Sistema Constitucional Espanyol

Segons Loewenstein, les constitucions que són observades i aplicades s’anomenen: a) semàntiques. b) nominals. c) normatives. d) rígides.

La formació i consolidació de l’estat modern varen ser paral·leles: a) a la institucionalització del poder sota la forma de monarquies absolutes. b) a la configuració del poder sota repúbliques satèl·lits. c) al feudalisme. d) a la desaparició de les monarquies absolutes.

El concepte de constitució flexible o rígida fa referència a: a) si són producte d’un procés revolucionari. b) les rígides són producte de l’antic règim i les flexibles de la Revolució Francesa. c) si es tracta d’una monarquia o una república. d) la facilitat més o menys gran de la seva revisió o reforma.

Les cartes atorgades, freqüents al segle XIX, varen ésser: a) producte d’un acte formalment voluntari del rei, mitjançant el qual s’autolimitava els poders. b) producte d’un pacte entre el rei i el parlament, per tal de garantir la supremacia d’aquest darrer. c) producte d’un pacte entre el rei i el parlament, que assegurés la supremacia del primer. d) són constitucions democràtiques que el poble s’atorga a si mateix.

Tot sistema constitucional implica, en rigor: a) un règim de limitació del poder polític consagrat en un únic text. b) la divisió dels poders públics i el reconeixement dels drets dels ciutadans. c) la llibertat absoluta dels ciutadans com a cos electoral. d) el domini de la majoria sobre la minoria de manera jurídicament incondicionada, però políticament responsable.

El control de constitucionalitat de les lleis: a) es va iniciar amb les constitucions estamentals. b) va ser ideat principalment per Kelsen. c) es va inspirar en la divisió de poders de Locke. d) es va iniciar als Estats Units d’Amèrica.

Són fonaments teòrics del constitucionalisme: a) l’absolutisme, el contractualisme, el racionalisme. b) el contractualisme, el racionalisme, el liberalisme. c) el racionalisme, el legalisme, el principi de dependència normativa. d) el contractualisme, el racionalisme, el marxisme.

Liberalisme i democràcia són conceptes: a) sinònims. b) excloents. c) diferents. d) relatius.

La idea de constitució en sentit material: a) parteix del supòsit que allò que defineix les normes constitucionals és el seu contingut. b) s’identifica amb la constitució formal. c) no afegeix res al concepte de constitució. d) coincideix plenament amb el text de la constitució.

En un sistema de control difús, la constitucionalitat de les lleis s’atribueix: a) al tribunal constitucional. b) als jutges i tribunals ordinaris del país. c) als magistrats del Tribunal Penal Internacional. d) al consell general del poder judicial.

En un gran nombre de textos constitucionals es pot distingir: a) una part translativa del poder i una segona més funcional. b) preceptes ordenats i altres translatius. c) una part organitzativa i una altra semàntica. d) una part orgànica i una altra dogmàtica.

A més de l’ordenament jurídic, quins són els elements constitutius de l’estat?. a) nació, poble i govern. b) territori, poble i poder sobirà. c) nació, poble i municipi. d) poder sobirà, nació i població.

La interpretació de la constitució: a) només la pot portar a terme el tribunal constitucional o el tribunal suprem, segons si és un país de control concentrat o difús de la constitucionalitat de les lleis. b) l’ha de fer qualsevol operador jurídic que l’apliqui. c) només es pot fer d’acord amb un criteri literal i originalista. d) no és possible perquè s’ha d’aplicar sense interpretar.

Les mutacions constitucionals: a) són reformes de la constitució fetes seguint el procediment previst a la mateixa constitució. b) són canvis en el sentit del text de la constitució sense que aquesta es modifiqui formalment. c) no existeixen en els sistemes democràtics actuals. d) són el mateix que les denominades clàusules d’intangibilitat.