Técniques de recerca ub

Nivells de comprenció (de + bàsic a + elevat). Nivell descriptiu, nivell explicatiu, nivell predictiu i nivell control. Nivell explicatiu, nivell descriptiu, nivell predictiu i nivell control. Nivell descriptiu, nivell predictiu, nivell control i nivell explicatiu. Nivell control, nivell pedictiu, nivell explicatiu i nivell descriptiu.

Mètode científic: A quina fase corresponen aqueets dos elements? Declarar el problema i especifica hipòptesi. Teòric-Conceptual (Marc teòric). Metodològic (Mètode). Analític (Resultats). Avaluatiu (Discussió).

Mètode científic: A quina fase corresponen aqueets dos elements? Dissney de recerca i recopilació de dades. Teòric-Conceptual (Marc teòric). Metodològic (Mètode). Analític (Resultats). Avaluatiu (Discussió).

Mètode científic: A quina fase corresponen aqueets dos elements? Organització de les dades i anàlisi estadística. Teòric-Conceptual (Marc teòric). Metodològic (Mètode). Analític (Resultats). Avaluatiu (Discussió).

Mètode científic: A quina fase corresponen aqueets dos elements? Interpretació dels resultats i conclusions. Teòric-Conceptual (Marc teòric). Metodològic (Mètode). Analític (Resultats). Avaluatiu (Discussió).

Qualsevol pla o estratègia per recollir i analitzar dades (conntrastar empíricament les hipòtesis teòriques). Disseny. Disseny de recerca. Disseny de recerca en Psicología. Experiment.

Qualsevol pla o estratègia anterior a la realització de la recerca. Sinònim de esquema. Recollir i analitzar dades. Disseny. Disseny de recerca. Disseny de recerca en psicología. Experiment.

Disseny de recera en Psicologia. Valors de la variable manipulats (experimental) i no manipulats (no experimental). Valors de la variable no manipulats (experimental) i manipulats (no experimental). Cap és verdader. Tots dos son verdaders?.

3 nivells de Recerca en Psicología (quin no és). Descriptiu. Relacional. Explicatiu o causal. Experimental.

Observar i mesurar les propietats dels fenomens DESPRÉS de la seva ocurrència + estudiar les relacions entre els seus components (Variables). Metodología observacional i selectiva. Observació sistemàtica. Estratègia experimental. Estratègia manipulació. Estratègia no experimental. Cap és correcte.

Estratègies Experimentals (el fenòmen es provoca i le seves rpopietats es registren i e smesuren després que es produeixin. Cap control directe) Quina garenteix màxim nivell de validesa interna?. Metodologia experimental. Metodologia quasi-experimental (Investigador no decideix a quisn vallors va l'experimentació però sí té un control). Metodologia pre-experimental (Mesurar un cop arribat al final de l'obj, però no tinc info del que passa abans de contrastar). Totes les anteriors.

Context natural - Comportament espontani - Estudis idiogràfics preferencials - Instrument no estàndard - Objectiu: coneixement contextualitzat. Observació. Selecció. Experimentació. Cap.

Resposta elícita - (Semi) –instruments estàndards - Estudis preferiblement nomotètics - Objectiu: associació entre variables. Observació. Selecció. Exprimentació. Cap.

Es controlen els factors confusos - Instrument estàndard - Estudis idiogràfics i nomotètics - Objectiu: Relacions causa -efecte. Observació. Selecció. Experimentació. Cap.

Classificació de metodologia experimental segons l'objectiu: Replicació, exploratòria, confirmatori i crucial. Randomització, Eliminació, constància, Balanceig, Grup control, Contrabalanceig, sec i anàlisi de covariància. Cap dels dos ho son. Els dos ho son.

Quina està malament- Principi de Max-Min-Con. Màximitzar efectes de la variable dependent. Minimitzar error aleatrori. Controlar efectes de les variables de confusió. Totes son correctes.

Variables CRITERIS METODOLÓGICS. Variables explicatives (independents i dependents) i variables de confusió. Variables qualitatives (Artificial i natural) i variables quantitatives (continues i discretes).

Determinar la igualtat de la diferència entre intervals X1-X2=X3-X4 (a+(b·X) on b>0). Exemple: Temperatura graus. X1-X2<X3-X4. Nominal. Ordinal. Interval. Raó.

Igualtat. X1=X2X1≠X2. Aplicacions injectives. Exemple: Variable sexe. Nominal. Ordinal. Interval. Raó.

Major i menor. X1=X2X1<X2. Funcions creixents. Exemple: Classe social. Nominal. Ordinal. Interval. Raó.

Existència d'un 0 real. (b·X) on b>0 X1/X2=X3/X4 Exemple: Temps de reacció. X1/X2<X3/X4. Nominal. Ordinal. Interval. Raó.

Quantitativa mai podrà ser de. Interval. Raó. Normal. Ordinal.

Podem identificar tots i cadascun dels objectes de la població. Població finita. Població infinita. Població tancada. Població oberta.

σ^2. Proporció. Mitjana. Variancia. Desviació estàndar.

Teciques de mostratge probabilístic: Garanteix que tots els objectes de població siguin part de la mostra i que alguna característica de població que m’interessi estigui perfectament representada en la mostra. Necessito conèixer perfectament la mostra. Mostreig aleatori senzill. Mostreig aleatori sistemàtic. Mostreig aleatori estratificat. Mostreig conglomerat.

Teciques de mostratge probabilístic: (Identificar a tots personatges – població finita – i assigna un número N– grandària de població)(1–N). He de determinar la grandària de la mostra. Extrec a l’atzar els individus TOTS per fer-ho he de tenir identificats a tots els objectes d’estudi. Mostreig aleatori senzill. Mostreig aleatori sistemàtic. Mostreig aleatori estratificat. Mostreig conglomerat.

Teciques de mostratge probabilístic: (Només obtinc un valor( a l’atzaria partir d’aquí obtinc els altres sistemàticament). Identifico i assigno número 1-N, determino grandària, busco número K[K=grandària població (N)/grandària mostra(n)], obtinc a l’atzar número 1-K i quan el tingui vaig sumant el número K (sistemàtic). Mostreig aleatori senzill. Mostreig aleatori sistemàtic. Mostreig aleatori estratificat. Mostreig conglomerat.

Teciques de mostratge probabilístic: Mostro agrupacions que ja existeixen Unietàpic, Bietàpic i 3 fases. Mostreig aleatori senzill. Mostreig aleatori sistemàtic. Mostreig aleatori estratificat. Mostreig conglomerat.

No probabilístic: format per voluntaris, però demanen característiques. Mostreig accidental. Mostreig intencional. Empíric per quotes.

No probabilístic: format per voluntaris, per tant no estic garantint que tots siguin part de la mostra. No es demana cap característica dels voluntaris.– (Pengen un cartell al cautxú on demanen voluntaris sense especificar característiques, primer has de veure el cartell i després voler fer l’experiment per fer-ho). Mostreig accidental. Mostreig intencional. Empíric per quotes.

No probabilístic: equivalent no probabilistic al mostratge estratificat. Mostreig accidental. Mostreig intencional. Empíric per quotes.

(ENM) Equiació funcional de l'observació: O = P + I + Cp - S. Observació científica = percepció + intencionalitat + coneixements previs – biaixos. Observació científica = percepció + intensitat+ coneixements previs – sesgos. Observació científica = percepció + intencionalitat + coneixements previs – segmentació. Observació científica = percepció + intensitat+ coneixements previs – segmentació.

Observació: ENM: Tipus: L’observador i objectes observats son individus diferents però aquests últims (individus observats) saben de l’existència del primer, saben que son observats. Observació participant. Observació no participant. Observació-participació. Auto-observació.

Observació: ENM: Tipus: L'observador no és percebut com a tal pel subjecte o grup observat (condició restrictiva) - observador i observat són diferents i el subjecte observat no sap que esta sent observat. Per tant, és una observació no reactiva, l'observador és independent quan fa l'observació sense integrar-lo en el procés. Observació participant. Observació no participant. Observació-participació. Auto-observació.

Observació: ENM: Tipus: L'observador es troba immers en els esdeveniments i en els seus registres després de l'acció, això li permet capturar la seva perspectiva (perspectiva d'informació privilegiada) - el que fa d’observador és un dels mateixos individus que han de ser observats (dinàmica aula es demana a un o dos alumnes que facin d’observadors i els altres no ho saben, però ells també formen part de la dinàmica). En la participació passiva, l'observador no participa en els esdeveniments, tot i que roman com a "estranger" en l'esdeveniment o situació (perspectiva externa). Observació no participant. Observació participant. Observació no participant. Observació-participació. Auto-observació.

Observació: ENM: Tipus: Situació on el subjecte observat i l'observador són la mateixa persona - a nivell de recerca no molt habitual, és més habitual en medicina. Observació participant. Observació no participant. Observació-participació. Auto-observació.

Quina NO es una diferència entre Entrevista grupal i Grup de discussió. Al GD hi ha un observador. Al GD no sel's demana arribar a un consens, sino que busquen el més plural possible, el major de opinions diferents. Al GD hi ha una persona que porta però NO és entrevistador, la seva funció és moderar. Les preguntes són les mateixes per a tots els subjectes i segueixen les 3 parts de l'entrevista.