Sistemes augmentatius i alternatius de comunicació - IOC

Per què és fonamental la COMUNICACIÓ a la vida de les persones?. Perquè serveix per relacionar-nos amb els altres i compartir les nostres vivències. Perquè serveix per generar i transmetre coneixement; i cooperar per a un objectiu comú. Perquè ens permet defensar-nos, entendre el nostre entorn, demanar ajuda, etc. Totes les respostes són correctes.

Per quina altra raó també és important la comunicació?. La comunicació és important no només per a la relació i convivència entre les persones, sinó també per a l’aprenentatge. Per estar més connectats.

Què va establir la Comissió Europea sobre la comunicació en la llengua materna?. Que és una de les 8 competències clau per a l’aprenentatge al llarg de la vida. Que la llengua materna no és important.

Com viuen les persones amb situació de dependència la seva comunicació amb els altres?. Sovint veuen minvats els moments de comunicació amb els altres per la seva mobilitat reduïda o perquè no tenen l’oportunitat de participar en activitats socials. A vegades, mostren dificultats en l’ús de la llengua i la resta d’elements que contribueixen a la comunicació a causa de trastorns del desenvolupament i/o per alteracions o trastorns del llenguatge. Altres persones tenen dificultats per comunicar-se per alteracions sensorials, com ara la sordesa, o perquè pertanyen a minories lingüístiques. Totes les respostes són correctes.

La comunicació és multimodal i sovint comuniquem molt amb recursos diferents a les paraules. En la interacció intervenen diverses modalitats de comunicació, fonamentalment tres: la modalitat lingüística, la paralingüística i la gestualitat. Vertader. Fals.

Quines són les tres modalitats fonamentals que intervenen en la comunicació: La modalitat lingüística. La modalitat paralingüística. La gestualitat. Totes són correctes.

La modalitat lingüística fa referència als elements verbals, com ara el text (o conjunt de frases amb un sentit unitari), les frases, les paraules, etc. Aquesta modalitat pot expressar-se mitjançant canals diversos: la llengua parlada, la llengua escrita i la llengua signada. Vertader. Fals.

La modalitat paralingüística inclou el conjunt d’elements vocals no estrictament lingüístics: la intensitat, el timbre de veu, els sons no lingüístics,etc. Vertader. Fals.

La gestualitat comprèn la gesticulació manual, la postura, l’expressió facial, etc. Sovint l’expressió facial proporciona pistes sobre com interpretar les nostres paraules: si estem totalment segurs, si dubtem del que diem, si estem fent broma, si som irònics, etc. Vertader. Fals.

Quina modalitat de la comunicació fa referència a la importància de les paraules que utilitzem quan parlem amb una persona com el to o el volum?. A la modalitat lingüística. A la modalitat paralingüística.

Què és la proxèmica?. La gestió de l'espai en la comunicació. És un element més que contribueix a la comunicació. La ciència que estudia la distància entre dos espais pròxims. Totes són incorrectes. Totes són correctes.

Quin exemple de proxèmica és correcte?. Mesurar amb una cita mètrica la distància entre dues o més persones. En una reunió entre persones amb opinions diferents, la localització espacial pot indicar suport a una postura. També l’ús de l’espai depèn de les cultures. La proximitat pot generar confiança o intimitat, o bé tot el contrari, i aleshores pot provocar incomoditat perquè l’altre l’interpreta com a invasió del propi espai. Les dues respostes anteriors són correctes. Totes les respostes són incorrectes.

Per a una bona comunicació aquesta sempre ha de tenir caràcter bilateral, contextual i funcional. Vertader. Fals.

Per què la comunicació és bilateral?. Perquè té lloc en un temps i en una situació concreta i aquesta contribueix a la forma i al contingut del missatge. És per això que les frases extretes de context reben una interpretació diferent del sentit original i sovint errònia. Perquè perquè sempre té una finalitat determinada: transmetre un contingut, expressar sentiments i vivències, donar ordres, divertir, persuadir, interrogar, demanar, etc. Per tant, quan interactuem cal que pensem sempre quin és el motiu de la conversa i si aquest s’ha assolit. Perquè implica un intercanvi de missatges entre els participants (els interlocutors). El significat d’aquests missatges es va construint entre l’emissor i el receptor de forma interactiva. És per aquest motiu que la comunicació no sempre és reeixida. L’interlocutor pot interpretar el significat del missatge de forma diferent al pretès per l’emissor. Totes les respostes són correctes.

Què s'ha de tenir present a l'hora de comunciar-nos amb els altres, especialment amb persones amb dificultats en la comunicació?. Tots els factors que contribueixen a la comunicació s'han de tenir compte quan ens relacionem amb els altres i, especialment, amb persones amb dificultats en la comunicació. És important crear les condicions òptimes per afavorir la comunicació fluida i eficient amb persones amb dificultats en la comunicació. Les dues respostes anteriors són correctes. Totes les respostes són incorrectes.

Quins són els canals en la modalitat lingüística?. la modalitat lingüística parlada. la modalitat lingüística escrita. la modalitat lingüística signada. Totes les respostes són correctes.

La comunicació és contextual perquè té lloc en un temps i en una situació concreta i aquesta contribueix a la forma i al contingut del missatge. És per això que les frases extretes de context reben una interpretació diferent del sentit original i sovint errònia. Fals. Vertader.

La comunicació és funcional perquè: fa funcionar l'aparell fonador. sempre té una finalitat determinada: transmetre un contingut, expressar sentiments i vivències, donar ordres, divertir, persuadir, interrogar, demanar, etc. Cap de les respostes és correcta.

La comunicació en la modalitat lingüística pot tenir lloc mitjançant diferents canals d’expressió i recepció. Les llengües poden parlar-se, escriure’s o signarse, i podem rebre’n els senyals corresponents mitjançant, fonamentalment, l’oïda i/o la vista, però també mitjançant el tacte. Aquests canals són tres: • la modalitat lingüística parlada • la modalitat lingüística escrita • la modalitat lingüística signada. La resposta anterior no és correcta.

En la modalitat (lingüística) parlada els elements lingüístics es produeixen mitjançant el moviment, la posició i el contacte dels òrgans vocals o òrgans de fonació. Aquests òrgans inclouen els de la cavitat bucal (la llengua, els llavis, les dents, etc.), però també hi participen la tràquea, la laringe, la faringe i les fosses nasals. Vertader. Fals.

Com es percep el senyal lingüístic a la modalitat lingüística parlada?. Principalment per l'aire. Principalment per l’oïda, però també hi intervé la visió. I és que en les llengües parlades també es percep el moviment dels llavis i altres elements facials. Pel tacte. Cap de les respostes és correcta.

Com és la modalitat (lingüística) escrita?. Es representem els elements lingüístics en un suport físic en el cas de l’escriptura analògica (sobre el paper, per exemple) o mitjançant les eines informàtiques en el cas de l’escriptura digital (un ordinador i un processador de textos, per exemple). Aquest procés pot tenir lloc mitjançant l’ús d’un alfabet (com el llatí en el cas del català o de l’anglès) o altres sistemes de notació (com els ideogrames del xinès). La recepció és únicament visual, excepte si s’empra el sistema Braille per a persones amb ceguesa o sordceguesa, en què la recepció és tàctil. Totes les respostes són correctes.

Com és la modalitat (lingüística) signada o llengua de signes?. El senyal s’expressa mitjançant la posició de les mans en l’espai sígnic o en contacte amb el cos. El senyal s'expresa mitjançant el moviment de les mans, els braços, el tors, el cap i els elements que formen l’expressió facial (celles, ulls, nas, galtes, llavis i llengua). Les dues respostes són correctes.

L’espai sígnic és l’espai tridimensional al voltant del cos del signant. Vertader. Fals.

L’ús de l’espai sígnic és fonamental en les llengües signades perquè realitza diferents tipus de funcions lingüístiques: Funció lèxica. Funció morfosintàctica i sintàctica. Funció textual. Totes són correctes.

Com és la funció lèxica a l'espai sígnic?. L’espai també pot dur a terme diverses funcions que contribueixen a la coherència i cohesió del text signat. Per exemple, l’espai pot emprar-se com un connector metatextual per referir-se a dos temes contraposats del discurs esmentats prèviament. Cada cop que el signant faci referència a un dels temes orientarà el seu tors cap a la banda de l’espai sígnic prèviament assignada (cap a la seva esquerra o dreta). L’espai pot emprar-se per a diverses funcions gramaticals, com per exemple per a l’expressió de la persona gramatical en els verbs díctics. També l’espai pot funcionar com si fos un pronom. Podem signar el nom d’una persona, per exemple, i assignar-li una localització en l’espai assenyalant mitjançant un díctic o signe semblant al gest d’indicació en les llengües parlades. L’espai pot ser una de les parts del signe manual, quan aquest no està ancorat al cos, és a dir, quan el signe no es produeix en contacte amb una zona del cos. En aquest cas, s’anomena lloc d’articulació del signe. Cap de les respostes és correcta.

Com és la funció morfosintàctica i sintàctica a l'espai sígnic?. L’espai també pot dur a terme diverses funcions que contribueixen a la coherència i cohesió del text signat. Per exemple, l’espai pot emprar-se com un connector metatextual per referir-se a dos temes contraposats del discurs esmentats prèviament. Cada cop que el signant faci referència a un dels temes orientarà el seu tors cap a la banda de l’espai sígnic prèviament assignada (cap a la seva esquerra o dreta). Cap de les respostes és correcta. L’espai pot emprar-se per a diverses funcions gramaticals, com per exemple per a l’expressió de la persona gramatical en els verbs díctics. També l’espai pot funcionar com si fos un pronom. Podem signar el nom d’una persona, per exemple, i assignar-li una localització en l’espai assenyalant mitjançant un díctic o signe semblant al gest d’indicació en les llengües parlades. L’espai pot ser una de les parts del signe manual, quan aquest no està ancorat al cos, és a dir, quan el signe no es produeix en contacte amb una zona del cos. En aquest cas, s’anomena lloc d’articulació del signe.

Com és la funció textual a l'espai sígnic?. Cap de les respostes és correcta. L’espai pot ser una de les parts del signe manual, quan aquest no està ancorat al cos, és a dir, quan el signe no es produeix en contacte amb una zona del cos. En aquest cas, s’anomena lloc d’articulació del signe. L’espai pot emprar-se per a diverses funcions gramaticals, com per exemple per a l’expressió de la persona gramatical en els verbs díctics. També l’espai pot funcionar com si fos un pronom. Podem signar el nom d’una persona, per exemple, i assignar-li una localització en l’espai assenyalant mitjançant un díctic o signe semblant al gest d’indicació en les llengües parlades. L’espai també pot dur a terme diverses funcions que contribueixen a la coherència i cohesió del text signat. Per exemple, l’espai pot emprar-se com un connector metatextual per referir-se a dos temes contraposats del discurs esmentats prèviament. Cada cop que el signant faci referència a un dels temes orientarà el seu tors cap a la banda de l’espai sígnic prèviament assignada (cap a la seva esquerra o dreta).

Quina és l'altra característica que defineix la modalitat signada?. No té cap altra característica. La recepció del senyal lingüístic és visual i/o tàctil, especialment en el cas de les persones amb sordceguesa. El senyal és auditiu. Cap de les respostes és correcta.

Quin nom rep la modalitat lingüística signada específica que fan servir les persones amb sordceguesa?. La modalitat signada avançada. La modalitat post signada. La modalitat signada recolzada. La modalitat parasignada.

En la interacció lingüística en la modalitat signada recolzada els participants col·loquen les seves mans sobre les mans de l’interlocutor per produir i captar el senyal lingüístic. Vertader. Fals.

El canal signat: El canal signat és el vehicle d’expressió i recepció de les llengües de signes, els sistemes lingüístics emprats per les comunitats de persones sordes i sordcegues d’arreu. El canal signat també pot ser el vehicle d’expressió i recepció d’alguns sistemes de comunicació alternatius i augmentatius (SAAC) per a persones que tenen dificultats en la comunicació, amb el sistema bimodal o el suport signat, per exemple. Les dues respostes anteriors són correctes. Cap de les respostes és correcta.

Les llengües produïdes en la modalitat signada són emprades per persones amb sordesa i persones del seu entorn social (familiars, amics i professionals). Fals. Vertader.

Les llengües signades només poden ser emprades per persones sordes, cegues i/o sordcegues?. Les llengües signades també poden constituir el sistema lingüístic alternatiu de persones oïdores amb dificultats en la comunicació i el llenguatge. Només poden ser emprades per persones sordes, cegues i/o sordcegues.

Exemples de casos són en els quals les llengües signades també poden constituir el sistema lingüístic alternatiu de persones oïdores amb dificultats en la comunicació i el llenguatge. Persones amb un trastorn del desenvolupament (com per exemple el trastorn de l’espectre autista TEA) aprenen una llengua de signes per utilitzar-la com a llengua de comunicació i d’accés als continguts curriculars. També les llengües de signes poden ser l’eina de comunicació de persones oïdores que tenen dificultats en la comunicació i el llenguatge en una llengua parlada per una afectació de tipus neurològic (una AFÀSIA per exemple). Persones cegues per malaltia o lesió ocular. Les dues primeres són correctes.

Com és l'escolarització de l'alumnat sord en cas de nens o joves?. En centres educatius convencionals sense cap metodologia. En centres preferents per a alumnat sord o en escoles d’educació especial que segueixen una metodologia bilingüe intermodal. És a dir, centres educatius on una (o més d’una) llengua parlada/escrita i una llengua de signes són el vehicle per als aprentatges.

Què és la metodologia bilingüe intermodal?. És la metodologia basada en la immersió lingüística. És la metodologia emprada a centres educatius on hi ha una (o més d’una) llengua parlada/escrita i una llengua de signes són el vehicle per als aprenentatges. És la metodologia basada en l'ús dues llengües. Cap de les respostes és correcta.

En el cas de persones sordes i oïdores que tenen dificultats en la comunicació i el llenguatge en una llengua parlada per una afectació de tipus neurològic (una afàsia, per exemple), quin SAAC s'utilitzaria?. S’empraria la llengua de signes en qüestió (l’LSC o llengua de signes catalana, l’ASL o llengua de signes americana, etc.) com a sistema lingüístic alternatiu de comunicació en contextos educatius, socials o professionals compartits amb persones signants. S’utilitzaria una llengua de signes, amb el seu vocabulari i estructures pròpies, com a vehicle per a l’accés als continguts d’ensenyament i a la comunicació interpersonal. Les dues respostes anteriors són correctes. Cap resposta és correcta.

La gran majoria de casos les persones amb dificultats en la comunicació i els seus familiars o els professionals que els atenen NO empren únicament alguns recursos prestats de les llengües de signes. Vertader. Fals.

En el cas dels adults, l’ús d’una llengua de signes pot constituir l’instrument de comunicació mentre estan en procés de recuperació de l’afectació?. Sí. No.

Com són alguns recursos prestats de les llengües de signes que empren les persones amb dificultats en la comunicació i els seus familiars o els professionals?. Utilització només de l’alfabet dactilològic, alguns signes o bé una combinació de lèxic i estructures morfològiques simples d’una llengua de signes. Els recursos lèxics estan combinats seguint les regles de la llengua parlada de l’entorn i no fan ús de les estructures sintàctiques genuïnes de la llengua signada. Per fer una pregunta seguirien l’ordre de les paraules en català, situant la partícula interrogativa (quan, per què, on, etc.) a l’inici de l’oració i no pas al final de l’oració, com és propi de la llengua de signes catalana. En aquest cas no estaríem parlant d’una llengua de signes sinó del sistema bimodal o del suport signat, dos sistemes de comunicació augmentatius. Utiltzació de pictogrames. Les dues primeres respostes són correctes.

Les llengües de signes són els sistemes lingüístics emprats per les comunitats de persones sordes i sordcegues d’arreu del món. Es consideren llengües per les raons següents: Les funcions que realitzen: expressen conceptes, comuniquen sentiments i emocions, estructuren i representen el pensament, etc. Les seves propietats: presenten els trets que caracteritzen les llengües naturals i que les fan diferents dels sistemes artificials o de la comunicació animal. La seva organització estructural: estan formades per unitats petites (els anomenats paràmetres formatius del signe) que es combinen per crear els signes (l’equivalent a les paraules en les llengües parlades); alhora els signes es combinen per formar estructures gramaticals (sintagmes, oracions, etc.) i de la combinació d’oracions en resulten els textos. Totes les respostes són correctes.

Quan interaccionem amb persones sordes signants que la seva comunicació pot estar mediada per unes referències i valors culturals específics. Vertader. Fals.

En alguns països, la llengua de signes del país està reconeguda legalment en la constitució (per exemple, Àustria, Finlàndia, Uganda o Veneçuela) o mitjançant una llei aprovada pel parlament (per exemple, Espanya). Fals. Vertader.

En molts països, els col·lectius de persones sordes signants han esdevingut minories lingüístiques i culturals? Per què?. Sí. Perquè a més d’emprar una llengua de signes (l’australiana, la britànica, etc.) com a eina fonamental de comunicació, aquesta (la catalana en aquest cas) constitueix un signe de la seva identitat. No. Perquè sempre se'ls ha tingut molt en compte.

La llengua de signes ha estat minoritzada? Per què?. No. Perquè hi ha moltes llengües de signes arreu del món. Sí. Perquè no sempre la llengua de signes del país ha estat reconeguda ni els drets dels seus usuaris, respectats. Per exemple: no ha estat permesa la seva utilització en tots els contextos i la llengua parlada-escrita ha estat imposada com a única llengua d’accés al coneixement en contextos formals.

La llengua de signes catalana és una llengua natural?. Sí. No ha estat creada o inventada per professionals de l’educació o la sanitat, sinó que s’ha desenvolupant en la conversa entre persones signants. No. Parcialment.

La LCS és una llengua oficial de Catalunya? Compta amb reconeixement legal?. No és oficial ni té reconeixement legal. Sí és oficial però no té reconeixement legal. No és oficial però sí té reconeixement legal.

Quan i a on van sorgir les primeres evidències de l'existència de la LSC?. A principis del segle XIX quan es van crear a Barcelona, i a altres ciutats catalanes, escoles específiques per a infants amb sordesa. Al partir de 1975 a les principals capitals d'Estat Espanyol.

Com és la funció morfosintàctica i sintàctica?. L’espai pot emprar-se per a diverses funcions gramaticals, com per exemple per a l’expressió de la persona gramatical en els verbs díctics. També l’espai pot funcionar com si fos un pronom. Podem signar el nom d’una persona, per exemple, i assignar-li una localització en l’espai assenyalant mitjançant un díctic o signe semblant al gest d’indicació en les llengües parlades. Cada cop que el signant vulgui fer referència a aquella persona indicarà la localització prèviament assignada. Les dues respostes anteriors són correctes. Cap de les respostes anteriors és correcta.

La paraula sordmut per referir-se a les persones amb sordesa és adequada?. Sí perquè la majoria de les persones sordes també són mudes. No és adequada i pot ser considerada pejorativa. Les persones amb sordesa no són generalment mudes i parlen quan es relacionen amb persones que no coneixen la llengua de signes.

Com és la interacció lingüística en la modalitat signada recolzada?. Els participants col·loquen les seves mans sobre les espatlles de l’interlocutor per produir i captar el senyal lingüístic. Els participants col·loquen les seves mans sobre les mans de l’interlocutor per produir i captar el senyal lingüístic. Les dures respostes anteriors són correctes. Cap de les respostes és correcta.

Quin canal és el vehicle d’expressió i recepció de les llengües de signes, els sistemes lingüístics emprats per les comunitats de persones sordes i sordcegues d’arreu?. El canal signat. El canal parlat. El canal escrit.

Quin canal també pot ser el vehicle d’expressió i recepció d’alguns sistemes de comunicació alternatius i augmentatius (SAAC) per a persones que tenen dificultats en la comunicació, amb el sistema bimodal o el suport signat, per exemple?. El canal escrit. El canal signat. El canal parlat.

Què és un connector metatextual?. Element que estructura i uneix les parts d’un text indicant-ne la seva funció: l’inici (per començar), una enumeració d’idees (en primer lloc, en segon lloc, etc.), un canvi de tema (tanmateix), una conclusió (en conclusió), la finalització del text (per acabar), etc. Element que resumeix la comunicació signada.

Falsos mites sobre les llengües de signes: La llengua de signes és un llenguatge universal basat en gestos. La llengua de signes no pot expressar continguts abstractes ni complexos. L’adquisició d’una llengua de signes interfereix en l’aprenentatge de les llengües parlades. La llengua de signes es basa en fer lletres amb les mans. Totes les respostes són correctes.

Les llengües de signes són sistemes de gestos?. Sí. La llengua de signes està basada en gestos. No. Tot i que podem reconèixer en alguns signes de l’LSC el seu origen gestual (per exemple: menjar, dormir, etc.), la producció i el seu ús difereix dels gestos que es fan servir en la comunicació en una llengua parlada Els signes són formalment més estables i complexos, semànticament més precisos i segueixen unes regles de formació i producció específiques de la llengua de signes en qüestió. Per exemple, hi ha diferències entre el gest de dormir i el signe dormir.

Realitats sobre les llengües de signes: Llengües de signes no són sistemes de gestos. Tot i que podem reconèixer en alguns signes de l’LSC el seu origen gestual (per exemple: menjar, dormir, etc.), la producció i el seu ús difereix dels gestos que es fan servir en la comunicació en una llengua parlada. Els signes són formalment més estables i complexos, semànticament més precisos i segueixen unes regles de formació i producció específiques de la llengua de signes en qüestió. La diversitat de les llengües de signes: Les llengües de signes s’agrupen en famílies segons l’origen evolutiu de la llengua i segons les característiques formals i funcionals que presenten. Així per exemple, la llengua de signes catalana pertany a la família de les llengües de signes basades en l’antiga llengua de signes francesa, juntament amb la italiana i l’holandesa. La complexitat de les llengües de signes: Les llengües de signes disposen d’estructures sintàctiques i discursives per expressar amb claredat i precisió continguts abstractes i altament complexos. En moltes universitats alumnat i professorat signant desenvolupen la seva funció mitjançant una llengua de signes. La construcció de la competència lingüística: L’adquisició d’una llengua de signes no incideix negativament en l’aprenentatge d’una llengua parlada. Tot el contrari, els nens sords amb competència alta en una llengua de signes assoleixen una competència superior en la llengua parlada en la modalitat escrita en comparació amb el seu grup d’iguals amb menys competència en la llengua de signes. Idoneïtat per a l’ensenyament i la comunicació a tot el sistema educatiu. Les llengües de signes no es basen en la producció de lletres amb les mans emprant un alfabet dactilològic. Les llengües de signes estan formades per elements lèxics (els signes, que són els equivalents de les paraules) i per elements gramaticals i discursius. La producció de lletres amb les mans (també anomenada dactilologia) és un recurs auxiliar de les llengües de signes. En el cas de l’LSC, la dactilologia s’empra fonamentalment per fer referència a paraules de la llengua parlada en les presentacions personals o quan es desconeix un signe o el seu significat. Quan tota la comunicació es basa en la producció amb dactilologia de les paraules d’una llengua parlada, estem davant d’un sistema augmentatiu de comunicació i no pas d’una llengua de signes. Totes les respostes són correctes.

Per iniciar la comunicació en una llengua de signes és necessari que els participants tinguin contacte visual. De fet, l’inici del contacte visual funciona com a estratègia per avisar l’interlocutor que volem conversar amb ell. Vertader. Fals.

Els senyals d’inici de torn poden ser: Deixar la postura de repòs i inclinar el tors cap endavant. Situar les mans en l’espai sígnic i començar a signar. Indicar l’interlocutor amb la mà o mans. Totes les respostes són correctes.

Què vol dir desviar la mirada de l’interlocutor?. És una estratègia per mantenir el nostre torn en la conversa i evitar de cedir-lo a l’altre. El signant pot produir un torn molt llarg sense mirar el seu interlocutor per evitar ser interromput. Tanmateix, és possible que faci contactes puntuals de forma intermitent per assegurar-se que la continuïtat de la comunicació i que l’altre el segueix. Que no li interessa la conversa. Que vol finalitzar la conversa.

Quina és l'altra estratègia per no perdre el torn?. Fer el gest de vull seguir parlant. Mantenir en suspensió la producció d’un signe en el seu lloc d’articulació, fent visible així que el signant vol reprendre el discurs i, per tant, que no ha conclòs el torn.

També es pot produir signes que funcionen com a marcador discursiu que indiqui que: Inicia el torn (per exemple, TOCAR.TORN JO), que el manté (per exemple, sostenir el dit índex o el palmell aixecat, o signar ESPERAR) o que l’ha acabat (per exemple, JO ACABAR). Vertader. Fals.

La resposta del nostre interlocutor pot ser d’acceptació del nostre torn, o bé insistència en mantenir el seu. En aquest cas, es pot donar una superposició dels dos torns, és a dir, tots dos interlocutors signen alhora. Vertader. Fals.

Com escrivim els signes?. Per poder diferenciar els signes de les paraules en la llengua escrita, els especialistes en llengües de signes han acordat escriure les seves glosses amb totes les lletres en majúscula. La glossa és la paraula que identifica el signe i que s’acosta més al seu significat. Per poder diferenciar els signes de les paraules en la llengua escrita, els especialistes en llengües de signes han acordat escriure les seves glosses amb totes les lletres en minúscula. La glossa és la paraula que identifica el signe i que s’acosta més al seu significat.

Com transcrivim les oracions en l'LSC?. Tots els exemples d’oracions tindran la mateixa estructura. Primer apareix el títol que específica què vol il·lustrar l’exemple, precedit del número corresponent. A continuació, apareixen les fotografies que mostren l’oració en LSC. A sota, anotem la transcripció en glosses de l’oració, escrites en majúscula. Finalment, apareix l’oració equivalent en català escrita en minúscula. Tots els exemples d’oracions tindran la mateixa estructura. Primer apareix el títol que específica què vol il·lustrar l’exemple, precedit del número corresponent. A continuació, apareixen les fotografies que mostren l’oració en LSC. A sota, anotem la transcripció en glosses de l’oració, escrites en minúscula. Finalment, apareix l’oració equivalent en català escrita en majúscula.

Presentació personal de persones amb sordesa En les presentacions personals, bé la mateixa persona pot proporcionar informació sobre ella o bé pot ser el seu interlocutor qui iniciï el torn preguntant el seu nom. Vertader. Fals.

El marcador de celles elevades... serveix per indicar de què o sobre qui estem parlant. És a dir, es tracta d’una marca de tema. és la marca formal per fer preguntes que tinguin com a resposta un sí o un no (preguntes tancades). Totes les respostes són correctes.

Mentre la signant produeix SIGNE, presenta les celles arrufades, que correspon a la marca de preguntes de resposta... oberta. tancada.

Els parèntesis quadrats... Indiquen que quan es produeixen els signes del seu interior, té lloc simultàniament l’expressió facial que es detalla tot seguit en minúscula. Indiquen que quan es produeixen els signes del seu interior, té lloc simultàniament l’expressió oral que es detalla tot seguit en majúscula.

En l’LSC per expressar informació personal s’empra: generalment una estructura que consisteix en una pregunta aparentment “retòrica” que fa referència a la informació que es proporcionarà tot seguit. Ex: ‘Quin és el meu nom? Fàtima’. generalment una estructura directa que fa referència a la informació que es proporcionarà tot seguit. Ex: 'Em dic Fàtima' o 'El meu nom és Fàtima'.

Com s'anomena tècnicament la estructura de pregunta-resposta per proporcionar informació?. Estructura de focus. Estructura indirecta. Estructura retòrica.

La persona que es presenta indica el seu nom mitjançant la dactilologia. Però també pot indicar el seu signe nom personal per identificar-se dins de la comunitat de les persones sordes signants. Vertader. Fals.

Totes les persones que es comuniquen mitjançant una llengua de signes, ja siguin persones sordes o oïdores, tenen a banda del seu nom i cognom(s) un signe que funciona com a nom propi dins de la comunitat signant. Fals. Vertader.

D’altra banda, el signe FÀTIMA és un signe personal que serveix per identificar la persona dins la comunitat de persones sordes signants. Vertader. Fals.

En l’LSC una fórmula de cortesia habitual per preguntar a algú com es troba, equivalent a l’expressió catalana “Com et trobes?” o “Com va?”. Vertader. Fals.

La persona pot respondre de diferents maneres segons el seu estat. Per exemple, pot respondre amb una fórmula de cortesia neutra. Vertader. Fals.

Funcions comunicatives bàsiques en l'LSC: Descriure l’expressió d’estats o sentiments. En aquest cas, l’LSC no empra un verb que signifiqui “estar” seguit d’un adjectiu, sinó que utilitza un verb específic que expressa un estat (ESTAR.TRIST, ESTAR.CANSAT, ESTAR.CONTENT, etc.),. Vertader. Fals.

El signe personal, també anomenat signe nom, acostuma a fer referència a una característica sobresortint de la persona en relació amb, per exemple: un tret físic (la forma, mida o color dels cabells, etc.) un tret del seu caràcter (alegre, observador, etc.) una activitat que faci (la seva feina, aficions, etc.) el lloc on viu lletres del seu nom el seu ofici…. Vertader. Fals.

En l’LSC els signes que expressen estats o qualitats poden funcionar com a verbs i, per tant, no s’empra un verb equivalent a ‘ser’ o ‘estar’ del català per proporcionar aquest tipus d’informació. Vertader. Fals.

Oferir i demanar ajuda Si volem oferir alguna cosa en concret, per exemple aigua o algun objecte, signarem el que oferim en primer lloc i tot seguit la pregunta. Vertader. Fals.

En aquesta estructura no és necessari fer servir els pronoms personals JO i A.TU perquè el verb inclou informació sobre qui fa l’acció i qui la rep. El moviment del verb AJUDAR comença en la localització que correspon a l’agent o subjecte (la persona que s’ofereix per ajudar) i acaba en la localització assignada al destinatari (la persona a qui s’ofereix l’ajuda). Vertader. Fals.