T5UBADM2026

El dret administratiu és: Aquella part del dret públic que té per objecte l’organització, els mitjans i l’activitat de les Administracions publiques i les relacions jurídiques entre aquestes i altres subjectes. Aquella branca del dret públic que regula la potestat correctiva de l’Estat. El conjunt de normes jurídiques que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades. Aquella branca del dret que tutela el treball humà i les seves relacions.

Segons l’article 103.1 de la Constitució Espanyola l’administració pública serveix amb objectivitat als interessos generals i actua d’acord als principis de: Eficàcia, cooperació i submissió plena a la llei i al dret. Eficàcia, jerarquia, descentralització i coordinació, amb submissió plena a la llei i al Dret. Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret. Bona fe i confiança legítima.

El principi de descentralització administrativa pot ser de caràcter: Objectiu i subjectiu. Territorial i funcional. Concentrat i desconcentrat. Cafeïna i descafeïnat.

El principi d’eficàcia consisteix: En la consecució de fins d’interès general. Aquest principi pretès que l’Administració Pública compleixi els objectius fixats amb uns índex de qualitat òptims. En la optimització de l’ús dels recursos materials i humans per a la consecució dels fins plantejats. En la capacitat dels òrgans superiors d’imposar la seva voluntat als inferiors. En el traspàs de funcions des d’una organització a un altre.

En la descentralització funcional o institucional l’administració es transfereixen funcions des de: L’Estat a les Comunitats Autònomes. L’Estat a les entitats locals. L’administració a organitzacions especialitzades, amb personalitat jurídica pròpia. No existeix la descentralització territorial.