TEMA 14

El objetivo principal de la valoración del niño grave es: Realizar un diagnóstico preciso antes de actuar. Iniciar medidas de estabilización tras una historia clínica detallada. Identificar precozmente riesgo vital e iniciar estabilización urgente. Clasificar al paciente según su edad y antecedentes.

El Triángulo de Evaluación Pediátrica (TEP) evalúa: Temperatura, respiración y pulso. Aspecto, respiración y circulación. Nivel de conciencia, tensión arterial y respiración. Pupilas, frecuencia respiratoria y coloración.

La postura en trípode es un signo relacionado principalmente con: Shock compensado. Obstrucción de la vía aérea alta. Hipoglucemia. Convulsiones.

El aleteo nasal suele indicar: Dolor intenso. Hipoxia moderada o grave. Hipotermia. Shock descompensado.

La cianosis central suele ser un signo: Muy temprano en cualquier patología. Exclusivo de problemas respiratorios. Tardío de shock o insuficiencia respiratoria. Presentado solo en neonatos.

¿Qué combinación sugiere shock compensado según el TEP?. Aspecto alterado, respiración alterada, circulación normal. Aspecto normal, respiración normal, circulación alterada. Aspecto alterado, respiración normal, circulación alterada. Los tres lados alterados.

La piel moteada sugiere: Hiperglucemia. Vasodilatación periférica. Vasoconstricción y mala perfusión. Hipotermia exclusivamente.

Un niño con aspecto alterado, respiración alterada y circulación alterada se interpreta como: Shock compensado. Insuficiencia respiratoria leve. Parada cardiorrespiratoria. Asma moderada.

El CodiTox-P s’activa quan: Tota intoxicació pediàtrica arriba al SUP. El pacient presenta inestabilitat clínica o intoxicació potencialment greu. La família demana trasllat a un centre de referència. Sempre que el nen hagi ingerit un medicament.

L’avaluació inicial del nen amb sospita d’intoxicació s’ha de fer amb: TAP i ABCDE. GCS i TA. Pulsioximetria i glicèmia. Radiografia de tòrax.

És criteri d’activació del CodiTox-P per inestabilitat clínica: Un nen plorant però amb TAP normal. GCS disminuït o alteració del TAP. Ingesta d’un tòxic fa més de 12 hores amb clínica lleu. Qualsevol intoxicació per medicaments.

Quina és una substància considerada d’intoxicació potencialment greu en pediatria?. Ibuprofèn a dosis terapèutiques. Permetrina tòpica. AAS >150 mg/kg. Omeprazol.

Davant un nen intoxicat, abans de valorar antídots cal: Confirmar nivells plasmàtics del tòxic. Fer TAP i ABCDE i estabilitzar. Preguntar la marca comercial del producte. Administrar carbó activat sempre.

En el CodiTox-P, la PRIORITAT 0 indica: Intoxicació lleu però amb risc de seqüeles. Pacient estable amb tòxic molt perillós. Pacient inestable amb alteració TAP i/o ABCDE. Necessitat de trasllat no urgent.

L’activació del CodiTox-P és responsabilitat de: Qualsevol ciutadà. Unitat de Suport Vital Avançat (USVA). Urgències hospitalàries. Pediatres d’atenció primària.

Un nen amb ingestió de producte càustic requereix: Administració immediata de carbó activat. Provocar el vòmit. Descontaminació externa si hi ha contacte. Antídot universal.

En intoxicacions pediàtriques, el carbó activat és útil quan: La substància és corrosiva. El temps des de la ingestió és menor de 2 hores. El pacient està inconscient sense via aèria protegida. És un hidrocarbur.

Quina dada s’ha de transmetre obligatòriament al centre receptor en activar el CodiTox-P?. Todas son falsas. Color del producte ingerit. Substància implicada i via d’exposició. Número de telèfon dels pares.

Quan valorar trasllat a un centre amb UCI-P segons el Codi?. Qualsevol nen <5 anys. Inestabilitat hemodinàmica o neurològica. Ingesta de més d’un fàrmac. Si els pares ho sol·liciten.

Quin dels següents és un tòxic altament perillós segons taules del protocol-codiTOXp?. Ibuprofèn. Opiacis. Amoxicil·lina. Antitèrmics no salicilats.