Tema A.1 - Segona part

Qui va iniciar l'expansió de la corona catalanoaragonesa en dues direccions?. Jaume II. Jaume I. Jaume III. Jaume IV.

Cap a quines dues direccions es va iniciar l'expansió de la corona catalanoaragonesa?. Cap a Mallorca i Eivissa. Cap a la Mediterrània i el sud peninsular. Cap a València i al est peninsular. Cap a Sardenya i al oest peninsular.

A quin any es van conquerir MALLORCA, MENORCA i EIVISSA?. Entre 1209 i 1275. Entre 1229 i 1235. Entre 1230 i 1235. Entre 1229 i 1239.

En la conquesta de València, territori sarraí, anys 1232 - 1244: les tropes catalanes s'hi van trobar amb les tropes del regne de Castella i van firmar un acord. les tropes catalanes van vèncer als sarraïns. les tropes de castella van vèncer als sarraïns i van cedir el territori als catalans. Cap és correcta.

L'acord amb Castella en la conquesta de València 1232-1244 va significar: la conquesta del sur de la península. l'aturada de l'expansió a la zona d'Alacant-Múrcia. la conquesta del sarraïns. la retirada de les tropes catalanes del sur peninsular.

Indiqui la resposta correcta: El rei Jaume I es va expandir cap a Sardenya, Sicília, Nàpols, els ducats grecs d'Atenes i Neopàtria i les instalacions comercials del nord d'Àfrica. Els descendents del rei Jaume I es va expandir cap a Sardenya, Sicília, Nàpols, els ducats grecs d'Atenes i Neopàtria i les instalacions comercials del nord d'Àfrica. El rei Jaume I es va expandir cap a Sardenya, Sicília i Nàpols. Els avis del Jaume I es va expandir cap a les instalacions comercials del nord d'Àfrica.

Mitjançant l'expansió cap a Sardenya, Sicília, Nàpols, dcuats d'Atenes i Neopàtria, etc.: els catalans controlaven bona part del comerç de la Mediterrània. van aparèixer els canviadors i les lletres de canvi. es van desenvolupar noves tècniques comercials. Totes són correctes.

La gradual consolidació de les institucions polítiques del país es va produïr entre els segles: XIII i XV. XI i XIII. XII i XV. XIII i XIV.

Les Corts Catalanes durant els segles XIII i XV estaven formades per: tres estaments: braç nobiliari, eclesiàstc i reial o representants de les ciutats. dos estaments: braç nobiliari i reial o representants de les ciutats. tres estaments: braç nobiliari, reial i representants de les ciutats. dos estaments: braç eclesiàstc i reial o representants de les ciutats.

A quin segle neix la Diputació del General o de la Generalitat?. XIII. XIV. XV. XVI.

La Diputació del General o de la Generalitat al s. XIV estava composta per: tres diputats i tres oïdors. dos diputats i dos oïdors. tres diputats i sis oïdors. sis diputats i tres oïdors.

El Consell de Cent fou: una assamblea de cent prohoms que representaven la burgesia comercial, els mercaders i els menestrals. foren representats amb la missió consultiva i de control sobre els cinc consellers que governaven la ciutat. fou una institució de l'administració local de la ciutat de Barcelona. totes són correctes.

Indiqui la correcta. Durant els segles XIV i XV: La mitjana de mortaldat se situà en un terç de la població, tot i que en alguns llocs arribà a la meitat. La mitjana de mortaldat se situà en un quart de la població, tot i que en alguns llocs arribà a la totalitat. La mitjana de mortaldat se situà en una cinquena part de la població, tot i que en alguns llocs arribà a la meitat. La mitjana de mortaldat se situà en un quart de la població, tot i que en alguns llocs arribà a la cinquena part.

A l'any 1348 va passar un fet que va fer estralls. Quin?. La pesta negra. La despoblació del camp. La presència dels turcs. Enfrontaments entre la Busca i la Biga.

Quina edat històrica predomina els segles XIV i XV?. Baixa edat mitjana. Edat Antiga. Alta edat mitjana. Època moderna.

Quins antecedents van comportar el descubriment d'Amèrica. que Portugal i Castella busquessin noves rutes per al comerç amb les Indies. que el comerç mediterrani fos perturbat per la presència dels turcs. que el comerç mediterrani fos perturbat per la competència de ciutats mercantils com Gènovca o Venècia. totes són correctes.

Què són la Busca i la Biga?. Grups socials urgans que tenien interessos econòmics contraposats i volien controlar el poder de la ciutat i aplicar una política favorable als seus interessos econòmics. Bandolers que volien controlar el poder de la ciutat. Calls jueus que culpabilitzaven als ciutadans del seu malestar. Cap és certa.

Els pogroms i assalts als calls jueus foren: símptoma de la crisi de la ciutat al segle XV. símptoma de la crisi de la ciutat al segle XIV. símptoma de la crisi de la ciutat al segle XIII. símptoma de la crisi de la ciutat al segle XVI.

La Guerra dels Remences finalitzà: Amb la Sentència de Guadalupe, any 1486. Amb l'acord de l'Ebre a l'any 1468. Amb la invasió francesa a l'any 1464. Amb la mort de Martí l'Humà a l'any 1412.

Qui va auspiciar la Sentència de Guadalupe?. El rei Ferran II. El rei Martí l'Humà. El rei Jaume I. El fill de Ferran II.

La crisi política del segle XV es va donar per: la mort de Martí l'Humà sense descendència. la guerra entre pagesos i senyors. les càrregues feudals. per la pesta negra.

Qui va ser l'últim rei de la casa de Barcelona?. Martí l'Humà. Ferràn d'Antequera. Guifré el Pilós. Jaume I.

Amb qui es casa Ferran II?. Amb Isabel de Castella. Amb Peronella d'Aragó. Amb Juana de Castella. Amb Maria Lluisa de Saboia.

A quina era tenia la monarquia hispànica com a capital Castella i com a potència política amb un imperi que abraçava territoris europeus i americans?. La decadència. La Il·lustració. El goticisme. El romanticisme.

El fenòmen del badolersime va ser símptoma de: l'empobriment de la monarquia hispànica. l'enriquiment de la noblesa. del malestar de la població agrària. Cap és correcta.

A quin any es produí la guerra dels segadors?. 1460. 1640. 1440. 1670.

Quines foren les causes de la guerra dels segadors?. La guerra dels trenta anys. Les dificultats de la hisenda reial. Totes són correctes. El malestar popular davant la invasió dels francesos.

Davant de la guerra dels segadors el Comte duc d'Olivares manifestà al rei Felip IV el 1625: que no calia imposar noves lleis castellanes, sinó impulsar noves motivacions a les institucions catalanes perquè paguessin les contribucions per fer front als gastos de la hisenda reial. que calia uniformitzar l'imperi i imposar les lleis castellanes per tal que les institucions catalanes no es poguessin negar a les contribucions que el rei volia. que no cali uniformitzar l'imperi, però sí que calia imposar les lleis castellanes per tal que les institucions catalanes no es poguessin negar a les contribucions que el rei volia.

Qui va imposar la Unió d'Armes perque la guerra a Europa necessitava diners i homes?. El comte duc d'Olivares. El rei Felip IV. Pau Clarís. Perot Rocaguinarda.

La revolta social de 1640 es convertí en una de política per mitjà de: Pau Clarís contra el comte duc Olivares. Pau Clarís contra Lluís XIII. El comte duc Olivares contra Lluís XIII. El comte duc Olivares contra Pau Clarís.

Amb la Pau dels Pirineus, any 1659, després de la guerra del Segadors, 1640, què va significar?. Que França es queda amb Catalunya i fa front al comte duc Olivares. Que Catalunya segueix pertanyent a la monarquia hispànica i França es queda amb els comtats de Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent. Que Cataluny cedeix al comte duc Olivares els comtats de Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent. Que Catalunya va conseguir que Felip XIII derrotés al comte duc Olivares.

A part de Martí l'Humà, quin rei va morir sense descendència?. Carles II. Felip XII. Felip V. Carles III.

Qui va ser rei després de la mort de Carles II?. Felip V. Felip III. Carles III. Carles II.

Qui conformava la Gran Aliança de l'Haia?. Holanda, França, l'imperi Autríac i Portugal. Holanda, Anglaterra, l'Imperi Autríac i Portugal. Anglaterra, Itàlia, l'Imperi Autríac i Portugal. l'Imperi Autríac, Itàlia, Suïssa i Anglaterra.

Degut als conflictes de successió després de la mort de Carles II, l'any 1702 es va donar un fet, quin?. La Guerra de la Successió. La Guerra de la Gran Aliança. La Guerra del francés. La Guerra del regne d'Espanya.

Què va significar el Pacte de Gènova el 20 de juny de 1705?. Catalunya signa amb Anglaterra que donava suport a l'arxiduc Carles a canvi d'ajut militar i el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes. Catalunya signa amb Felip V el compromís de defensar les llibertats i constitucions catalanes. França signa la cessió de Catalunya a Anglaterra. Cap és certa.

De quina data és el Tractat d'Utrecht?. 1713. 1726. 1716. 1714.

Catalunya resisteix contra el rei Felip V, reconegut com a tal a partir del Tractat d'Utrecht. I què va ocòrrer després?. L'Onze de Setembre de 1714: Barcelona cau en mans dels felipistes. Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, és ferit pels felipistes. Repressió contundent a tota Catalunya: abolí institucions catalanes. Totes són correctes.

De quin any data el Decret de Nova Planta?. 1716. 1713. 1718. 1720.

Catalunya doble la població durant els anys 1712 a 1787. Especifica el nombre d'habitants dels inicis fins els últims: 470.000 a 900.000 habitants. 425.000 a 850.000 habitants. 350.000 a 700.000 habitants. 500.000 a 1.138.000 habitants.

On se situava la població al segle XVIII a Catalunya?. Al litoral més que a la muntanya. A la muntanya més que al litoral. Als nuclis agraris fora de ciutats. Cap és correcte.

Al segle XVIII quins van ser els processos de prosperitat: L'extensió dels conreis, la intensificació de les explotacions i l'especialització agrícola. millores agrícoles, extensió del regadiu i una major utilització d'adobs. especialització de la producció, aprofitament del terreny per a la vinya. totes són certes.

Cap a finals del segle XVIII què es va popularitzar?. El treball sobre el cotó. La demanda de productes manufacturats. L'aparició de gremis. El comerç colonial.

Què són les indianes?. Teixits de cotó estampats. Teixits de cotó. Teixits de llana. Teixits a mà.

Quina d'aquestes afirmacions descriu la prosperitat de l'agricultura catalana?. l'especialització agrícola. la poca demanda dels productes colonials. la falta d'extensió dels conreus. les poques millores tècniques agrícoles.

Les transformacions agràries del segle XVIII, què impulsaran a Catalunya?. La reivindicació de la recuperació de les institucions catalanes. La pèrdua de les llibertats col·lectives de Catalunya. La unificació dels bàndols de l'arciduc Carles i els de Felip d'Anjou V. La pèrduda d'identitat política de Catalunya.

La monarquia hispànica: (indiqui la correcta). Suposa la pèrdua d'identitat de Catalunya. No suposa la pèrduda de la identitat política de Catalunya. Una repressió contundent que acaba amb les institucions catalanes. El desmentallament del Consell de Cent.

La decadència de Catalunya és deguda a una crisi: econòmica, demogràfica, social i política. econòmica, política i social. demogràfica, econòmica i social. política, social, militar i econòmica.

Al segle XIV neixen les principal institucions polítiques de Catalunya. Quines són?. La Diputació del General o la Generalitat i el Consell de Cent. Les Corts Catalanes, la Diputació del General o la Generalitat i el Consell de Cent. Les Corts Catalanes i el Consell de Cent. Les Corts Catalanes i la Diputació del General o la Generalitat.

Quin substrat és la base sobre la que cristal·litza la cultura catalana?. El romà. El visigot. El sarraí. Els invasors del Nord d'Àfrica.