Sistema Constitucional espanyol I

El fet que no sigui necessària una norma interna de recepció del dret comunitari és conseqüència del principi: a) De primacia formal. b) D’eficàcia directa en sentit formal. c) De primacia material. d) D’eficàcia directa en sentit material.

Totes les constitucions democràtiques: a) Han de ser elaborades per una assemblea constituent. b) Han de ser aprovades pels ciutadans en referèndum. c) Han de reconèixer el dret de sufragi universal. d) Totes les respostes són correctes.

Tenint en compte la funció predominant de la Constitució de Portugal de 1976, aquesta és un exemple de: a) Constitució orgànica. b) Constitució polític-social. c) Constitució-procés. d) Constitució-programa.

Els canvis en el sentit del text d’una constitució sense que aquesta es modifiqui formalment s’anomenen: a) Clàusules de tancament. b) Clàusules d’intangibilitat. c) Mutacions constitucionals. d) Clàusules de rigidesa.

A Nord-amèrica: a) La Constitució de 1787 ja contenia una extensa declaració de drets. b) El constitucionalisme neix amb la Constitució de 1787. c) La primera articulació política dels nous estats va ser la confederació (1777). d) La Constitució de 1787 no ha estat mai reformada formalment.

Són característiques de la Constitució dels EUA de 1787: a) Supremacia normativa, sistema confederal i govern presidencial. b) Supremacia normativa, sistema federal i govern presidencial. c) Supremacia normativa, sistema federal i govern parlamentari. d) Supremacia normativa, sistema confederal i govern parlamentari.

Els límits explícits que prohibeixen reformar determinades matèries d’una constitució s’anomenen: a) Clàusules de tancament. b) Clàusules d’intangibilitat. c) Mutacions constitucionals. d) Clàusules de rigidesa.

El concepte de constitució que la defineix com a norma jurídica suprema i fonamental és el concepte: a) Material. b) Històric o nacional. c) Realista o sociològic. d) Normatiu o racional-normatiu.

El poder de l’Estat es caracteritza per la seva supremacia: a) Només en les dictadures. b) Només en l’Estat absolut. c) En tot tipus d’Estat. d) En tots els estats excepte els democràtics.

Per aprovar una llei orgànica: a) Majoria absoluta al Congrés i simple al Senat. b) Majoria absoluta al Congrés i al Senat. c) Majoria absoluta al Congrés i el Senat no hi intervé. d) Majoría absoluta al Senat i simple al Congrés.

El control dels tractats internacionals per part del Tribunal Constitucional: a) No és possible. b) Sempre és posterior. c) Pot ser previ al consentiment de l’Estat. d) Totes les altres són incorrectes.

El principi d’especialitat: a) Anul·la la norma general. b) Dona preferència a la norma general. c) Dona preferència a la norma especial sense afectar la validesa de la general. d) Anul·la la norma especial.

Dins del procediment legislatiu a les Corts Generals: a) En lectura única es redueixen terminis al Congrés. b) En lectura única es redueixen terminis al Senat. c) En urgència es redueixen terminis al Congrés. d) En urgència es redueixen terminis al Senat.

La sanció i promulgació d’una llei pel rei: a) Forma part de la iniciativa legislativa. b) Té lloc en la fase integradora del procediment legislatiu. c) Permet al rei mostrar desacord. d) No s’aplica a lleis autonòmiques.

Una col·lisió entre una llei estatal i un reglament autonòmic: a) Sempre a favor del reglament. b) Depèn de la data. c) Sempre es resol a favor de la llei estatal. d) Segons la temporalitat.

El fet que no calgui norma interna de recepció del dret comunitari és conseqüència del principi: a) De primacia formal. b) D’eficàcia directa en sentit formal. c) De primacia material. d) D’eficàcia directa en sentit material.

Els decrets llei no poden: a) Regular drets del títol I en cap cas. b) Estar vigents més de quinze dies. c) Afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat. d) Ser dictats sense autorització prèvia.

Històricament, l’Estat unitari es basa en: a) Unitat, autonomia i solidaritat. b) Unitat, uniformitat i centralització. c) Unitat, autonomia i dispositiu. d) Totes incorrectes.

La Constitució espanyola de 1978: a) Recull explícitament la separació de poders. b) No es basa en la separació de poders. c) La separació de poders és implícita a l’Estat de dret. d) La garanteix el Tribunal Suprem.

En democràcia, el poder emana: a) Del Parlament. b) Del rei. c) Del poble. d) Del Govern.

La Constitució de 1978: a) Reconeix només el pluralisme social. b) El reconeix com a principi rector. c) Proclama el pluralisme polític com a valor superior. d) No el reconeix explícitament.

Actualment, el rei: a) Escull lliurement el president. b) L’escull entre els proposats pel Congrés. c) El nomena però no l’escull. d) Pot destituir el Govern.

El president del Govern: a) Només pot ser elegit per majoria absoluta. b) Pot ser elegit per majoria simple del Congrés. c) Necessita majoria absoluta de les Corts. d) Necessita majoria absoluta del Congrés i Senat.

Els principis rectors de la política social i econòmica: a) Són drets fonamentals. b) Formen part de la secció primera. c) Són normes de programació final. d) Regulen directament l’economia.

El Tribunal Constitucional està format per: a) 8 membres. b) 10 membres. c) 12 membres. d) 15 membres.

El concepte jurídic de territori sobre el qual l’Estat exerceix sobirania plena comprèn el mar territorial, que és la zona adjacent a la costa fins a: a) 24 milles. b) 200 milles. c) 300 milles. d) 12 milles.

Un dels elements constitutius de l’Estat és: a) Totes les altres respostes són incorrectes. b) La població, formada per totes les persones que resideixen a l’Estat. c) La població, formada pels ciutadans i els estrangers que tenen residència legal a l’Estat. d) El poble, format per totes les persones que resideixen a l’Estat.

La interpretació de la Constitució espanyola: a) Només la poden dur a terme el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem. b) L’ha de realitzar qualsevol operador jurídic que l’apliqui. c) Només la poden dur a terme el Tribunal Constitucional i tots els jutjats i tribunals integrants del Poder Judicial. d) Només es pot fer d’acord amb el rei i el Consell d’Estat.