A Catalunya, la genciana groga: És pot recol·lectar i tallar sense autorització prèvia. Pot ser recol·lectada, tallada i comercialitzada amb autorització prèvia. Pot ser recol·lectada sense autorització prèvia, però es necessita autorització per comercialitzar-la. Necessita autorització per recolectar-se però no per comercialitzar-se. Per als arbres declarats monumentals a Catalunya: Es consideren protegits i no s'hi podran fer treballs silvícoles i fitosanitaris, segons el Decret 47/1988, d'11 de febrer, de declaració d'arbres monumentals. Es consideren protegits i caldrà una autorització per a fer-hi treballs silvícoles i fitosanitaris, segons el Decret 214/1987, de 9 de juny, de declaració d'arbres monumentals. Es consideren protegits i caldrà una autorització per a fer-hi treballs silvícoles i fitosanitaris, segons el Decret 47/1988, d'11 de febrer, de declaració d'arbres monumentals. Es consideren protegits i no s'hi podran fer treballs silvícoles i fitosanitaris, segons el Decret 214/1987, de 9 de juny, de declaració d'arbres monumentals. Les espècies de flora amenaçada són: Les que figuren a la Llei d'espais naturals i als ENPE's. Les integrades al Decret 172/2008. Les que figuren al catàleg de flors amenaçades de Catalunya i a la Llei d'espais naturals. Les que consten a la Xarxa Natura PEIN. Pot autoritzar-se la comercialització i circulació de boix grèvol quan prové de fora de Catalunya?: En tot cas. Mai. Quan es demostri que la seva comercialització és legal al lloc de procedència. Sempre que la DGMN ho consideri adient. Per a les espècies recollides al catàleg de flora amenaçada de Catalunya com a vulnerables: S'ha de fer un pla de recuperació de les espècies. S'ha de fer un pla de conservació de les espècies. Es pot alterar l'hàbitat, sempre i quan es pugui recuperar ràpidament. Es poden posseir en un quantitat raonable. Segons l'ordre de 2 de juliol de 1990, els arbres de Nadal: Només es poden comercialitzar si provenen de fora de Catalunya. No es poden desarrelar. No es pot comercialitzar el teix. No es poden comercialitzar espècies dels gèneres Picea i Abies. La DGMN podria autoritzar la recollida i l'ús d'algunes plantes declarades protegides?: Excepcionalment amb finalitats comercials. Mai. Excepcionalment amb finalitats lúdiques. Excepcionalment amb finalitats científiques. Si tenim un espècie de flora en perill d'extinció, s'haurà de redactar: Un pla de recuperació de l'espècie. Un pla tècnic de gestió i millora forestal. Un pla de conservació de l'hàbitat. No s'ha de redactar cap pla. Quina normativa regula la declaració d'arbres d'interès local i comarcal?: L'Ordre de 28 doctubre de 1986. El Decret 47/1988 de l'11 de febrer. El Decret 214/1987, de 9 de juny. L'Ordre de 5 de novembre de 1984. La categoria 1ª, segons l'Ordre de 2 de juliol de 1990, referent a la comercialització d'arbres de Nadal està integrada per: Arbres de conicitat compresa entre el 30% i el 50%. Els gèneres Picea i Pseudotsuga. Arbres identificats amb una marca de color segons l'alçaria. Arbres de conicitat entre el 50 i el 60%. Si els arbres de Nadal procedeixen de fora de Catalunya: No es poden comercialitzar. Es poden vendre. Es poden vendre sempre que tinguin una autorització de la comunitat d'origen. Per vendre'ls es necessita una etiqueta identificativa. El Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, estableix: 2 categories. 4 categories. 3 categories. Cap de les anteriors és correcta. Que una espècies de flora estigui protegida implica (marcar la falsa): Que n'és prohibida la venda sempre. Que n'és prohibida la recol·lecció. Que no s'en permet el desarrelament. A que no s'en permet la tallada. Normalment es necessita autorització prèvia per recol·lectar: Boix Grèvol. Teix. Margalló. Flor de neu. Les espècies amenaçades a Catalunya es classifiquen en: Perill d'extinció, sensibles, d'interès especial i vulnerables. Sensibles i molt sensibles. Protegides, sensibles, en perill d'extinció, d'interès especial i vulnerables. Protegides i en perill d'extinció. A Catalunya les següents espècies tenen consideració de protegides: El boix grèvol, el teix i la flor de neu. El margalló i la genciana groga. El margalló i el teix. La genciana groga i el teix. A Catalunya quina de les següents espècies tenen consideració de regulades?: El teix, la flor de neu i el margalló. El teix, la flor de neu i la genciana groga. El teix, la flor de neu i el boix grèvol. El margalló i la genciana groga. Els arbres de Nadal es poden comercialitzar en les següents modalitats: Tallats. A arrel nua. Amb pa de terra, amb possibilitats de sobreviure. Totes les respostes són correctes. Són tipus d'espècies amenaçades: Les que es troben en perill d'extinció. Les sensibles a la desaparició. Les alterables. Les extingides. Són terrenys forestals les plantacions d'arbres ornamentals? Si. No. Depèn de la qualificació. Si son naturals si. El boix grèvol és una espècie: Protegida per una Ordre de 28 d'octubre de 1986. Amenaçada. Amenaçada i protegida per una Ordre del 30 d'octubre de 1985. Protegida per L'Ordre de 5 de novembre de 1984. Quant a les espècies de flora amençada són: No se'n permet la tallada però si la recol·lecció. Se'n permet la venda, la recol·lecció i la tallada. N'és prohibit es desarrelament. Se'n prohibeix sempre la recollida. Per la comercialització d'arbres de Nadal: Només es poden comercialitzar si provenen de fora de Catalunya. No es poden desarrelar. No es poden comercialitzar el teix. No es poden comercialitzar espècies del genere Picea. El boix grèvol es pot vendre: Sempre. Mai. Sempre que es disposi d'autorització otorgada per la Direcció General del Medi Natural. Sempre que procedeixi de fora de Catalunya i no estigui protegida a la comunitat d'origen. El boix grèvol es va protegir l'any: 1988. 1986. 1992. 1995. Quina és la normativa que regula l'aprofitament del Chamaerops humilis? L'Ordre de 28 d'octubre de 1986. L'Ordre de 5 de novembre de 1984. El Decret 214/1987, de 9 de juny. El Decret 47/1988, d'11 de febrer. Segons l 'Ordre de 5 de novembre de 1984, són espècies protegides: El ilex aquifolium i el Taxus bacatta. El boix grèvol i el teix. La Gentiana lutea i el Leontopodium alpinum. El Leontopodium alpinum i Taxus bacatta. Per a les espècies amenaçades: Si estan en perill d'extinció, s'ha de redactar un pla de recuperació de l'espècie. Si són sensibles a l'alteració del seu hàbitat, s'ha d'elaborar un pla de conservació d'aquest. Si són vulnerables, s'ha de fer un pla de conservació i recuperació de l'hàbitat. Totes són certes. Quina és la normativa de Regulació del verd nadalenc i de la comercialització d'arbres de Nadal? L'Ordre de 5 de novembre de 1984. L'Ordre de 28 d'octubre de 1986. El Decret 214/1987, de 9 de juny. L'Ordre de 2 de juliol de 1990. D'acord amb l'Ordre de 1990, per a la seva comercialització, els arbres de Nadal: No han de ser identificats. Han de ser identificats amb una marca de color segons l'alçària i amb una etiqueta que servirà de guia de transport, entre el 15 d'octubre i el 25 de desembre. Han de ser identificades amb una marca de color segons l'abundància de brancatge i el fullatge i amb una etiqueta que servirà com a guia de transport entre el 15 d'octubre i el 25 de desembre. Han de ser identificades amb una marca de color segons l'alçària i l'abundànciade brancatge i fullatge. La 2ª categoria referent a la comercialització d'arbres de Nadal està integrada per: Arbres de conicitat compresa entre el 30% i el 50%. Els gèneres Picea i Pseudotsuga. Arbres identificats amb una marca de color segons l'alçària. Arbres identificats amb una etiqueta per a la seva comercialització. Quina de les següents modalitats de comercialització d'arbres de Nadal no és vàlida: Tallats. A arrel nua. Qualsevol forma de comercialització és vàlida: Amb pa de terra reduït. No és una espècie protegida: El boix grèvol. La flor de neu. El galzeran. El gall fer. La protecció d'una espècie de flora implica: La destrucció El desarrelament. La protecció del medi natural en que viu. La comercialització indiscriminada. Quina d'aquestes plantes pot comercialitzar-se com a verd ornamental nadalenc? El teix (Taxus bacata). La flor de neu (Leontopodium alpinum). El boix grèvol (Ilex aquifolum). El vesc (Viscum album). Els arbres monumentals els declara: El Consell Comarcal. El Ple de l 'Ajuntament. La Generalitat de Catalunya. Tots els organismes anteriors poden declarar-ne. La declaració dels arbres monumentals es fa per: A- Ordre del DMAH, d'ofici. B- Ordre del DMAH, a petició dels propietaris on radiquin les finques. C- Són correctes A i B. D- Cap és correcte. La denominació d'arbres de Nadal inclou totes les espècies i varietats d'arbres, i les seves parts que s'utilitzin amb finalitats ornamentals nadalenques, dels següents gèneres: Picea, Abies i Pinus. Picea, Abies i Quercus. Quercus, Platanus i Fagus. Larix, Cedrus i Cupresus. Un arbre de Nadal passa a considerar-se de Categoria 2a si la seva conicitat és: Inexistent. De entre un 30% i un 50%. De més del 50%. El doble de la normal. Quina de les següents espècies està protegida a Catalunya Taxus baccata. Ilex aquifolum. Leontopodium alpinum. Totes estan protegides. Una de les espècies que tenen sotmesa la recolecció a regulació a Catalunya és: El boix grèvol. El teix. El margalló. Cap ho són. Quan no serà necessaria l'autorització administrativa al recollir margalló: No cal mai per a recollir-ne. Només quan s'aprofitin les fulles amb finalitats artesanals. Quan és desarreli per a la venda. Està estrictament protegit i no és pot recol·lectar. L'instrument que regula la protecció de diverses espècies en àmbits concrets a Catalunya és: la Llei 4/1989 d'espais naturals. El PEIN. La Directiva d'ocells. Cap ho són. La declaració d'una arbreda monumental es fa: Pel DMAH. Només si es troba dins un espai d'interès natural. D'ofici per un Ajuntament. Totes són correctes. El CNEA és: El Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. El Catàleg Nacional d'especialització d'àmbits. El Catàleg Nacional d'espais anfibis. Cap ho són. Una espècie considerada sensible a l'alteració del seu hàbitat és, segons la Llei 4/1989: Una espècie amb el seu hàbitat especialment amenaçat. Una espècie en perill d'extinció. Una espècie d'interès especial. Totes són correctes. Les espècies que es troben presents a Catalunya i incloses en el CNEA: Estan lliures de protecció a Catalunya. Només estan protegides a Catalunya si una norma catalana ho diu. Estan protegides igual que a la resta d'Espanya. Estan sotmeses a regulació pel que fa a la venda a una altra CCAA. La legislació de referència a Europa pel que fa a la flora protegida és: El Reial Decret d'hàbitats. L'Ordre 22/1988, de 13 de gener, de flora protegida. La "Directiva ocells". La "Directiva habitats". Quina d'aquestes funcions correspon a la Directiva 92/42/CEE: A- Promoure les ZEC. B- Promoure les ZEPA. C- Protegir unes determinades espècies de flora i fauna. D- A i C són correctes. La protecció dels hàbitats, en la Directiva 92/42/CEE, la trobem: En l'Annex IV. En l'Annex I. En el Títol VII. Cap resposta és correcta. Assenyala quin d'aquests defectes no és motiu de prohibició de venda d'un arbre de Nadal: Tija principal forcada. Clorosi. Malformacions. Conicitat del 30%. L'etiqueta obligatòria dels arbres de 1a categoria ha d'ésser de color: Blanc. Verd. Segons l'alçada de color. Groc. El pendent màxim per usar maquinària pesada de desarrelament és de: 20%. 70%. 60%. depèn de si es desarrelen arbres o arbustos. Quina de les següents algues és una espècie invasora? La Caulerpa taxifolia. La Tuber melanosporum. La Quercus ilex. La fanegòrama marina. Per a la comercialització dels arbres de Nadal és necessari que duguin: A- Una etiqueta de color en verd o groc que seveix de guia de transport. B- Una marca de color que indica l'alçada. C- Una factura de compra expedida pel viver d'on provenen. D- A i C són correctes. Quina de les següents espècies va ser declarada protegida per l'Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de les plantes de flora autòctona amenaçada a Catalunya? La genciana groga. El boix grèvol. El margalló. El teix. La protecció del teix prevista a l'Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de les plantes de flora autòctona amenaçada a Catalunya: Implica només la prohibició de la seva recol·lecció. Implica només la prohibició de la seva comercialització. Implica la prohibició de la seva recol·lecció, tallada, desarrelament i comercialització. A diferència del teix, la flor de neu si es pot recol·lectar. Quina de les següents espècies va ser declarada protegida per l'Ordre de 28 de 1986, sobre protecció de les plantes de flora autòctona amenaçada a Catalunya: La genciana groga. El boix grèvol. El margalló. La flor de neu. A Catalunya, les espècies de la flora protegida: A- No poden ser recol·lectades. B- A és correcta, però a més tampoc poden ser tallades. C- A i B són correctes, però a més tampoc poden ser desarrelades. D- A, B i C són correctes, i a més a més iampoc poden der comercialitzades. A Catalunya, el margalló: A- Por ser recol·lectat, tallat, desarrelat i comercialitzat sense autorització prèvia. B- Por ser recol·lectat, tallat, desarrelat i comercialitzat amb autorització prèvia. C- Es poden recollir les seves fulles per a usos artesanals, sempre que la planta no sigui desarrelada, sense necessitat d'autorització. D- B i C són correctes. Qui ha de declarar a Catalunya la condició d'estrictament protegides a els espècies de flora i fauna silvestres que necessiten una protecció especial? El Parlament. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El Departament de Medi Ambient i Habitatge. El Consell Executiu. La protecció d'una espècie de flora,d'acord amb la Llei 12/1985, implica: A- La prohibició de la destrucció i comercialització de l'espècie protegida. B- Només la prohibició de la destrucció de l'espècie protegida. C- Només la prohibició de la comercialització de l'espècie protegida. D- La resposta A és correcta però, a més a més, també inclou la protecció del medi natural en què viu aquesta flora. Arrencar una espècie de flora amenaçada, sense crear un greu perjudici per al Medi Ambient és: Un delicte segons l'article 332 del Codi Penal. Un delicte segons l'article 632 del Codi Penal. Una falta penal segons 332 del Codi Penal. Una falta penal segons 632 del Codi Penal. Quins d'aquests articles del Codi Penal tipifica com a delicte la introducció d'espècies de flora no autòctona? 331. 333. 334. Cap és correcta. En un arbre declarat monumental: No es necessari autorització per a realitzar tractaments silvícoles i fitosanitaris. Es necessita autorització de l'administració per als tractaments silvícoles, però no per als fitosanitaris. No es poden realitzar tractaments silvícoles, ja que es troben protegits. Cal autorització per a fer tractaments silvícoles i fitosanitaris. L'òrgan competent per iniciar el procediment de catalogació d'una espècie o subespècie en el Decret 172/2008 és: A- La Direcció General del Patrimoni Natural i Medi Físic. B- El Departament de Medi Ambient i Habitatge. C- El Consell de Protecció del la Natura. D- Són correctes B i C. Les infraccions del que preveu el Decret 172/2008 són sancionades d'acord amb: La Llei 6/1988. La Llei 42/2007. La Llei 12/1985. Cap és correcta. El Decret 172/2008 deroga parcialment l'Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya, únicament respecte a l'espècie: El margalló. La genciana groga. El teix. La flor de neu. Quants graus de protecció estableix el conveni CITES? 1. 2. 3. 4. La catalogació com a espècie o subespècie amenaçada en el Decret 172/2008 comporta la prohibició de: Dur a terme qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores. Alterar-ne l'hàbitat afectant negativament les seves poblacions. Posseir-les, naturalitzar-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, tant se es tracta d'exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes. Totes són correctes. La catalogació o descatalogació d'una espècie o subespècie, i el canvi de categoria dins del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya s'ha d'aprovar mitjançant: Resolució del Conseller de Medi Ambient i Habitatge. Resolució del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Ordre del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, i s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Ordre del Conseller de Medi Ambient i Habitatge. Pot un taxó al·lòcton esdevenir autòcton: No, mai. Sí, sempre i quan porti més de 1.000 anys al territori. No, a excepció que s’hibridi amb un aespècie autòctona. Si, sempre i quan es trobi totalment naturalitzat a la zona. El Reial Decret 439/90 que aprova el Catàleg nacional d'espècies amenaçades què inclou per a cada espècie, subespècie o població? La denominació científica, els seus noms vulgars, la categoria en la que està catalogada i una breu descripció de l'espècie, biologia i distribució. La denominació científica, els seus noms vulgars, la categoria en la que està catalogada, les dades més rellevants de la Memòria tècnica i les dates d'aprovació. Únicament el nom vulgar de l'espècie. La denominació científica, els seus noms vulgars i la categoria en la que està catalogada, únicament.
