TEMA A.1

Quin rei va imposar el Decret de Nova Planta (1716) a Catalunya?. Felip IV. Felip V. Lluís XIII. Ferran d'antequera.

El conflicte entre la Busca i la Biga és una mostra de: La crisi social del x.XV. La crisi política del s.XV. La crisi demogràfica del s.XV. La crisi econòmica del s.XV.

La formació de la Confederació catalano-aragonesa amb el casament de Ramón Berenguer IV i Peronella d’Aragó fou l’any: 1148. 1229. 1137. 1149.

Quina de les següents NO va ser una característica de la transformació de l’Imperi romà, a partir del s. III d.C?. La ruralització de la societat. El desmembrament gradual dels territoris respecte a Roma. La crisi de les ciutats. La permeabilitat de les fronteres.

Tarraco va ser la ciutat més important de Catalunya de: Els visigots. Els romans. Els Sarraïns. La catalunya feudal.

El futur motor de la indústria catalana, que va començar a treballar-se a finals del s. XVIII va ser: La llana. L'aiguardent. La metal·lúrgia. El cotó.

La figura que relacionem amb el casal de Barcelona és: Borrell II. Guifré el Pilós. Jaume I. Carlemany.

Felip IV va ser el rei de la monarquia hispànica durant: La guerra del segadors. El compromis de Casp. La guerra dels Poitiers. La guerra de les Remences.

Amb quin compte els comtats catalans adquireixen la seva independència respecte el rei franc?. Ramon Berenguer IV. Guifré el Pilós. Comte Duc d'Olivares. Borrell II.

Per la mort de Martí l’Humà sense descendència es va celebrar: Senténcia de Guadalupe. Guerra de Successió. Compromís de Casp. Guerra de les Remences.

“Òrgan permanent de les Corts, compost per un diputat de cada estament (tres diputats en total) i tres oïdors de comptes” és la definició de: Consell de Cent. Corts Catalanes. Diputació del General. Generalitat de Catalunya.

Quin dels següents territoris NO va ser conquerit per Jaume I el Conqueridor?. València. Sardenya. Eivissa. Mallorca.

El naixement de Catalunya (com a entitat política independent) se situa entre els segles: XII-XIII. IX-X. X-XII. X-XI.

La llatinització: És l'adopcció de les formces econòmiques, socials, polítiques i culturals de la civilització llatina. Fa referència al sistema econòmic i social romà, que es basava en la figura de l'esclau. És la introducció de la llengua llatina i del dret i la religió romanes. Cap es correcta.