Tema A.1.

1. L'hitoriador Vicens Vives va definir Catalunya com a: Culte i valenta. Redós i passadís. Una gran i lliure. Terra de valents. Rica i plena.

2. En quina epoca o edat podem dir que comença la història de Catalunya com a tal?. El Paleolitic. La edat Mitjana. La epoca Romana. La Prehistorica. la edad Moderna.

3. Quina es la resta humana més antiga, on es va trobar i de quina data fa?. Es l'home de Talteüll, trobada al Rosello fa uns 450.000 anys. Es la mandíbula de Banyoles, trobada a Banyoles fa uns 100.000 anys. Es l'home de Talteüll, trobada al Rosello fa uns 100.000 anys. Es la Mandíbula de Rosello, trobada a Rosello fa 300.00 anys. Es l'home de Talteüll, trobada al Rosello fa uns 600.000 anys.

4. La mandíbula de Banyoles es de fa aproximadament?. 1000.000 anys. 10.000 anys. 70.000 anys. 1000.000.000 anys. Cap es correcte.

5. Quan van desembarcar a Catalunya els Romans, en el transcurs de quina guerra i sota comandemant de?. L'any 218 a.de C, en el transcurs de les guerres puniques i sota el comandament de Gneu Corneli Escipió. L'any 218 a.de C, en el transcurs de les guerres puniques i sota el comandament de Juli Cèsar.. L'any 216 a.de C, en el transcurs de les guerres entre roma i grecia i sota el comandament de Gneu Corneli Escipió. L'any 219 a.de C, en el transcurs de les guerres puniques entre roma i grecia i sota el comandament de Gneu Corneli Escipió. L'any 208 a.de C, en el transcurs de les guerres puniques i sota el comandament de Gneu Corneli Escipió.

6) Quina fou la ciutat més important de la Catalunya Romana?. Tarraco. Barcelona. Grecia. Girona. Ceuta.

7) Com estava comunicada entre si la xarxa urbana romana?. Vies. Carros a caball. Camins de carro. Carreteres de pedra. llacs.

8) En que es basa el sistema econòmoc i social romà?. En l'esclau que es dedicava al treball agrícola o a la producció artesanal. En l'esclau que es dedicava a la pesca o a la producció artesanal. en la construcció de piramides. En la cria i escorxador de bestiar. En la poesia i literatura.

9. Com a conseqüència de la paralització de l'expansió militar es crea un col·lapse ecònomic de l'imperi roma basat en el sistema socioeconòmic esclavista i exclatar una crisis que comensar al segle III i finalitzar: Amb la caiguda del imperi al segle V dC amb els visigots. Amb la restructuracio del sistema economic romà. Amb la caiguda del imperi roma al segle VIII amb la conformacio de una entitat politica peninsular monàrquica. Amb la caiguda del imperi al segle VIII dC amb els visigots. No existir cap crisis socioeconomic.

10. Al voltant de quin any es produïr l'copucació sarraïna dels territoris catalans??. al voltant del 720. al voltant del 830. no es prodüir cap ocupació sarraïna. al segle V. 711.

11. Numera per ordre els pobles invasors a l'antiga Catalunya: Grecs, romans, visigots i àrabs. Grecs, visigots, romans i àrabs. Romans, grecs, visigots i àrabs. Visigots, romans, grecs i àrabs. Cap es correcte.

12. Entre quins segles se situa el naixement de Catalunya com a país??. Entre els xegles IX i X. Entre els segles X i XI. Entre els segles V i VII. Entre els segles X i XII. Cap es correcte.

13. En quin segle va neixer la Diputación del General o Generalitat?. S. XIV. S.XI. S. XV. S. XVI. X.

13. Quina sarà la conseqüência de la Marca Hispànica de l'imperi Carolingí duran els segles IX i X??. El naixement de Catalunya com a país. La fi de la batalla de Poitiers. El fracàs de la conquesta de Saragossa. L'enrequiment de la nova Catalunya. Cap es correcte.

14. Que suposar la batalla de Poitiers l'any 732 dC?. Els Francs detenen l'avenç de les tropes musulmanes al nord dels Pirineus. La conquesta de catalunya per part de les tropes musulmanes. Els musulmans conquereixen els pirineus. Els Francs negocian part de les terres amb els musulmans. La batalla de Poitiers no va succeir.

16. La Catalunya Vella es comprenia des dels Pirineus fins a: Llobregat i Cardener. El Delta i Tarragona. Llobregat i Ter. Besos i Litoral. Palma i Denia.

17. El naixement de la Catalunya sobirana ve determinada per: La feblesa de la monarquina franca, amb el canvi de dinastia. Enfortiment dels comtats catalans, deguda al fet hereditari del càrrec de compte. L'acceptació dels diferents comtats del paper preeminent del Casal de Barcelona. La victoria de la monarquia Franca. La Derrota dels arabs per part dels Visigots. La creacio del casal de Barcelona. Cap es correcte.

18. Data oficial del naixement de Catalunya com a estat independent de caire feudal: 988. 989. 888. 889. 887.

19. Entre quins segles es fa la consolidació definitiva de Catalunya com una unitat política d'estat feudal?. XI i XII. IX i XI. X i XI. IX i XII. X i XIII.

20. La reconquesta als àrabs de nous territoris, "Catalunya Nova", ampia el territori fins a LLeida i Fraga (1149) i un anys abans fins: Tortosa. Melilla. Barcelona. Valladolid. Ginebra.

21. Quan i com es formar la Confederació Catalanoaragonesa??. El 1137 amb el casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, filla de Ramir el Monjo. El 1127 amb el casament de Pere el Catolic amb Peronella d'Aragó. Amb la victoria de la batalla de Muret. QUan morir el rei Pere el Catòlic. Cap es correcte.

22. Qui inicià l'expansió de la corona catalanoaragonesa??. Jaume I el Conqueridor (1213-1276). Pere el Catòlic. Inocenci III. Cap es correcte.

23. En quines direccions inicia Jaume I l'expandió de la corona catalanaaragonesa?. La Mediterrània i el sud peninsular. Cap a València. Cap a Alemania i Italia. Cap europa i sud Ameria.

24. Entre quins anys fou duta la conquesta de Mallorca, Menorca i Eivisa i entre qui foren repartides les terres??. Entre 1229 i 1235 i les terres foren repartides entre la noblesa catalana i el rei. Entre 1129 i 1135 i les terres foren repartides entre la noblesa catalana i el rei. Entre 1429 i 1435 i les terres foren repartides entre els francesos i el rei. Entre 1229 i 1235 i les terres foren repartides entre la nobles catalana i els francesos.

25. Els descendents del rei Jaume van anar ampliant els territoris de la monarquia amb la conquesta de territoris mediterranis com... Sardenya, Sicília, Nàpols, els ducats grecs d'Atenes i Neopàtria i les instal·lacions comercials del nord d'Àfrica. Sardenya, Sicília els ducats grecs d'Atenes i Neopàtria i les instal·lacions comercials del nord d'Àfrica. Ibiza, Formentera, Menorca i Mallorca. Grecia, Castella i Alacant. Alacant, Murcia i Denia.

26. La gradual consolidación de les institucions politiques del pais entre els segles XIII i XV cal destacar: Les Corts Catalanes, assemblea política formada per representante del tres estaments: el braç nobiliari, el braç eclesiàstic i el braç reial o representants de les ciutats. Les Corts Catalanes, assemblea política formada per representante del tres estaments: el braç nobiliari, el braç eclesiàstic i el braç reial i els mercaders. Les Corts Catalanes, assemblea política formada per representante del tres estaments: el braç nobiliari, el braç eclesiàstic i el braç reial i la pagesia aburgesada. Les Corts Catalanes, assemblea política formada per representante del tres estaments: el braç nobiliari, el braç eclesiàstic i el braç reial , la pagesia aburgesada i els artesans. Cap es correcte.

27. En quin segle naixeria la Diputació del General o Generalitat, i que era??. Durant el segle XIV i era una permanent de les Corts composta per tres diputats, un per cada braç, i tres oïdors de comptes. Durant el segle XV i era una permanent de les Corts composta per tres diputats, un per braç, i tres oïdors de comptes. Durant el segle XIV i era una permanent de les Corts composta per tres diputats, tres per braç, i tres oïdors de comptes. Cap es correcte. Durant el segle XIV i era una permanent de les Corts composta per tres diputats, un per cada braç, i dos oïdors de comptes.

28. Quina era la tasca de la Diputació del General o Generalitat??. Executar les decisions de les Corts, la defensa de les constituciones i lees i la recapacitó de subsidios i impostos. Imposar lleis i tractats. Contabilitzar gastos i previsons de la ciutat. Controlar el pais. Cap es correcte.

29. Que era el Consell de Cent?. Institución molt representativa que era una assemblea de cent prohoms de la cuitas que representasen els estamentos de Barcelona: la burguesía comercial, els mercaderes i els menestrals. Institución molt representativa que era una assemblea de cent prohoms de la cuitas que representasen els estamentos de Barcelona: la burguesía comercial, els mercaderes, els menestrals i el braç eclesiàstic. Institución molt representativa que era una assemblea de cent prohoms de la cuitas que representasen els estamentos de Barcelona: la burguesía comercial, els mercaderes, els menestrals i la pagesia aburgesada. Institución molt representativa que era una assemblea de cent prohoms de la cuitas que representasen els estamentos de Barcelona: la burguesía comercial, els mercaderes, els menestrals la pagesia aburgesada i el món eclesiàstic.

30. Quina missió tenien els representants del Consell de Cent?. Tenien la missió consultiva i de control sobre els cinc consellers que governaven la ciutat. Tenien la missió de verificar les desicions sobre els cinc consejero que governaven la cuitat. tenien la missió consultiva pel que fia referencia al món comercial. Control total de la economia de la ciutat. No va existit tal Consell, simplement era el nom de un carrer.

31. A quan data la crisis de la baixa edat mitjana i es a conjunció de tres crisis com: Fou durant els segles XIV i XV i trobem una crisi econòmica i de población, una crisi social i una crisi política. Fou durant els segles XIIV i XV i trobem una crisi econòmica i de población, una crisi social i una crisi política. Fou durant els segles XIV i XV i trobem una crisi social i una crisi política. Fou durant els segles XIV i XV i trobem una crisi econòmica i de población, una crisi social i la resta negra. Fou durant els segles XIV i XV i nomes fou la conjunció de la pesta negra i una crisis politica.

32. Any de la Pesta negra. a partir de 1348. a partir de 1248. a partir de 1349. a partir de 1358. a partir de 1338.

33. Q comportà el descobriment d'America??. La pèrdua de la centralitat comercial de la Mediterrània consequent de buscar noves rutes per el comerç amb les Índies per part de Portugal i Castella. La gran motivacio dels catalans en descobrir noves terres. L'ampliacio del comerç internacional. Cap es correcte. La pèrdua de la centralitat comercial de la Mediterrània consequent de buscar noves rutes per el comerç amb les Índies per part del Francsos i Castella.

34. Qui protegonitza encroûtements durant el seule XV a la cuitent de Barcelona?. La Busca i la Biga que eren grups socials urbans que tenien interessos econòmics contraposats i que volien controlar el poder de la ciutat i aplicar una política económica favorable las seus interesos. CNT i la FAI que eren grups socials urbans que tenien interessos econòmics contraposats i que volien controlar el poder de la ciutat i aplicar una política económica favorable las seus interesos. La Busca i la Biga que eren grups socials urbans que tenien interessos politics contraposats i que volien controlar el poder de la ciutat i aplicar una política económica favorable las seus interesos. La Busca i la CNT que eren grups socials urbans que tenien interessos econòmics contraposats i que volien controlar el poder de la ciutat i aplicar una política económica favorable las seus interesos. La Busca i la Biga que eren grups politics urbans que tenien interessos econòmics contraposats i que volien controlar el poder de la ciutat i aplicar una política económica favorable las seus interesos.

35. Que fou la Guerra dels Remences i amb quin acord finalitzar??. Un conflicte social entre pagesos i senyors feudals. Uns volien alliberar-se de moltes càrregues feudals i per altre banda, volien lligar més el pagès a la terra per compensar les pèrdues. Finalitza amb la mediació de Ferran II amb la Sentència de Guadalupe (1486). Un conflicte social entre pagesos i senyors feudals. Uns volien alliberar-se de moltes càrregues feudals i per altre banda, volien lligar més el pagès a la terra per compensar les pèrdues. Finalitza amb la mediació de Ferran II amb la Sentència de Guadalupe (1476). Un conflicte social entre pagesos i senyors feudals. Uns volien alliberar-se de moltes càrregues feudals i per altre banda, volien lligar més el pagès a la terra per compensar les pèrdues. Finalitza amb la mediació de Ferran II amb el tractat de Muret (1486). Un conflicte social entre pagesos i senyors feudals. Uns volien alliberar-se de moltes càrregues feudals i per altre banda, volien lligar més el pagès a la terra per compensar les pèrdues. Finalitza amb la mediació de Ferran II amb el Compromis de Casp. amb la Semana tragica.

36. La crisis política de l'edat mitjana es complicar quan mori sense descendència l'ultim rei de la casa de Barcelona, Qui era aquest rei?. Martí l'Huma. Jaume III. Juan Carles I. Pere el Catòlic. Ferran el Catòlic.

37. Que es el Compromís de Casp (1412)?. Un compromís en què s'elegí a Ferran d'Antequera, de família castellana, com a rei de la corona d'Arago quan mori sense descendència Martí l'Humà. Un compromís en què s'elegí a Pere el Catòlic, de família castellana, com a rei de la corona d'Arago quan mori sense descendència Martí l'Humà. Un compromís en què s'elegí a Ferran d'Antequera, de família castellana, com a rei de la corona d'Arago quan mori sense descendència Pere el Cerimoniós. Un compromís en què s'elegí a Ferran d'Antequera, de família castellana, com a rei de la corona d'Arago quan mori sense descendència Guifré el Pilós. Cap es correcte.

38. Entre els segles XVI i XVII Catalunya visque un periode de "Decadència", una mostre d'aquest empobriment va ser el fenomen de: El Bandolerisme. El pistolerisme. Les revoltes populars. Malalties degut a la pesima sanitat. Diferencies socials.

39. Qui era Joan Serrallonga i Perot Rocaguinarda??. Dos pistolers. Dos bandolers d'origen popular amb gran fama. Dos pistolers d'origen popular amb gran fama. Dos nobles enfrentats. Cap es correcte.

40. Any i segle de la Guerra dels segadors: XV 1540. Segle XVII any 7 de juny 1640. Segle XVIII any 1640. segle XVII any 1649.

41. Elements causants de la Guerra dels Segadors: La Guerra dels Trenta Anys a Europa, que obligava a la monarquia hispànica a realitzar grans despeses i a viure en un ambient bèl·lic. En segon lloc, les mateixes dificultats de la hisenda reial. La Guerra dels Cent Anys a Europa, que obligava a la monarquia hispànica a realitzar grans despeses i a viure en un ambient bèl·lic. En segon lloc, les mateixes dificultats de la hisenda reial. La Guerra dels Trena Anys a Catalunya, que obligava a la monarquia hispànica a realitzar grans despeses i a viure en un ambient bèl·lic. En segon lloc, les mateixes dificultats de la hisenda reial. La Guerra dels Cent Anys a Europa, que obligava a la monarquia hispànica a realitzar grans despeses i a viure en un ambient pesim. En segon lloc, les mateixes dificultats de la hisenda reial. La Guerra dels Cent Anys a França, que obligava a la monarquia hispànica a realitzar grans despeses i a viure en un ambient bèl·lic. En segon lloc, les mateixes dificultats de la hisenda reial.

42. Qui esta al davant de la Generalitat quan es produí la revolta social dels Segadors?. Lluís XIII. Pau Claris. Enric Prat de la Riba. Felip V. Juli Cesar.

43. Durant la revolta dels segadors, les autoritats catalanes buscaren ajut a França. Quinm rei fou reconegut com a compte de Barcelona??. Juan Carles I. Lluís XIII. Alfons XII. Felip V. Carles II.

44. Amb la Pau dels Pirineus (1659), Catalunya segueix pertanyent a la monarquia hisànica i França es queda amb els comtats de: Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent. Rosselló, Paris, el Vallespir i el Conflent. Rosselló, La Cerdanya, el Vallespir i Perpiña. Rossello, la Cerdanya, el Vallespir i Fraga. Cap es correcte.

45. Que ocacionar la formación de la Gran Alianza de l'Haia?. La mort de Carles II sense descendència el 1700 i el nomenament de Felip V l'any 1701 entrant a madrid, desancadenar un conflicte internacional perquè Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal eren contraris aquesta decisió. La mort de Felip Vsense descendència el 1700 i el nomenament de Carles II l'any 1701 entrant a madrid, desancadenar un conflicte internacional perquè Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal eren contraris aquesta decisió. La mort de Carles I sense descendència el 1700 i el nomenament de Felip V l'any 1701 entrant a madrid, desancadenar un conflicte internacional perquè Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal eren contraris aquesta decisió. La mort de Carles III sense descendència el 1700 i el nomenament de Felip V l'any 1701 entrant a madrid, desancadenar un conflicte internacional perquè Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal eren contraris aquesta decisió. La mort de Carles II sense descendència el 1700 i el nomenament de Felip iV l'any 1701 entrant a madrid, desancadenar un conflicte internacional perquè Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal eren contraris aquesta decisió.

46. Quinn any començava la Guerra de Successió??. 1703. 1702. 1704. 1705. 1706.

47. Que es el Pacte de Gènova??. El pacte que el 20 de juny de 1705 catalunya signar amb Anglaterra mitjançant el qual donava suport a l'arxiduc Carles, a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes. El pacte que el 20 de juny de 1715 catalunya signar amb Anglaterra mitjançant el qual donava suport a l'arxiduc Carles, a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes. El pacte que el 20 de juny de 1705 catalunya signar amb França mitjançant el qual donava suport a l'arxiduc Carles, a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes. El pacte que el 25 de juny de 1705 catalunya signar amb Anglaterra mitjançant el qual donava suport a l'arxiduc Carles, a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes. El pacte que el 20 de juny de 1705 França signar amb Anglaterra mitjançant el qual donava suport a l'arxiduc Carles, a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes.

48. En quina data queia la ciutat de Barcelona a mans de les tropes felipistes??. 1713. L'Onze de Setembre de 1714 mentre el conseller en cap de la ciutat Rafael Casanova, era ferit. L'Onze de Setembre de 1716 mentre el conseller en cap de la ciutat Rafael Casanova, era ferit. L'Onze de Setembre de 1716 mentre el conseller en cap de la ciutat Manel Casanova, era ferit. L'Onze de Setembre de 1720 mentre el conseller en cap de la ciutat Rafael Casanova, era ferit.

50. Que suposar el Decret de Nova Planta de 1716?. Una repressió contundent per part del rei que establi la centralización, la castellanització i l'absolutismo monàrquic. Una represa que comporta la imposición del cadastre, la construcción de la Ciutadella i l'empresonament i la mort de molts austriacistes. Una repressió contundent per part del rei que establi la centralización, la castellanització i l'absolutismo monàrquic. Una represa que comporta la imposición del cadastre, la construcción de la Ciutadella i l'empresonament i la mort de molts Catalans. Una repressió contundent per part del rei que establi la castellanització i l'absolutismo monàrquic. Una represa que comporta la imposición del cadastre, la construcción de la Ciutadella i l'empresonament i la mort de molts Catalans. Una repressió contundent per part del rei que establi la centralización, la castellanització i l'absolutismo monàrquic. Una represa que comporta la imposición del cadastre, la construcción de la Ciutadella i l'empresonament i la mort de molts Catalans i franceses. Cap es correcte.

50. Quines transformacions visque Catalunya durant el segle XVIII?. Durant els anys 1712 a 1787, Catalunya doblarà la seva població, De 470.000 a 900.000 habitan. L'agricultura Catalana tener una prosperitat rellevant. La reactivació Comercial. El neixement de l'indústria i la popularització del treball sobre el cotó. Totes son correctes.

51. Quins productes propis s'exportaven a la Catalunya del set-cens?. Vi, l'aiguardent o els teixits estampats, m'entre s'importaven productes colonials. Ginebra, coto, vi i llana. Esclaus, bestia i fruita. Benzina i productes químics. Tints, fruita i queviures.

52. Cap a finals de segles es popularitzar un tipus de treball que a la llarga serà el naixement de l'indústria catalana i significa tambe l'inici d'una renovació tecnològica en el camp de la filatura. Parlem de.. La seda. El treball sobre el cotó . Apareix la primera fàbrica d'indianas (teixits de cotó estampats). El canyamo. Els tins de tots tipus. El treball sobre el cotó. Apareix la primera fábrica "La vaporosa" (teixits de cotó estampats).