Test Social 37

D’acord al Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020, les polítiques orientades a revertir els efectes de l’exclusió residencial han d’anar acompanyades per polítiques preventives que aturin el flux de persones cap al sensellarisme. En aquest context d’intervenció, les actuacions desenvolupades tradicionalment per entitats o per serveis municipals especialitzats s’emmarquen en un nivell de. a. Prevenció primària. b. Prevenció secundària. c. Prevenció terciària. d. Operen transversalment en tots els nivells de prevenció.

Del conjunt de Centres Residencials d’Inserció (CRI), el Centre Cal Muns està especialitzat en l’atenció a: a. Dones i inserció Sòcio-laboral. b. Joves, nois i noies, migrants sols. c. Persones en fase avançada d’exclusió social cronificada. d. Persones amb malaltia mental que no cursa en fase aguda.

El pla d’actuació del Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020 s’estructura: a. A partir de 7 eixos estratègics que desenvolupen un total de 14 objectius operatius. b. En 70 actuacions que desenvolupen a nivell pràctic un total de 24 objectius. c. D’acord a 9 eixos estratègics i 50 actuacions que es despleguen a partir de 14 objectius. d. Segons 14 objectius que despleguen 70 actuacions en el marc de 9 eixos estratègics.

El programa Primer la llar (Housing first), del Departament de Serveis i programes d’allotjament per a persones sense llar, respon a un model caracteritzat per: a. Assolir, com a objectiu final del procés de recuperació de la persona sense llar, la tinença i ús individual d’un habitatge. b. Acompanyar de manera permanent a la persona sense llar, amb el suport socioeducatiu i instrumental necessari per l’èxit del seu procés de recuperació i prevenció davant potencials recaigudes. c. Anar dirigit a persones amb una llarga trajectòria de vida al carrer i/o recurrència a recursos residencials on no s’ha arribat a vincular, durant més d’un any. d. Oferir un habitatge compartit en règim de tinença, amb l’objectiu d’aconseguit una autonomia personal, funcional i econòmica, per part de les persones que hi resideixen.

El Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP), és un servei: a. Al qual s’accedeix per derivació d’altres serveis de la xarxa d’atenció social. b. Que té, entre d’altres funcions, la detecció i identificació de menors i joves no acompanyats que viuen a l’espai públic i el posterior acompanyament als recursos més indicats. c. Que treballa per a la prevenció i la gestió de conflictes a l’espai públic en situacions d’alarma social i de conflictes multifactorials. d. Que té com a una de les seves dimensions d’intervenció la d’Observatori dels sensellarisme a la ciutat, en la mesura que recull, centralitza i sistematitza dades d’entorn de les persones en situació de sense llar.

En el marc del Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020, són objectius del Pla d’actuació. a. Creació d’una oficina tècnica transversal per garantir la interlocució entre les diverses administracions públiques. b. Creació d’una Xarxa de participació per establir mecanismes de coordinació entre entitats, administració i agents socials. c. Incorporar la perspectiva de gènere en les reformes previstes dels equipaments residencials col·lectius. d. Les respostes b i c són correctes.

En Manel, la Marina i la seva filla de 2 anys, són veïnes, des del febrer de 2023, de l’edifici APROP Glòries. Aquest equipament: a. Encara que de manera temporal, és una solució d’habitatge que promou la convivència i la vinculació en el territori. b. Proveeix d’un allotjament temporal a qualsevol persona inscrita en el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial, a l’espera d’una alternativa residencial estable. c. A banda de la funció d’allotjament, proveeix d’una atenció socioeducativa a persones i famílies en risc d’exclusió social. d. És un recurs d’habitatge per a persones i famílies en risc d’exclusió social.

L’Abdel és un jove migrant de 20 anys que viu sol a la ciutat i no disposa d’habitatge. És persona usuària de la Llar d’oportunitats, Centre Residencial d’Atencions Bàsiques (CRAB). En aquest context, i d’acord a la classificació ETHOS (European typology of homelessness and housing exclusion), la situació de l’Abdel es pot categoritzar com a: a. Persona en situació de sense llar i sense sostre. b. Persona en situació de sense llar i sense habitatge. c. Persona en situació d’exclusió i amb habitatge inadequat. d. Persona en situació d’exclusió d’habitatge i sense sostre.

La Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSALL): a. És un Xarxa que agrupa a entitats i empreses gestores d’equipaments i recursos destinats a persones sense llar i que té, entre d’altres objectius, ser òrgan interlocutor amb l’administració local. b. És una Xarxa de treball depenent del Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020, que agrupa al conjunt d’agents implicats en l’atenció a les persones sense llar, siguin públics o privats. c. És una xarxa temàtica d’acció dintre de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. d. És una xarxa d’atenció depenent del Consell Municipal de Benestar Social.

Quina de les següents afirmacions és correcta en el context de dades de diagnòstic que recull el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020?. a. La dispersió territorial de la pernocta a la via pública es homogènia al conjunt de la ciutat, amb excepció dels districtes de Sarrià Sant Gervasi i Les Corts. b. Entre el 2008 i el 2016, el nombre de persones dormint en recursos residencials especialitzats d’entitats socials i de l’administració municipal ha crescut un 30%. c. El percentatge de dones que dormen al carrer es situa entre el 9% i 11%. d. Totes les respostes són correctes.