Tema 4: Com va ser el ressorgiment de les ciutats i comerç

Què va afavorir l'expansió de l'agricultura a Europa? (1 vàlida). El clima. L'economia. Les noves formes de treball.

Quines innovacions van afavorir la millora de l'agricultura a Europa els segles XI i XIV?. La millora de les eines agrícoles. Mètodes de conreu nous. La generalització de molins de vent i hidràulics. Totes les anteriors són correctes.

Juntament amb l'augment de productes agraris al mercat i la capacitat de compra de la població rural, quines innovacions en el transport van impulsar els intercanvis? (2 correctes). Innovacions en el transport. Innovacions comercials. Innovacions marítimes.

Amb el desenvolupament del comerç de proximitat, què va fer créixer?. Les fires. Les ciutats. Els mercats.

Quina va ser la novetat més important pel comerç, fruit del desenvolupament del transport?. El comerç a llarga distància. El comerç a mitja distància. El comerç a curta distància.

Quina va ser la base de l'expansió comercial dels segles XI i XIII?. Major seguretat. Més guerres. Etapa de pau.

Quines van ser les bases de l'expansió comercial a Europa?. Les rutes ferroviaries. Les rutes terrestres i marítimes. Les rutes a cavall.

Què unien les rutes terrestres a Europa?. Ports mediterranis amb els del nord. Ports espanyols amb ports africans. Ports europeus amb ports asiàtics.

Quin fet va fer més segur l'oceà atlàntic?. La fi de les invasions dels víkings. La pau a orient. El cessament de la guerra.

Què va enfortir l'imperi Bizantí, creant petits estats cristians, on eren llocs segurs on comerciar?. La fi de les invasions dels víkings i les croades. La caiguda de l'imperi romà. L'enfortiment del comerç asiàtic.

Què unia la ruta mediterrània?. Europa amb l'imperi Bizantí i el Pròxim Orient. Europa amb Àsia. Europa amb Roma.

Quins productes importaven els europeus? (1 correcte). Productes de luxe (seda, espècies, perfums). Teixits, armes. Fruites i verdures.

Quins productes exportaven els europeus (1 correcte). Teixits, armes. Animals. Eines.

Des d'on s'estenia la ruta de l'Atlàntic i el Bàltic? (1 correcte). Des de Lisboa i els ports castellans del cantàbric fins les ciutats de Hansa al marc Bàltic. Des de Cadis fins el mar Bàltic. Des de Bruges i Gant fins Lisboa.

Quins eren els principals ports mediterranis? (1 correcte). Venècia, Gènova, Marsella i Barcelona. València, Granada, Màlaga i Barcelona. Venècia, Gènova, Màlaga i Barcelona.

Com va sorgir la banca? (1 correcte). Les noves formes de comerç fan augmentar l'intercanvi de productes. L'auge del comerç va impulsar la creació d'instruments financers nous. El comerç local fa canviar productes.

Què va provocar l'encunyació de monedes per part de nombroses ciutats? (1 correcte). L'aparició de canviadors, que en conèixer el valor de les diferents monedes, permetien els mercaders canviar la moneda d'un lloc per la d'un altre. L'aparició de monedes d'or. Els préstecs.

La perillositat dels viatges desaconsellava portar monedes, per la qual cosa van sorgir: (1 correcte). Els préstecs. Les lletres de canvi. Els xecs.

Què eren les lletres de canvi?(1 correcte). Document de reconeixement de deute. Document per tal de no pagar un document. Document que facilitava el pagament.

Com se solien acunyar les monedes?(1 correcte). Amb or, plata o un aliatge de plata i coure. Amb una alineació de metalls. Amb coure.

Qui oferia crèdits comercials? (1 correcte). Particulars. Societats. Tant particulars com societats.

Què eren els crèdits comercials? (1 correcte). Préstecs sense interès. Préstecs a canvi d'un interès. Préstecs a canvi de productes.

De què estava envoltat el nucli urbà? (1 correcte). Muralles. Pont. Aigua.

Com s'articulava l'urbanisme a les ciutats medievals? (1 correcte). Era molt irregular i s'articulava al voltant d'una plaça central, on hi havia la catedral, l'ajuntament i la llotja. Era molt regular, amb carrers molt rectes, tots en paral·lel. Era molt irregular, hi havia una plaça i moltes esglésies, una per cada religió.

Com s'agrupaven les persones als barris? (2 vàlides). Per la família. Per la religió. Per l'activitat artesanal que desenvolupaven. Pel nombre de fills.

La higiene era precària, per quines raons? (2 correctes). L'absència de clavagueram i d'aigua corrent. Per la presència de puces i rates que afavorien la difusió de malalties infeccioses. Per la presència d'arbres i plantes. Per l'absència de sabó.

En mans de qui queda el govern a les ciutats medievals?. En mans de les famílies riques, comerciants i banquers. En l'església. En l'exèrcit.

Qui forma el patriciat urbà?. Els artesans. Les famílies pobres dedicades al comerç. Les famílies riques de comerciants i banquers i noblesa urbana.

Com s'organtizaven els artsans?. En gremis d'oficis. En grups d'ajuda mutua. En grups de diversos oficis.

Com s'organitzaven els gremis d'oficis? (3 correctes). Establien les normes per impedir competència altres llocs. Regulaven els preus i la producció. S'agrupaven per carrers, que rebien el nom de la seva activat. Competien entre ells mateixos per obtenir més beneficis. Recollien diversos oficis. Es reunien a l'ajuntament.

Quin va ser el nou grup social que va sorgir a la ciutat medieval? (1 correcte). La burgesia. El clero. El poder polític.

En quins dos grups es dividia la burgesia? (1 correcte). Alta burgesia i baixa burgesia. Alta burgesia i petita burgesia. Gran burgesia i baixa burgesia.

De què depèn la riquesa de la burgesia? (1 correcte). Del treball de la terra. Dels diners que cobraven per la venda dels seus productes o negocis. Del que cobraven a l'exèrcit.

Qui formava cada grup social?. Alta burgesia. Petita burgesia.

A més de la burgesia, a les ciutats medievals hi vivien: (3 correctes). Nobles. Eclesiàstics. Gent humil: criats i captaires. Mossens. Senyors feudals. Criats.

Perquè es deia que "l'aire de la ciutat fa lliures els homes"? (2 correctes). Perquè els habitants eren lliures, no estaven sotmesos a un senyor feudal. Els habitants pertanyien al senyor feudal fins la seva mort. Si un serf vivia un any sense ser detingut per seu senyar, quedava alliberat de la servitud. Si el senyor feudal moria, el serf passava a pertànyer al seu fill.

Què eren els tallers gremials? (4 correctes). Eren tallers petits, propietat d'un mestre artesà. La casa incloïa habitatge, taller i botiga. El mestre, bon coneixedor del seu ofici i propietari de les eines i materials. Tenia l'ajuda d'oficials i aprenents. Treballava sol. El taller era un espai únic de treball. Els tallers eren grans espais, compartits per diferents oficis.

Els gremis seguien un sistema de formació molt rígid, ordena la seqüència: Aprenent. Oficial. Superació d'una prova: Obra mestra. Mestre (podia tenir taller propi).

Els gremis formaven també confraries, amb funcions com: (2 correctes). Religioses. Econòmiques. Assistencials. Socials.

Quan va arribar la Pesta Negra a Europa?. 1348. 1384. 1843.

Què era la Pesta Negra?. Una malaltia infecciosa. Una malaltia del menjar. Una malaltia que es transmetia per l'aigua.

Com es transmetia la Pesta Negra?. Per mossegades de gos. Per picades de puces. Per jugar amb gats.

Com es manifestava la Febra Negra?. Amb tos i mucositat. Amb dolor muscular i mal de cap. Amb febre, problemes respiratoris i circulatoris, que donaven un color negrenc al cos dels malalts.

D'on prové el terme de Pesta Negra?. Del color negrenc que donava el problema circulatori al cos dels malalts. Pel color que agafava la pell al lloc on havia picat la puça. Pel color de la pell dels malalts que jugaven amb els gats.

Quines van ser les tres causes de la crisi generalitzada que va provocar la pandèmia a Europa?. Nombroses guerres. Expansió del cristianisme. Terres poc productives a conseqüència de la rompuda de terrenys. Major índex d'higiene. Petita edat de gel, que van fer malbé collites i generar fam. Augment del forat de la capa d'ozó.

Quin va ser l'origen de la Pesta Negra? (3 correctes). Per mitjà de les rutes comercials va arribar a ports mediterranis. A través de les teles que es venien a Occident. Va ser causat per petits canvis climàtics a Àsia. La falta d'higiene. En desaparèixer els portadors de les puces, van buscar hostes alternatius, com els humans.

Quin va ser l'impacte demogràfic de la Pesta Negra? (3 correctes). La mort d'antre el 30 i el 40% de la població europea. La població mundial va aumentar. Van nèixer molts nadons. Es van poblar zones buides. Es van despoblar molts llocs. La població europea va passar de 73 a 45 milions d'habitants.

Quin va ser l'impacte Econòmic de la Pesta Negra? (4 correctes). En reduir-se la població es va reduir la demanda de productes. Paralització de l'artesania i el comerç. Abandonament de terres de conreu i reducció de producció agrària. Demanda de salaris més alts dels jornalers. Augment de població a les ciutats. Major venda de productes artesans.

Quin va ser l'impacte Social de la Pesta Negra? (5 correctes). Pèrdua d'ingressos agraris. Augment d'Impostos. Revoltes anti senyorials. Disminució d'activitats artesanals i comercials. Revoltes urbanes. Tolerància cap als malalts. Estudis científics sobre la malaltia.

Quin va ser l'impacte en les Mentalitats durant la Pesta Negra? (4 correctes). Fanatisme religiós. Politeisme. La Pesta es considerava un càstig diví. Assistència a les esglésies a resar. Processons de flagel·lants. Mercats petits. Danses de la mort: representacions d'homes i dones desfilant cap a un altre món.