor.

Les propostes fetes directament al Ple sense que hi hagi informe previ de la corresponent Comissió informativa, són: Proposicions. Mocions. Vots particulars. Precs.

La proposta de modificació d’un dictamen o proposta presentada per qualsevol regidor mitjançant escrit presentat al ple abans d’iniciar-se la deliberació és: Proposició. Esmena. Moció. Pregunta.

Els precs es poden plantejar per: Qualsevol regidor. El Síndic Municipal de Greuges. Només l’Alcalde. Els Grups Municipals.

Quin dels següents Instituts, és l’eina que a permès confirmar i consolidar els canvis estructurals en la gestió de la política cultural de la ciutat de Lleida?. L’institut Municipal d’Acció Cultural de Lleida. L’Institut Municipal d’Informàtica. L’Institut Municipal d’Educació. Consorci per a la Normalització Lingüística.

A més de l’Ajuntament de Lleida, quina de les següents entitats forma part del Consorci de Promoció Econòmica?. Universitat de Lleida. Cambra oficial de Comerç i Industria de Lleida. Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors. Totes són correctes.

L’entitat “Turisme de Lleida” és: Una empresa Municipal. Un Consorci. Un organisme autònom. Un servei Públic.

La legislació de règim local a l’hora d’establir i desenvolupar l’organització municipal ha tingut en compte els principis: D’eficàcia, és a dir la necessitat de treure la màxima rendibilitat, tant econòmica com social, als recursos socials. D’eficiència, és a dir, l’organització municipal ha de ser la més idònia per a realitzar efectivament les finalitats públiques que les lleis atribueixen als ajuntaments. De subsidiarietat. De descentralització i desconcentració, per tal d’apropar el màxim possible als ciutadans les decisions i l’accés als serveis municipals.

Quin dels següents és un òrgan necessari en tots els Ajuntaments?. La Junta de Govern Local. El Síndic Municipal de Greuges. La Comissió Especial de Comptes. Els Tinents d’Alcalde.

En tots els municipis que siguin capital de comarca, sigui quin sigui el nombre d’habitants, ha d’existir (assenyalar quina no és correcta): Junta de Govern Local. Comissions d’estudi, d’informe i de consulta. Consell d’Assessorament Urbanístic. Tinents d’Alcalde.

En tots els municipis que tinguin més de 20.000 habitants, existiran: Grups Municipals. Síndic de Greuges. Consell d’Assessorament Urbanístic. Totes són correctes.

L’Alcalde s’elegeix: És el cap de la llista més votada en les eleccions municipals. En el termini de 45 dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En la sessió constitutiva de la Corporació. En la primera sessió que celebri el ple de la corporació un cop s’hagi constituït formalment.

Per a ser elegit Alcalde es poden presentar com a candidats: Tots els regidors. Qualsevol veí, encara que no tingui la condició de regidor. Només els regidors de la llista que hagi obtingut més vots en les eleccions. Només els regidors que encapçalin les llistes corresponents.

Serà proclamat alcalde el candidat: Que en primera votació obtingui la majoria absoluta dels vots dels regidors. En segona votació, obtingui la majoria simple dels vots dels regidors. De la llista que hagi obtingut més vots en les eleccions. Si en primera votació cap candidat obté la majoria requerida, es decidirà per sorteig entre els dos candidats que hagin obtingut més vots.

En la sessió d’elecció d’Alcalde, si en primera votació cap candidat obté la majoria absoluta: Serà proclamat Alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots populars en el municipi corresponent. En segona votació, obtingui la majoria simple dels vots dels regidors. Es convocarà una sessió extraordinària el desè dia hàbil següent en que es repetirà la votació. Es decidirà per sorteig entre els dos candidats que hagin obtingut major nombre de vots dels regidors.

En els municipis que tinguin entre 100 i 250 habitants i pel que fa a l’elecció d’Alcalde: Podran ser candidats tots els regidors. És proclamat alcalde el que obtingui majoria absoluta dels vots dels regidors. Si cap candidat obté el nombre de vots necessaris, serà proclamat el candidat que hagi obtingut més vots en les eleccions. Totes són correctes.

Pel que fa al cessament de l’Alcalde, assenyalar quina de les afirmacions següents és correcta: Si renuncia a la condició d’Alcalde, també perd la seva condició de regidor. És pèrdua de la condició d’Alcalde, la pèrdua de la condició de regidor. Pot cessar per renúncia presentada per escrit davant el ple de la corporació. Pot cessar com a conseqüència d’una moció de censura que sigui aprovada pel Ple.

Un cop proclamat l’Alcalde, aquest prendrà possessió del càrrec: Davant el Ple de la Corporació en la mateixa sessió en què hagi estat escollit. Davant el Ple de Corporació en una sessió extraordinària que es celebrarà dins els 30 dies següents a la designació. Davant el Subdelegat del Govern en la província. Davant el Delegat del Govern de la Generalitat en la vegueria de què es tracti.

Si el regidor que hagués estat proclamat Alcalde no estigués present en la sessió d’investidura: En aquest cas, no serà vàlida l’elecció i s’haurà de repetir dins els deu dies hàbils següents. Serà requerit per prendre possessió en el termini de quaranta-vuit hores, amb l’advertiment que, cas de no fer-ho, es procedirà a l’elecció de nou Alcalde. S’entendrà que ha pres possessió per imperatiu legal. L’elecció no serà valida, i a més perdrà la condició de regidor.

Si es produeix una causa d’incompatibilitat sobrevinguda que afecta a la persona de l’Alcalde: Aquest ha de renuncia al càrrec. La causa ha de ser apreciada pel Ple de la Corporació. La causa ha de ser apreciada per la Junta Electoral de Zona. Aquest en el termini de un mes ha d’optar entre el càrrec d’alcalde o la situació que doni origen a la incompatibilitat.

Si l’Alcalde renuncia al càrrec: Ho ha de fer per escrit davant del Ple. Perquè sigui efectiva, és necessària l’acceptació del Ple per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Si el Ple accepta la renuncia, l’Alcalde perd també la condició de regidor. Totes són correctes.

Si l’Alcalde cessa per renúncia o per mort: Serà proclamat Alcalde el següent regidor de la llista en la que figurava aquell. Es procedirà a l’elecció de nou Alcalde pel sistema ordinari, tenint en compte que s’entén que encapçala la llista en la qual figurava aquell, el següent regidor, llevat que renunciï a la candidatura. Serà proclamat alcalde el cap de l’oposició. Serà proclamat Alcalde el regidor que encapçali la llista que hagués obtingut més vots en les eleccions.

Qui pot proposar una moció de censura contra l’Alcalde. Com a mínim la desena part del nombre legal de membres de la corporació. Com a mínim la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Com a mínim dos grups municipals. La Junta de Govern Local.

L’escrit mitjançant el qual es proposi una moció de censura, ha de contenir (assenyalar quina no és correcta): Un candidat a Alcalde, que pot ser qualsevol regidor. Hi ha de constar l’acceptació expressa del candidat. El programa de govern municipal proposat pel candidat. Les signatures validades degudament per notari o pel secretari de la corporació.

Qui ha de comprovar que la moció de censura proposada reuneix els requisits legalment exigits?. Els serveis jurídics de la corporació; amb aquesta finalitat emetrà informe en el termini màxim de 24 hores. El Secretari de la Corporació, el qual estendrà, en el mateix escrit, diligència acreditativa. El Ple de la Corporació. La Comissió Jurídica Assessora, que emetrà informe en el termini màxim de deu dies.

Presentat l’escrit proposant la moció de censura en el Registre de la Corporació: El Secretari convocarà el Ple de la Corporació el desè dia hàbil següent al del registre, a les dotze hores. El Ple queda convocat de manera automàtica a les dotze hores dels desè dia natural següent al del registre. El Ple queda convocat de manera automàtica a les dotze hores dels desè dia hàbil següent al del registre. L’Alcalde ha de convocar sessió extraordinària del ple, que tindrà lloc com a molt tard dins els deu dies hàbils següents.

Els regidors, com tindran coneixement del dia i l’hora en què es celebrarà la sessió per votar la moció de censura?. Perquè s’ha d’anunciar en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament. Perquè s’ha de publicar en la web de l’Ajuntament. Perquè el Secretari els ha de remetre comunicació especificant el dia i l’hora. a i b són correctes.

S’entén que la moció de censura prospera si voten a favor de la mateixa: La majoria simple del nombre de regidors. La majoria absoluta de nombre de regidors presents en la sessió. Com a mínim, la meitat dels grups municipals. La majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Assenyalar quina de les afirmacions següents no és correcta: Cap regidor no pot signar més d’una moció durant el seu mandat; a aquest efecte no es tenen en compte aquelles que, després de la votació no hagin prosperat. Cap regidor no pot signar més d’una moció durant el seu mandat; a aquest efecte no es tenen en compte aquelles que no s’hagin tramitat per no reunir els requisits legalment exigits. Si prospera la moció, el candidat a Alcalde és proclamat com a tal en la mateixa sessió. La sessió en què es vota la moció es presidida per una mesa d’edat formada pels regidors de més i de menys edat.

Quines competències té l’ajuntament respecte del Padró Municipal?. La formació, el manteniment i la coordinació entre els Padrons de tots els Municipis. La creació del Padró i la inscripció en aquest registre dels veïns del municipi. La formació, el manteniment, la revisió i la custòdia d’aquest registre administratiu. L’ajuntament no té cap competència al respecte.

Qui pot plantejar una qüestió de confiança?. Només l’Alcalde. La Junta de Govern o tots els Tinents d’Alcalde. Com a mínim, la desena part dels regidors. Un grup municipal.

Quin és l’òrgan competent en un ajuntament per a l’atorgament de les llicències?. El Ple. La Junta de Govern. L’Alcalde, a menys que les lleis sectorials n’atribueixin la competència al Ple o a la Junta de Govern. Els regidors delegats.

La qüestió de confiança s’ha de plantejar vinculada a l’aprovació de: Els pressupostos de l’Ajuntament. El reglament orgànic. Les ordenances fiscals. Totes són correctes.

Quin requisit és necessari perquè es pugui presentar una qüestió de confiança?. Que la qüestió a la qual es vincula hagi estat sotmesa a la votació del ple, i no hagi obtingut la majoria necessària per a la seva aprovació. Que prèviament s’hagi presentat una moció de censura que no hagi prosperat. Prèvia deliberació de la Junta de Govern, o si no n’hi ha , dels Tinents d’Alcalde. Dictamen prèvia dels serveis jurídics de la corporació o del Secretari.

En quin dels casos següents perquè prosperi la qüestió de confiança és necessari el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació?. Quan es vinculi a l’aprovació dels pressupostos. Quan es vinculi a l’aprovació d’una ordenança fiscal. Quan es vinculi a l’aprovació del reglament orgànic. Sempre ho és.

Si la qüestió de confiança es presenta vinculada a l’aprovació dels pressupostos de la corporació, només s’entendrà rebutjada: Si en el termini d’un mes des que es voti el rebuig de qüestió es presenta una moció de censura i aquesta prospera. Si no voten en contra de la mateixa, com a mínim, les dues terceres parts del nombre legal de regidors. Si en el mateix acte de votació de la qüestió no es presenta una moció de censura que inclogui un candidat a Alcalde. Si no obté la majoria simple dels vots dels regidors i l’Alcalde presenta la seva renuncia.

Assenyalar quina de les afirmacions següents és correcta: Cada Alcalde no pot plantejar més d’una qüestió de confiança en un any a comptar des de l’inici del mandat. Cada Alcalde no pot presentar més de dos qüestions de confiança durant el seu mandat. L’Alcalde no pot presentar una qüestió de confiança en l’últim any de mandat de la corporació. Totes ho són.

L’Alcalde pot concertar operacions de crèdit sempre que: Estiguin previstes en el pressupost i llur import acumulat en cada exercici no superi el 10% dels recursos ordinaris. Quan l’import acumulat de les operacions vives en cada moment no superi el 15% dels ingressos corrents liquidats en l’exercici anterior. Quan l’import no sigui superior a sis milions d’euros. No ho pot fer; aquesta és una atribució exclusiva del Ple de la corporació.

L’Alcalde podrà subscriure un contracte de gestió de serveis públics sempre que: El seu import no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en cap cas els sis milions d’euros. Només quan tingui la consideració de contracte menor. El seu import no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost de l’exercici anterior i en cap cas els tres milions d’euros. En cap cas; en els ajuntaments l’òrgan de contractació és el ple.

Si l’Ajuntament pretén vendre una finca de la seva propietat, en quin cas la competència és de l’Alcalde?. En tot cas, llevat que es tracti d’una finca destinada a l’ús públic. En cap cas; és una atribució exclusiva del ple. Quan el valor no superi el 10% dels recursos ordinaris ni, en cap cas, els tres milions d’euros. Quan el valor no superi el 15% dels recursos ordinaris ni, en cap cas, els sis milions d’euros.

Quina de les següents atribucions no pot delegar l’Alcalde?. Acordar operacions de crèdit. Aprovar l’oferta pública d’ocupació. Imposar sancions disciplinàries al personal de l’Ajuntament. Totes són correctes.

L’Alcalde pot delegar les seves atribucions en (assenyalar quina no és correcta): En el Ple. En la Junta de Govern Local com a òrgan col·legiat. En els membres de la Junta de Govern Local, i si no n’hi ha en els tinents d’Alcalde. En els regidors que no siguin membre de la Junta de Govern Local, per a comeses específiques.

Si l’alcalde fa una delegació genèrica: Es referirà a una o diverses àrees o a matèries determinades. Pot incloure la facultat de resoldre, mitjançant actes administratius que afectin a tercers. Pot fer-la a favor de la Junta de Govern o dels membres de la mateixa. Totes són correctes.

L’Alcalde acordarà les delegacions: Mitjançant un ban. Mitjançant un acte administratiu. Mitjançant un decret d’alcaldia. B i c són correctes.

No s’inclouen dins el concepte d’acte administratiu: Els Reglaments. Els contractes que celebri l’Administració. Els actes que realitzi l’Administració de subjectes al dret laboral o civil. Cap es un acte administratiu.

De les següents actuacions no té la consideració d’acte administratiu: L’acord del Ple de l’Ajuntament aprovant una ordenança municipal. L’acord de l’Alcalde nomenant un funcionari de nou ingrés. La resolució del secretari de la corporació denegant l’expedició d’una certificació. L’acord de l’Alcalde imposant una sanció.

Quin dels següents actes exhaureix la via administrativa?. Els actes dictats per l’Alcalde. Els actes dictats per l’Alcalde. L’acte dictat per un Tinent d’Alcalde per delegació de l’Alcalde. Totes són correctes.