SimbaCE1

La Llei de Reforma Política de 4 de gener de 1977 (assenyalar quina no és correcta): Va crear unes Corts bicamerals elegides per sufragi universal, igual, directe i secret. Va establir un procediment de reforma de les “Lleis fonamentals”. Reforma les Lleis fonamentals. S’incardina formalment en l’ordenament jurídic vigent en aquell moment, i es defineix com una Llei fonamental més.

El 15 de gener de 1977: a entrar en vigor la llei de Reforma Política. Va morir el General Franco. Va ser proclamat cap de l’Estat Joan Cales de Borbó. Es van celebrar les eleccions mitjançant les quals es van elegir els diputats i senadors integrants del Congrés i el Senat.

La Llei de Reforma Política de 4 de gener de 1977: Convoca les eleccions democràtiques per a l’elecció de les Corts constituents. Va legalitzar els partits polítics i va regular el dret d’associació i de reunió. Va nomenar com a successor del General Franco a Joan Carles de Borbó. Conferia la potestat legislativa en exclusiva a la representació popular i preveia un sistema electoral fonamentat en principis democràtics i de representació proporcional.

La iniciativa de la reforma constitucional s’exercia per: El Govern. El Congrés i el Senat. Las Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes. Totes les respostes son correctes.

La reforma ordinària de la Constitució regulada en l’article 167 estableix que els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats: Una majoria de 3/5 de cadascuna de las Cambres. Una majoria de 3/5 d’ambdues Cambres conjuntament. Majoria absoluta. Majoria de 2/3.

La revisió total o parcial de la Constitució s’aprova: Per majoria de 2/3 de cada cambra. Per una majoria de 2/3 del Congrés i per majoria de 3/5 parts del Senat. Per majoria simple de cada una de les Cambres. Cap de les respostes anteriors és correcta.

El dia 31 d’octubre de 1978: Aprovació de la Constitució per les Corts Generals. Sanció de la Constitució pel Rei. Aprovació de la Constitució pel Congres dels Diputats. Aprovació de la Constitució pel Senat.

El dia 6 de desembre de 1978: Va entrar en vigor la Constitució. El Rei va sancionar la Constitució. El text constitucional va ser publicat en el BOE. Es va celebrar el referèndum de ratificació del text constitucional.

Quin dia va sancionar el Rei la Constitució?. El 6 de desembre de 1978. El dia 29 de desembre de 1978. El dia 27 de desembre de 1978. El dia 28 de desembre de 1978.

Conseqüència del procés constitucional, la Constitució vigent es caracteritza per: Ser incompleta. Ser un text consensuat. Mancar de legitimitat democràtica. Ser un text que manca de força vinculant, no és una norma jurídica.

La Constitució va entrar en vigor: El dia 29 de desembre, data en la qual va ser publicada en el BOE. El dia 30 de desembre de 1978, és a dir, l’endemà de la seva publicació en el BOE. Passats vint dies naturals des de la seva publicació en el BOE. El dia 1 de gener de 1979.

El fet que la Constitució sigui fruit del consens política ha determinat que el text constitucional: Reguli gran quantitat de matèries. Reguli les diferents matèries amb intensitat i precisió diverses. Utilitzi formules que necessiten d’una interpretació detallada posterior per trobar el seu veritable sentit. Totes son correctes.

La Constitució espanyola s’estructura en: Un Preàmbul, 169 articles, distribuïts en 1 Títol Preliminar i 10 Títols numerats, 4 disposicions Addicionals, 9 disposicions Transitòries, 1 Disposició Derogatòria i 1 Disposició Final. Un Preàmbul, 169 articles, distribuïts en un Títol Preliminar i nou Títols numerats, 4 disposicions addicionals i 9 transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició Final. Un Preàmbul, 169 articles, distribuïts en 1 Títol Preliminar i deu Títols numerats, 9 disposicions addicionals, 4 disposicions Transitòries, 1 Disposició Derogatòria i 1 Disposició Final. Cap de les respostes anteriors es correcta.

El Títol I de la Constitució espanyola es divideix en: Tres capítols. Cinc capítols. Dos capítols. No es divideix en Capítols, sinó en Seccions.

La part orgànica de la Constitució espanyola està formada per: Els Títols II a X. El Títol Preliminar i el Títol I. Els Títols IV a X. El Títol X i Disposicions Addicionals.

Quin Títol estableix la figura del Rei, les seves funcions, jurament, la successió de la Corona?. El Títol I. El Títol II. El Títol IV. El Títol III.

En la Constitució espanyola, la llibertat ideològica, religiosa i de culte es reconeix expressament com un dret en: L’art. 16.3. L’art. 16.1. L’art. 16.2. L’art. 20.

L’art. 9.3 de la Constitució espanyola garanteix els principis de: Igualtat davant la llei, compromís dels poders públics i igualtat dels espanyols en tot el territori de l’Estat. Legalitat, jerarquia normativa, publicitat de les normes, seguretat jurídica i interdicció de l’arbitrarietat, irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals i responsabilitat dels poder públics. Lliure desenvolupament de la personalitat, no discriminació per raó d’opinió i pluralisme polític. Cap de les respostes anteriors és correcte.

El Títol VI de la Constitució espanyola regula: Els principis bàsics del Poder Judicial. La figura del Rei. La Composició i funcions del Govern. El principis d’organització territorial de l’Estat.

El Títol VI “Del Poder Judicial” compren: Els arts. 128 al 136. Els arts. 117 al 127. Els arts. 7 al 127. Els arts. 66 al 80.

Podem definir la Constitució de 1978: Com una norma jurídica amb efectes vinculants pels poders públics, però no pels ciutadans. Una norma jurídica que a més, es la norma suprema de l’ordenament jurídic de l’Estat. Una norma en què només són directament aplicables els articles que conté la secció primera del capítol segon del títol primer; la resta tenen caràcter orientatiu i programàtic. Una norma jurídica que només pot ser aplicada pel Tribunal Constitucional en resoldre els conflictes i les qüestions d’inconstitucionalitat.

Tots els drets reconeguts en el Capítol segon del Títol I de la Constitució estan protegits jurisdiccionalment per dues vies: El recurs d’inconstitucionalitat i la qüestió d’inconstitucionalitat. El recurs d’empara i el recurs de revisió. El recurs d’inconstitucionalitat i el recurs d’empara. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Quan diem que la Constitució està investida de una “superlegalitat material” ens estem referint a: Qualsevol norma que vulneri els seus preceptes manca de validesa. La seva reforma exigeix un procediment específic i molt rígid. És la norma originària de tot l’ordenament jurídic, de la qual deriva la legitimitat de tots els ordenaments de l’Esta espanyol. És la norma que conté el sistema de valors essencials que ha de constituir l’ordre de convivència política i ha d’informar l’ordenament jurídic.

El Preàmbul de la Constitució: Inclou els articles 1 a 9. Conté declaracions de voluntat del constituent. És d’aplicació directa. Defineix l’Estat espanyol com a social, democràtic, de dret i monàrquic.

Quin dels següents òrgans constitucionals té un títol específic de la Constitució dedicat a la seva regulació?. El Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial. La Corona, les Corts Generals, el Govern i el Tribunal Constitucional. La Corona, el Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes. La Corona, les Corts Generals, el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.

Pel que fa al contingut de la Constitució: Té 169 articles. Té 12 títols. Està dividida en dos llibres: el primer dedicat a la part dogmàtica i el segon a la part orgànica. Totes són correctes.

La Constitució estableix el castellà com a llengua oficial de l’Estat: En l’art. 3.2. En l’art. 3.1. En l’art. 3.3. En l’art. 3.4.

L’art. 4.1 de la Constitució espanyola regula la matèria referent a: L’idioma oficial de l’Estat. La capital de l’Estat. Els partits polítics. La bandera d’Espanya i de les comunitats autònomes.

L’art. 18.1 de la Constitució recullen: El dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El dret d’associació i el dret de reunió. El dret a obtenir la tutela efectiva dels Jutges i Tribunals sense que pugui produir-se indefensió. El lliure desenvolupament de la personalitat de la no discriminació per raó d’opinió.

L’estat garanteix la realització efectiva del principi de ........... consagrat a l’article 2 de la Constitució, vetllant per l’establiment d’un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent en particular les circumstàncies del fet insular. L’estat de dret. Solidaritat. Igualtat. Participació.

La reforma de la Constitució Espanyola va suposar una nova redacció, el 27 d’agost de 1992 de: Art. 16 apartat 2. Art. 12 apartat 3. Art. 13 apartat 2. Article 10 apartat 6.

El Capítol 3 del Títol VIII de la Constitució espanyola porta el Títol: De la Corona. De la Reforma Constitucional. De l’Administració Local. De les Comunitats Autònomes.

Els motius que han portat l’adopció del text constitucional i els objectius que amb el mateix es pretenen aconseguir, els trobem: En el títol preliminar. El preàmbul. En les disposicions finals. En l’exposició de motius.

Forma part de la “part dogmàtica” de la Constitució de 1978: El Títol Preliminar i el Títol I. Títol II. Títol III. Tots ells.

A quina d’aquestes qüestions no es fa referència en el títol preliminar de la Constitució: La sobirania nacional. Els partits polítics i els sindicats. Els valors superior de l’ordenament jurídic. La llibertat d’empresa i l’economia de mercat.

Una llei dictada pel parlament de Catalunya podrà ser objecte de control de constitucionalitat mitjançant un procediment davant: El Consell de Garanties Estatuàries. El Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional. Els Tribunals ordinaris.

Qui controla la constitucionalitat d’un reglament dictat pel Govern de la Generalitat?. El Tribunal Constitucional. Els Tribunals ordinaris, concretament els òrgans de l’ordre contenciós administratiu. El Consell de Garanties Estatuàries. El Tribunal suprem (la Sala especial que regula l’article 61 de la Llei Orgànica del Poder Judicial).

Qui pot declarar la inconstitucionalitat d’una ordenança dictada per l’Ajuntament de Lleida?. Els tribunals ordinaris de l’ordre contenciós administratiu. El Tribunal Constitucional. El Consell de Garanties Estatuàries. El Govern de la Generalitat.

L’Estat de dret és aquell en el qual (assenyalar quina no és correcta): Les cambres legislatives tenen la competència exclusiva i excloent per a dictar normes amb rang de llei. Es reconeix als ciutadans una sèrie de drets fonamentals i s’estableixen uns mecanismes per a garantir-los. Reconeix el principi de divisió de poders. L’actuació dels poders de l’Estat està subordinada a la llei, quant expressió de la voluntat popular.

D’acord amb l’article 137 de la Constitució, l’estat espanyol s’organitza territorialment en: Municipis, províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixen. Municipis, comarques, províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixen. Municipis, vegueries, comarques, províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixen. Municipis i províncies, únicament.

El reconeixement de l’Estat democràtica té com a conseqüència: La voluntat estatal és el resultat de la lliure concurrència de diferents alternatives i opcions polítiques, sorgides de sectors i d’interessos socials diversos. Els ciutadans tenen dret de sufragi directe, lliure, igual i secret. Tots els ciutadans tenen dret a participar en el govern de la seva comunitat. Totes son correctes.

El fet que la Constitució defineixi l’Estat espanyol com a social té com a conseqüències: El reconeixement de la propietat privada, de la llibertat d’empresa i de l’economia de mercat. L’Estat porta a terme una activitat interventora i reguladora, per a garantir el major benestar per al nombre més gran de persones. L’establiment d’un sistema tributari progressiu, que pot arribar a ser confiscatori. Totes són correctes.

Que la sobirania nacional resideix en el poble, és una manifestació: De l’Estat de dret. De l’estat democràtic. L’estat social. De la Monarquia Parlamentaria.

Un dels següents principis és fonamental perquè puguem parlar d’un Estat de dret: El sotmetiment dels poders públics a la llei. El reconeixement i la garantia del dret dels ciutadans. La separació de poders. Totes són correctes.

Dels següents és un valor superior de l’ordenament jurídic: La justícia. El pluralisme jurídic. La jerarquia normativa. La interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

Quins són els valors superior de l’ordenament jurídic de la Constitució?. La llibertat i la igualtat. La justícia i la igualtat. La llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. El pluralisme polític i la igualtat.

Pel que fa als poders de l’Estat, la Constitució preveu una divisió: Horitzontal, entre els òrgans centrals i els òrgans de les comunitats autònomes. Horitzontal, en atribuir la potestat legislativa, executiva i judicial a òrgans diferents. Vertical, en atribuir la potestat legislativa i executiva, de forma compartida als òrgans estatals i autonòmics, i la potestat jurisdiccional de forma exclusiva a l’estat. Només horitzontal, en reconèixer l’autonomia política de les comunitats autònomes.

Pel que fa al principi de jerarquia normativa que reconeix de forma expressa la Constitució, assenyalar quina de les afirmacions següents no és correcta: És una conseqüència del principi de legalitat. Només es aplicable en relació entre la Constitució i la resta de les normes jurídiques. És una manifestació de l’Estat de dret. La seva infracció comporta la invalidesa de la norma que la contravingui.

Com es fa efectiu el principi de seguretat jurídica?. Prohibint la retroactivitat de les normes jurídiques amb rang de llei. La necessitat de que totes les normes amb rang de llei siguin promulgades pel Rei. Exigint que des de la publicació de la norma fins a la seva entrada en vigor passin, com a mínim, vint dies (la vacatio legis). La necessària publicació de les normes jurídiques en els Butlletins Oficial.

La Monarquia Parlamentària és: La forma política de l’Estat. La forma de Govern de l’Estat. La forma que adopta l’Estat social i democràtic de dret. El sistema que adopta el principi de la separació dels poders de l’Estat.

De qui emanen els poders de l’Estat?. De la Constitució. Del Rei. De la sobirania nacional. Del poble espanyol.

Pel que fa al contingut de la Constitució, assenyalar quina de les afirmacions següents no és correcta: El títol I regula els drets i els deures fonamentals. La reforma constitucional està regulada pel títol X. Conté 194 articles, incloent-hi les disposicions finals, addicionals, transitòries i derogatòries. Conté 169 articles, quatre disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

D’acord amb l’article 1 de la Constitució: Espanya propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Els poders de l’Estat emanen del Rei, ja que és el titular de la sobirania nacional. Espanya propugna com a valors superior del seu ordenament jurídic el principi de legalitat, la jerarquia normativa i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics. La forma política de l’Estat es la democràcia representativa.

Pel que fa als partits polítics: Expressen el pluralisme polític. Contribueixen a la defensa i a la promoció dels drets polítics dels ciutadans. Concorren en la manifestació i la formació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Totes són correctes.

Quins límits estableixen els articles 6 i 7 de la Constitució per a la constitució i el funcionament dels partits polítics i dels sindicats: La prèvia autorització de l’administració competent. La seva inscripció en els registres socials corresponents. Cap. La seva estructura interna i el seu funcionament hauran de ser democràtics.

Són trets que caracteritzen l’Estat de dret: La llei com a expressió de la voluntat popular. L’actuació de l’administració amb subjecció a la llei i el control jurisdiccional. El reconeixement i la garantia dels drets i llibertats fonamentals. Totes són correctes.

D’acord amb la Constitució, constitueix el fonament de l’ordre polític i de la pau social: El reconeixement dels drets fonamentals. L’existència d’un poder judicial independent. El reconeixement del principi de legalitat. El reconeixement d’una democràcia representativa.

Quina de les afirmacions següents no es conté en l’article 2 de la Constitució Espanyola?. La constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola. La Constitució Espanyola reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. La capital de l’Estat es la vila de Madrid. La Nació espanyola és la pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols.

A qui correspon promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectius?. La Corona. El Poder Legislatiu. Els poders públics. Les Administracions públiques.

La constitució garanteix: El principi de legalitat i de jerarquia entre els poders de l’Estat. La publicitat de l’actuació dels poders públics. La seguretat pública. La irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

Quan la Constitució parla de Madrid a l’article 5, la defineix com: Un districte fiscal. La Vila de Madrid. La comunitat autònoma de règim especial. Una comunitat autònoma uniprovincial.

Dels següents, qui no té legitimació per iniciar un procediment de reforma constitucional?. El Govern de l’Estat. El Congrés. El Senat. El poble mitjançant la iniciativa popular.

Quina de les següents es una manifestació de l’Estat de dret? (assenyalar quina no es correcta): L’existència d’una justícia constitucional. La separació atenuada de poders. El reconeixement de l’expropiació forçosa. El principi de legalitat.

Quan l’article 103.1 de la Constitució diu que l’administració serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb sotmetiment ple a la llei i al dret, està fent referència a: El principi de legalitat. El principi de jerarquia normativa. El principi d’eficàcia de l’Administració. El principi d’objectivitat de l’Administració.

Assenyalar quina de les afirmacions següents és correcta: El principi de legalitat només és aplicable als poders públics. Cap norma pot contravenir allò que s’ha disposat en una altra de rang superior. L’Administració només està subjecta al principi de responsabilitat patrimonial, quan la seva actuació és il·legal. La Constitució no és una norma d’aplicació directa.

La democràcia que consagra la Constitució és: Monàrquica. Parlamentaria. Directa. Representativa.

Si es pretén reformar un article del títol preliminar de la Constitució, el procediment adient és: L’ordinari regulat per l’article 167 de la Constitució. L’agreujat regulat per l’article 168 de la Constitució. Depèn de l’article al qual afecti la pretesa reforma. Cap és correcta; el títol preliminar de la Constitució no es pot reformar, d’acord amb el que preveu l’article 166 de la mateixa norma.

No es pot iniciar un procediment de reforma de la Constitució: En temps de guerra. Si està vigent l’estat d’alarma o d’excepció. Si està vigent l’estat de setge. Totes són correctes.

L’anomenada “constitució econòmica” la trobem, fonamentalment en: Títol VII de la constitució. Capítol III del Títol I de la Constitució. A i b son correctes. En el capítol I del Títol I, i en el títol VII de la Constitució.

Trobem els drets fonamentals a la Constitució: En el capítol II del Títol I. En el capítol III del Títol I. En el capítol VI del Títol I. En el capítol V del Títol I.

Quin és el títol del Capítol IV del Títol I de la Constitució?. Dels principis rectors de la política social i econòmica. Drets i deures fonamentals. De les garanties de les llibertats i els drets fonamentals. De la supressió dels drets i les llibertats.

Quin és el Capítol V del Títol I de la Constitució?. Dels principis rectors de la política social i econòmica. Drets i deures fonamentals. De les garanties de les llibertats i els drets fonamentals. De la supressió dels drets i les llibertats.

Dels següents no és un principi informador de l’Estat social que proclama la Constitució: Garanteix la propietat privada i el d’herència, si bé subordinats a l’interès general. Es prohibeix l’expropiació forçosa, llevat casos excepcionals. Possibilita un sector públic de l’economia i preveu la planificació econòmica. Garanteix la llibertat d’empresa i l’economia de mercat.

D’acord amb l’article 1.3 de la Constitució: Espanya propugna com a valors superior de l’ordenament jurídic el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat i la irretroactivitat de les normes, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poder públics. La sobirania nacional resideix en el cap de l’Estat que és el Rei, del qual emanen els poders de l’Estat. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia Parlamentària. Espanya es la pàtria comú i indivisible de tots els espanyols.

La/el... es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols: L’estat espanyol. La constitució. Poder públic. Forma política de l’Estat.

Les banderes i ensenyes pròpies de les comunitats autònomes, s’utilitzaran: Únicament en els seus edificis públics i en els seus actes oficials. Podran utilitzar-se en els actes oficials i en els edificis públics dels òrgans centrals de l’Estat, sempre que aquests es desenvolupin o estiguin en el territori de la comunitat autònoma de què es tracti. S’utilitzaran juntament amb la bandera d’Espanya en els seus edificis públics i ens els seus actes oficials. En tot cas, juntament amb la bandera d’Espanya.

D’acord amb l’article 7 de la Constitució, contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis: Les associacions professionals. Els sindicats de treballadors i les associacions empresarial. Els partits polítics, els sindicats de treballadors i les associacions empresarials. Els poders públics, els partits polítics, els sindicats de treballadors i les associacions empresarials.

Les basses de l’organització militar es regularan: Mitjançant llei. Mitjançant llei orgànica. Mitjançant decret del Govern de l’estat. Mitjançant Ordre del Ministre de Defensa.

D’acord amb l’article 9.2 de la Constitució, correspon a... promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectius: El poder judicial. Les cambres legislatives, mitjançant les lleis. Els poders públics. Als ciutadans i als poder públics.

Correspon als poders públics, entre d’altres objectius: Garantir el principi de legalitat i de jerarquia normativa. Garantir la publicitat de normes. Remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la plenitud de la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integren. Garantir la sobirania i la independència d’Espanya i defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.

Són valors superior de justícia: La llibertat, la justícia, la jerarquia normativa i la publicitat de les normes. La llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. La responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poder públics.

La Constitució garanteix, d’acord amb l’article 9.3 (assenyalar quina no és correcta): El principi de legalitat, la jerarquia normativa i la publicitat de les normes. La retroactivitat de les normes favorables i ampliatòries dels drets dels ciutadans. La irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals. La responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

L’article 56 de la Constitució defineix com a símbol de la unitat i permanència de l’Estat: El Rei, que és el cap de l’Estat. Les Corts Generals. Les Forces Armades. Les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, quant òrgans elegits de forma directa pels ciutadans.

D’acord amb l’article 145.2 de la Constitució: Tots els acords i convenis entre les comunitats autònomes requeriran la prèvia autorització del Senat. Tots els acords i convenis entre les comunitats autònomes requeriran la prèvia autorització de les Corts Generals. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i els termes en què les comunitats autònomes podran celebrar convenis entre elles per tal d’acomplir i prestar serveis que els siguin propis. Només s’admetrà la federació de comunitats autònomes mitjançant llei orgànica de la Corts ratificada per referèndum.

Quin dels següents no és un contingut necessari dels Estatuts d’autonomia: La denominació de la comunitat autònoma que s’ajusti millor a la seva identitat històrica. La denominació, l’organització i la seu de les institucions autònomes pròpies. La bandera, l’escut i l’ensenya propis. Les competències assumides dins el marc establert per la Constitució i les bases per al traspàs dels serveis que els correspondran.

Els Estatuts d’autonomia: Són una llei orgànica. Formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat. Són la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma. Totes són correctes.

Pel que fa a la reforma dels Estatuts d’Autonomia, preveu l’article 147.3 de la Constitució: S’ajustarà al procediment previst en l’article esmentat. S’ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i requerirà, en qualsevol cas, l’aprovació de les Corts per llei orgànica. S’ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i requerirà, en qualsevol cas l’aprovació per llei orgànica de les Corts i posterior referèndum de ratificació de la comunitat autònoma de què es tracti. La Constitució no fa cap previsió en aquesta qüestió.

Quan l’article 149.1 de la Constitució diu que correspon a l’Estat la competència exclusiva en matèria de Defensa i Forces Armades, té com a conseqüència: Que les comunitats autònomes no poden assumir cap mena de competència en aquesta matèria. Que en aquesta matèria les comunitats autònomes només poden assumir la gestió dels mitjans materials. Que les comunitats autònomes poden assumir competència normativa amb respecte de les basses establertes per una llei orgànica estatal. Que les comunitats autònomes només poden assumir competències de tipus executiu.

Quan l’article 149.1 de la Constitució diu que correspon a l’Estat la competència exclusiva sobre la legislació mercantil, penal i penitenciaria té com a conseqüència que les comunitats autònomes: No poden assumir cap mena de competència en aquesta matèria. Les comunitats autònomes poden assumir competències de caràcter executiu. Les comunitats autònomes poden assumir competències de desenvolupament normatiu i executiu. Les comunitats autònomes poden assumir competències de desenvolupament normatiu amb tot respectant les basses establertes per la legislació estatal.

Sense perjudici de les competències que podran assumir les comunitats autònomes, l’Estat considerarà ... com un deure i una atribució essencial: La sanitat pública. La salut dels ciutadans. L’educació bàsica. El servei de la cultura.

Les matèries no atribuïdes expressament per la Constitució a l’Estat: Són competència de les comunitats autònomes. Poden correspondre a les comunitats autònomes en virtut dels estatuts respectius. Són de la competència compartida entre l’Estat i les comunitats autònomes. Són de la competència exclusiva de l’Estat.

Les normes de l’Estat prevaldran sobre les de les comunitats autònomes: En tot cas. Només en aquelles matèries en què la competència exclusiva és de l’Estat. En cas de conflicte en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva de les comunitats autònomes. En cap cas, llevat del cas de les lleis d’harmonització.

Les Corts Generals podran atribuir a totes o a algunes de les comunitats autònomes la facultat de dictar, per a elles mateixes, normes legislatives: En matèries de competència estatal. Dins del marc de principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. A i b són correctes. En matèries de titularitat estatal mitjançant una llei orgànica.

La necessitat de dictar una llei d’harmonització, l’ha d’apreciar: El Senat, per majoria de les dos terceres parts dels seus membres. El Congrés, per majoria de dos terceres parts dels seus membres. Les Corts Generals, per majoria absoluta de cada cambra. Les Corts Generals, mitjançant una llei orgànica.

Pel que fa a la figura del Rei, l’article 56.2 de la Constitució preveu (assenyalar quina no és correcta): La persona del Rei es inviolable. El rei no està subjecte a responsabilitat. El actes del rei sempre estan subjectes a referendament sense el qual no tindran validesa. El rei està subjecte a responsabilitat en la mateixa forma que ho estan la resta de poders de l’Estat.

Havent-se extingit totes les línies cridades a dret, les Corts Generals: Iniciaran un procediment de reforma del títol II de la Constitució. Proveiran a la successió de la Corona en la forma que més convingui als interessos d’Espanya. Nomenaran un Consell de Regència integrat per 3 o 5 persones. No és possible que es doni aquesta situació.

Quina de les següents és una funció del Rei? (assenyala quina no és correcta): Nomenar al President del Govern i als Ministres. Nomenar al Defensor del Poble. Nomenar als membres del Tribunal Constitucional. Nomenar als membres del Consell General del Poder Judicial.

El Defensor del Poble serà elegit: Pel Govern per un període de 5 anys per 3/5 partes del Congres i posterior ratificació del Senat por el mateix número. Per les Corts Generals per un període de 5 anys per 3/5 parts del Congres i posterior ratificació del Senat pel mateix nombre. Pel Tribunal Suprem per un període de 5 anys per 3/5 partes del Congres i posterior ratificació del Senat por el mateix número.

A Catalunya el Síndic de Greuges serà elegit: Pel Defensor del Poble per un període de 9 anys. Pel Govern de Catalunya per un període de 9 anys. Pel Parlament de Catalunya per un període de 9 anys sense possibilitat de reelecció. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Qui refrenda els actes del Rei?. Només el President del Govern. El President del Govern i els ministres. Només el President del Congrés. Quan es tracte de la sanció de Lleis de les Corts Generals, el President del Congrés.

Quina de les següents és una funció del Rei?. Acreditar als ambaixadors i a altres representants diplomàtics. Manifestar el consentiment de l’Estat per a obligar-se internacionalment mitjançant tractats. Prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau. Totes són correctes.

Quina d’aquestes característiques no és definitòria d’un estat de dret?. L’imperi de la llei. El reconeixement dels drets fonamentals. La intervenció de l’estat en la vida social i econòmica en benefici de determinades categories de ciutadans. La divisió de poders.

Assenyalar quina de les afirmacions següents no és correcta: Segons el principi de constitucionalitat, tot acte o norma que infringeixi la Constitució és invàlid. D’acord amb el principi de jerarquia normativa, les lleis que dictin les Corts en desenvolupament de la Constitució, tenen el mateix rang jeràrquic que aquesta. Les normes sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, en cap cas poden tenir eficàcia retroactiva´. La Constitució garanteix la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

La missió de garantir la sobirania i la independència d’Espanya, de defensar-se la integritat territorial i l’ordenament constitucional, correspon: A les forces i cossos de seguretat. Al Govern de l’Estat. A les Corts Generals i a les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. A les forces armades.

D’acord amb l’article 10 de la Constitució, són fonament de l’orde polític i de la pau social: La dignitat de la persona. El lliure desenvolupament de la personalitat. El respecte a la llei i als drets dels altres. Totes son correctes.

És una conseqüència de la definició de l’Estat com a “Social”: Ha de dur a terme una activitat interventora i reguladora per garantir el major benestar per al nombre més gran de persones. L’Estat ha d’aconseguir un ordre econòmic i social just. L’Estat ha de promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar a tots una digna qualitat de vida. Totes son correctes.

L’article 130.1 preveu que els poders públics atendran la modernització i el desenvolupament de tots els sector econòmics, i assenyaladament (assenyalar quina no és correcta): L’agricultura i la ramaderia. La industria i la construcció. La pesca. L’artesania.

L’Estat pot planificar l’activitat econòmica general: Mitjançant acords econòmics amb les comunitats autònomes. Mitjançant llei. Mitjançant els pressupostos generals de l’Estat. Mitjançant protocols econòmics generals.

El Títol I de la Constitució està estructurat en (assenyalar quina no és correcta): Cinc capítols, dels quals, el segon està estructurat en dues seccions. La secció primera del capítol segon, inclou els articles 15 a 29. El capítol tercer regula els principis rectors de la política social i econòmica. Les garanties dels drets estan recollides en el capítol V (articles 53 i 54).

Els drets recollits en... estan dotats d’un nivell excepcional de protecció. La secció segona del capítol segon. Articles 14 i 15 a 29. A i b són correctes. El capítol II.

El fet que l’Estat es defineixi com un Estat de dret té com a conseqüència el reconeixement dels drets anomenats: Personals. De Participació. Econòmics, socials i culturals. Fonamentals.

Els drets que impliquen una intervenció activa dels poders públics per garantir unes millores condicions de vida per als ciutadans, són: Personals. De Participació. Econòmics, social i culturals. Fonamentals.

Segons l’article 15 de la Constitució, resta abolida la pena de mort: Llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. Llevat d’allò que pugui disposar el codi penal militar per a delictes de terrorisme. En cap cas s’admet la pena de mort; l’art. 15 ha estat objecte de reforma. Llevat el cas de persones subjectes a disciplina militar per delictes comesos en temps de guerra o estant vigent l’estat de setge.

Assenyalar quina de les afirmacions següents no es correcta: Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap tipus de limitació. Ningú pot ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions.

Quina és la durada màxima de detenció preventiva?. 72 hores. La que prevegi el codi penal. 48 hores. Depèn de la causa de la detenció.

El procediment de “habeas corpus” té com a finalitat: L’esbrinament dels delictes. La detenció dels delinqüents. A i b son correctes. Posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment.

Son manifestacions de l’Estat democràtic: El dret dels ciutadans d’elegir els seus representants, és a dir el dret de vot o dret de sufragi actiu. El dret dels ciutadans de presentar-se com a candidats en les eleccions per ser elegits com a representants, és a dir, el dret de sufragi passiu. A i b son correctes. El dret dels ciutadans de participar de forma directa en els afers públics.

L’article 20 de la Constitució reconeix i garanteix els drets: A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció. A la llibertat de càtedra. A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica. Totes són correctes.

Segons l’article 21 de la Constitució, serà necessària autorització prèvia per exercitar el dret de reunió?. En cap cas. Quan tingui lloc en una via pública. Quan no sigui pacífica. Quan es tracti de manifestacions multitudinàries.

Les activitats de les associacions només podran ser dissoltes o suspeses: Per motius polítics. Per mitjà d’una resolució judicial. A i b són correctes. En cap cas.

Tot benefici fiscal que afecti els tributs de l’Estat haurà d’establir-se en virtut de: Reglament. Llei. Reial Decret. Ordre Ministerial.

Assenyala quina de les següents afirmacions no és correcta: La Llei de Pressupostos no pot crear tributs. La Llei de Pressupostos pot crear tributs. La Llei de Pressupostos podrà modificar tributs quan una llei tributària substantiva així ho prevegi. El Govern haurà de presentar davant el Congrés dels Diputats els Pressupostos Generals de l’Estat almenys tres mesos abans de l’expiració dels de l’any anterior.

El Tribunal de Comptes es regula per: Llei orgànica 2/1982 de 12 de maig. Llei orgànica 2/1982 de 24 de maig. Reial Decret 1/1993, de 12 de maig. Reial Decret 2/1982 de 24 de maig.

El Tribunal de Comptes dependrà directament de: Les Corts Generals. El Defensor del Poble. El Govern. El Tribunal Constitucional.

La Sindicatura de Comptes dependrà directament de: Les Corts Generals. Del Parament de Catalunya. Del Tribunal de Comptes. Cap de les respostes anteriors es correcta.

La Sindicatura de Comptes es troba regulada per: Llei 6/1984, de 5 de Març. Llei 1/1990, de 3 d’Octubre. Llei 2/1982 de 12 de Maig. Cap de les respostes anteriors es correcta.

Els Magistrats del Tribunal Constitucional són: 12 per un període de 9 anys. 10 per un període de 9 anys. 12 per un període de 6 anys. 10 per un període de 6 anys.

La Sala Segona del Tribunal Constitucional està integrada per: El President, que la presideix, i cinc Magistrats més. El Vicepresident que la presideix i cinc magistrats més. El President, que la presideix, i dotze magistrats més. El Vicepresident, que la presideix, i dotze Magistrats més.

L’Administració civil podrà imposar sancions que directa o subsidiàriament impliquin privació de llibertat?. En els casos en què ho estableixi la llei. En cap cas. Només en el cas de delictes. Només en el cas de delictes de terrorisme.

Quan la Constitució parla de “l’Alt comissionat” de les Corts Generals per la defensa dels drets reconeguts en el títol I, sestà referint: Al Tribunal Constitucional. Al poder judicial. Al Defensor del Poble. A tots ells.

El dret de vaga: No té cap limitació. Té com a única limitació el manteniment de l’ordre públic protegit per la llei. La llei que reguli el seu exercici establirà les garanties que calguin per tal d’assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. El seu exercici està limitat pel principi constitucional de productivitat.

El Defensor del Poble: És un òrgan judicial. Podrà supervisar l’actuació de l’Administració. La seva actuació pot ser objecte de control per part dels tribunals. Podrà supervisar l’actuació de les Corts.

La llibertat sindical comprèn constitucionalment: L’obligació de pagar la quota sindical. El caràcter voluntari de l’afiliació o de la no afiliació a un sindicat. L’obligació ciutadana de contribuir al sosteniment dels sindicats. La llibertat d’afiliació sindical sense excepció, per a tots els ciutadans espanyols.

El procediment judicial davant dels tribunals ordinaris que té com a finalitat la tutela dels drets fonamentals i les llibertats públiques del ciutadans, està basat en els principis de: Preferència i sumarietat. Celeritat i preferència. Concentració de tràmits i oralitat. Simplificació de tràmits, preferència i perquè no té efectes de cosa jutjada.

En quant al dret d’associació, la Constitució: Preveu l’existència d’un registre especial d’associacions als efectes d’aconseguir l’autorització administrativa prèvia. Les associacions hauran d’inscriure’s en un registre únicament a efectes de publicitat. Les associacions hauran d’inscriure’s en un registre a efectes d’obtenir la seva legalització. Preveu que la legalitat d’una associació està subjecta al que pugui preveure la llei orgànica de desenvolupament.

Els principis reconeguts en el Capítol III del Títol I de la Constitució: Únicament vinculen a l’administració. Informaran la pràctica judicial. No vinculen com a tal els principis, als òrgans del poder judicial. El seu desenvolupament s’ha de fer per llei orgànica.

En quant al dret de reunió i manifestació, assenyalar quina de les següents afirmacions no és correcta: Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L’exercici d’aquest dret no necessita autorització prèvia. En el cas de manifestacions, és necessària l’autorització prèvia de l’autoritat governativa, que podrà denegar-la quan hi hagi raons fundades de pertorbació de l’ordre públic amb perill per a persones i béns/. En cas de reunions en llocs de trànsit públic, es donarà comunicació prèvia a l’autoritat.

Quin dels següents no és un dret fonamental?. Dret a l’educació. Dret de vaga. Dret a la negociació col·lectiva. Dret de sindicació.

La Constitució garanteix el secret de les comunicacions: Excepte flagrant delicte. Excepte resolució judicial. Excepte en el cas de delictes de terrorisme. Excepte resolució de la policia judicial en cas de flagrant delicte.

Els principis rectors de la política social i econòmica: S’enumeren en el capítol tercer del títol primer de la Constitució. Tenen un sistema de protecció similar al previst pels drets “no fonamentals” regulats en la secció segona del capítol segon. El seu desenvolupament s’ha de fer per llei orgànica. Totes són correctes.

Quin dels següents drets té una protecció excepcional. El dret a la negociació col·lectiva entre treballadors i empresaris. El dret de tots els ciutadans a la salut. El dret de tots els ciutadans a gaudir d’una vivenda digna. El dret a la llibertat de càtedra.

És una garantia específica dels drets fonamentals i de les llibertats públiques: El seu desenvolupament mitjançant llei. El Defensor del Poble. El procediment judicial ordinari. El recurs d’empara.

D’acord amb l’article 53 de la Constitució, vinculen tots els poder públics: Els drets i llibertats reconeguts en el Capítol II del Títol I de la Constitució. Els principis reconeguts en el capítol III del Títol I de la Constitució. Només els drets fonamentals reconeguts en la secció 1a del capítol 2 del títol I de la Constitució. Tots els drets reconeguts en el títol I de la Constitució.

És un deure constitucional: El deure de treballar. El deure de defensar Espanya. El deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica. Totes són correctes.

Els drets personals: Consagren un àmbit de llibertat a favor de l’individu en què l’Estat no pot intervenir. Són d’aplicació directa. El seu reconeixement és una conseqüència de l’Estat de dret. Totes són correctes.

Quin dels següents és un dret de participació?. A la tutela judicial efectiva. De sufragi actiu i passiu. De sindicació. D’associació.

El dret de vaga: És un dret fonamental. És un dret personal. El seu reconeixement és una conseqüència de l’Estat democràtic. Totes són correctes.

Es reconeix la llibertat ideològica, religiosa i de culte: Als individus i les comunitats. Les persones físiques. Els col·lectius i les comunitats. La llibertat religiosa a les comunitats; la llibertat ideològica i de culte a les persones.

Pel que fa al dret a la llibertat l’article 17 de la Constitució (assenyalar quina no és correcta): Tota persona te dret a la llibertat i a la seguretat. La presó provisional no pot durar més temps del que sigui estrictament necessari per assegurar la persona del presumpte culpable i les proves del delicte. Ningú pot ser obligat a declarar. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament i de la manera que li sigui comprensible dels seus drets i de les raons de la seva detenció.

La llei limitarà... per tal de garantir l’honor, la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets: La llibertat d’expressió. La llibertat de reunió en llocs públics i de trànsit. L’ús de la informàtica. Les publicacions de tot tipus, mitjançant un sistema de censura prèvia.

Quina de les següents és una garantia genèrica dels drets fonamentals?. El recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El Defensor del Poble. La possibilitat de acudir als tribunals ordinaris mitjançant un procediment preferent i sumari. Totes ho són.

Pel que fa al Tribunal Constitucional: És l’òrgan superior del Poder Judicial. Està integrat per jutges i magistrats. És un òrgan constitucional, és a dir, configurat directament per la Constitució. Depèn funcionalment de les Corts.

Dels membres del Tribunal Constitucional quants en proposa el Govern?. Dos. Tres. Cap. Quatre.

El mandat dels membres del Tribunal Constitucional té una durada de: Tres anys. Quatre anys. És indefinit. Nou anys.

Qui nomena els magistrats del Tribunal Constitucional?. Les Meses del Congrés i del Senat de forma conjunta. El President del Congrés. El President del Govern. El Rei.

L’objecte del recurs d’empara és: La protecció dels drets reconeguts en el títol I de la Constitució, davant qualsevol vulneració. La protecció dels drets reconeguts en els articles 14 a 29 de la Constitució, enfront les violacions d’aquests drets originades per actes dels poders públics. La protecció dels drets reconeguts en els articles 14 a 29 de la Constitució, enfront les violacions d’aquests drets originades per l’actuació de persones físiques, o jurídiques, públiques o privades. La protecció dels drets reconeguts en els articles 10 a 33 de la Constitució, enfront les violacions d’aquests drets originades per actes dels poder públics.

Dels següents, no té legitimació per interposar el recurs d’empara: El Síndic de Greuges. El Defensor del Poble. El Ministeri Fiscal. La persona directament afectada.

En quin d’aquests supòsits podem interposar un recurs d’empara sense necessitat d’exhaurir un procediment judicial ordinari previ?. Quan la vulneració del dret ha estat ocasionada pels òrgans del Poder legislatiu. Quan la vulneració del dret ha estat ocasionada pels òrgans de Poder Judicial. Quan la vulneració del dret ha estat ocasionada pels òrgans de Poder executiu. Cap és correcta, sempre és necessari un procediment judicial previ.

Dictat un acte no legislatiu pel Parlament de Catalunya que vulnera un dret fonamental, en quin termini es pot interposar el recurs d’empara?. Dos mesos des que sigui ferm. Vint dies des que sigui ferm. Tres mesos des que sigui ferm. Un mes des que sigui ferm.

Quan la vulneració d’un dret fonamental sigui imputable de manera directa i immediata a una acció o omissió d’un òrgan judicial durant la tramitació d’un procés judicial, el termini per interposar el recurs d’empara és: Tres mesos des la notificació de la resolució que posa fi al procés judicial. Trenta dies a partir de la notificació de la resolució que posa fi al procés judicial. Tres mesos des que es va iniciar el procés judicial. Tres mesos de que es va produir l’acte o la omissió.

Assenyalar quina de les afirmacions no és correcta: El Ministeri Fiscal sempre intervé en el recurs d’empara. El Defensor del Poble sempre intervé en el recurs d’empara. El recurs d’empara s’inicia mitjançant demanda en què s’ha de justificar l’especial transcendència constitucional del recurs. La competència per conèixer del recurs d’empara correspon, com a regla general, a les Sales del Tribunal Constitucional.

Per poder ser Defensor del Poble és necessari: Ser espanyol, major d’edat i estar en el ple exercici dels drets civils i polítics. Ser jurista de reconeguda competència i amb més de 15 anys d’exercici professional. Ser membre del Congrés o del Senat. Ser jutge o magistrat o fiscal en exercici.

Per ser elegit Defensor del Poble és necessari obtenir una majoria de: Tres cinquenes parts dels Congrés i tres cinquenes parts del Senat. Tres cinquenes parts del Congrés i majoria absoluta del Senat. A i b son correctes. Majoria de dues terceres parts del Congrés i majoria absoluta del Senat.

El termini per interposar una queixa davant el Defensor del Poble: És d’un any a parir que es va conèixer el fet. No hi ha cap termini previst. Trenta dies des la notificació de la resolució del procediment judicial previ. És d’un mes des que es va produir el fet.

Declarat l’estat d’excepció no es pot suspendre el dret de: Assistència lletrada al detingut. Secret de les comunicacions. De vaga. De manifestació.

Pel que fa als estats d’alarma, excepció i setge, assenyalar quina de les afirmacions següents no és correcta: Les mesures a adoptar i la seva durada seran les estrictament indispensables per assegurar el restabliment de la normalitat. Els actes i les disposicions que es dictin durant la seva vigència no poden ser objecte de recurs davant els tribunals. La seva declaració no interromp el funcionament normal dels poders constitucional de l’Estat. Si les cambres no estiguessin en període de sessions, quedaran automàticament convocades.

Qui es competent per declarar l’estat d’alarma?. El Congrés per majoria simple. El Govern per Reial Decret. Si la situació excepcional només afecta el territori d’una comunitat autònoma, el President d’aquesta. B i c són correctes.

La durada inicial de l’estat de setge és de: Un mes. Quinze dies. Trenta dies. No està previst.

La competència per declarar l’estat de... és del Congrés, per majoria absoluta a proposta del Govern: Alarma. Excepció. Setge. Cap és correcta.

D’acord amb l’article 19 de la Constitució, tenen dret a elegir lliurement la seva residència i a circular pel territori nacional. Totes les persones. Els espanyols. Tots els ciutadans. Totes les persones que tinguin residència legal a Espanya.

Són il·legals les associacions: Que no tinguin prèvia autorització administrativa. Secretes. Les de caràcter paramilitar. Que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte.

Es prohibeixen: Les associacions secretes y les de caràcter paramilitar. Que no tinguin prèvia autorització. Que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte. Les associacions il·legals.

Quin dret fonamental té com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals?. La llibertat de càtedra. A l’ensenyament obligatori i gratuït. A l’educació. A la creació de centre educatius.

Qui té dret a sindicar-se lliurement?. Tothom. Només els treballadors. Els treballadors i els empresaris. Els treballadors per compte d’altri.

El dret de vaga es reconeix: A tothom per a la defensa dels seus interessos respectius. Als ciutadans espanyols per a la defensa dels seus drets laborals o professionals. Els treballadors, per a la defensa dels seus interessos. Només als ciutadans espanyols que siguin treballadors per compte d’altri.

Quin dels següents no és un dret fonamental?. A la propietat privada i a l’herència. A la lliure sindicació. El dret de vaga. La llibertat de càtedra.

El dret al treball i a la lliure elecció de professió u ofici: És un principi rector de la política econòmica i social. És un dret fonamental. No és un dret fonamental. No està previst en la Constitució.

Quin d’aquests drets no és un dret fonamental de la secció I, capítol segon, del títol I de la Constitució?. El dret a la vida i a la integritat física i moral. El dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El dret a la propietat privada i a l’herència. El dret a la reunió pacífica i sense armes.

La llei regularà els casos en els quals no estarà obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius: Per raó de parentiu o de secret professional. Per raó de objecció de consciència. Per motius ideològics o religiosos. Totes són correctes.

Pel que fa a les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat, preveu la Constitució: Que no podran consistir en cadena perpètua. La seva durada màxima no podrà excedir de quaranta anys. A i b són correctes. Estaran orientades vers la reeducació i la reinserció social.

Assenyalar quina de les afirmacions següents no es correcta: Només es podran establir prestacions personals o patrimonials de caràcter públic mitjançant una norma amb rang de llei. Només podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic d’acord amb la llei. El sistema tributari serà just i inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat. El sistema tributari en cap cas tindrà abast confiscatori.

En el capítol III del títol I de la Constitució es preveu que els poder públics: Asseguren la protecció social, jurídica i econòmica de les dones treballadores. Realitzen una política orientada a la plena ocupació. Mantindran un règim públic de seguretat social per als treballadors per compte d’altri i per les persones en risc d’exclusió social. Promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de les persones grans en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

La regulació del dret... s’ha de fer mitjançant llei orgànica: A l’herència. A un habitatge digne i adequat. A la negociació col·lectiva. A la lliure sindicació.

S’ha de regular per llei: La força vinculant dels convenis col·lectius. El dret de l’home i la dona a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica. Les causes de dissolució del matrimoni i els seus efectes. Totes son correctes.

Pel que fa a l’habitatge, la Constitució no preveu: Els poder públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participa en les plusvàlues que generi l’acció urbanística pública privada.

Quin dels següents és un tret caracteritzador del Tribunal Constitucional?. És l’intèrpret suprem de la Constitució. No s’integra en el poder judicial. Només el tribunal Constitucional pot declarar la inconstitucionalitat de les normes amb rang de llei. Totes són correctes.

La protecció dels drets fonamentals davant el Tribunal Constitucional es efectiva mitjançant el procediment: Del recurs d’inconstitucionalitat. De la qüestió d’inconstitucionalitat. Del recurs d’empara. Totes són correctes.

La vulneració del dret... pot donar lloc a un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional: A la presumpció d’innocència. A un habitatge adequat i digne. A un treball remunerat. A la salut.

Les comunitats autònomes designaran: 1 senador. 2 senadors. 1 senador i un altre més per cada milió d’habitants del respectiu territori. 2 senadors i un altre més per cada 500.000 habitants del respectiu territori.

L’Estat podrà transferir competències a les comunitats autònomes mitjançant: Decret. Decret llei. Llei orgànica. Llei ordinària.

Les Comunitats Autònomes podran assumir competències sobre aquelles matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per la Constitució; per a això serà necessari: Que així ho disposin els seus respectiu estatuts. Que sigui modificada la Constitució. Que ho despongui una llei Orgànica de transferència de competències. Que ho aprovin els respectius Parlaments Autonòmics per majoria de 3/5 parts.

La coordinació entre les competències legislatives estatals i autonòmiques es durà a terme: Mitjançant lleis Marc. Mitjançant lleis d’Harmonització. A través dels respectius Estatuts d’Autonomia. Les respostes a i b són correctes.

Respecte al dret de les comunitats autònomes, el dret estatal és: Supletori. Principal. Exclusiu. Cap de les respostes anteriors és correcta.

L’actuació de les Administracions Públiques haurà de subjectar-se entre altres, al principi de confiança legítima, la qual cosa significa: Que cadascuna de les Administracions ha d’actuar per al compliment dels seus fins amb personalitat jurídica única. Que els ciutadans han d’estar convençuts que l’actuació de les Administracions Públiques no pot alterar-se arbitràriament. Que l’actuació administrativa ha d’assegurar als ciutadans l’efectivitat dels seus drets i millora dels procediments. Que totes les Administracions Públiques han de servir amb objectivitat els interessos generals.

El principi de desconcentració de competències suposa: Respectar l’exercici de les competències d’altres administracions. El traspàs de titularitat de competències entre ens públics. La transferència de competències d’un òrgan superior a un inferior. La potestat que tenen els òrgans superior per dirigir i controla l’activitat dels inferiors.

La descentralització pot ser: Territorial. Funcional. Institucional. Totes les respostes anteriors són correctes.

En quin article de la Constitució venen enumerats els principis d’actuació de l’Administració Pública?. En el 101. En el 102. En el 103. En el 104.

No constitueix un principi de funcionament de l’Administració General de l’Estat: El principi de jerarquia. El principi de eficàcia. El principi d’eficiència. El principi d’objectivitat i transparència.

Quin article de la Constitució proclama l’autonomia de les Entitats Locals per a la gestió dels seus respectius interessos?. L’article 136. L’article 137. L’article 138. L’article 139.