BA7

El conjunt de documents corresponents a una actuació administrativa és: El procediment administratiu. L’expedient administratiu. El suport documental d’arxiu. El conjunt d’actes de tràmit que serveixen de fonament a l’Administració per prendre una decisió definitiva.

Quan en qualsevol moment de la tramitació d’un procediment l’administració consideri que algun dels actes de les persones interessades no té els requisits necessaris, ho ha de posar en coneixement del seu autor i li ha de concedir un termini de... per a formalitzar-lo: Fins a 10 dies. Deu dies. Cinc dies com a mínim.

Els documents que l’administrat presenti davant l’administració i que s’hagin de registrar, s’han de segellar, i aquest segell de registre ha de contenir les dades següents (assenyalar la falsa): Especificació del registre de què es tracti. Numero d’entrada signat. Breu referència al tipus d’assumpte a què es refereix. Data d’alta i d’entrada en el registre, i en aquest últim cas s’ha d’especificar l’hora i el minut.

Si l’interessat no compleix un determinat tràmit en el termini que se li concedeixi a l’efecte, i ho complimenta el mateix dia què l’administració li comunica que ha perdut el dret al tràmit corresponent: No produirà cap efecte. s'admetrà l'actuació de l'interessat i produirà els seus efectes legals si es realitza el mateix dia en què se li notifiqui la resolució per la qual es declara transcorregut el termini. B, però se li imposarà multa de 300 a 1200 euros. A, b i c, depèn de les circumstàncies de cada cas concret, que haurà de valorar l’òrgan competent per resoldre el procediment.

Assenyalar quina de les afirmacions següents és correcta: En un termini assenyalat per dies, caldrà fer constar de forma expressa si es tracta de dies naturals o de dies hàbils. Si són dies naturals caldrà fer-ho constar de forma expressa. Si són dies hàbils caldrà fer-ho constar de forma expressa. En tot cas l’administració haurà d’especificar el dia concret en què comença i finalitza el termini.

En un termini fixat per anys, si en el mes de venciment no hi ha dia equivalent, s’entendrà que el termini finalitza: L’últim dia del mes. L’últim dia hàbil del mes. El primer dia hàbil del mes immediat següent. El primer dia del mes immediat següent.

Si un dia és hàbil al lloc del domicili de l’interessat i inhàbil en el que es tramiti el procediment, als efectes de còmput de terminis en el procediment es considerarà com: Hàbil en tot cas. Inhàbil en tot cas. Inhàbil, tret que es disposi altrament en la norma que regula el procediment. Hàbil, tret que es disposi altrament en la norma que regula el procediment.

L’aplicació del procediment de la tramitació d’urgència implica: La reducció dels terminis a 5 dies. Que els interessats no estan obligats a complir els terminis legalment establerts. Que els terminis establerts per al procediment ordinari es redueixen a la meitat. Que s’ha de donar al procediment una tramitació preferent.

Assenyalar quina de les afirmacions següents no és correcta. Sempre que la llei o la normativa comunitària europea no expressi una altra cosa, quan els terminis estiguin assenyalats per dies, aquests són hàbils, i queden exclosos del còmput els dissabtes, els diumenges i els dies declarats festius. Quan els terminis s’assenyalin per dies naturals, s’ha de fer constar aquesta circumstància en la notificació corresponent. Els terminis expressats per dies es conten a partir de l’endemà del dia que tingui lloc la notificació o la publicació de l’acte. Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent.

Quan un ciutadà a d’aportar a un procediment un document original, tindrà dret a l’expedició per l’oficina del registre d’una còpia segellada d’aquest document original en el moment de la seva presentació, i a aquest efecte: El funcionari traurà una còpia d’aquest document, sinó l’aporta l’interessat. En la còpia del document, que es lliurarà a l’interessat, es farà constar data i lloc de presentació del document original, òrgan destinatari i extracte de l’objecte del procediment per a la tramitació del qual s’aporta. El funcionari compulsarà el document original amb la còpia, i farà lliurament a l’interessat d’aquesta. No és correcte; en cap cas es pot exigir als ciutadans que aportin a un procediment un document original; si escau, es podran exigir còpies compulsades dels mateixos.

Quant a les còpies compulsades dels documents: Tenen la mateixa validesa que l’original en el procediment concret que es tracti. Solament poden ser expedides per Notari o per altre funcionari que tingui la condició de fedatari públic. L’Administració durà un registre expressiu de les còpies compulsades que expedeixi, en el qual farà constar: data, lloc de presentació de l’original, identificació de l’òrgan i de la persona que expedeix la compulsa. Totes són correctes.

En els registres els assentaments s’han d’anotar respectant: La data dels escrits i les comunicacions. L’ordre temporal de recepció i sortida dels escrits i les comunicacions. L’hora de recepció o sortida dels escrits i les comunicacions. A o d, depèn si es tracta del registre d’entrada o del registre de sortida.

Si una persona presenta en un registre electrònic un escrit en dia inhàbil, s’entén realitzat: A la primera hora del dia hàbil següent, llevat que una norma permeti expressament la recepció en dia inhàbil. No és possible; el registre no l’admetrà. En la data i hora que figuri en el rebut justificatiu de la presentació. A les 8 del matí del dia següent.

El dia 10 de juliol, dissabte, rebem una notificació en la qual se’ns donen 10 dies per aportar una determinada documentació. Quin dia començarem a comptar l’esmentat termini?. El mateix dia 10. El diumenge dia 11. El dimarts dia 13. El dilluns dia 12.

Si un ciutadà presenta un escrit dirigit a l’administració de la generalitat en el registre de l’ajuntament de la localitat on resideix, perquè aquesta presentació tingui efectes jurídics, és necessari: Res en especial. D’acord amb la llei 30/92, els ciutadans poden presentar les seves sol·licituds, escrits i comunicacions en qualsevol registre de qualsevol administració. Que l’ajuntament sigui el de una localitat catalana. Que hi hagi un conveni signat per a aquesta finalitat entre ambdós administracions públiques. No és possible.

Si un Ajuntament pretén crear un registre electrònic per a la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions , en la disposició de creació haurà d’especificar: L’òrgan o la unitat responsable de la seva gestió. La data i hora oficial. Els dies declarats inhàbils als efectes de còmput de terminis. Totes són correctes.

En el procediment, qui acorda l’obertura d’un període de prova?. L’òrgan que ha de resoldre, d’ofici. L’òrgan instructor, d’ofici o a instància de part. L’òrgan que ha de resoldre d’ofici o a instància de part. L’òrgan instructor, d’ofici.

Si l’instructor rebutja la pràctica d’una prova proposada pels interessats: Ho farà per acord motivat. Podrà fer-ho si la considera manifestament improcedent o innecessària. A i b són correctes. Totes són falses; l’instructor està obligat a practicar totes les proves que es proposin per les parts.

Quan l’instructor sol·liciti un informe: Caldrà citar la norma que l’exigeix. Caldrà fonamentar la conveniència de fonamentar-lo. Caldrà concretar els extrems sobre els quals se sol·licita. Totes són correctes.

Un informe serà vinculant: Quan així ho acordi l’òrgan instructor en sol·licitar-lo. Quan així ho acordi l’òrgan competent per resoldre. Quan ho prevegi una norma de forma expressa. En tot cas, tret que una norma expressa estableixi el seu caràcter no vinculant.

El tràmit d’audiència te una durada: No menys de 10 dies ni més de 15 dies. No menys de 10 dies ni més de 20 dies. No menys de 10 dies ni més de 30 dies. No està previst amb caràcter general, depèn del que decideixi en cada cas l’instructor, atesa la complexitat i volum de l’expedient.

Els interessats poden manifestar, amb relació amb el tràmit d’audiència, la seva decisió de no efectuar al·legacions ni aportar nous documents: Abans d’obrir el tràmit, en aquest cas aquest no tindrà lloc. Obert el tràmit i abans de la finalització d’aquest, cas en el qual es dona per realitzat el tràmit. No és possible; és un tràmit necessari del procediment. A i b són correctes.

Quan en resoldre un procediment de resolució es pronunciï sobre qüestions no plantejades pels interessats: No és possible; la resolució ha de ser congruent amb les peticions dels interessats. S’ha d’obrir novament el tràmit d’audiència. S’ha de fer en resolució independent. Abans s’ha de posar de manifest als interessats perquè formulin al·legacions i aportin, en el seu cas, mitjans de prova.

Quina diferència existeix entre el desistiment i la renúncia?. El que desisteixi pot plantejar novament el procediment, plantejant la mateixa qüestió, i no pot fer-ho el que renunciï. El que renunciï por instar novament al procediment plantejant la mateixa qüestió; i no pot fer-ho el que desisteix. La renuncia a de presentar-se per escrit; el desistiment es pot plantejar per qualsevol mitjà que permeti la seva constància. La renuncia vincula a l’Administració que haurà d’arxivar l’expedient; el desistiment no.

Paralitzat un procediment per causa imputable al interessat, l’administració li ha d’advertir que, transcorreguts ..... se’n produirà la caducitat: 10 mesos. 3 mesos. 2 mesos. 1 anys.

Els tràmits que hagin de ser complimentats pels interessats s'han de realitzar en el termini de .....a partir de l'endemà de la notificació del requeriment. 5 dies. El que en cada cas l'instructor determini. 15 dies. 10 dies.

El interessats en un procediment, podran fer al·legacions i aportar documents o altres elements de judici: En qualsevol moment anterior a la resolució definitiva. En qualsevol moment anterior al tràmit d’audiència. En qualsevol moment anterior a la proposta de resolució. Només durant el tràmit d’audiència.

En quin cas podrà prescindir-se del tràmit d’audiència en un procediment: Quan no siguin dut a terme actuacions de prova. Quan renunciï expressament al mateix l’interessat. Quan l’òrgan instructor no el consideri necessari. Quan no figurin en el procediment ni es tinguin en compte en la resolució altres fets, al·legacions i proves que els eduïts per l’interessat.

No preveu l’art. 87 de la Llei 30/92, com a forma d’acabament del procediment: La resolució. El desistiment i la renúncia. La declaració de caducitat. El silenci negatiu.

La citació que l’administració ha de remetre a un ciutadà perquè comparegui davant les oficines públiques, ha d’expressar: Data, lloc i hora en què ha de comparèixer. L’objecte de la compareixença. Els efectes de no atendre-la. Totes són correctes.

En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat el venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat una resolució expressa, els interessats com a regla general: Poden entendre estimades per silenci administratiu les seves sol·licituds. Poden entendre per desestimades per silenci administratiu les seves sol·licituds. Poden entendre caducat el procediment. Poden entendre suspès el procediment.

En quin d’aquests supòsits el silenci administratiu té efectes desestimatoris?. En els procediments de responsabilitat patrimonial. En els procediments sancionador. En els procediments iniciats d’ofici. Totes són correctes.

En els procediments de responsabilitat patrimonial, a partir de quina quantia és preceptiu sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora?. 40000€. 50.000€. 60.000€. 100.000€.

Produït un acte per silenci positiu, l’administració pot dictar acte exprés extemporani: Sí, i no està vinculada pels efectes produïts pel silenci. Sí, però només si la dita resolució és confirmatòria del mateix. En cap cas. Només quan l’esmentada resolució sigui contrària al sentit de l’acte produït per silenci, per entendre l’administració que aquest és contrari a l’Ordenament jurídic.

La llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions públiques és la llei de: 38/2015 d’1 de octubre. 39/2015 d’1 d’octubre. 40/2015 d’1 d’octubre. 28/2015 d’1 d’octubre.

La llei de l’Estatut bàsic de l’empleat Públic és de: 5/2015 de 30 d’octubre. 39/2015 d’1 d’octubre. 40/2015 d’1 d’octubre. 28/2015 d’1 d’octubre.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, l’administració por desistir, motivadament, en els supòsits i amb els requisits previstos a les lleis, en els procediments: Iniciats a sol·licitud de l’interessat. Iniciats d’ofici. No pot desistir mai.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, el fet que les resolucions administratives de caràcter particular no puguin vulnerar el que estableixi una disposició de caràcter general, encara que aquelles procedeixin d’un òrgan de jerarquia igual o superior al que va dictar la disposició general, obeeix el principi de: Jerarquia jurídica. Executivitat. Inderogabilitat singular.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, les fases del procediment administratiu son: Iniciació, desenvolupament, resolució i comunicació. Iniciació, instrucció i comunicació. Iniciació, ordenació, instrucció i finalització.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, posen fi al procediment administratiu: El desistiment. El tràmit d’audiència. La proposta de resolució.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, els sistemes de clau concertada son: Un sistema de signatura electrònica. Un sistema d’identificació electrònica. Un sistema de protecció de dades.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, a l’expedient electrònic ha de constar: L’informe previ de garantia digital. Una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada. Una còpia signada digitalment del responsable administratiu de l’expedient.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, cada administració ha de mantenir un arxiu electrònic únic de: Documents electrònics que corresponguin a procediments finalitzats. Expedients electrònics en curs. Del registre electrònic amb certificació de qualitat ISO.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori o hagi estat escollida expressament per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagi transcorregut: Deu dies hàbils des de la seva posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu contingut. Quinze dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al contingut. Deus dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al contingut.

D’acord amb el TREBEP, els sistemes selectiu de funcionaris de carrera seran: Oposició i valoració de mèrits. Oposició i concurs oposició. Concurs-oposició i concurs de valoració de mèrits.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu comú de les Administracions Púbiques, no formen part d’un expedient administratiu: Els informes tècnic preceptius. Els informes previs facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment. Els informes interns.

Quina és la diferència entre el registre electrònic general i l’arxiu electrònic únic?. El registre electrònic general serà pels documents d’entrada i sortida; per altra banda l’arxiu electrònic únic serà pels procediments finalitzats. El registre electrònic general pels procediments finalitzats; per altra banda l’arxiu electrònic únic serà pels documents d’entrada i sortida. Són el mateix, no existeix diferència.

En últim terme, el fi d’un acte administratiu és: L’ànim de lucre. L’interès particular. L’interès públic. L’interès individual.

Tota notificació haurà de cursar-se en el termini de: Deu dies, a partir de la data en què l’acte hagi estat dictat. Cinc dies, a partir de la data en què l’acte hagi estat dictat. Set dies, a partir de la data en què l’acte hagi estat dictat. Quinze dies, a partir de la data en què l’acte hagi estat dictat.

D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les notificacions de les resolucions i dels actes administratius es realitzaran per: El secretari de la corporació. L’òrgan que els hagi dictat. Sempre i en tot cas per l’alcalde/ssa. Per un funcionari.

Els actes que són previs a la resolució d’un expedient administratiu es denominen: Definitius. De simple tràmit. De tràmit. Negociables.

Els actes administratius han de ser motivats quan: Limitin drets subjectius o interessos legítims. Resolguin procediments d’arbitratge. Es dictin en l’exercici de potestat discrecionals. Totes les respostes són correctes.

Diem que un acte administratiu es singular, quan: Va referit a una persona determinada. Va referit a un grup determinat de persones. Va referit a un grup indeterminat de persones. A i b són correctes.

El contingut de l’acte administratiu ha de ser: Possible, lícit, determinat i idoni. Possible, objectiu, formal i causal. Objectiu, determinat, formal i causal. Possible, lícit, determinat i adequat als seus fins.

Quins actes administratius han de notificar-se als interessats?. Tots. Només aquells que afectin als seus drets i als dels seus familiars. Aquells que afectin els seus drets i interessos. Aquells que afectin els seus drets o als dels seus familiars fins al segon grau de consanguinitat, sempre que així ho sol·liciti per escrit.

En el concepte d’acte administratiu la doctrina segueix: Grissot. Boudini. Zatoichi. Zanobini.

Un acte de contingut impossible és: Nul de ple dret. Anul·lable. Il·legal. Irregular.

No són nuls de ple dret els actes administratius que: Incompetència material o territorial. Lesionin els drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic. Hagin estat dictats prescindint d’algun element del procediment legalment establert.

Els actes administratius que incorren en desviació de poder seran: Nuls de ple dret. Anul·lables. Irregulars. Eficaços.

Són anul·lables: Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic. Incompliment de tràmits molt greus. Defectes formals quan prescindeixin dels requisits indispensables o donin lloc a indefensió dels interessats o actuacions administratives fora de termini quan així ho imposi la naturalesa del tràmit. Totes les respostes anteriors són correctes.

Si es produeix una acció administrativa fora de temps donarà lloc: A l’anul·labilitat quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini. A la nul·litat, quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini. A la irregularitat, quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini. A la suspensió, quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini.

Un acte serà irregular: Quan incorri en una causa de nul·litat. Quan incorri en causa d’anul·labilitat. Quan, encara no ajustat a l’ordenament jurídic, no incorri en causa de nul·litat de ple dret ni d’anul·labilitat. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Són tàcits els actes quan: Davant la conducta de l’Administració es dona per suposada la intervenció de la seva voluntat. Davant la conducta de l’Administració es presumeix racionalment l’existència d’una voluntat que produeix efectes jurídics. Davant la conducta de l’Administració es presumeix racionalment l’existència d’una voluntat que produeix efectes jurídics o naturals. Davant la conducta de l’Administració es dona per suposada la intervenció de la seva voluntat de concloure un negoci jurídic unilateral.

La regla general d’exteriorització de l’acte administratiu és: La forma oral. La forma escrita. La forma verbal. La forma escrita y verbal.

La publicació substituirà a la notificació: Quan l’acte tingui per destinatari a cap persona. Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment general. Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva. La publicació no substituirà a la notificació en cap cas.

Produeixen efectes les notificacions defectuoses?. Si, sempre. Si, a partir de la data en què l’interessat realitzi actuacions que suposin el coneixement del contingut de la resolució. No, mai. Si, sempre que l’òrgan administratiu realitzi actuacions que suposin el coneixement de la resolució.

Segons l’art. 57 del procediment administratiu comú, els actes es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de: La data en que es dictin. La data en què s’acordin. La data en què es publiquin. La data en què es notifiquen.

Assenyali la proposició correcta. Les fases del procediment administratiu són: Iniciació, ordenació, instrucció i finalització. Iniciació, notificació, instrucció i finalització. Iniciació, ordenació, finalització i notificació. Ordenació, iniciació, notificació i finalització.

Tota notificació haurà de cursar-se en un termini de: 30 dies. 10 dies. 20 dies. 15 dies.

Quan l’Administració no tingui per certs els fets al·legats pels interessats, l’instructor acordarà l’obertura d’un període de prova: Per un termini no superior a 30 dies ni inferior a 10. Per un termini superior a 30 dies. Per un termini no superior a 20 dies ni inferior a 10. Per un termini superior a quaranta-cinc dies.

La pràctica de proves dins el procés administratiu s’enquadra en la fase de: Ordenació. Iniciació. Instrucció. Finalització.

Excepte disposició expressa en contra, els informes dins l’àmbit de procediment administratiu seran: Facultatius i no vinculants. Preceptius i vinculants. Facultatius i vinculants. Preceptius i no vinculants.

El principi que garanteix la crítica pública de l’actuació administrativa i permet conèixer el seu comportament en situacions precedents, es denomina principi de: Oficialitat. In dubio pro actione. Economia processal. Transparència.

Els principis conforme als que ha d’actuar l’Administració Pública son: Eficàcia, eficiència, descentralització, desconcentració i coordinació. Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació. Eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació. Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i col·laboració.

Que sentència del Tribunal Constitucional va establir que no hi ha procediment vàlid si no hi ha igualtat d’oportunitats entre les parts en cadascuna de les peces, tràmits o moments processals?. La sentència del 21 de juny de 1982. La sentència de 22 de febrer de 1978. La sentència de 20 d’abril de 1991. La sentència de 8 de maig de 1975.

El termini màxim en que haurà de notificar-se la resolució expressa serà el fixat per la norma reguladora del corresponent procediment. Aquest termini no podrà excedir: Dos mesos, tret que una norma amb rang de Llei estableixi una major o així vingui previst en la normativa comunitària europea. Tres mesos, tret que una norma amb rang de Llei estableixi una major o així vingui previst en la normativa comunitària europea. Vuit mesos, tret que una norma amb rang de Llei estableixi una major o així vingui previst en la normativa comunitària europea. Sis mesos, tret que una norma amb rang de Llei estableixi una major o així vingui previst en la normativa comunitària europea.

Contra els actes ferms en via administrativa procedirà: Recurs ordinari de revisió. Recurs extraordinari de revisió. Recurs d’alçada. Recurs potestatiu de reposició.

Indiqui quina de les afirmacions següents NO és correcta: La declaració de lesivitat no podrà adoptar-se un cop transcorreguts quatre anys des que es va dictar l’acte administratiu. La declaració de lesivitat exigeix l’audiència prèvia de quants apareguin com interessats. Transcorregut el termini de tres mesos des de la iniciació del procediment sense que s’hagués declarat lesivitat es produirà la caducitat. Transcorreguts sis mesos des de la iniciació del procediment sense que s’hagués declarat lesivitat es produirà la caducitat.

El termini màxim per dictar i notificar la resolució d’un recurs d’alçada serà de: Dos mesos. Quatre mesos. Tres mesos. Un mes.

Si l’acte provingués de les entitats que integren l’Administració Local, la declaració de lesivitat s’adoptarà: Pel Ple de la Corporació. En defecte del Ple, per l’òrgan col·legiat superior a l’entitat. Les respostes a i b són correctes. Les respostes a i b són incorrectes.

No es podrà interposar recurs contenciós administratiu fins que: Sigui resolt expressament el recurs de reposició. S’hagi produït la desestimació presumpta del recurs de reposició. Es podrà interposar en qualsevol moment. Les respostes a i b són correctes.

Si el recurs d’alçada s’hagués interposat davant l’òrgan que va dictar l’acte impugnat, aquest haurà de remetre-ho a l’òrgan competent en el termini de: Un mes. Quinze dies. Deu dies. Tres dies.

El termini màxim per dictar i notificar la resolució d’un recurs potestatiu de reposició serà de: Dos mesos. Un mes. Tres mesos. Quatre mesos.

El recurs extraordinari de revisió: Podrà interposar-se davant l’òrgan administratiu que ho va dictar, que també serà competent per resoldre-ho. Procedeix contra actes que no han exhaurit la via administrativa. Procedeix contra actes de tràmit que determinin la impossibilitat de continuar el procediment. Cap de les respostes anteriors és correcta.

La suspensió de l’eficàcia d’un acte administratiu haurà de ser publicada en el diari oficial en què aquell es va inserir quan: Afecti a una pluralitat determinada de persones. Afecti a una pluralitat indeterminada de persones. En cap cas. Cap de les respostes anteriors és correcta.

La interposició d’un recurs administratiu ha d’expressar: L’acte que es recorre. L’òrgan a què es dirigeix. El lloc, la data i la signatura del recurrent. Totes les respostes són correctes.

El termini per interposar el recurs extraordinari de revisió, quan es fonamenti en un acte que en dictar-ho hagués incorregut en un error de fet serà de: Tres mesos. Quatre anys. Un mes. Un any.

Quan hagin de tenir-se en compte nous fets o documents no recollits en l’expedient originari, es posarà de manifest als interessats perquè formulin al·legacions i presentin els documents i justificants que considerin procedents, en el termini de: No inferior a cinc dies ni superior a quinze. No inferior a deu dies ni superior a vint. No inferior a deu dies ni superior a quinze. Cap de les respostes anteriors es correcta.

L’error en la qualificació del recurs per part del recurrent: Donarà lloc a la inadmissió del recurs. Implica l’arxivament de les actuacions. Té com a conseqüència la desestimació del recurs. No és obstacle per a la tramitació d’aquest, sempre que es dedueixi el seu vertader caràcter.

Indica quina de les afirmacions següents no és correcta: No es tindran en compte en la resolució dels recursos, fets documents o al·legacions del recurrent, quant havent pogut aportar-los en el tràmit d’al·legacions no ho hagi fet. No tindran el caràcter de documents nous els que els interessats hagin aportat a l’expedient abans de recaure la resolució impugnada. El recurs, els informes i les propostes si tenen el caràcter de documents nous. Cap de les respostes anteriors és correcta.

El termini per a la interposició d’un recurs d’alçada si l’acte fora exprés, serà de: Tres mesos. Un mes. Dos mesos. Quinze dies.

Que és l’expedient: Tots els documents que s’utilitzen en un procediment administratiu. Tots hauran d’estar digitalitzats. Les diligències no han d’integrar l’expedient. Les proves. Només les notificacions.

Qui poden formular al·legacions convenients per a la seva defensa: Qualsevol persona física. Qualsevol persona jurídica. Qualsevol persona física i jurídica que invoquí un interès en l’afer. Només els majors de 18 anys.

Respecte a la fase d’al·legacions, si l’Administració tingués coneixement que hi ha altres interessats en l’expedient, els requerirà per escrit perquè es personin dins: 3 dies. 5 dies. 10 dies. 15 dies.

No posen fi a la via administrativa les resolucions de: El Ple i Alcaldes. Les de les autoritats i els òrgans inferiors en els casos en que resolen per delegació de l’alcalde o alcaldessa, president o presidenta o altres òrgans. Qualsevol altra autoritat o òrgan. Totes les respostes anteriors són correctes.

Les comunicacions entre òrgans administratius pertanyents a una mateixa Administració Pública seran signades per: El Secretari de la Corporació. El Tinent d’Alcalde. El President de la Corporació. El Regidor d’Administracions Públiques.

Indica la resposta correcta, els assentaments del registre. Contindran referència exacta de cadascun dels documents que es remetin de de les oficines locals o que en elles es rebin. Hi ha un únic tipus d’assentament. No serà necessari que contingui la indicació de la persona que ho subscriu. Totes les respostes són correctes.

Les notificacions s’anotaran en el Registre, als assentaments: D’entrada. De sortida. Intermedis. De gestió.

En la tramitació dels expedients: Els funcionaris podran abstenir-se de proposar a pretext de silenci. La Corporació podrà no resoldre a pretext d’insuficiència de preceptes legals. Se simplificarà tot el que es pugui. Totes les respostes són correctes.

El nombre d’ordre correlatiu ha de figurar: Als assentaments d’entrada. Només als assentaments de sortida. Tant als assentaments d’entrada com de sortida. No es obligatòria aquesta data.

Qui informarà en els expedients dels informes?. El Cap de la Dependència a què correspongui tramitar-los. El Cap de la Dependència que es rep. Ambdós atenent a l’informe de que es tracti. Totes les respostes anteriors són correctes.

Els actes i acords dels ens locals que afecten competències de la Generalitat poden ser impugnats directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sense necessitat de requeriment previ, en el termini de: Tres dies hàbils des de la recepció de l’acord. Vint dies hàbils des de la recepció de l’acord. Quinze dies hàbils des de la recepció de l’acord. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Si l’Administració de la Generalitat considera que un acte o acord d’un ens local infringeix l’ordenament jurídic, pot impugnar-lo directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa: Dins dels dos mesos següents a la comunicació d’aquest. Dins dels quinze dies següents a la comunicació d’aquest. Dins dels trenta dies següents a la comunicació d’aquest. Dins dels deu dies següents a la comunicació d’aquest.

L’Administració Local forma part de l’Administració: De l’Estat. Pública. Perifèrica. Central.