SOCIETATS

Els liquidadors son responsables. Totes les respostes son correctes. Davant els socis que qualsevol perjudici que els hagin causat amb dol o culpa en l'exercici del seu càrrec. Davant els creditors de qualsevol perjudici que els hagin causat amb dol o culpa en l'exercici del seu càrrec. Davant els socis i els creditors, pels passius sobrevinguts.

A la societat de responsabilitat limitada la reducció de capital pot tenir per finalitat. La constitució de reserves voluntàries. La condonació de l'obligació d'efectuar prestacions accessòries. La condonació de l'obligació de respondre per les aportacions no dineràries. Totes les respostes son correctes.

A la societat de responsabilitat limitada la reducció de capital pot tenir per finalitat. Cap de les respostes no és correcte. La condonació de l'obligació d'efectuar prestacions accessòries. La condonació de l'obligació de respondre per les aportacions no dineràries. El restabliment de l'equilibri entre capital i patromoni.

A la societat de responsabilitat limitada la reducció de capital pot tenir per finalitat. La constitució de reserves voluntàries. La condonació de l'obligació d'efectuar prestacions accessòries. La condonació de l'obligació de respondre per les apprtacions no dineràries. La constitució de garanties.

A les SA no es port reduir el capital per pèrdues. Quan la reserva legal, una vegada efectuada la reducció, excedeixi el 10% del capital. Mentre la societta compti amb qualsevol classe de reserves. Mentre la societat compti amb la reserva legal constituida. Quan la reserva legal excedeixi el 10% del capital.

En el cas que una SA o SL redueixi el seu capital, els creditors gaudeixen d'un dret d'oposició. Cap de les respostes no és correcte. Si els creditors no estan garantits. Si la reducció implica restitució de les seves aportacions. Si els estatuts socials no ho prohibeixen.

Quan l'acords de reducció amb devolució del valor de les aportacions no afecti igual totes les participacions o totes les accions de la societat, és necessari. Cap de les respostes no és correcte. El consentiment individual dels titulars de les participacions o de les accions. L'acord majoritari dels socis expressat en junta general. L'acord majoritari dels socis expressat en junta general i l'acord separat de la majoria dels socis.

Segons l'art. 229.1 LSC, en cas de conflicte d'interessos, l'administrador afectat s'ha d'abstenir d'intervenir en els acords o decisions relatius a l¡operació a què el conflicte es refereixi. Això significa. Que l'administrador afectat no pot subscriure el contracte amb la societat. Que l'administrador afectat no pot representar la societat en la subscripció del contracte. Que l'administrador afectat no pot participar en els debats relatius a la subscripció del contracte. Que l'administrador afectat no pot participar la votació de l'acord relatiu a la subscripció del contracte.

Per a impugnar un acord nul de la junta general a causa d'un vici substancial, estan legitimats. Tots els socis, els administradors i qualsevol tercer que acrediti tenir un interès legítim. Tots els socis i els administradors. Els administradors i els socis que hagin votat en contra de l'acord. Els socis que no hagin votat a favor de l'acord i qualsevol tercer que acrediti un interès legítim.

Per a impugnar un acord nul de la junta general a causa d'un vici substancial, estan legitimats. Tots els socis, els administradors i qualsevol tercer que acrediti tenir un interès legítim. Tots els socis i els administradors. Els administradors i els socis que hagin votat en contra de l'acord. Els socis que no hagin votat a favor de l'acord i qualsevol tercer que acrediti un interès legítim.

Per a la impugnació dels acords socials s'han de seguir els tràmits: Del judici ordinari. Del judici especial d'impugnació d'acords socials. Del judici que correspongui en funció de la quantia. Del judici verbal.

L'acció d'impugnació dels acords socials contraris a l'ordre públic: No està subjecta a prescripció. Prescriu al cap d'un any. Caduca al cap d'un any. És enervada per l'acord de la junta general que n'acorda la seva substitució.

El deure de defensa de l'interès social, entès com a interès de la societat, que l'art. 226 LSC imposa als administradors significa: Que l'administrador ha de generar valor per a l'accionista a través de la societat. Que l'administrador ha de fer prevaldre sempre l'interès de la societat per davant dels interessos dels accionistes. Que, en cas de conflicte d'interessos entre els interessos dels accionistes i el de la societat, ha de fer prevaldre l'interès de la societat. Que l'administrador ha de procurar el màxim de valor possible per a l'accionista a través de la societat.

Segons la jurisprudència del TS, en cas que l'administrador d'una SA ho sigui tan d'una societat competidora: La junta general ha d'acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista. La junta general pot acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista. El jutge mercantil pot acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista. El jutge mercantil ha d'acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista.

Quan hi ha augment de capital amb emissió de noves accions, la fixació del tipus d'emissió: Cap de les respostes no és correcta. Ha de ser calculada en relació amb el patrimoni net de la societat. Ha de ser calculada en relació amb els recursos propis de la societat. Ha de ser calculada seguint el procediment establert a la llei o als estatuts.

El fonament del dret de preferència cal trobar-lo: Totes les respostes són correctes. En l'interès del soci a mantenir la quota de participació en el capital social. En l'interès del soci a mantenir la intensitat de l'exercici del seus drets polítics. En l'interès del soci a mantenir la intensitat de l'exercici dels seus drets econòmics.

Teules Bones, S.A. és una societat familiar, els accionistes de la qual pertanyen a dues branques diferents. Tots dos grups d'accionistes estan d'acord en què cal fer noves aportacions. Un grup inversor estranger està disposat a fer-hi la inversió necessària mitjançant la transmissió del patrimoni a una nova societat. Amb aquesta finalitat, es convoca la junta general d'accionistes que ha d'aprovar, entre altres coses, la modificació dels estatuts socials i el consell d'administració proposa afegir noves activitats a l'objecte social amb la finalitat que la societat es pugui dedicar a la tinença i administració de negocis mobiliaris i immobiliaris. Els accionistes minoritaris hi voten en contra i volen exercir el dret a separar-se de la societat: L'accionista no té dret a separar-se perquè es tracta d'una ampliació de l'objecte social. L'accionista té dret a separar-se perquè es tracta d'una modificació de l'objecte social. L'accionista no té dret a separar-se perquè tenia coneixement de l'operació i hi estava d'acord. L'accionista té dret a separar-se perquè es tracta d'una substitució de l'objecte social.

L'acord social que introdueix una modificació estatutària establint un dret de preferència a favor de la societat en totes les transmissions d'accions entre vius amb caràcter onerós: Permet als accionistes dissidents vendre les seves accions en un termini de tres mesos. És nul. Permet als accionistes dissidents separar-se de la societat en un termini de tres mesos. És anul·lable en un termini de 40 dies.

El dret conferit als accionistes quan s'estableixin drets de preferència a favor dels socis o de la societat en les transmissions de les seves accions a través d'una modificació estatutària té el seu fonament: En la doctrina de les bases essencials de la societat. En el principi de paritat de tracte. En la doctrina de la bona fe. En el principi d'equivalència.

L'augment de capital mixt és una operació que combina l'augment de capital amb càrrec a fons propis i amb càrrec al patrimoni dels socis. La sentència del TS de 28 de maig de 1990 en va admetre la validesa i ha estat seguida per la majoria de la doctrina. Tanmateix i després de la publicació del Text Refós de la Llei de SA, primer i de la LSC, actualment, és dubtós que aquesta postura es pugui mantenir: Totes les respostes són correctes. Perquè lesiona sempre el dret de l'accionista a l'assignació gratuïta d'accions reconegut per l'art. 148 LSC. Perquè força l'accionista a fer noves aportacions de capital si vol obtenir l'assignació gratuïta d'accions. Perquè lesiona el dret de l'accionista a participar en els guanys de la societat.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SA és necessari: Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real atribuït a les accions en l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor comptable que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima es correspongui amb el valor real atribuït a les accions en l'informe dels administradors.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors requereix als administradors d'INDASA, societat que cotitza al mercat continu, per tal que aportin informació sobre operacions extraordinàries dutes a terme en el transcurs d'una oferta pública d'adquisició d'accions. Els administradors es neguen a proporcionar aquesta informació perquè la seva difusió podria perjudicar l'interès social, però volen saber si podrien arribar a ser objecte d'una acció social de responsabilitat: Cap de les respostes no és correcta. No, perquè els administradors estan obligats a mantenir el secret de les informacions de caràcter confidencial. Sí, perquè els administradors han de revelar les informacions confidencials quan són requerits per les autoritats de supervisió. Sí, perquè els administradors poden revelar les informacions confidencials quan són requerits per les autoritats de supervisió.

L'art. 6è dels estatuts socials de MIT-Rom, SL disposa «Prestacions accessòries». «Aportacions suplementàries». Tots els socis tindran l'obligació de realitzar prestacions accessòries a la societat en els termes establerts en el present article. 2.-Contingut de la prestació. Consistirà a realitzar aportacions suplementàries a la de capital, com a capital d'explotació en sentit econòmic, que no integrarà ni alterarà la xifra nominal d'aquest. Les aportacions haurien de realitzar-se en efectiu metàl·lic. 3.-Finalitat. La finalitat de la prestació és la de constituir un capital de maniobra per a atendre a les necessitats de tresoreria de manera conjuntural. El registrador denega la inscripció perquè: Cap de les respostes no és correcta. La societat disposaria d'un capital d'explotació indeterminat. Les prestacions accessòries encobririen veritables aportacions socials. Minvarien les garanties dels creditors.

El senyor Pencaire és titular de 50 accions de la sèrie A de la societat «Engranatge» i Coixinets, S.A» que estan íntegrament desemborsades i de 30 accions més (10 de la sèrie A i 20 de la sèrie B) de les quals només n'ha desemborsat la meitat del valor nominal. Després que ha transcorregut el termini establert pels administradors per al desemborsament dels dividends passius que corresponen a les accions de la sèrie B, el senyor Pencaire encara no els ha pagat. ¿Té dret a assistir i votar en la propera junta general de la societat si continua sense pagar-los?: Té dret d'assistència i vot normés respecte les accions de les sèries A i C. Té dret d'assistència, però no de vot. Té dret d'assistència i vot només respecte les accions de la sèrie C. No té dret d'assistència ni de vot.

¿Cal sol·licitar un informe d'un expert independent per aportar al capital d'una SA el dret de propietat sobre un immoble?: Sí, tret que s'adjunti un informe dut a terme en els 6 mesos anteriors per un expert independent amb competència professional i no designat per les parts en què s'hagi determinat el valor raonable i que des d'aleshores les circumstàncies no n'hagin modificat significativament el seu valor. Sí, tret que s'adjunti un informe dut a terme en els 6 mesos anteriors pels administradors en què, sota la seva responsabilitat, determinin el valor raonable i que des d'aleshores les circumstàncies no n'hagin modificat significativament el seu valor. Sí, sempre i en tot cas. Sí, tret que s'adjunti un informe dut a terme en els 6 mesos anteriors pel RM en què s'hagi determinat el valor raonable i que des d'aleshores les circumstàncies no n'hagin modificat significativament el seu valor.

L'adquirent d'una acció no alliberada: Respon solidàriament amb els transmitents anteriors durant tres anys, comptats des de la data de l'adquisició, del pagament de la part no desemborsada. Respon solidàriament amb els transmitents anteriors durant cinc anys, comptats des de la data de l'adquisició, del pagament de la part no desemborsada. Respon amb els transmitents anteriors durant tres anys, comptats des de la data de l'adquisició, del pagament de la part no desemborsada, d'acord amb les regles generals. Respon subsidiàriament durant cinc anys, comptats des de la data de l'adquisició, del pagament de la part no desemborsada.

En el cas de l'aportació d'una empresa a una societat, l'aportador està obligat a sanejar-ne el conjunt: Si el vici o l'evicció afecta la totalitat de l'empresa o algun dels elements essencials per a la seva normal explotació. Si el vici o l'evicció afecta la totalitat de l'empresa o algun dels elements materials de més valor patrimonial. Si el vici o l'evicció afecta els elements essencials de l'empresa o algun dels elements materials de més valor patrimonial. SI el vici o l'evicció afecta els elements immaterials de l'empresa o algun dels elements materials de més valor patrimonial.

Diverses interpretacions: Per a la delegació de totes les facultats n'hi ha prou amb l'acord del consell. Per a la delegació d'algunes facultats cal l'acord del consell i l'enumeració particularitzada de les facultats en un apoderament específic. Per a la delegació de totes les facultats cal l'acord del consell i un poder general. Per a la delegació d'algunes facultats cal l'acord del consell i l'atorgament d'apoderaments específics.

Heraclio Furriel és l'administrador únic de la societat Bomba, SA, dedicada a la fabricació de pastilles de fre per a bicicletes. El dia 31 de desembre de 2012 tanca l'exercici amb unes pèrdues de 362.466€, mentre que el capital i les reserves pugen a 237.866€. El dia 15 d'abril de 2010 el Sr. Furriel signa, en nom de Bomba SA una escriptura de préstec per un import de 375.000€. Pocs dies després el Sr. Furriel rep el trasllat de la demanda del seu principal proveïdor i creditor, Plexiglás España, SA, mitjançant la qual intenta exercir una acció de responsabilitat contra el Sr. Furriel per tal de rescabalar-se dels crèdits impagats: No, perquè el préstec recupera la garantia per als creditors. Sí, perquè el préstec grava el passiu de la societat. No, perquè no hi ha relació de causalitat entre l'incompliment i el dany. Sí, perquè la societat és insolvent.

Josep Serra i Jaume Dentada són els administradors solidaris de la societat familiar Serra & Dentada, SA, dedicada a l'explotació d'unes vinyes a Vilafranca del Penedès. L'acord de la junta que els nomena específica que per a l'atorgament d'avals o la constitució de qualsevol mena de garanties cal la signatura de tots dos socis: L'acord és vàlid i inscriptible al RM. L'acord és vàlid internament però no és oposable als tercers. L'acord és nul i ineficaç enfront de tercers. Cap de les respostes no és correcta.

En l'estat actual de la doctrina i la jurisprudència, la responsabilitat dels administradors. Responsabilitat per culpa amb inversió de la càrrega de la prova. Responsabilitat objectiva. Responsabilitat aquiliana. Responsabilitat contractual.

Segons el criteri de la jurisprudència, les facultats del president del consell d'administració en matèria de convocatòria de la junta general: Només poden abastar els actes relatius a l'execució de la decisió de convocat. Poden abastar la decisió de convocar i l'execució de la decisió. Poden abastar la decisió de convocar i l'execució de la decisió, si el càrrec de president es configura com un òrgan delegat del consell. El president no té cap mena de facultats al respecte.

Els dos administradors solidaris de Gambals, SL, l'exercici comptable de la qual coincideix amb l'any natural, van ser nomenats mitjançant un acord de la junta general del dia 4 d'octubre de 2012. Aquest mateix dia van acceptar els càrrecs que van ser inscrits amb data de 13 d'octubre de 2012. els estatuts socials inclouen una clàusula que disposa que la durada del càrrec d'administrador és de 5 anys. Quina és, a tot estirar, la data de caducitat d'aquests nomenaments?: El 30 de juny de 2018. El 4 d'octubre de 2017. El 13 d'octubre de 2017. El 31 de desembre de 2017.

Antoni Florit té el 15% del capital social amb dret a vot de Ròssec, SA, que és de 600.000€. El senyor Benet Ramon en té el 20%. Els estatuts d'aquesta companyia indiquen que l'òrgan d'administració s'estructura en la forma d'un consell integrat per 12 membres. Tots dos volen saber si tenen dret a nomenar algun d'aquests 12 consellers en la propera junta general que es reuneixi per a la renovació de tots els càrrecs. En el cas que hi hagi diverses possibilitats, voldrien saber quina fórmula els resultaria més avantatjosa: Si s'acullen a l'agrupació d'accions, podrien designar fins a 4 consellers. L'única possibilitat seria acollir-se per separat al sistema de representació proporcional, cas en el qual el senyor Florit podria designar un conseller i el Sr. Ramon, dos. L'única possibilitat seria acollir-se per separat al sistema de representació proporcional, cas en el qual el senyor Florit podria designar un conseller i el Sr. Ramon un altre. No tenen dret a nomenar-se cap, perquè a la SA els administradors es nomenen per majoria del capital amb dret a vot.

El nomenament d'un administrador per cooptació: Ha de recaure en un accionista. Es manté vigent fins la fi del termini per al qual havia estat nomenat l'administrador substituït. Ha de ser ratificat per una junta general extraordinària convocada amb aquesta finalitat. Pot tenir lloc quan l'òrgan d'administració està compost per una pluralitat de persones.

El consell d'administració de la SA Calçots, SA. Està compost per 7 membres, un dels quals ha dimitit per estar en desacord amb la política de gestió que ha està duent la societat i no hi ha previstos cap mena de suplents. Convocats pel president a una reunió, hi assisteixen 3 dels seus membres, un dels quals acreditar fer-ho, a més, en representació d'un altre conseller. En la reunió es prenen dos acords, a cadascun dels quals han votat favorablement a la proposta dos consellers (entre els quals hi ha el que assisteix personalment i en representació d'un altre) i ha votat en contra un d'ells. ¿Són vàlids aquests acords?: Sí, perquè hi ha quòrum i els vots favorables a les propostes representen la majoria absoluta dels consellers concurrents. Sí, perquè hi ha quòrum i les propostes han estat aprovades perquè hi ha més vots a favor que en contra. No, perquè el consell no ha estat constituït vàlidament per manca de quòrum suficient. No, perquè el consell ha quedat inoperatiu després de la dimissió d'un dels seus membres.

Quina de les proposicions següents és la correcta: Les accions i les participacions socials representen parts alíquotes del capital social i són acumulables i indivisibles. Totes les accions i les participacions socials són iguals, acumulables i indivisibles. Totes les accions i participacions social tenen un valor nominal idèntic. El valor real de les accions i participacions socials indica el seu preu de mercat.

Quina de les proposicions següents és la correcta?: Les participacions socials poden atorgar privilegis quant al dret de vot que confereixen. Totes les accions han de ser iguals pel que fa al contingut de drets que confereixen. Les accions poden atorgar privilegis pel que fa als drets de contingut econòmic o polític que confereixen. Totes les participacions socials han de ser iguals pel que fa al contingut de drets que confereixen.

Les accions de les SA han de ser necessàriament nominatives o estar representades mitjançant anotacions en compte: Quan no n'hagi estat completament desemborsat l'import, quan la seva transmissibilitat està subjecta a restriccions, quan comportin prestacions accessòries o quan així ho exigeixin disposicions especials. Quan no n'hagi estat complementat desemborsat l'import, quan hagin estat desemborsades mitjançant aportacions en espècie, quan comporten avantatges de fundadors o quan així ho exigeixin disposicions especials. En cap cas han de ser necessàriament nominatives o estar representades mitjançant anotacions. Es tracta d'una opció estatutària. Quan hagin estat desemborsades mitjançant aportacions en espècies, quan la seva transmissibilitat està subjecta a restriccions, quan comportin prestacions accessòries o quan així ho exigeixin disposicions especials.

La legitimació per a l'exercici dels drets de soci en una SA no cotitzada les accions de la qual estan representades mitjançant anotacions en compte recau sobre: Qui estigui en possessió d'una certificació emesa per l'entitat encarregada de portar el registre comptable corresponent. Qui acrediti davant la societat haver adquirit aquestes accions. Qui aparegui legitimat com a tal en els assentaments del RM. Qui aparegui legitimat com a tal en la llista d'assistents de l'última junta general que s'hagi celebrat vàlidament.

Tot i que els comptes anuals de la societat Sènia, SL presenten un patrimoni net per un valor equivalent a una tercera part inferior a la xifra del seu capital social, fixat en 30.000€, la seva junta general ha acordat una reducció de capital amb devolució del valor de les aportacions als socis per import de 10.000€. La Sra. Isabel Tort, creditora de l'entitat, tem que, com a conseqüència d'aquesta operació, el seu crèdit resulti impagat al seu venciment, que s'ha d'esdevenir en un termini d'un any. Tenint en compte que els estatuts de Sènia, SL no contenen cap clàusula en relació amb els augments o reduccions de capital i que l'entitat no ha previst cap mena de prevenció addicional a aquesta reducció, quines mesures podria prendre la Sra. Isabel Tort en defensa dels seus interessos, davant l'amenaça de tal impagament?: Dirigir una acció, en cas que es produeixi l'impagament, contra els socis que hagin rebut el valor de les aportacions retornades, atès que responen solidàriament entre ells i amb la societat d'aquest deute, bé que cadascun d'ells ho ha de fer fins a l'import del que s'ha percebut. Impugnar l'acord de la junta general per nul·litat, atès que una societat en situació de pèrdues no pot dur a terme una reducció d'aquest tipus. Exercir el seu dret d'oposició a la reducció per aconseguir que el seu crèdit sigui pagat o se lli garanteixi satisfactòriament. En cas d'impagament, podria sol·licitar la dissolució judicial de la societat atesa la seva situació de pèrdues, per aconseguir d'aquesta manera que s'iniciï una liquidació del seu patrimoni per aconseguir que se li aboni el deute.

La societat «La Biga, SL» atorga un préstec de 420.000€ a la societat «La Busca, SL» (en constitució), integrada pels germans Valentí R., Daniel R i Esteve R. Els germans R. no arriben a inscriure mai l'escriptura atorgada, però, en canvi, hi fan les aportacions a què s'han compromès i exploten un negoci de construcció amb aquest nom. «La Busca, SL» és: Una societat irregular. Una societat en formació. Una comunitat de béns. Una societat civil amb forma mercantil.

Eduard Samuntanya vol demanar la inscripció de la societat «Terra Mítica Holliday (Benidorm), SL», que vol dedicar a la comercialització d'articles de vestir, calçat, complements, articles de decoració i joguines i a la compravenda d'immobles. Consulta la base de dades del RMC i comprova que ja hi ha inscrita la societat «Terra Mítica Parque Temático de Benidorm, SA». El seu assessor assegura que la inscripció no és possible. ¿Quina en podria ser la causa?: S'infringeix el principi de veracitat de la denominació. S'infringeix el principi d'identitat de la denominació. Indueix a error sobre la naturalesa de la societat. Totes les respostes són correctes.

En la SRL l'escriptura de constitució ha d'expressar: Cap de les respostes no és correcta. La quantia total de les despeses de constitució. La quantia aproximada de les despeses de constitució. La quantia de les despeses pendents de satisfacció.

El senyor Jaume Pagès és el propietari d'una granja de porcs i vol associar els seus 3 fills menors d'edat al seu pròsper negoci. Un assessor fiscal li aconsella que constitueixi una SRL unipersonal amb un capital de 3.001€ i que faci participacions comanditàries per a cadascun dels seus fills per a vendre'ls després participacions de la SL. El RM denega la inscripció perquè: La comanditaris no poden tenir dret a la gestió. La comanditaris no poden tenir dret a la gestió. El soci col·lectiu no pot ser una persona jurídica. El capital mínim de la societat ha de ser 60.010€.

En la SA els estatuts socials han de determinar: L'estructura de l'òrgan al qual es confia l'administració. La manera concreta en què inicialment s'organitza l'administració, si es preveuen diferents alternatives. La manera concreta en què inicialment s'organitza l'administració, si no se'n preveu cap d'específica. Cap de les respostes no és correcta.

En els estatus de les societats de capital es poden reservar, amb algunes limitacions, drets especials de contingut econòmic: Cap de les respostes no és correcta. Els fundadors. Els promotors. Els fundadors i els promotors.

En cas de discordança entre el domicili registral i el domicili real d'una societat de capital: No en preval cap dels dos. Preval el domicili registral. Preval el domicili real. Cap de les respostes no és correcta.

Els pactes que es mantinguin reservats entre els socis: Són inoposables a la societat. Són nuls. Són anul·lables pels administradors. Son ineficaços.

Els fundadors d'una SRL responen solidàriament de l'adequada inversió dels fons destinats al pagament de les despeses de constitució: Totes les respostes són correctes. Davant de la societat. Davant dels socis. Davant dels tercers.

Els socis fundadors de la societat «Beceroles, SA» acorden entre ells que qualsevol canvi de l'objecte social ha de comptar amb el vot favorable de tots sense excepció. Uns anys després, en contra del parer dels socis i gràcies als vots d'un que dissentia dels altres, la junta general de la societat aprova una modificació de l'objecte social: L'acord és impugnable per infracció del pacte. L'acord no és impugnable per infracció del pacte. L'acord és nul de ple dret. Cap de les respostes no és correcta.

L'òrgan competent per a la creació d'una oficina de representació a l'estranger d'una SRL: És l'administració, llevat d'una disposició contrària dels estatuts. És l'administració, llevat d'una disposició contrària del reglament de règim interior. És la junta de socis, llevat d'una disposició contrària dels estatuts. És la junta de socis, llevat d'una disposició contrària del reglament de règim interior.

Els fundadors d'una SA responen de l'adequada inversió dels fons destinats al pagament de les despeses de constitució: Solidàriament. Proporcionalment al nombre d'accions subscrites. Per quotes idèntiques. Proporcionalment a la seva participació en al despesa.

Els socis d'una SRL: No responen personalment dels deutes socials. Responen limitadament dels deutes socials. Responen il·limitadament dels deutes socials, en cas de concurs. Totes les respostes són correctes.

Quins dels tipus socials següents admeten un soci industrial?. La societat col·lectiva. La SRL. La societat cooperativa. Totes les respostes són correctes.

El soci col·lectiu: Respon personalment, solidàriament i subsidiàriament pels deutes socials. Respon personalment, solidàriament i directament pels deutes socials. Respon personalment i solidàriament per les obligacions que hagi contractat en nom de la societat. Respon personalment i limitadament per les obligacions que hagi contractat en nom de la societat.

¿Quin és el criteri per a qualificar com a mercantil una societat?: La forma i l'objecte de la societat. La forma de la societat. L'objecte de la societat. La forma o l'objecte de la societat.

¿Quina de les proposicions següents és la correcta?: Les societats civils amb forma mercantil es regeixen per les normes mercantils en la mesura en què no s'oposin a les del Codi civil. Les societats civils amb forma mercantils regeixen per les normes mercantils específiques del tipus social escollit. Les societats civils amb forma mercantil es regeixen pel Codi Civil en tots el seus aspectes. Les societats civils amb forma mercantil es regeixen per les normes de les societats irregulars.

Una societat nul·la és: Una societat inscrita que presenta algun vici en el procés de constitució. Una societat no inscrita que es presenta en el tràfic com si realment ho estigués. Un contracte de societat que només produeix efectes obligacionals entre els socis. Una societat que no respon a cap dels tipus socials reconeguts i regulats per l'ordenament jurídic.

El soci industrial d'una societat comanditària simple: Respon personalment dels deutes socials si la societat no té prou actius per satisfer-los. Respon personalment dels deutes socials si ho preveu l'escriptura de constitució de la societat. No respon personalment dels deutes socials si els altres socis tenen prou patrimoni personal per fer-hi front. Respon personalment dels deutes socials fins al límit de la seva aportació.

Blai Bonet i Miquel Solivelles han constituït a Neustadt-Titisee una SRL que té com a objecte la preparació i l'organització d'activitats de lleure per a turistes a Palma de Mallorca, on tenen la intenció d'ubicar-hi les oficines. ¿Quina nacionalitat tindria la societat i on hauria d'estar situat el domicili social?: Nacionalitat espanyola i domicili a Palma de Mallorca. Nacionalitat alemanya i domicili a Palma de Mallorca. Nacionalitat alemanya i domicili a Neustadt-Titisee. Nacionalitat espanyola i domicili a qualsevol punt del territori espanyol.

¿Quina de les proposicions següents és la correcta?: La constitució de les societats de capital exigeix una escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el RM del domicili social. Amb la inscripció la societat adquireix la personalitat jurídica que correspon al tipus social elegit. La constitució de les societats de capital exigeix una escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el RMC. Amb la inscripció la societat adquireix la personalitat jurídica que correspon al tipus social elegit. La constitució de les societats de capital exigeix una escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el RM. Amb la publicació al BORM la societat adquireix la personalitat jurídica que correspon al tipus social elegit. La constitució de les societats de capital exigeix una escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el RM. Això no obstant, la manca d'inscripció no impedeix que la societat adquireixi la personalitat jurídica que correspon al tipus social elegit.

Segons la posició de la Direcció General dels Registres i del Notariat, ¿quina de les clàusules següents seria il·lícita?: La societat té com a objecte la fabricació de calçat i qualsevol altra activitat de lícit comerç. La societat té com a objecte la fabricació de calçat, la promoció immobiliària i la transformació de productes agropecuaris per a la seva comercialització. La societat té com a objecte la fabricació de calçat i qualsevol altra activitat de lícit comerç relacionada amb el sector de la fabricació i comercialització del calçat. La societat té com a objecte dur a terme activitats.

Després d'un any i mig de l'atorgament de l'escriptura de constitució de la societat de responsabilitat limitada «Malhipensa, SL» sense haver-la inscrit al RM malgrat que els gestors han desplegat una intensa activitat empresarial en nom d'aquesta societat, un proveïdor reclama el compliment de les obligacions derivades d'un contracte subscrit en nom de la societat. ¿Qui n'ha de respondre i de quina manera?: El patrimoni comú i els gestors, solidàriament, i en cas que no sigui suficient, els socis solidàriament entre ells. El patrimoni comú i, solidàriament, els socis. Els socis i els gestors, solidàriament. El patrimoni comú i els gestors, solidàriament.

En cas d'una societat esdevinguda irregular: Qualsevol soci pot instar la dissolució de la societat davant el jutge mercantil del lloc del domicili social. Qualsevol soci pot instar la nul·litat de la societat davant el jutge mercantil del lloc del domicili social. Qualsevol creditor pot instar la nul·litat de la societat davant el jutge mercantil del lloc del domicili social. Totes les respostes són correctes.

L'any 1992 els fundadors de la SA «Gänseleber, SA» dedicada a l'elaboració de delicatessen es reserven als estatuts un dret preferent a la quota de liquidació de la societat. Amb aquesta finalitat la societat va emetre uns bons transmissibles que reconeixien aquests drets. La davallada del negoci degut a la crisi ha provocat que la junta general de la societat n'acordés la dissolució. Algun dels hereus dels fundadors volen reclamar el seu dret preferent a la liquidació: El dret no és exercible perquè han transcorregut més de 10 anys des de la fundació de la societat. El dret no és exercible perquè la llei prohibeix reconèixer un dret a la quota de liquidació. El dret no és exercible perquè no es pot incorporar a títols negociables. Totes les respostes són correctes.

En el cas d'aportació de coses mobles, el sanejament s'efectua conformement: A les normes del Codi civil sobre el contracte de compravenda. A les normes del Codi de comerç sobre el contracte de compravenda. A les normes del Codi civil i, subsidiàriament, les del Codi de comerç sobre el contracte de compravenda. A les normes del Codi de comerç i, subsidiàriament, les del Codi civil sobre el contracte de compravenda.

En el cas d'aportacions en moneda estrangera, l'aportador està obligat: Cap de les respostes no és correcta. A constituir un dipòsit en euros en una entitat de crèdit. A consignar judicialment en euros la quantitat aportada. A constituir un dipòsit notarial.

En el cas d'aportacions en moneda estrangera, l'aportador està obligat: Determinar la seva equivalència en euros. A constituir un dipòsit en euros en una entitat de crèdit. A consignar judicialment en euros la quantitat aportada. A constituir un dipòsit notarial.

Si l'aportació consisteix en un dret de crèdit: L'aportador ha de respondre de la seva legitimitat i de la solvència del deutor. L'aportador ha de respondre de la seva existència i de la solvència del deutor. L'aportador ha de respondre de la seva existència i legitimitat. Cap de les respostes anteriors no és correcta.

En el cas de constitució successiva d'una SA, les aportacions són indisponibles: Cap de les respostes no és correcta. Fins que s'hagin cobert les despeses de notaria, registre i fiscals. Fins que la societat quedi inscrita en el RMC. Fins que la constitució de la societat hagi estat publicada al BORME.

Les aportacions a títol d'ús només són vàlides: Si expressament ho estipulen les parts. SI els estatuts ho autoritzen. Si el RM ho autoritza. SI ho aprova la junta constituent.

En les societats de capital només poden ser objecte d'aportació: Cap de les respostes no és correcta. Els béns de caràcter patrimonial. Els béns de caràcter material. Els béns susceptibles de valoració econòmica.

En la constitució de les societats de capital: Els fundadors responen de la valoració de les aportacions no dineràries. La valoració de les aportacions no dineràries ha de ser objecte de l'informe d'un expert independent. Els socis responen de la valoració de les aportacions no dineràries. Cap de les respostes no és correcta.

La junta general d'accionistes ha d'aprovar: Les adquisicions de béns a títol onerós realitzades per una SA des de l'atorgament de l'escriptura de constitució o des de la transformació en aquest tipus social i fins a dos anys de la inscripció en el RM, si l'import d'aquelles excedeix la desena part del capital social. Les adquisicions de béns a títol lucratiu realitzades per una SA des de l'atorgament de l'escriptura de constitució o des de la transformació en aquest tipus social i fins a dos anys de la inscripció en el RM, si l'import d'aquelles excedeix la desena part del capital social. Les adquisicions de béns a títol onerós realitzades per una SA des de l'atorgament de l'escriptura de constitució o des de la transformació en aquest tipus social i fins a dos anys de la inscripció en el RM, si l'import d'aquelles excedeix la desena part del capital social desemborsat. Les adquisicions de béns a títol onerós realitzades per una SA des de l'atorgament de l'escriptura de constitució o des de la transformació en aquest tipus social i fins a dos anys de la inscripció en el RM, si l'import d'aquelles excedeix la desena part del capital social desemborsat.

Estan legitimats per exercir l'acció de responsabilitat per la realitat i el valor de les aportacions no dineràries a una SRL: Totes les respostes són correctes. Els administradors exempts. Una minoria superior al 5% del capital que hi hagi votat en contra. Els creditors, en cas d'insolvència de la societat.

Per tal que els socis d'una SRL quedin exclosos del règim de responsabilitat per la realitat i el valor de les aportacions no dineràries cal: L'informe d'un expert independent. L'acord unànime de tots els socis. La no oposició dels creditors socials. Totes les respostes són correctes.

En el cas en què els socis d'una SRL no hagin desemborsat íntegrament el capital social: La societat por ser declarada nul·la. Els administradors poden exigir el desembors per via executiva. La societat té dret a adquirir gratuïtament les participacions no desemborsades. Els socis complidors poden exigir l'exclusió dels incomplidors.

Per tal que es puguin exigir els desemborsaments pendents a l'accionista morós: Cal que després d'haver vençut el termini, n'hagi estat requerit pels administradors. No cal fer res, l'arribada del termini del venciment fa innecessari el requeriment. Cal que després d'haver vençut el termini, n'hagi estat requerit pel RM. Cal una interpel·lació judicial.

En cas que la societat no pugui alienar les accions de l'accionista morós: Totes les respostes són correctes. Les accions han de ser amortitzades. La societat ha de reduir el capital social. Les quantitats desemborsades queden en benefici de la societat.

Les accions que porten vinculada alguna prestació accessòria: Són transmissibles entre vius amb l'autorització dels administradors. Són intransmissibles entre vius. Són transmissibles entre vius amb l'autorització de la junta general. Cap de les respostes no és correcta.

Les participacions que porten vinculada alguna prestació accessòria: Són transmissibles entre vius amb l'autorització de la junta general. Són transmissibles entre vius amb l'autorització dels administradors. Són intransmissibles entre vius. Cap de les resposter no és correcta.

En el cas d'una societat esdevinguda irregular: El soci té dret a instar-ne la dissolució. El soci té dret a instar-ne la nul·litat. El soci té dret a instar-ne la rescissió parcial. Totes les respostes són correctes.

Si no s'estableix el contrari, es presumeix que l'aportació es realitza: A títol de propietat. A títol d'usdefruit. A títol d'ús. A títol d'arrendament.

Indiqueu quina de les següents proposicions és la correcta: Els administradors d'una societat de capital poden ser separats del càrrec en qualsevol moment per la junta general encara que la separació no consti en l'ordre del dia. A la SL els estatuts poden exigir per a l'acord de separació una majoria reforçada que no pot ser superior als 75% dels vots corresponents a les participacions en què es divideixi el capital social. Els administradors d'una societat de capital poden ser separats del càrrec en qualsevol moment per la junta general sempre que hi hagi una causa que ho justifiqui. A la SA els estatuts poden exigir per a l'acord de separació una majoria reforçada sempre que no s'arribi a la unanimitat.

Els administradors que hagin incorregut en qualsevol de les prohibicions legals: Cap de les respostes no és correcta. Han de ser destituïts immediatament, a sol·licitud de qualsevol soci. Han de cessar en el càrrec a sol·licitud de qualsevol soci per acord de la junta general. Han de ser destituïts pel jutge mercantil, a sol·licitud de qualsevol soci.

Els administradors que hagin incorregut en qualsevol de les prohibicions legals: Han de ser destituïts immediatament, a sol·licitud de qualsevol accionista. Cap de les respostes no és correcta. Han de cessar en el càrrec a sol·licitud de qualsevol accionista per acord de la junta general. Han de ser destituïts pel jutge mercantil, a sol·licitud de qualsevol accionista.

Indiqueu quina de les proposicions següents és la correcta: A la SA, quan l'administració conjunta es confiï a dos administradors, aquest han d'actuar de manera mancomunada. A la SA, quan l'administració conjunta es confiï a dos administradors, aquests han d'actuar de manera solidària. A la SL, quan l'administració conjunta es confiï a dos administradors, aquests han d'actuar de manera solidària. A la SL, quan l'administració conjunta es confiï a més de dos administradors, han de constituir consell d'administració.

La delegació permanent de les facultats del consell d'administració: Totes les respostes són correctes. Requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del consell. Produeix els efectes d'ençà de la inscripció de l'acord en el RM. Pot ser prohibida pels estatuts socials.

La delegació permanent de les facultats dels administradors: Cap de les respostes no és correcta. Ha de ser autoritzada per la junta general. Ha de ser prevista pels estatuts socials. Ha de ser acordada per consens entre els administradors.

La delegació permanent de les facultats del consell d'adminsitració de la SRL: Produeix els efectes d'ençà de la inscripció de l'acord en el RM. Produeix els efectes d'ençà de la data d'adopció de l'acord. Produeix els efectes d'ençà de la publicació de l'acord al BORM. Produeix els efectes d'ençà de la ratificació de l'acord per la junta general.

Poden ser objecte de delegació: La confecció dels comptes de l'exercici. La gestió de l'activitat empresarial. L'execució dels acords de la junta general. Totes les respostes són correctes.

No poden ser objecte de delegació: Cap de les respostes no és correcta. La confecció dels comptes de l'exercici. La gestió de l'activitat empresarial. L'execució dels acords de la junta general.

El consell d'administració d'una SRL: Pot conferir apoderaments generals, si els estatuts no ho prohibeixen. Pot conferir apoderaments generals, is els estatuts ho autoritzen. Pot conferir apoderaments, si els estatuts ho autoritzen. Pot conferir apoderaments, si la junta general ho autoritza.

Estan legitimitats per a impugnar els acords del consell d'administració: Els administradors. Els socis. Els creditors que no tinguin garantits els crèdits. Totes els respostes són correctes.

Els estatuts socials de Revenja, SL estableixen una limitació en els poders de representació dels dos administradors solidaris relativa als negocis que impliquin un compromís de pagament per a la societat superior a 50000€, cas en què serà necessària la concurrència d'ambdós administradors. El Sr. Baldomer Baldoví, administrador solidari, acaba de tancar un acord amb un proveïdor de material per a la societat per import de 100.000€. Resta la societat vinculada amb el proveïdor per aquesta actuació del Sr. Baldoví?: Hi resta vinculada sense perjudici de poder exigir responsabilitat al Sr. Baldoví pels danys que pugui ocasionar la vulneració de la limitació establerta en els estatuts socials. Hi resta vinculada només fins a 50.000€, però no per la resta. Hi resta vinculada només fins a 50.000€, però no per la resta, llevat que la junta general ratifiqui aquesta actuació. No hi resta vinculada.

El consell d'administració de la societat Tremolins, SA, acorda aprovar un reglament de funcionament que estableix que el president serà nomenat per una majoria de dos terços dels socis assistents a la reunió, computant el resultat sempre per excés. El RM en rebutja la inscripció perquè: L'acte no és inscriptible. L'acte és contrari a l'art. 248 LSC. L'acte és contrari al principi d'organicisme de tercers. La forma de nomenament del president ha constar als estatuts.

Pere Robinós és fitxat per la societat Heliforme, SA per a exercir el càrrec de director-gerent de la companyia previst en els estatuts socials. Per a fer-ho efectiu és elegit conseller de la societat i el consell el nomena conseller-delegat. El contracte subscrit està blindat amb una indemnització de 18 milions d'euros. Posteriorment la junta general li revoca el càrrec i Pere fa valer la clàusula del seu contracte i exigeix el cobrament de la indemnització. El Sr. Robinós vol saber quines possibilitats d'èxit pot tenir la seva reclamació: La societat està obligada a indemnitzar, si els estatuts socials preveuen el càrrec i la forma de la retribució. La societat no està obligada a indemnitzar perquè la indemnització fixada és contrària a les regles sobre retribució dels administradors de les SA. La societat no està obligada a indemnitzar perquè la indemnització per la finalització d'una relació mercantil és incompatible amb la indemnització derivada d'una relació laboral. La societat està obligada a indemnitzar perquè la relació del director-gerent amb la societat és una relació laboral que es regula amb un contracte d'alta direcció.

Els administradors de Voltor, SA convoquen els seus socis a una junta general amb l'única finalitat d'acordar un augment de capital social onerós amb emissió de noves accions per tal d'incrementar els recursos propis de l'entitat. El Sr. Aureli Vila desitja saber si, com a soci de tal entitat, gaudirà del dret de subscripció preferent de les noves accions proporcionals a la seva participació en el capital social actual: Sí, llevat que la junta general n'acordi l'exclusió total o parcial. Sí, sempre que l'augment de capital no s'efectuï per compensació de crèdits. Sí, llevat que l'augment es realitzi amb càrrec a aportacions dineràries. Sí, sempre que l'augment de capital no s'efectuï amb càrrec a prestacions accessòries.

Qualsevol modificació estatutària que afecti els drets individuals d'alguns socis: Ha de ser consentida individualment per cadascun dels afectats, si es tracta d'una SL. Ha de ser consentida individualment per cadascun dels afectats, tant si es tracta d'una SL com d'una SA. Ha de ser acordada per la majoria de les participacions pertanyents als socis afectats, si es tracta d'una SL. Ha de ser consentida individualment per cadascun dels accionistes afectats, si es tracta d'una SA.

La junta general de la societat Paperera de Pratdip, Sa (entitat que té un capital social de 100.000€, dividit en 4 accions d'idèntic valor nominal), acorda un augment del capital de 600.000€ amb emissió de noves accions amb càrrec a aportacions dineràries. L'augment va, en principi, dirigit als seus 4 socis, que podran acudir adquirint 6 accions noves per cadascuna de les antigues, per a la qual cosa cadascun d'ell hauria de desemborsar 150.000€. Un dels socis, amb problemes actuals de liquiditat, decideix transmetre el seu dret d'adquisició preferent al seu germà, també soci, circumstància que provocaria un desequilibri en la distribució de poders que fins llavors venia caracteritzant el govern de la societat. ¿Està sotmesa aquesta transmissió a algun tipus de restricció?: Està sotmesa a les mateixes restriccions estatutàries que hi pugui haver per transmetre les accions. No, la transmissió d'accions o del dret d'adquisició preferent entre germans sempre és lliure. Sí, s'ha de sotmetre al consentiment de la junta general de la societat, en qualsevol cas. No, si un socis decideix no acudir a la subscripció de les noves accions ha de ser la societat la que assigni aquest dret de subscripció.

A causa dels problemes de liquiditat que travessen, l'administrador únic de Triden, SL fa saber als seus dos principals proveïdors, Arcadi Sans i Benet Sostres, que de moment considera inviable poder atendre els pagaments respectius del seus deutes, i que pugen, en el cas de l'Arcadi, a 3000€ ja vençuts i uns altres 15.000€, pagadors a 12 mesos i, en el cas d'en Benet, a 20.000€ ja vençuts i uns altres 5.000€ pagadors en un termini de 90 dies. A canvi, els ofereix la possibilitat d'esdevenir socis de l'entitat, per un valor nominal equivalent al crèdit que cadascun ostenta davant la societat. ¿Seria possible aquesta operació si aquests proveïdors l'acceptessin?: Sí, sempre que la junta general acordi l'augment de capital amb exclusió del dret d'assumpció preferent per als socis i l'augment es limiti a l'import ja vençut i exigible d'aquests crèdits. No, perquè per això caldria un augment de capital, que només pot anar dirigit a l'assumpció de participacions pels socis. Sí, sempre que la junta general acordi l'augment de capital i aquest augment es correspongui amb l'import del deure ja vençut pagador, com a molt tard, 6 mesos després de la data de l'acord. No, perquè l'augment de capital s'ha d'efectuar sempre amb càrrec a noves aportacions externes a la societat, siguin dineràries, són no dineràries.

La societat La Filadora, SA decideix emprendre una operació de reestructuració del seu capital social mitjançant una divisió de les accions en classes i sèries (divisió fins ara inexistent), sense modificar, però l'actual xifra del capital social. La divisió en classes té com a objectiu reconèixer a algunes de les accions, titularitat dels socis pertanyents a la família amb participació majoritària en el capital, un dividend preferent. Un accionista minoritari, aliè a la família dominant, s'hi oposa frontalment. Podrien dur-la a terme d'una manera lícita?: Sí, sempre que, a més de l'acord de la junta general, la família dominant pogués imposar també la seva majoria en els acords específics que amb aquesta finalitat haurien de prendre els titulars de les accions beneficiades i, per altra part, es pogués comptar també amb l'acord dels titulars de les accions no beneficiades amb el dividend preferent. Sí, ja que en disposar de majoria a la junta general, la família imposaria la seva voluntat. No, ja que, a part de l'acord de la junta general, hauria de comptar amb el consentiment de tots els titulars de les accions, tant de les beneficiades com de les no beneficiades amb l'esmentat dividend preferent. No, ja que la reestructuració projectada no es pot dur a terme si no es modifica també la xifra del capital social.

En cas de modificació estatutària, els proponents d'aquest acord: Han de redacta el text íntegre de la modificació que proposen i, en el cas de les SA, també un informe escrit amb la justificació corresponent. Han de posar a disposició dels socis que tinguin almenys un 5% del capital social, per al seu examen en el domicili social i el lliurament o enviament gratuït als seus domicilis, el text íntegre de la modificació que proposen així com l'informe justificatiu corresponent. Han de posar a disposició de tots els socis, per al seu examen en el domicili social, els punts que s'hagin de modificar i l'informe justificatiu de la modificació. Han de redactar el text íntegre de la modificació que proposen així com un informe escrit amb la justificació corresponent.

La junta general pot delegar en els administradors: Cap de les respostes no és correcta. La facultat d'acordar en un o diversos cops l'augment del capital social fins a una xifra determinada no superior al 50% del capital social, sense la conducta prèvia a la junta general. La facultat d'acordar en un o diversos cops l'augment del capital social fins a una xifra determinada en l'oportunitat i en la quantia que ells decideixin, amb la consulta prèvia a la junta general. La facultat d'assenyalar la data en què l'acord ja adoptat d'augmentar el capital social s'hagi de portar a efecte en un termini no superior a 5 anys.

La junta general de la SA pot delegar en els administradors: La facultat d'acordar en un o diversos cops l'augment del capital social fins a una xifra determinada no superior al 50% del capital social, sense la consulta prèvia a la junta general. Cap de les respostes no és correcta. La facultat d'acordar en un o diversos cops l'augment del capital social fins a una xifra determinada en l'oportunitat i en la quantia que ells decideixin, amb la consulta prèvia a la junta general. La facultat d'assenyalar la data en què l'acord ja adoptat d'augmentar el capital social s'hagi de portar a efecte en un termini no superior a 5 anys.

En el cas en què una ampliació de capital d'una SA l'exercici del dret de subscripció preferent per part dels accionistes no cobreixi íntegrament la xifra de l'import: La societat i/o els accionistes no tenen dret a adjudicar-se les accions que correspondrien als que no l'han exercit. Els accionistes que l'han exercit tenen dret a subscriure proporcionalment les accions que corresponien als qui no l'han exercit. La societat pot oferir les accions no subscrites a tercers estranys a la societat. La societat pot oferir el dret de subscripció a tercers estranys a la societat.

El dret a l'assignació gratuïta d'accions: Cap de les respostes no és correcta. ÉS intransmissible. Prescriu un cop ha transcorregut el termini per a exercir-lo. Es pot excloure per un acord majoritari de la junta general.

En el cas d'un augment de capital amb emissió de noves accions, la fixació del tipus d'emissió: És lliure. Ha de ser calculada en relació amb el patrimoni net de la societat. Ha de ser calculada en relació amb els recursos propis de la societat. Ha de ser calculada seguint el procediment establert a la llei o als estatuts.

En el cas d'un augment de capital amb emissió de noves accions, la fixació del tipus d'emissió: Cap de les respostes no és correcta. Ha de ser calculada en relació amb el patrimoni net de la societat. Ha de ser calculada en relació amb els recursos propis de la societat. Ha de ser calculada seguint el procediment establert a la llei o als estatuts.

Tret dels casos excepcionals, en tots els augments de capital amb càrrec a aportacions no dineràries a les SRL: Cap de les respostes no és correcta. Les aportacions han de ser objecte d'un informe elaborat pels auditors de la societat. Les aportacions han de ser objecte d'una valoració per part dels administradors de la societat. Les aportacions han de ser objecte d'una valoració per part d'experts independents.

Indiqueu quina de les següents afirmacions és la correcta: A les SA, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determinen els administradors. A les SA, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determina la junta general. A les SRL, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determinen els estatuts. A les SRL, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determinen els administradors.

Indiqueu quina de les següents afirmacions és la correcta: A les SRL, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determina la junta general. A les SA, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determina la junta general. A les SA, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determinen els estatuts. A les SRL, el dret de preferència s'ha d'exercitar en el termini que determinen els administradors.

Quan l'augment del capital es faci amb càrrec a reserves: Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves disponibles, les reserves per prima d'assumpció de participacions social i la reserva legal en la seva totalitat. Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves. Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves disponibles, les reserves per prima d'assumpció de participacions socials i la reserva legal en la part que excedeixi el deu per cent del capital ja augmentat. Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves disponibles, les reserves per prima d'assumpció de participacions socials i la reserva legal en la part que excedeixi el cinc per cent del capital ja augmentat.

Quan l'augment del capital es faci amb càrrec a reserves: Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves disponibles, les reserves per prima d'assumpció d'accions i la reserva legal en la part que excedeixi el deu per cent del capital ja augmentat. Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves. Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves disponibles, les reserves per prima d'assumpció d'accions i la reserva legal en la seva totalitat. Es poden utilitzar per a aquesta finalitat totes les reserves disponibles, les reserves per prima d'assumpció d'accions i la reserva legal en la part que excedeixi el cinc per cent del capital ja augmentat.

A les SA, els drets de subscripció preferent: Cap de les respostes no és correcta. Són transmissibles en les condicions que determinin els estatuts. Són transmissibles en les condicions que determinin els adminsitradors. Són transmissibles en les condicions que determini la junta general.

A les SRL, la transmissió voluntària per actes entre vius del dret d'assumpció preferent de les noves participacions socials: Cap de les respostes no és correcta. És lliure. Està sotmesa a les condicions que determinin els administradors. Està sotmesa a les condicions que determini la junta general.

El dret a l'assignació gratuïta d'accions en els augments de capital amb recursos propis: És excloïble amb el consentiment individual de l'accionista afectat. És excloïble mitjançant un acord majoritari de la junta general. És excloïble amb l'acord majoritari dels accionistes afectats. Cap de les respostes no és correcta.

La junta general del Valencia Club de Fútbol, SAD, va acordar excloure el dret de subscripció preferent dels accionistes amb el vot favorable del 99,56% de la totalitat dels vots emesos i va reconèixer el dret a subscriure fins a un màxim de 9 accions a favor de qualsevol persona i sense limitació, i, en un segon tram, a la Fundació Valencia Club de Fútbol, que aplega un grup d'accionistes i entitats diverses. Un grup d'accionistes, minoritari en el consell d'administració, va adquirir nombroses accions dels qui les havien subscrit de conformitat amb l'acord impedint d'aquesta manera que la Fundació es fes amb el control de la societat. La Fundació vol impugnar l'acord de l'augment de capital: L'acord és vàlid, amb independència de la possible irregularitat de l'execució. L'acord i l'execució són vàlids i eficaços. L'acord és nul perquè s'executa en contradicció amb les exigències de la bona fe. L'acord és nul perquè es pren amb frau a la llei.

El règim jurídic de l'augment de capital per compensació de crèdits: S'assimila al de les aportacions no dineràries. S'assimila al de les aportacions dineràries. S'assimila al de les prestacions accessòries. És un règim atípic.

En els augment de capital amb prima d'emissió: La prima s'ha de satisfer íntegrament en el moment de l'assumpció de les noves participacions socials o de la subscripció de les noves accions. La prima s'ha de satisfer íntegrament en el moment de l'assumpció de les noves participacions socials o en un 25% en el moment de la subscripció de les noves accions. La prima s'ha de satisfer íntegrament en el moment de l'assumpció de les noves participacions socials o en un 97% en el moment de la subscripció de les noves accions. La prima s'ha de satisfer en un 25% en el moment de l'assumpció de les noves participacions socials o de la subscripció de les noves accions.

En el cas d'augment de capital amb càrrec a aportacions dineràries: Cap de les respostes no és correcta. Es pot fer l'augment si hi ha una quantitat pendent de desemborsament que no excedeixi el 3% del capital social. Es pot fer l'augment si hi ha una quantitat pendent de desemborsament que no excedeixi el 25% del capital social.

Tot i que els comptes anuals de la societat Sènia, SL presenten un patrimoni net per un valor equivalent a una tercera part inferior a la xifra del seu capital social, fixat en 30.000€, la seva junta general ha acordat una reducció de capital amb devolució del valor de les aportacions als socis per import de 10.000€. La Sra. Isabel Tort, creditora de l'entitat, tem que, com a conseqüència d'aquesta operació, el seu crèdit resulti impagat al seu venciment, que s'ha d'esdevenir en un termini d'un any. Tenint en compte que els estatuts de Sènia, SL, no contenien cap clàusula en relació amb els augments o reduccions de capital i que l'entitat no ha previst cap mena de prevenció addicional a aquesta reducció, quines mesures podria prendre la Sra. Isabel Tort en defensa dels seus interessos, davant l'amenaça de tal impagament?: Dirigir una acció, en cas que es produeixi l'impagament, contra els socis que hagin rebut el valor de les aportacions retornades, atès que responen solidàriament entre ells i amb la societat d'aquest deute, bé que cadascun d'ell ho ha de fer fins a l'import del que s'ha percebut. Impugnar l'acord de la junta general per nul·litat, atès que una societat en situació de pèrdues no pot dur a terme una reducció d'aquest tipus. Exercir el seu dret d'oposició a la reducció per aconseguir que el seu crèdit sigui pagat o se li garanteixi satisfactòriament. En cas d'impagament, podria sol·licitar la dissolució judicial de la societat atesa la seva situació de pèrdues, per aconseguir d'aquesta manera que s'iniciï una liquidació del seu patrimoni i aconseguir que se li aboni el deute.

La situació comptable de pèrdues constitueix causa legal de dissolució de la societat limitada: Quan les pèrdues deixen el patrimoni net en una quantitat inferior a la meitat del capital social. Quan les pèrdues deixen el patrimoni net en una quantitat inferior al capital social. Quan les pèrdues deixen el patrimoni net en una quantitat ifnerior a les dues terceres parts del capital social. Quan les pèrdues deixen el capital social en un import inferior al mínim legal durant un exercici.

Concloses les operacions de liquidació: Cap de les respostes no és correcta. Els liquidadors han de sotmetre a l'aprovació de la junta general un compte final de resultats. Els auditors han de sotmetre a l'aprovació de la junta general un informe complet sobre les dites operacions. Els administradors han de presentar un informe complet sobre la proposta de divisió entre els socis de l'actiu resultant.

Quina de les proposicions següents és la correcta?: Transcorreguts 3 anys des de l'obertura de la liquidació sense que s'hagi sotmès a l'aprovació de la junta general el balanç final de liquidació, qualsevol soci o persona amb interès legítim pot sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la separació dels liquidadors. Transcorregut 1 any des de l'obertura de la liquidació sense que s'hagi sotmès a l'aprovació de la junta general el balanç final de liquidació, qualsevol soci pot sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la separació dels liquidadors. Transcorregut 1 any des de l'obertura de la liquidació sense que s'hagi sotmès a l'aprovació de la junta general el balanç final de liquidació, qualsevol soci pot sol·licitar al RM del domicili social la separació dels liquidadors i el nomenament d'uns de nous. Transcorreguts 3 anys des de l'obertura de la liquidació sense que s'hagi sotmès a l'aprovació de la junta general el balanç final de liquidació, qualsevol soci o persona amb interès legítim pot sol·licitar al RM del domicili social el nomenament d'un expert independent per dur a terme les operacions de liquidació.

Per al compliment de requisits de forma relatius als actes jurídics anteriors a la cancel·lació dels assentaments de la societat: Els antics liquidadors poden formalitzar actes jurídics en nom de la societat extingida amb posterioritat a la cancel·lació registral d'aquesta. Qualsevol interessat pot sol·licitar la formalització pel jutge del domicili que hagi tingut la societat. Els antics administradors poden formalitzar actes jurídics en nom de la societat extingida amb posterioritat a la cancel·lació registral d'aquesta. Cap de les respostes no és correcta.

A diferència de les altres societats de capital, a les SRL: Cap de les respostes no és correcta. La quota de liquidació corresponent a cada soci és proporcional a la seva participació en el capital social. La quota de liquidació corresponent a cada soci és proporcional a la seva participació en el capital social tret que els estatuts o l'escriptura social en disposin una altra cosa. La quota de liquidació corresponent a cada soci és proporcional a la seva participació en el capital social, tret que la junta general n'acordi una altra cosa.

Els estatuts de l'entitat Bòtol SA, estableixen que les transmissions d'accions a favor de qualsevol persona que no en sigui soci s'han de comunicar prèviament a la societat, amb la finalitat que els accionistes, si ho desitgen, exerceixin un dret d'adquisició preferent sobre les accions que es volen transmetre. Sense fer cas d'aquesta clàusula, l'accionista Branco Mijotic ha aportat totes les seves accions a la societat Zènit, SL, en el capital de la qual hi participa majoritàriament. Fins ara, Zènit SL, no era soci de Bòtol, SA. Està subjecta aquesta operació a la clàusula estatutària?: Sí, ja que l'aportació al capital d'una societat es considera un acte d'alienació que, pel fer de realitzar-se a favor de qui no és soci, queda sotmès a la clàusula estatutària. No, ja que no hi ha alienació de les accions. No, ja que, encara que pogués considerar-se que hi ha alienació d'accions, es produeix en favor d'una entitat de la qual ell mateix és el soci majoritari. Sí, ja que, en definitiva, les accions han anat a parar a una entitat en la qual el DR. Mijotic no n'és el soci únic.

El consell d'administració de la societat Andròmina, SA ha decidit proposar una emissió d'obligacions convertibles per tal d'obtenir recursos financers amb què emprendre una nova aventura empresarial. Indiqueu quina d'aquestes respostes és correcta: Els accionistes de la societat tenen dret de subscripció preferent, llevat que es proposi i acordi l'exclusió d'aquest dret. Els accionistes i els titulars d'anteriors obligacions convertibles emeses per la societat tenen dret de subscripció preferent, llevat que es proposi i acordi l'exclusió d'aquest dret. Els accionistes de la societat tenen dret de subscripció preferent, sense que sigui lícit excloure aquest dret. Les obligacions han de ser ofertes prèviament als creditors de la societat.

Quines entitats poden emetre participacions preferents: Les entitats de crèdit i estalvi i les societats que cotitzen a la Borsa. Totes les SA. Totes les SRL. Totes les respostes són correctes.

Quines entitats, de les que a continuació s'esmenten, poden emetre obligacions o altres títols de deute?: Les SA. Les cooperatives i les SRL. Les SRL i les SA. Les SA i les cooperatives.

Els estatuts de Gingle, SL, contenen una clàusula estatutària que sotmet la transmissió voluntària entre vius de participacions socials al règim legal supletori, amb una petita alteració: la contraprestació que cal abonar per part de qui exerceixi el dret d'adquisició preferent ha de ser en tot cas, sigui quina sigui la naturalesa jurídica del negoci, el valor real de les participacions apreciat per un auditor de comptes designat a aquest efecte pels administradors de la societat. És vàlida aquesta clàusula?: Sí, ja que, un cop alterat el règim legal supletori, la transmissió es regeix íntegrament per les clàusules estatutàries sobre transmissió de participacions, conformement amb la llei, que no estableix cap prohibició o restricció al respecte. No, ja que els auditors poden ser designats per fixar el valor raonable, no el valor real de les participacions socials. No, ja que, almenys en cas de compravenda, és preceptiu que el preu a pagar sigui exactament convingut pel soci amb el presumpte adquirent. No, ja que, encara que en principi sigui lícit alterar el sistema legal de fixació de la contraprestació a abonar, en cap cas es pot deixar als administradors de la societat el nomenament de l'auditor de comptes encarregat de la valoració de les participacions.

Brauli Berancort és l'hereu de Eusebio Tort, soci de l'entitat Perfumes Canarios, SL. Els estatuts de la societat no contenen regles específiques per a les transmissions mortis causa i remeten al règim legal. En comunicar a la societat la condició d'hereu, el SR. Betancort rep una resposta de l'administrador únic de Perfumes Canarios, indicant que no el poden admetre com a soci fins que no ho autoritzi la junta general sense que calgui justificar la seva decisió, tot i que per al cas que no ho autoritzi, la negativa ha d'anar acompanyada de l'oferiment d'adquisició de les participacions per un valor raonable fer per algun dels socis. ¿S'ajusta a dret aquesta resposta?: No, ja que, si els estatuts no preveuen una regla específica per a la transmissió mortis causa, aquesta transmissió és completament lliure i no requereix submissió a cap restricció. No, ja que la negativa de la junta general s'ha de fonamentar en alguna justa causa. Sí, ja que la negativa a entrar a la societat es contraresta amb una solució que permet a l'hereu, almenys, rebre el valor actual de les participacions. No, ja que l'exercici del dret d'adquisició preferent en cas de negativa de la junta general s'ha de fer pel valor net comptable de les participacions.

¿Quina de les proposicions següents és la correcta?: És vàlida la clàusula estatutària que faci lliure la transmissió mortis causa de participacions socials. És vàlida la clàusula estatutària que faci lliure la transmissió de participacions socials. És nul·la clàusula estatutària que faci lliure la transmissió forçosa entre vius de participacions socials. És nul·la la clàusula estatutària que faci lliure la transmissió voluntària entre vius de participacions socials en favor d'un altre soci.

En quins d'aquests acords no podrà votar el soci de les SRL?: Un acord que l'autoritzi a transmetre les seves participacions o l'exclogui de la societat. Un acord que l'exclogui de la societat, pel qual l'entitat decideixi emprendre accions legals de responsabilitat contra ell, sent administrador, o que el separi de la seva condició d'administrador. Un acord que el nomeni o el separi de la seva condició d'administrador. Totes les respostes són correctes.

El Sr. Anaclet Artadi pretén assistir a la junta general ordinària d'una SL en representació del seu germà, soci d'aquesta societat, que porta tot el semestre absent per estar gaudint d'una beca Erasmus a la Albert Ludwing Universitat. Amb aquesta finalitat exhibeix un document notarial en virtut del qual el germà li atorga poder per representar-lo a totes les juntes generals que se celebrin mentre duri la seva estada a l'estranger. El president de la junta li denega el dret d'assistència per considerar que el poder no té l'eficàcia requerida a aquest efecte. Tenint present que el Sr. Anaclet no és soci de la companyia, s'ajusta a dret l'actuació del President?: Depèn del contingut dels estatuts socials de la SL. No, ja que el poder es confereix en un document públic i el soci es troba absent a l'estranger. Sí, ja que el poder ha de ser especial per a cada junta llevat que el Sr. Anaclet estigui facultat per administrar tot el patrimoni del seu germà a Espanya. No, ja que tots els socis es poden fer representar per un familiar sense necessitat que el poder sigui especial per a cada junta.

Els estatuts de la SA «El Piruli» regulen d'aquesta manera el dret de vot: el capital de la societat està dividit en 1.000.000 d'accions ordinàries d'1€ de valor nominal cadascuna. Pels primers 100€ de capital desemborsat, l'accionista té dret a emetre 1 vot per cada 5 accions. Per la resta de capital desemborsat, 1 vot per cada 25 accions, fins a un màxim de 200. L'esmentada clàusula: Cap de les respostes no és correcta. És contrària al principi de proporcionalitat entre capital i vot. És contrària al principi d'igualtat de tracte entre les accions. És contrària a la prohibició de vot plural.

En cas d'adquisició originària de les seves pròpies participacions per part d'una SRL: El negoci és nul de ple dret. Les participacions socials adquirides per la societat s'han d'alienar en el termini màxim d'un any a comptar de la data de la primera adquisició. Els administradors han de convocar una junta general perquè acordi l'amortització de les participacions pròpies amb la consegüent reducció del capital social, si ha transcorregut el termini d'un any i les participacions no han estat alienades. Totes les respostes són correctes.

La subscripció d'accions infringint la prohibició d'adquirir-les originàriament: És vàlida. És nul·la. És anul·lable. És ineficaç.

La subscripció d'accions i participacions infringint la prohibició d'adquirir-les originàriament: Cap de les respostes no és correcta. És nul·la. És anul·lable. És vàlida.

Les accions pròpies adquirides de forma derivada: Cap de les respostes no és correcta. S'han d'alienar en un termini màxim d'un any a comptar de la data d'adquisició. L'alienació no es pot efectuar a un preu inferior al valor raonable, fixat d'acord amb el que preveu la llei per als casos de separació de socis. La societat ha de dotar una reserva per l'import del valor nominal de les participacions.

L'art. 20 dels estatuts d'Industrial Farmacèutica, SA estableix que en tots els casos en què un soci es proposi transmetre entre vius les seves accions, els altres socis tindran un dret de tempteig. Tècnicament, però, de quina mena de dret es tracta?: D'un dret d'adquisició preferent. D'un dret de subscripció preferent. D'un dret d'assumpció preferent. Cap de les respostes no és correcta.

El valor real de les accions es calcula: Dividint l'import del patrimoni pel nombre d'accions. Dividint l'import del patrimoni net pel nombre d'accions. Dividint l'import de l'actiu pel nombre d'accions. Cap de les respostes no és correcta.

Per a l'exercici del dret de preferència en la venda de participacions socials, el preu ha de ser fixat, en cas de desacord: Cap de les respostes no és correcta. Pel valor real. Pel valor raonable. Pel valor comptable.

Quina de les proposicions següents és la correcta?: Les SRL poden crear participacions socials sense dret de vot per un import nominal no superior a la meitat del capital. Les SA poden emetre accions sense dret de vot per un import nominal no superior a la meitat del capital social. Les SA poden emetre accions sense dret de vot per un import nominal no superior a la meitat del seu patrimoni net. Les SRL poden crear participacions socials sense dret de vot per un import nominal no superior a la meitat del seu patrimoni net.

Està legitimat per exercir els seus drets com a soci: El simple posseïdor d'accions al portador. El titular d'accions nominatives mitjançant l'exhibició dels seus títols. L'adquirent de participacions socials que n'acrediti l'adquisició amb l'exhibició d'una escriptura pública. L'adquirent de participacions socials que n'acrediti l'adquisició amb l'exhibició d'un document públic.

Quina de les proposicions següents és la correcta?: Les accions sense vot no es poden agrupar als efectes de la designació de vocals del consell d'administració pel sistema de representació proporcional. Els titulars de participacions socials i les accions sense vot tenen dret a percebre un dividend anual mínim del 5%. Les accions sense vot no queden afectades per la reducció del capital social per pèrdues. Els titulars d'accions sense dret a vot han de constar a la llista d'assistents per als efectes del càlcul del quòrum d'assistència.

Els resguards provisionals: Confereixen els mateixos drets que les participacions. Confereixen els mateixos drets que les accions. Serveixen només per acreditar les anotacions en compte. Legitimen als qui els tenen per a exercir els drets de soci.

Quina de les proposicions següents és la correcta?: En cas de liquidació de SA, els accionistes que representin el 5% del capital social poden sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la designació d'un interventor que fiscalitzi les operacions de liquidació. En cas de liquidació de SA, els accionistes que representin la vintena part del capital social poden sol·licitar al registrador mercantil del domicili social la designació d'un auditor que controli el balanç de liquidació. En cas de liquidació de SRL, qualsevol soci pot sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la designació d'un interventor que fiscalitzi les operacions de liquidació. En cas de liquidació de SRL, qualsevol soci pot sol·licitar al registrador mercantil del domicili social la designació d'un auditor que controli el balanç de liquidació.

En cas de liquidació de SA: Els accionistes que representin el 5% del capital social poden sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la designació d'un interventor que fiscalitzi les operacions de liquidació. Els accionistes que representin la vintena part del capital social poden sol·licitar al registrador mercantil del domicili social la designació d'un auditor que controli el balanç de liquidació. Els accionistes que representin el 5% del capital social poden sol·licitar al registrador mercantil del domicili social la designació d'un expert independent que faci les valoracions de les quotes de liquidació. Cap de les respostes no és correcta.

En cas de liquidació de SRL: Cap de les respostes no és correcta. Qualsevol soci pot sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la designació d'un interventor que fiscalitzi les operacions de liquidació. Qualsevol soci pot sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la designació d'un auditor que controli el balanç de liquidació. Qualsevol soci pot sol·licitar al jutge mercantil del domicili social la designació d'un expert independent que faci les valoracions de les quotes de liquidació.

En cas de reducció de capital: La devolució del valor de les aportacions als socis s'ha de fer a prorrata del valor desemborsat de les respectives participacions socials o accions, llevat que, per unanimitat, s'acordi un altre sistema. Si la devolució del valor de les aportacions no és a prorrata del valor desemborsat de les respectives participacions de la societat, és necessari el consentiment individual del stitulars d'aquestes participacions. Si la devolució del valor de les accions no és a prorrata del valor desemborsat de les respectives accions de la societat, és necessari l'acord separat de la majoria dels accionistes interessats. La devolució del valor de les aportacions als socis s'ha de fer a prorrata del valor desemborsat de les respectives participacions socials o accions, llevat que, els estatuts socials estableixin un altre sistema.

La reducció del capital social per pèrdues a la SA té caràcter obligatori: Quan les pèrdues hagin disminuït el seu patrimoni net per sota de les 2⁄3 parts de la xifra del capital i hagi transcorregut un exercici social sense que s'hagi recuperat el patrimoni net. Quan les pèrdues hagin disminuït l'actiu net per sota de les 2⁄3 parts de la xifra del passiu i hagi transcorregut un exercici social sense que s'hagi recuperat el patrimoni net. Quan les pèrdues hagin disminuït l'actiu net per sota de la tercera part de la xifra del capital i hagi transcorregut un exercici social sense que s'hagi recuperat el patrimoni net. Cap de les respostes no és correcta.

La reducció del capital social per pèrdues a la SRL té caràcter obligatori: Cap de les respostes no és correcta. Quan les pèrdues hagin disminuït el seu patrimoni net per sota de les 2/ parts de la xifra del capital. Quan les pèrdues hagin disminuït l'actiu net per sota de les 2⁄3 parts de la xifra del passiu. Quan les pèrdues hagin disminuït l'actiu net per sota de la tercera part de la xifra del capital.

A les SA, l'excedent de l'actiu sobre el passiu que hagi de resultar de la reducció del capital per pèrdues: S'ha d'atribuir a la reserva legal sense que aquesta pugui arribar a superar a aquests efectes la desena part de la nova xifra de capital. Es pot atribuir a la reserva legal i a les reserves voluntàries sense que l'excedent pugui arribar a superar a aquests efectes la desena part de la nova xifra de capital. Es pot atribuir a la reserva legal sense que l'excedent pugui arribar a superar a aquests efectes la desena part de la nova xifra de capital. S'ha d'atribuir a la reserva legal.

A les SRL, l'excedent de l'actiu sobre el passiu que hagi de resultar de la reducció del capital per pèrdues: Cap de les respostes no és correcta. S'ha d'atribuir a la reserva legal sense que aquesta pugui arribar a superar a aquests efectes la desena part de la nova xifra de capital. S'ha d'atribuir a la reserva legal. S'ha d'atribuir a una reserva especial de garantia per als creditors.

Una vegada reduït el capital, la societat: Pot repartir dividends si té íntegrament dotada la reserva legal. No pot repartir dividends fins que hagi transcorregut un exercici social. No pot repartir dividends fins que hagi transcorregut un exercici social i tingui íntegrament dotada la reserva legal. Pot repartir dividends si les reserves arriben al 10% del nou capital.

Una vegada reduït el capital, la SRL: Cap de les respostes no és correcta. Pot repartir dividends si té constituïdes reserves voluntàries. No pot repartir dividends fins que hagin transcorregut dos exercicis socials consecutius sense incórrer en pèrdues. No pot repartir dividends fins que hagi transcorregut un exercici social i tingui íntegrament dotada la reserva legal.

La concurrència d'una causa legal de dissolució de les societats de capital: Cap de les respostes no és correcta. Sobre la fase de liquidació de la societat. Permet a qualsevol soci sol·licitar judicialment la dissolució de la societat. Obliga els administradors a sol·licitar l'extinció de la societat.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SA és necessari: Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real atribuït a les accions en l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor comptable que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor comptable que resulti de l'informe de l'auditor.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SA és necessari: Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe dels experts independents. Cap de les respostes no és correcta.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SA és necessari: Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real atribuït a les accions en l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor comptable que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor raonable atribuït a les accions en l'informe de l'auditor.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SA és necessari: Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe de l'auditor. Cap de les respostes no és correcta. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor comptable que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves accions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor raonable atribuït a les accions en l'informe de l'auditor.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SL és necessari: Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real atribuït a les accions en l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor raonable que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SL és necessari: Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real que resulti en l'informe dels administradors. Cap de les respostes no és correcta. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor raonable que resulti de l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor comptable atribuït a les accions en l'informe dels administradors.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SL és necessari: Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real que resulti de l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real que resulti de l'informe de l'auditor. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real que resulti de l'informe d'experts independents. Cap de les respostes no és correcta.

Perquè sigui vàlid l'acord d'exclusió del dret de preferència a les SL és necessari: Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor real que resulti en l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor que resulti de l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor raonable que resulti de l'informe dels administradors. Que el valor nominal de les noves participacions, més, si s'escau, l'import de la prima, es correspongui amb el valor comptable atribuït a les accions en l'informe dels administradors.

Tret dels casos excepcionals, en tots els augments de capital amb càrrec a aportacions no dineràries a les SA: Les aportacions han de ser objecte d'una valoració per part d'experts independents. Les aportacions han de ser objecte d'un informe elaborat pels auditors de la societat. Les aportacions han de ser objecte d'una valoració per part dels administradors de la societat. Les aportacions han de ser objecte d'un informe elaborat per un auditor nomenat pel RM.

D'acord amb l'art. 236 LSC els administradors d'una SRL responen: Per culpa lleu. Per culpa greu. Per culpa mitja. Per culpa llevíssima.

Jaume Masdeu és l'administrador únic de Refermator, SL. D'acord amb els estatuts socials ha contractar un director general professional perquè es faci càrrec de la gestió de la societat. L'actuació del director general és com a mínim discutible i un socis que disposa d'un 5% del capital de la societat es planteja la possibilitat de sol·licitar la convocatòria d'una junta perquè la societat exerceixi una acció de responsabilitat contra ell. Prosperaria l'acció?: Sí, perquè els administradors responen també per la conducta de les persones que han contractat, d'acord amb l'article 1903 CC. No, perquè la responsabilitat només és imputable a qui ha comès l'acte culpable i, subsidiàriament a la societat. No, perquè aquesta hipòtesi no està prevista en l'art. 296 LSC. Sí, perquè així ho disposa expressament l'art. 296 LSC.

El consell d'administració de la companyia Rosalinda, SA assisteix amb impotència a la caiguda constant i ininterrompuda de la cotització de les seves accions. Després de demanar l'opinió a diversos experts decideix adquirir a la Borsa paquets importants de les seves pròpies accions per tal d'evitar una pèrdua de valor que perjudicaria els seus accionistes. L'adquisició supera en escreix els límits legals establerts. Un grup d'accionistes que ostenta el 6% del capital social és d'un altre parer i valora la hipòtesi de sol·licitar la convocatòria d'una junta i exigir responsabilitat als administradors. Prosperaria l'acció?: No, perquè els administradors han actuat amb diligència per a satisfer l'interès social, d'acord amb els art. 225 i 226 LSC. Sí, perquè l'acord d'adquisició no compleix els requisits previstos als art. 144 i 146 LSC. Sí, perquè l'art. 157 LSC preveu una sanció per aquesta conducta. No, perquè els administradors disposen d'un marge de discrecionalitat previst als art. 225 i 226 LSC.

D'acord amb l'art. 230.2 LSC, en cas que l'administrador d'una SL ho sigui també d'una societat competidora: El jutge mercantil ha d'acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista. El jutge general pot acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista. El jutge mercantil pot acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista. El jutge general ha d'acordar-ne el cessament, a petició de qualsevol accionista.