SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS DE COMUNICACIÓ - IOC

Per comunicació entenem els intercanvis de transmissió i recepció d’informació entre dues o més persones. Vertader. Fals.

Elements que possibiliten la comunicació. Emissor. Receptor. Missatge. Canal. Context. Codi lingüístic.

Quan un nen o un adult compta amb alteracions físiques, sensorials i/o cognitives que dificulten l’ús funcional de la parla (trastorn de la veu, trastorn de fluïdesa i d’articulació de la parla, trastorn del llenguatge, discapacitat intel·lectual, trastorn de l’espectre autista, paràlisi cerebral, traumatisme craneoencefàlic, etc.), se li suggereix. fer ús de sistemes de comunicació alternativa o augmentativa (SAAC), com una forma per a augmentar o substituir la llengua oral, ja que aquesta es veu afectada i/o impedida. fer ús de sistemes de comunicació augmentativa (SAC), com una forma per a augmentar la llengua oral, ja que aquesta es veu afectada i/o impedida. fer ús de sistemes de comunicació alternativa (SAC), com una forma per substituir la llengua oral, ja que aquesta es veu afectada i/o impedida.

El principal vehicle d’informació i l’eina principal de d’ensenyament/aprenentatge és. la llengua. l'aparell fonador.

Gràcies a __________, entesa com un conjunt de signes mitjançant els quals designem els objectes que ens envolten, aprenem continguts escolars i aprenem a relacionar-nos els uns amb els altres. la llengua. l'expressió oral.

Quins tipus de comunicació hi ha?. Comunicació verbal i no verbal. Comunicació directa i indirecta.

La comunicació no verbal? És l’ús de paraules o signes per a la interacció entre éssers humans. Es tracta del llenguatge pròpiament dit. La comunicació verbal pot fer-se de dues maneres: oral (a través de signes o paraules) o escrita (per mitjà de la representació gràfica dels signes). Vertader. Fals.

La comunicació verbal i no verbal. Comunicació verbal. Comunicació no verbal.

Si classifiquem els tipus de comunicació en funció del canal mitjançant el qual es transmet allò que volem comunicar podem diferenciar entre: Comunicació vocal i no vocal. Comunicació provocal i avocal.

La comunciació vocal i no vocal. Comunicació vocal. Comunicació no vocal.

Alteracions que poden afectar el procés de comunicació: Patologies primàries. Patologies secundàries. Patologies primàries i secundàries.

Patologies primàries i secundàries. Patologies primàries. Patologies secundàries.

A l’hora de classificar les patologies que poden afectar la comunicació de les persones usuàries NO es distingeix si afecten la veu, la parla o el llenguatge. Vertader. Fals.

A l’hora de classificar les patologies que poden afectar la comunicació de les persones usuàries es distingeix si afecten la veu, la parla o el llenguatge. Veu. La parla. El llenguatge.

Les patologies de la veu són aquelles en que l’òrgan afectat és l’aparell................... Com a conseqüència la persona té una afectació en alguna de les característiques acústiques de la veu (to, timbre o intensitat). Bucofonador. Bucodental. Oronasal.

L’aparell fonatori. es troba situat a la laringe, que gràcies al pas de l’aire entre les cordes i la pressió que exerceixen aquestes permet una vibració que es tradueix en so. Aquest so pot ser modulat gràcies a les propietats de les cordes vocals de manera que es pot variar el to i la intensitat. es troba situat a la faringe, que gràcies al pas de l’aire entre les cordes i la pressió que exerceixen aquestes permet una vibració que es tradueix en so. Aquest so pot ser modulat gràcies a les propietats de les cordes vocals de manera que es pot variar el to i la intensitat.

És el nom que rep qualsevol trastorn de la veu quan es veu alterada la qualitat. Disfonia. Afonia.

Trastorns de la veu. To. Timbre. Intensa.

Quan una persona té una pèrdua total de la veu es parla d’una. afonia. suprafonia.

Les disfonies es classifiquen segons si són: Orgàniques o inorgàniques. Orgàniques o funcionals.

Les disfonies es classifiquen segons si són: Orgàniques. Funcionals.

Els trastorns de la parla poden afectar la fluïdesa o l’articulació. La fluïdesa o fluència de la parla. L’articulació de la parla.

Cada llengua compta amb el seu propi mapa fonètic, que és el que caracteritza el conjunt de sons propis. Vertader. Fals.