Tema 2: Signes d’alerta en el desenvolupament infantil

Quin dels següents enunciats descriu millor el concepte de signe d’alerta?. Una evidència clara d’un trastorn del neurodesenvolupament. Una manifestació observable que sempre requereix derivació immediata. Un indicador que pot suggerir una desviació respecte al desenvolupament esperable. Una dificultat transitòria sense valor clínic ni educatiu.

La principal diferència entre un retard evolutiu i una variant normal del desenvolupament rau en: L’edat cronològica de l’infant. La presència de factors de risc biològic. La persistència i la repercussió funcional de les dificultats. El nombre d’àrees del desenvolupament afectades.

Segons el principi de globalitat del desenvolupament: Cada àrea evoluciona de manera independent. Les dificultats motores no influeixen en el llenguatge. Una alteració en una àrea pot afectar-ne d’altres. Només les àrees cognitives tenen interdependència.

La persistència de reflexos primitius més enllà de l’edat esperable indica principalment: Una falta d’estimulació ambiental. Una possible alteració en la maduració neurològica. Una variant normal del desenvolupament motor. Un problema exclusivament muscular.

La llei pròximo-distal explica que: El control motor avança del cap als peus. El desenvolupament és sempre simètric. El domini corporal progressa del tronc cap a les extremitats. Els moviments voluntaris apareixen abans que els reflexos.

Quin dels següents factors augmenta especialment la vulnerabilitat del cervell infantil?. La plasticitat neuronal elevada. La poda sinàptica. L’exposició a entorns adversos en períodes sensibles. L’establiment de rutines previsibles.

La neuroplasticitat durant la primera infància implica que: El cervell és rígid i estable. Les experiències tenen poca influència. La intervenció precoç pot tenir un gran impacte. Les dificultats són sempre irreversibles.

Quin és un exemple clar de període sensible del desenvolupament?. La maduració òssia. L’adquisició del llenguatge oral. El creixement en alçada. La lateralitat manual definitiva.

Un infant de 6 mesos que no balbuceja, no agafa objectes i mostra passivitat excessiva presenta: Variabilitat evolutiva esperable. Un perfil maduratiu avançat. Diversos signes d’alerta acumulats. Només un retard motor lleu.

Quin signe és especialment rellevant avaluar als 12 mesos?. Control d’esfínters. Assenyalar amb intenció comunicativa. Joc simbòlic elaborat. Regulació emocional autònoma.

L’absència d’atenció conjunta és especialment significativa perquè: Només afecta l’àmbit motor. Pot comprometre el desenvolupament social i comunicatiu. És habitual fins als 3 anys. Només té impacte emocional.

En infants de 24 a 36 mesos, quin signe constitueix un indicador d’alerta greu?. Rebequeries puntuals. Joc simbòlic simple. Regressió d’habilitats adquirides. Dependència ocasional de l’adult.

Els signes d’alerta silenciosos es caracteritzen per: Conductes disruptives evidents. Generar demanda immediata. Passar fàcilment desapercebuts. No tenir repercussió evolutiva.

El retraïment sostingut es defineix principalment per: Excés d’activitat motora. Augment de la iniciativa comunicativa. Disminució progressiva de la iniciativa relacional. Rebuig puntual al contacte.

Quin és el principal factor de protecció en la primera infància?. L’estimulació cognitiva intensiva. El temperament de l’infant. Un vincle afectiu segur. L’assistència precoç a l’escola.

Quin factor NO és considerat de risc psicosocial?. Negligència. Pobresa. Prematuritat. Conflicte familiar.

L’impacte dels factors de risc depèn sobretot de: L’edat cronològica. La intensitat, durada i moment evolutiu. El sexe de l’infant. El nivell educatiu de l’escola.

L’escola bressol és un espai clau per a la detecció precoç perquè: Realitza diagnòstics clínics. Observa l’infant de manera continuada en context natural. Substitueix la família. Intervé només quan hi ha trastorn confirmat.

La funció principal de l’educadora davant un signe d’alerta és: Etiquetar l’infant. Informar exclusivament els serveis mèdics. Observar, registrar i compartir amb criteri professional. Esperar l’evolució espontània.

La coordinació amb els CDIAP té com a objectiu: Accelerar els aprenentatges escolars. Garantir una resposta integral i interdisciplinària. Reduir el paper educatiu. Substituir la intervenció familiar.

La intervenció precoç ha de ser: Estàndard i homogènia. Exclusivament educativa. Individualitzada i global. Només centrada en l’infant.

Un error freqüent en la detecció de signes d’alerta és: Adoptar una mirada longitudinal. Considerar el context. Fer interpretacions precipitades. Coordinar-se amb la família.

Quin element diferencia clarament la detecció de la valoració diagnòstica?. L’observació sistemàtica. La finalitat orientadora i preventiva. L’ús d’instruments professionals. El treball interdisciplinari.

L’ús excessiu de pantalles en edats primerenques s’associa principalment a: Millora de l’atenció. Major autonomia. Risc en el desenvolupament comunicatiu i relacional. Acceleració cognitiva.

La mirada educativa davant els signes d’alerta ha de ser: Normativa i rígida. Exclusivament clínica. Global, preventiva i inclusiva. Basada únicament en l’edat cronològica.