TÈCNIC/A MITJÀ/ANA EN EDUCACIÓ SOCIAL PART 2

Segons el Programa d'Actuació Municipal (PAM) 2016-2019, dins de l’Eix 1: Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure, dins dels Cicles de vida, un 29,3% del jovent de Barcelona. Es el percentatge de joves que ni estudien ni treballen. B. És la taxa d’atur juvenil. Es el percentatge de joves que no fan esport. D. Es el percentatge de joves que marxen a l’estranger.

Segons el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016-2020, les persones sense sostre o sense llar, tenen en comú: Persones amb malaltia mental i problemes d’alcoholisme. B. Persones amb un estil de vida marginal que no s’adapten a la societat. C. Persones sense habitatge i situació d’exclusió residencial severa. D. Persones amb situació d’irregularitat documental.

. En el Pla de Lluita contra el sensellarisme 2016-2020, què s’entén per prevenció secundària?. A. Actuacions dirigides a combatre les causes estructurals dels problemes. B. Actuacions adreçades a persones o llars en risc immediat de quedar-se sense habitatge. C. Actuacions adreçades a aconseguir l’accés directe a habitatges. Actuacions adreçades a tota la població en general, per tal de preveure problemes de habitatge.

El Servei d’atenció i suport a persones sense sostre de l’Ajuntament de BCN, com és defineix?. . Servei només en medi obert. Servei que va adreçat exclusivament a persones que es troben en una situació consolidada de desarrelament social. Servei adreçat a millorar les condicions de vida de les persones que estan al carrer. Servei que s’ha creat per treballar en els assentaments de la ciutat.

. El pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025 inclou l’eix estratègic d’Atenció a les persones en procés de pèrdua de d’habitatge. Quina d’aquestes actuacions està inclosa en aquest eix?. . Atenció a la situació habitacional als assentaments. . Servei de mediació per a casos d’impagament i de dificultat de pagament de lloguer i hipoteca. Ampliació de la dotació d’allotjaments. Millora del coneixement i la gestió del parc públic.

. La taula tècnica transversal de seguiment del Pla municipal per a la infància 2013-2016, té com a funció: El seguiment del desenvolupament del pla, a partir del compliment de les accions previstes segons els indicadors. L’avaluació del grau de compliment del pla. L’elaboració d’informes trimestrals a partir del compliment de les accions previstes segons els indicadors. L’elecció dels responsables tècnics dels diferents departaments relacionats amb els temes d’infància.

27. Un dels objectius generals de la línia estratègica 4: Infància vulnerable i en exclusió social, del Pla municipal per a la infància 2013-2016, és: Desenvolupar programes preventius i de detecció precoç per a la promoció de la salut, els hàbits i els estils de vida saludables, tenint en compte especialment els aspectes de desenvolupament, de conducta i emocionals de l’infant. Promoure el suport als processos de criança i al desenvolupament de funcions i competències parentals en les diverses etapes evolutives de la infància. Aconseguir l’assoliment educatiu de l’infant que li permeti desenvolupar al màxim les seves capacitats i oportunitats en totes les etapes escolars. Tenir en compte l’espai públic com a espai de socialització per a l’acció socioeducativa per a nois i noies i per abordar la prevenció de conductes de risc i resolució de conflictes.

El model d’escoles de segones oportunitats (E2O), que es proposa definir i posar en marxa dins del Focus infància i ciutadania 2017-2020, es tracta: D’un recurs socioeducatiu no reglat que encara no existeix a la ciutat i que s’adreça a adolescents i joves entre 14 i 25 anys que han abandonat prematurament el sistema educatiu o que estan en risc de fer-ho. D’un espai d’atenció, orientació i acompanyament a joves amb patologia dual i als seus familiars. D’un nou model integral com a servei socioeducatiu per a la petita infància i les seves famílies articulat entre educació, serveis socials i salut. D’un servei especialitzat per a l’atenció socioeducativa a adolescents i joves refractaris dels serveis de tractament o de protecció amb problemes de consum de substàncies tòxiques i/o de salut mental que viuen en situació de carrer o escapolits dels centres residencials del sistema de protecció.

Segons el Pla municipal de Família 2013-2016, estudis recents de l’Institut Infància i món urbà (CIIMU) han mostrat els beneficis que reporta als fills el fet que les famílies. A. Dediquin més temps a treballar. Dediquin menys temps per crear vincles socials. Dediquin temps de qualitat amb els seus fills. D. Dediquin menys temps posant límits.

Quins són els Eixos Centrals del Pla municipal de Família 2013-2016: Desenvolupament d’una societat positiva, Cicle funcional de la societat, Família i innovació, Recursos i comunitat. Cultura i família, Economia i empobriment familiar, Transversalitat i polítiques públiques. Família, comunitat i ciutat, Cicle vital de les famílies, Desenvolupament d’una parentalitat positiva, Condicions de vida de les famílies. Comunitat i territori, Salut i benestar, Educació i cultura.

. El Model de Serveis Socials Bàsics, té dos elements clau en la definició del model tècnic i organitzatiu. Quins son?. El Catàleg de Serveis i els diversos processos estratègics associats. El Catàleg de Serveis amb dues línies: la de Serveis d’atenció individual-familiar i la de Serveis d’atenció col·lectiva. . Les Unitats d’atenció i el Catàleg de Serveis. El Model i processos d’atenció i el d’organització i gestió i de Recursos Humans.

A quina/es Unitat/s del Circuit d’Atenció Social Bàsica es porten a terme les següents funcions metodològiques: La funció d’exploració valorativa i la funció de detecció; i l’exploració diagnòstica?. . Totes dues a la Unitat de Primera Atenció (UPA). Totes dues a la Unitat de Seguiment, Tractament i Atenció Col•lectiva. (USTAC. L’exploració valorativa/detecció és una funció metodològica que du a terme la UPA i l’exploració diagnòstica la du a terme la USTAC. L’exploració valorativa/detecció és una funció metodològica que du a terme la USTAC i l’exploració diagnòstica la du a terme la UPA.

. Segons el Marc d’intervenció comunitària als centres de serveis socials de Barcelona, quines són les tres finalitats de l’acció comunitària?. Millora del perfil de les persones. Apoderar als recursos comunitaris. Millora de la col·lectivitat. Apoderament individual. Apoderament grupal. Apoderament comunitari. Apoderament ciutadà. Processos d’inclusió. Millora de les condicions de vida. Apoderament de la globalitat. Millora de la xarxa. Potenciar la comunicació.

Segons el Marc d’intervenció comunitària als centres de serveis socials de Barcelona, quina d’aquestes respostes NO està entre els principis/valors de l’acció comunitària?. . Llegir la realitat com a col·lectiu. . Acció-reflexió. . Presència, voluntat relacional i diàleg. L’avaluació com a procés d’aprenentatge i millora.

. Segons el Marc d’intervenció comunitària als centres de serveis socials de Barcelona, quins tres aspectes han de tenir present els Centres de Serveis Socials (CSS) per què tinguin una orientació comunitària?. El principi de globalitat, la interdependència com a estratègia relacional i l’apoderament com a fita. La participació individual, la independència com a estratègia i la xarxa de relació social com a objectiu. Els recursos humans de l’equip, els recursos de la comunitat i el contínuum en la intervenció com a fita. La interdisciplinarietat dels rols dins l’equip, l’estratègia de dependència a l’equipament de CSS com l’equipament comunitari del territori.

. Segons el Marc d’intervenció comunitària als centres de serveis socials de Barcelona, les accions comunitàries es poden dur a terme i de manera simultània en.. En plans de desenvolupament comunitari, plans de barri, salut als barris, treball als barris i altres plans territorials. En programes comunitaris territorials, en projectes comunitaris de ciutat i en projectes propis de Centres de Serveis Socials. En accions comunitàries dels Centres de Serveis Socials impulsades a iniciativa del propi centre. . En les que venen d’instàncies superiors als Centres de Serveis socials i que es considera oportú estendre o replicar per a donar resposta a una problemàtica de ciutat.

Quines són les estratègies d’enfortiment del teixit associatiu que planteja el Marc municipal per a l’acció comunitària (octubre 2016)?. Enfortiment econòmic, jurídic i social. Enfortiment social i institucional. Enfortiment econòmic, democràtic i social. Enfortiment econòmic i institucional.

Un pla director d’acció comunitària és: Un document que recull elements de diagnòstic i propostes d’intervenció per al desenvolupament global de l’estratègia d’acció comunitària en un territori. . Forma part d’una de les línies d’innovació i coneixement que impulsa el Marc municipal per a l’acció comunitària (octubre 2016). És un pla de participació comunitària d’un territori concret. És un instrument de seguiment de l’acció comunitària.

Segons el Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació, aquestes: Poden subcontractar tercers, part de les seves activitats assignades. Poden dur a terme actuacions de recerca d'ocupació, però no d'orientació professional. Han de coordinar-se amb els Serveis públics d'ocupació i no tots els serveis han de ser gratuïts. Valoren els perfils, les aptituds, la qualificació i coneixements de les persones.

Segons els processos tècnics dels EAIA, l’objectiu del procés d’anàlisi, valoració i pronòstic consisteix a: Promoure els canvis necessaris que afavoreixin la protecció i benestar de l’infant/adolescent i la família en interès del menor. Avaluar la situació de l’infant/adolescent, les competències parentals i la situació sociofamiliar per decidir les mesures més adequades en interès del menor. Analitzar, valorar i pronosticar l’evolució de la família per poder fer el pla d’intervenció en funció de l’interès del menor. Avaluar i definir la situació de l’infant/adolescent per poder fer un bon pronòstic d’evolució.

Quina d’aquestes funcions seria específica d’un professional de l’educació social a un EAIA?. Promoure la cohesió social i la resolució comunitària de les necessitats socioeducatives mitjançant el treball en xarxa, així com elaborar informes específics segons els serveis de cartera per respondre a demandes de l’administració i derivacions a d’altres serveis. Detectar i atendre les situacions de risc dels menors i llurs famílies, establint programes d’intervenció individuals/familiars a petició de l’usuari/ària, família, i serveis de la xarxa, activant i gestionant els recursos necessaris de la cartera de serveis. Dissenyar, implementar i avaluar programes socioeducatius, des de la detecció de necessitats en l’àmbit de la infància, adolescència i família amb coordinació i treball en xarxa amb els serveis i entitats implicat. Fer atenció educativa individualitzada, preferentment al domicili o entorn social de l’infant/adolescent, d’acord amb el diagnòstic i avaluació interdisciplinaris.

. Segons els processos tècnics de l’EAIA, la interdisciplinarietat és: Un model de treball que dona una visió global de la família, l’infant i/o adolescents a partir de la contribució de cada rol professional. Una metodologia de treball que permet establir com s’abordarà qualsevol situació segons les seves característiques socials, educatives o psicològiques. Una estratègia didàctica que afavoreix l’aprenentatge actiu i millora el treball col·laboratiu. Un model de treball que s’aplica només en les situacions de famílies, infants i/ adolescents més complexes on cada professional aporta el seu coneixement.

Segons l’ordre BSF/331/2013 sobre indicadors de protecció dels infants i adolescents, què són els factors de protecció?. Conjunt de serveis municipals i comarcals que col·laboren en l’acompanyament de l’infant i adolescent en situació de risc. Condicions de l’infant, família o el seu entorn, que poden contribuir a augmentar una situació perjudicial per a l’infant. Dades que ens mostren que hi ha probabilitats que la situació esdevingui perjudicial per a les persones implicades. Condicions o circumstàncies que potencien el desenvolupament de l’infant o adolescent i redueixen les probabilitats que aparegui una situació de risc o desemparamen.

En l’àmbit de la violència masclista segons el Model Municipal de Fases en els processos de recuperació de les dones, el final de la Fase III “Conflicte i ambivalència” és un moment crucial. Quan el fracàs de les alternatives sembla que empenyen la dona cap a la Fase IV de qüestionament de la situació i de la possibilitat de separació: En l’àmbit de la violència masclista la dona avança ràpidament, encara que esgotada, i se separa passant a la Fase V. En l’àmbit de la violència masclista es poden produir passos enrere, cap a situacions de resistència, entrampades altra vegada en les teranyines més fortes de la violència. En l’àmbit de la violència masclista la dona oblida més aviat que tard algun episodi greu de violència perquè veu la possibilitat de separar-se’n i afronta la següent Fase. En l’àmbit de la violència masclista la dona està centrada en la relació de parella i en els seus fills.

Quin dels següents indicadors de maltractament, correspon a la classificació d’abandonament físic o negligència?. L’infant o adolescent demana o roba menjar. Els progenitors, tutors o guardadors culpabilitzen l’infant o adolescent. L’infant o adolescent comet actes delictius, amenaçat pels progenitors. L’infant o adolescent sembla tenir por dels progenitors, tutors o guardadors.

Quina finalitat tenen els indicadors i factors de risc, protecció i pronòstic?. Valorar la situació personal, familiar i social dels infants i adolescents en els procediments administratius de risc, desemparament, tutela i guarda. Valorar les situacions de cara a oferir factors de protecció en un nivell precoç. Detectar precoçment i l’assessar davant de situacions de maltractament infantil o de risc de patir-ne. Valorar les situacions de cara a portar a terme l’acolliment o adopció d’un infant o adolescent.

Quin dels següents principis NO forma part del Codi deontològic de l’educador/a social?. . Principi de coherència institucional. Principi de justícia social. . Principi de reactivitat comunitària. Principi de complementarietat de funcions i coordinacions.

El codi deontològic de l’educador/a social, en quina documentació legal es fonamenta?. Constitució Espanyola, Declaració Universal dels Drets a les Persones (1948), Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets de les Persones (1950), Carta Social Europea (1965), Convenció sobre els Drets fonamentals de la Unió Europea (2000). Constitució Espanyola, Declaració Universal dels Drets a les Persones (1948), Carta Social Europea (1965), Convenció sobre els Drets fonamentals de la Unió Europea (2000), Estatut d’Autonomia de Catalunya (2016). Constitució Espanyola, Declaració Universal dels Drets a les Persones (1948), Convenció Europea per a la Salvaguarda dels Drets de les Persones (1950), Convenció sobre els Drets fonamentals de la Unió Europea (2000), Estatut d’Autonomia de Catalunya (2016). Constitució Espanyola, Carta Social Europea (1965), Convenció sobre els Drets fonamentals de la Unió Europea (2000), Estatut d’Autonomia de Catalunya (2016).

Segons el Capítol I (Aspectes generals) del Codi deontològic de l’educador/a social, quins són els referents bàsics científics que aporten elements teòrics, metodològics i/o tècnics per al treball socioeducatiu?. A. La pedagogia social, el magisteri, la sociologia, les ciències socials i l’antropologia. B. La pedagogia social, la psicologia, la sociologia, l’antropologia i la filosofia. C. La pedagogia social, el magisteri, la psicologia, l’humanisme social i la filosofia. D. La pedagogia social, la psicologia, la sociologia, el feminisme i les ciències socials.

Quins són els elements principals de la intervenció socioeducativa segons el document sobre l’acció socioeducativa en el marc dels Serveis Socials Bàsics?. Relacions i interaccions. Espais i contexts. Actors o protagonistes. Treball basat en processos. Els protagonistes o actors i el treball basat en la resolució del problema com a finalitat exclusiva. El treball individual, grupal i comunitari. El posicionament socioantropològic i el posicionament pedagògic i pràctic.

Segons el document sobre l’acció socioeducativa en el marc dels Serveis Socials Bàsics, la intervenció socioeducativa amb els grups: intervencions grupals (per connectar la població objecte d‘actuació amb els recursos del territori que puguin donar resposta als seus interessos i necessitats), i comunitàries (treball amb la xarxa del territori) és una metodologia intervenció de: L’acció social en el àmbit comunitari. L‘acció socioeducativa al medi obert. . L’acció psicosocial. . L’acció antropològica del treball educatiu.

3. Segons el document sobre l’acció socioeducativa en el marc dels Serveis Socials Bàsics, quina NO és una de les principals estratègies i recursos que s‘han de donar en l‘acompanyament socioeducatiu: . Utilitzar la convivència i la quotidianitat. Utilitzar l‘experiència pròpia de la persona, del grup o dels seus iguals. Orientar, donar suport i facilitar (construcció de ponts). Prescriure unilateralment les normes, les regles i els límits.

Segons el document sobre l’acció socioeducativa en el marc dels Serveis Socials Bàsics, en relació amb les funcions de l’educador/a social en fase de desenvolupament en el treball grupal, quina és l’opció FALSA?: Defineix els objectius a escala grupal i, si escau, individual. Preveu els mecanismes d‘avaluació de procés i final, referida al grup i, si escau, a cadascun dels individus. C. Planifica la intervenció socioeducativa d‘aproximació, contacte i vinculació. . Planteja hipòtesis de treball amb el grup i, si escau, també amb cada persona.

L’ingrés d’una persona menor o jove en un centre de justícia juvenil es pot fer: . En compliment d’una ordre de detenció policial. A petició de l’advocat/da de la persona denunciant. C. En compliment d’una ordre del centre de protecció. . En compliment d’un manament d’internament cautelar.

. Segons la cartera de Serveis Socials, l’edat de la població destinatària dels Centres Oberts és: De 3 a 16 anys. De 3 a 18 anys. . De 6 a 18 anys. De 6 a 16 anys.

Segons el Decret 27/2003 de 21 de gener, de l’atenció social primària, són funcions dels Serveis de centres oberts per a infants i adolescents: (Indica la resposta FALSA): Acolliment i convivència. Derivació i integració a recursos normalitzats de la comunitat. . Coordinació amb l’atenció primària pel treball familiar. Assegurar l’alimentació dels infants participants.

. En quina d’aquestes situacions s’han de trobar els joves per poder accedir a l’Escola Municipal de Segones Oportunitats: Que estiguin a l’atur i sense qualificació professional. Han d’estar empadronats a l’àrea d’influència de l’Escola. C. Que formin i siguin part activa d’algun projecte als seus barris. D. Han d’haver estat inscrits en algun dels centres públics d’ensenyament secundari de Barcelon.

. Què és el Pla Jove Formació-Ocupació?: És el marc de planificació i transversalització de les principals polítiques que afecten els adolescents i joves a la ciutat de Barcelona. . És l’instrument fonamental d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix els drets de les persones joves. És un recurs del Consorci d’Educació de Barcelona, que facilita el seguiment individual per tal de garantir l’aprofitament dels recursos i l’èxit de l’acció. És un recurs de l’àrea de Joventut, que facilita el seguiment individual per tal de garantir l’aprofitament dels recursos i l’èxit de l’acció.