Temari General C1

Quins dels següents espanyols d’origen poden ser privats de la seva nacionalitat?. Exclusivament els membres de grup terroristes. Els membres de grups terroristes i els que atemptin contra el Rei o una altre membre de la Casa Reial. Els que atemptin contra un membre de la Família Reial o del Govern de la nació. Cap espanyol d’origen pot ser privat de la seva nacionalitat.

El Defensor del Poble es regula en el següent Títol y Capítol de la CE, respectivament: Preliminar i 1º. Segon i 4º. Segon i 3º. Primer i 4º.

No es susceptible de recurs d’empara el dret de: Sindicació. Investigació científica. Secret de las comunicacions. Ho són tots ells.

No es susceptible de recurs d’empara: Llibertat de càtedra. Negociació col·lectiva. Manifestació. Vaga.

Es susceptible del recurs d’empara: Lliure sindicació. Petició. Clàusula de consciència. Ho són tots.

Una vegada declarat l’estat d’excepció, no es pot suspendre el dret o la llibertat de: Vaga. Ensenyament. Adopció de mesures de conflicte col·lectiu. Lliure circulació.

Durant l’estat d’excepció, un detingut conserva el dret a: 72 hores per passar a disposició judicial. Secret de las comunicacions. Assistència lletrada. Cap d’ells.

Es pot suspendre, amb motiu d’investigacions relatives a bandes armades, el dret a: Vaga. Inviolabilitat del domicili. Llibertat de circulació. Inviolabilitat del domicili y llibertat de circulació.

La CE tracta dels drets i deures fonamentals dels espanyols al Títol I, denominat: Dels drets y deures fonamentals. Dels deures dels espanyols. Dels drets dels espanyols. Dels drets i deures principals dels espanyols.

En què articles de la CE es reculen els drets fonamentals i les llibertats públiques?. 10 a 43. 25 a 38. 31 a 45. 15 a 29.

Segons l'article 149 de la Constitució́ espanyola, en relació́ amb les competències atribuïdes a l'Estat i a les comunitats autònomes, quina de les afirmacions següents és correcta?. Les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en matèria de trànsit. L'Estat té la competència exclusiva en il·luminació de costes. Les comunitats autònomes tenen la competència executiva de tinença i d’ús d'armes. L'Estat té la competència exclusiva en sanitat i higiene.

Quin dret tracta de garantir l’àmbit de privacitat de la persona dins l’espai físic del seu domicili?. El dret a la intimitat. El dret a la llibertat. El dret a la inviolabilitat del domicili. El dret al secret de les comunicacions.

Els drets que han de ser respectats per garantir que els processos penals es desenvolupen d’acord amb la Constitució́ espanyola són: el dret a la llibertat, el dret a la inviolabilitat del domicili, el dret al secret de les comunicacions i _____________?. El dret al sufragi. El dret a la tutela judicial efectiva. El dret administratiu. El dret a la innocència prèvia.

La figura del Defensor/a del Poble pertany al grup de garanties: Estratègiques. Normatives. Institucionals. Jurisdiccionals.

Les garanties jurisdiccionals són mecanismes de protecció́ que actuen un cop s’ha produït la vulneració́ del dret i es divideixen en: El recurs contenciós administratiu, el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans i el recurs per part dels òrgans executius. El recurs jurisdiccional civil, el recurs per part dels òrgans legislatius i el recurs d’empara constitucional. El recurs d’empara constitucional, el recurs per part dels òrgans judicials i el recurs jurisdiccional laboral. El recurs d’empara ordinari, el recurs d’empara constitucional i el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Segons la CE, quina de les següents afirmacions és certa en relació amb el dret d’associació: Les associacions hauran d’inscriure´s en un registre a efectes de control i seguiment. Les activitats de les associacions podran ser dissoltes o suspeses en virtut d’una resolució judicial motivada o d’una resolució administrativa motivada. Les activitats de les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en virtut d’una resolució judicial motivada. Únicament es prohibeixen les associacions secretes.

La Constitució espanyola de 1978 preveu que una llei regularà un procediment d’habeas corpus mitjançant el qual: Es posa en coneixement de l'autoritat judicial competent pera la instrucció de la causa l’existència d'un delicte d'homicidi i es passa a la seva disposició la persona detinguda com a presumpte autora dels fets. Els agents posen en coneixement de l'autoritat judicial que es procedirà a practicar una detenció i que la persona detinguda es posarà a la seva disposició. La persona detinguda manifesta la ·seva voluntat de constituir-se com a part denunciant en el procediment judicial incoat. per un presumpte delicte de detenció il·legal. Es posa immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment.

Segons l'article 148 de la Constitució espanyola, les comunitats autònomes podran assumir competències en les matèries següents: Règim duaner i aranzelari i comerç exterior. Bases del règim miner i energètic. Els monts i els aprofitaments forestals. Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial.

La Constitució espanyola reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes, i el seu exercici…. No requereix d’autorització prèvia, només la seva comunicació a l’autoritat pertinent en els casos de reunions en llocs de trànsit públic. Requereix sempre d’autorització. No requereix d’autorització prèvia ni de comunicació a l’autoritat pertinent en cap cas. El dret de reunió no està recollit a la Constitució espanyola.

Segons la Constitució espanyola, quina de les següents afirmacions és certa en relació amb la llibertat sindicació i el dret de vaga?. La llei no podrà limitar o exceptuar l’exercici del dret a la vaga en cap cas. Determinats col·lectius poden ser obligats a afiliar-se a un sindicat. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a afiliar-s’hi a elecció. La llibertat de sindicació comprèn el dret a fundar sindicats només nacionals, en cap cas internacionals.

La Constitució espanyola de 1978 garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats i preveu que les manifestacions d’aquesta llibertat: No admeten cap mena de limitacions. Només admeten com a limitació la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei. Només es podran limitat mitjançant resolució judicial motivada. Únicament es podran limitar si es tracta de religions de culte o cultes no oficials.

Respecte de la detenció preventiva de persones majors d’edat, l’article 17.2 de la Constitució espanyola preveu que: No podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de trenta-sis hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial. No podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial. No s’estableix un temps determinat màxim. No podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de quaranta-vuit hores, el detingut haurà̀ de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial.

L’article 18.2 de la Constitució espanyola de 1978 preveu que el domicili és inviolable i que: No s'hi podrà̀ entrar ni fer-hi cap escorcoll sense resolució judicial, fins i tot en cas de delicte flagrant. Només, i en tot cas, es podrà accedir amb el consentiment del titular. Només, i en tot cas, es podrà accedir en cas de delicte flagrant. No s'hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.

D’acord amb el previst a l’article 11.1 de la Constitució espanyola de 1978: L'Estat podrà̀ concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya. En aquests països, quan no es reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols no podran naturalitzar-s'hi. Un espanyol d'origen en determinades circumstàncies podrà ser privat de la seva nacionalitat. La nacionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que la llei estableix. L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya. En aquests països, quan no es reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols podran naturalitzar-s'hi però perdran la nacionalitat d'origen.

Quin dels drets que a continuació es detallen no forma part dels drets fonamentals i de les llibertats públiques regulats entre les articles 15 al 29 de la Constitució?. El dret a la llibertat i a la seguretat. El dret a l’educació. El dret al treball. El dret a la vida i a la integritat física.

Promoure les condicions per a que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en que s’integra siguin reals i efectives correspon, segons la Constitució espanyola: Als ciutadans. Als poders públics. Als Tribunals Administratius. A la Corona.

Que una llei orgànica determinarà̀ les funcions, principis bàsics d’actuació i estatuts de les Forces i Cossos de seguretat, s’estableix en: Article 104 de la CE. Article 107 de la CE. Article 126 de la CE. Article 114 de la CE.

Segons l'article 132 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria: Penitenciària. De protecció civil. De salvament marítim. De seguretat nuclear.

L’article 164 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació́ estatal, correspon a la Generalitat: La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. La creació i organització de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. La regulació, planificació i execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil. La creació i autorització de joc i apostes i llur regulació.

Segons l’actual Estatut d’autonomia de Catalunya, quines són competències pròpies de la Generalitat?. La creació de l’examen per obtenir el carnet de conduir. El control i la vigilància del trànsit. La matriculació de vehicles. L’expedició de llicencies de circulació.

Segons l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre: La Generalitat i l’Estat i presidida per un representant de l’Estat. La Generalitat i l’Estat i amb representació, amb veu però sense vot, dels ens locals. La Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat. La Generalitat i l’Estat i els ens locals i presidida pel president de la Generalitat.

Segons l’Estatut d’autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat el comandament... Subsidiari de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. Suprem de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya. Suprem de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i de les policies locals. Suprem de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals.

D’acord amb el que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en quin dels àmbits següents la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra exerceix en el territori de Catalunya totes les funcions pròpies d’un cos de policia?. Legislació sobre estrangeria, refugi, asil, extradició, expulsió, emigració i immigració en el territori de Catalunya. La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. La policia judicial i la investigació criminal, excepte les diverses formes de crim organitzat i terrorisme que tinguin àmbit internacional, en els termes que estableixin les lleis. El resguard fiscal de l’Estat i les actuacions encaminades a evitar i perseguir el contraban marítim.

Segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en l'àmbit d'emergències i protecció civil, correspon a la Generalitat de Catalunya la competència: Executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat. Legislativa en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat. Legislativa en matèria de seguretat nuclear, en els termes que determini la legislació de l'Estat. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Segons l’Estatut d’autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i, en tot cas: La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. El control i la vigilància de trànsit.

Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a qui correspon la coordinació de l’actuació de les Policies Locals?. Als Ajuntaments. A la Generalitat de Catalunya. Als Consells Comarcals. Al Ministeri de l’Interior.

Segons l'article 6 de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d’ordenació́ del sistema de seguretat pública de Catalunya, el Consell de Seguretat de Catalunya ha de comptar, entre d'altres, amb la participació́, en els termes fixats pel seu reglament, de persones representants específiques: Del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives. De la Comissió́ Catalana del Trànsit i del Transport Públic. De la Comissió́ contra la Violència Masclista. De la Comissió́ Catalana de Protecció del Medi Ambient.

Segons l'article 48.2 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, en relació amb les competències que exerceix el Consell de Política de Seguretat, quina de les afirmacions següents no és correcta?. Aprovar els plans de cooperació en matèria de seguretat i d'infraestructura policial. Informar de les plantilles dels cossos de policia de les comunitats autònomes i les seves modificacions. Aprovar directives i recomanacions de caràcter general. Informar de les disposicions que dictin les comunitats autònomes, en relació amb els seus propis cossos de policia, així com la de creació d'aquests.

Segons l'article 24 de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, per tal que les policies locals puguin usar el programari informàtic d’aplicació de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i treballar en xarxes integrades d’informació policial, s'ha d'establir un: Protocol. Reglament. Conveni. Acord.

La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i no exerceix les seves funcions en els camps de: La seguretat pública i l’ordre públic. La policia administrativa. La policia judicial. La policia fiscal.

La Junta de Seguretat de Catalunya és un òrgan de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i està presidida pel/per la: Conseller/a d’Interior. Ministre/a d’Interior. President/a de la Generalitat. Conseller/a de Justícia.

Quin dels següents òrgans està integrat en el sistema de seguretat pública de Catalunya: El Ministeri Fiscal. El Síndic de Greuges. L’Audiència Provincial. La junta local de seguretat.

Els principis bàsics d’actuació de les forces i els cossos de seguretat s’ordenen en sis eixos fonamentals: adequació a l’ordenament jurídic, relacions amb la comunitat, tractament de les persones detingudes, dedicació professional, secret professional i: Subordinació. Responsabilitat. Discrecionalitat. Autonomia.

A Catalunya, la coordinació en matèria policial entre la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i les forces i cossos de seguretat de l’Estat s’articula a través dels acords: el Departament d’Interior. De l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. De la Junta de Seguretat de Catalunya. Del Consell de Seguretat de Catalunya.

Quina de les funcions següents poden exercir les comunitats autònomes, a través dels seus cossos de policia, en col·laboració amb altres forces i cossos de seguretat de l’Estat?. Vetllar per l’acompliment de les disposicions i ordres de la comunitat. Inspeccionar activitats sota les competències de la comunitat i la denúncia de qualsevol activitat il·lícita. Prestació d’auxili en accidents i catàstrofes. Participar en funcions de policia judicial.

Quins nivells hi ha dins la coordinació entre el cos de Mossos d’Esquadra i les forces i cossos de seguretat de l’Estat?. Contenciós i administratiu. Institucional i operatiu. Jurisdiccional i territorial. Penal i d’instrucció.

Segons la LO 2/1986, de 13 de març de 1986, de forces i cossos de seguretat, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra pot exercir, amb caràcter de pròpies, les funcions següents: Vetllar pel compliment de les lleis i altres disposicions de l’Estat i garantir el funcionament dels serveis públics essencials. La cooperació en la resolució amistosa dels conflictes privats quan siguin requerits per a això. L’ús de la coacció amb vista a l’execució forçosa dels actes o disposicions de la mateixa comunitat autònoma. La prestació d’auxili en els casos d’accident, catàstrofe o calamitat pública, d’acord amb la forma prevista a les lleis, en l’execució dels plans de protecció civil.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, no és una funció de les juntes locals de seguretat: Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi. Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local. Conèixer i debatre les qüestions de caràcter organitzatiu i operatiu que afectin la coordinació entre els cossos de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i de les policies locals de Catalunya. Concretar en l’àmbit respectiu els mitjans i els procediments establerts de col·laboració, coordinació i cooperació dels cossos i els serveis de seguretat que actuen en el municipi, en el marc del conveni existent.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, el Pla general de seguretat de Catalunya té una periodicitat: Bianual. Quadriennal. Quinquennal. Biennal.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, el Consell de Seguretat de Catalunya és presidit pel: Conseller del departament amb competències en matèria de seguretat pública. Director general de la Policia. Ministre de l'Interior. Major del cos de Mossos d'Esquadra.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, els plans de seguretat poden ésser: Municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional i específic. Comarcals, supracomarcals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional i específic. Municipals, supramunicipals, comarcals o regionals i interdepartamentals. Comarcals, supracomarcals o regionals i de caràcter sectorial, estacional i específic.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, qui ha de prestar el suport tècnic que necessiti el Consell de Seguretat de Catalunya per al compliment de les funcions que té encomanades?. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública. El Govern. La Comissió de Policia de Catalunya. Cap de les respostes anteriors és correcta.

Segons la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, els poders públics han de promoure les condicions més favorables per a una adequada promoció professional, social i humana dels membres de les forces i cossos de seguretat, d’acord amb els principis: D’antiguitat, capacitat, coneixements i oportunitat. D’objectivitat, igualtat d’oportunitats, mèrit i capacitat. De subjectivitat, igualtat d’oportunitats, mèrit i capacitat. D’objectivitat, d’antiguitat, igualtat d’oportunitats, mèrit i capacitat.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, la Junta Local de Seguretat és presidida pel: Regidor/a competent en matèria de seguretat pública. Cap del Consell Comarcal. Director/a general de la Policia. Alcalde o alcaldessa.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, quin és l’òrgan col·legiat superior de Catalunya en matèria de seguretat?. La Direcció General de la Policia. El Govern. La Junta de Seguretat de Catalunya. La Direcció General d’Administració de Seguretat.

Segons la Llei 4/2003 d'Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, exercir el comandament superior de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra correspon: Al/la cap de la Prefectura de la Policia. Al President o presidenta de la Generalitat de Catalunya. Al director o directora general de la Policia. Al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública.

Segons la Llei orgànica 2/1986 de forces i cossos de seguretat, la formació i el perfeccionament dels membres de les forces i cossos de seguretat ha de tenir caràcter: Obligatori i permanent. Obligatori, permanent i especialitzat. Professional i permanent. Professional, obligatori i especialitzat.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, l'òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat és: La Comissió de Govern per a la Seguretat. La Conselleria d'Interior. La Comissió de Policia de Catalunya. El Consell de Seguretat de Catalunya.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, no forma part de les comissions regionals de seguretat: El conseller/a del departament amb competències en matèria de seguretat pública. El/La cap de la comissaria de la regió policial. El delegat/da territorial del Govern. Un representant de la judicatura i de la fiscalia, amb veu però sense vot, si així ho acorda l’Administració de l’Estat.

D’acord amb la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, entre els principis generals del sistema general de seguretat pública hi ha: La prevenció dels riscs i de les amenaces i la transparència i informació als ciutadans. La prevenció dels riscs i de les amenaces i la proximitat als ens públics. La prevenció dels riscs i de les amenaces i la transparència i informació a les autoritats i administracions. La proximitat als ens públics i la transparència i informació a les autoritats i administracions.

D'acord amb la Llei 4/2003 d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, quina d'aquestes afirmacions és correcta, pel que fa a l'aprovació dels diferents plans de seguretat: L'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional correspon al Govern. L'aprovació del Pla general de seguretat de Catalunya correspon al conseller/a del departament amb competències en matèria de seguretat pública. L'aprovació del Pla local de seguretat correspon a la Junta Local de Seguretat. L'aprovació del Pla local de seguretat correspon al Ple de l'ajuntament.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, les comissions regionals de seguretat estan presidides: Pel director general de la Policia. Per l'alcalde del municipi amb més nombre d'habitants. Pel conseller amb competències en seguretat pública. Pel cap de la comissaria de la regió policial.

Segons la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra pot exercir, en col·laboració amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat, les funcions següents: La inspecció de les activitats sotmeses a l’ordenació o disciplina de la comunitat autònoma i la denúncia de tota activitat il·lícita. Vigilar els espais públics, protegir les manifestacions i mantenir l’ordre en grans concentracions humanes. La cooperació en la resolució amistosa dels conflictes privats quan siguin requerits per a això. Vetllar pel compliment de les disposicions i ordres singulars dictades pels òrgans de la comunitat autònoma.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, és una de les funcions de la Mesa de Coordinació Operativa: Assegurar l'intercanvi d’informació entre els cossos i els serveis de seguretat que actuen en el municipi, per mitjà dels instruments i els procediments establerts per la normativa vigent i el conveni subscrit. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i concretar les polítiques de seguretat corresponents en l’àmbit respectiu. Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes en el conveni subscrit entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i l'ajuntament. Conèixer els plans d’emergències i els plans o les mesures de seguretat viària, de seguretat en esdeveniments esportius i de joc i espectacles, i d'altres que incideixin en la situació de seguretat del municipi, i tenir-los en compte en les previsions del pla local de seguretat.

Segons la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, les competències exclusives en matèria de control i sanció d’estrangeria corresponen a: Policies autonòmiques, amb delegació expressa mitjançant l’Estatut d’Autonomia. Cap cos policial pot actuar davant infraccions d’estrangeria, ja que correspon a funcionaris específics. Guàrdia Civil. Cos Nacional de Policia.

Segons la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, qui forma part de la Junta Local de Seguretat?. El Ministre de l’Interior. L’Alcalde/ssa. El President/a de la Diputació Provincial. El Defensor del menor.

Quina d’aquestes organitzacions policials tenen la consideració de forces i cossos de seguretat, segons la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat?. De forma exclusiva les forces i cossos de seguretat de l'Estat dependents del Govern de la Nació. Les forces i cossos de seguretat de l'Estat dependents del Govern de la Nació, els cossos de policia dependents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals. Només les forces i cossos de seguretat de l'Estat dependents del Govern de la Nació i els cossos de policia dependents de les comunitats autònomes. Només els cossos de policia dependents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals.

Segons l’article 5 de Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, la policia de les institucions pròpies de Catalunya són: Únicament Mossos d’Esquadra, ja que les policies locals formen part del sistema municipal. Totes les forces i cossos de seguretat que actuen en territori català. Mossos d’Esquadra i les Policies Locals. Mossos d’Esquadra, Policies Locals i Agents Rurals.

En quin article de la LO 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat, es troben els principis bàsics d’actuació́ sota els que s’han de regir els membres de les Forces i Cossos de Seguretat?. Article 4. Article 6. Article 5. Article 3.

Qui crea la Mesa de Coordinació Operativa?. La Comissió de Policia de Catalunya. La Junta Local de Seguretat. La Comissió del Govern per a la Seguretat. Les Comissions Regionals de Seguretat.

L'objecte de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya és l'ordenació de les competències de la Generalitat en: Matèria de seguretat pública. Matèria de seguretat pública i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada. Matèria de seguretat pública i privada. Cap resposta es correcta.

Segons l'article 2, son principis generals en el sistema de seguretat pública de Catalunya: Prevenció de riscs i de les amenaces. Planificació i actuació de les amenaces. Adequació del servei públic a la demanda social. Totes són correctes.

El sistema de seguretat de Catalunya es integrat per: Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat. El Conseller d'Interior. La Secretaria d'Interior com a òrgan permanent. Totes les respostes són correctes.

La ______________ és l’òrgan superior de coordinació entre la Policia de la Generalitat i les forces i cossos de seguretat de l'Estat: Junta de Seguretat de Catalunya. La Mesa Operativa de Catalunya. Junta autonòmica de seguretat. Comissió de Policia.

És l'òrgan col·legiat superior en matèria de seguretat: El Govern. El Conseller d'Interior. La Junta de Seguretat de Catalunya. El Consell de seguretat de Catalunya.

Correspon al conseller del departament amb competències en matèria de seguretat la/les funció/ns següent/s: Dirigir la política de seguretat del Govern. Coordinar les policies locals de Catalunya. Exercir el comandament superior de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra. Totes són correctes.

Exercir el comandament superior de la policia local respectiva del municipi correspon a: El Conseller d'Interior. L'Alcalde. El cap del cos. Al ple de la corporació.

El/La _______________ és l'òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat: Consell de Seguretat de Catalunya. Junta de Seguretat de Catalunya. Comissió de Govern per la Seguretat. Comissió de Policia de Catalunya.

El Consell de Seguretat de Catalunya es presidit per: L'Alcalde del municipi on es realitzi el Consell. El Ministre d'Interior. El Conseller. El President de la Generalitat.

Ha d'assegurar el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments: Junta Local de Seguretat. Comissió de Govern per a la Seguretat. Comissió de Policia. Cap és correcta.

___________________ és l'òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la policia de la Generalitat- mossos d'esquadra i les policies locals de Catalunya: Comissió de policia de Catalunya. Junta local de Seguretat. Junta de Seguretat de Catalunya. Mesa de Coordinació operativa.

Integren la Comissió de Policia de Catalunya: 11 persones. 10 persones. 9 persones. 13 persones.

Als municipis que tinguin policia local: Hi ha d'haver una junta local de seguretat. Hi pot haver una junta local de seguretat. Hi ha d'haver una junta local de seguretat si el municipi té més de 10000 habitants. Cap resposta és correcta.

La junta local de seguretat es reuneix en sessió ________ amb caràcter __________: ordinària – trimestral. extraordinària – mensual. ordinària – mensual. plenària – trimestral.

És l’òrgan permanent i estable de coordinació i cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat al municipi: Mesa de Coordinació Operativa. Junta Local de Seguretat. Comissió Local Policial. Comissió regional de seguretat.

El Pla general de seguretat de Catalunya té caràcter: Quadriennal. Triennal. Biennal. Anual.

Aprova el Pla general de Seguretat de Catalunya: El Govern. El Conseller del departament competent en matèria de seguretat pública. La Junta de Seguretat de Catalunya. El President.

L'agrupació de diverses ________ formen una regió policial: Comissaries. Àrees bàsiques policials. Comandàncies policials. Cap és correcta.

El mapa policial organitza el territori de Catalunya en: Àrees bàsiques policials i regions policials. Àrees bàsiques policials, regions policials i comissaries. Comissaries i regions policials. Comissaries i àrees bàsiques policials.

És/Són funció/ns pròpia/es de les policies locals: Les de policia de seguretat ciutadana i ordre públic. Les de policia administrativa. Les de policia de trànsit urbà. La vigilància d'espais públics.

La Junta Local de Seguretat: Porta a terme, a través dels acords, l’elaboració, planificació i execució en l’àmbit local de les polítiques públiques de seguretat més generals. És obligatòria en aquells municipis que tinguin policia local. Els seus acords s’han de prendre per unanimitat i tenen caràcter executiu. Totes les respostes són correctes.

Segons la Llei orgànica 2/1986 de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, quines de les següents funcions poden realitzar les comunitats autònomes, a través dels seus cossos amb caràcter compartit i indiferenciat?. Participar en funcions de Policia Judicial. Vigilar els espais públics. Prestació d’auxili en accidents i catàstrofes. Totes les respostes son correctes.

La Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya estableix que el Consell de Seguretat de Catalunya és: Un òrgan que té funcions merament informatives respecte les actuacions portades a terme per la Policia de Catalunya. Un òrgan permanent i estable que coordina els diferents cossos de policia que operen al territori català̀. Un òrgan funcional i estable que coordina els diferents cossos de policia que operen al territori català̀. L’òrgan consultiu i de participació́ superior a Catalunya en matèria de seguretat.

Segons l’article 32 de la Llei 4/2003 els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant: Les associacions i les entitats que tenen representació a la Mesa de Coordinació operativa de Catalunya, a les juntes locals i a les comissions regionals de seguretat. Les associacions i les entitats que tenen representació al Consell de Seguretat de Catalunya, les juntes locals i les comissions regionals de seguretat. Les associacions, les juntes locals i les comissions regionals de seguretat. Cap resposta és correcte.

Segons l'article 2 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, s’entén per equitat de gènere, sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes en la societat, la distribució justa dels: Drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos. Drets, els profits, les obligacions, les possibilitats i els principis. Deures, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els mitjans. Deures, els profits, les obligacions, les possibilitats i els mitjans.

Quan es parla de la igualtat de gènere es fa referència a: La igualtat i no discriminació per raó de sexe. La igualtat i no discriminació per raons culturals. La igualtat i no discriminació per raons econòmiques. La igualtat i no discriminació per raons polítiques.

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, té com objecte: Establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. Eliminar les discriminacions, les desigualtats, i la invisibilitat generades pel caràcter patriarcal de la societat, que han patit històricament les dones. Reconèixer i tenir en compte el paper social i econòmic dels treballs familiar, domèstic i de cura de persones, que tradicionalment han exercit les dones. Aconseguir que els poder públics de Catalunya no duguin a terme polítiques i actuacions destinades a eradicar el fenomen de la desigualtat entre dones i homes.

Entre les finalitats de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes NO figura: Afavorir una distribució corresponsable entre homes i dones del treball de mercat i del treball domèstic i de cura de persones, en el marc d’un model de societat sostenible. Evitar qualsevol comportament que, per motiu del sexe d’una persona, s’exerceix amb la finalitat d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica. Propiciar un marc favorable perquè el paper de les dones aporti tot el seu potencial al progrés i a la transformació social i econòmica. Eliminar les discriminacions, les desigualtats, i la invisibilitat generades pel caràcter patriarcal de la societat, que han patit històricament les dones.

Segons la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, els poder adjudicadors de Catalunya que als efectes de la legislació de contractes del sector públic tenen la consideració d’Administració pública, per mitjà de llurs òrgans de contractació, han de procurar: Reconèixer la figura del professional d’igualtat de gènere en les empreses licitadores. Col·laborar en l’elaboració, l’execució, el seguiment i l’avaluació dels plans departamentals d’igualtat de les empreses que presten serveis a l’administració amb contractes públics. Indicar en els plecs de clàusules administratives particulars els barems de puntuació addicional per a les empreses que disposin de plans d’igualtat, en el cas que no estiguin obligades per llei. No tenir en compte el distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat efectiva entre dones i homes en el treball.

D'acord amb la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, quina diferència hi ha entre la definició d'assetjament per raó de sexe i la d'assetjament sexual?. L'assetjament per raó de sexe crea un entorn intimidatori i hostil i l'assetjament sexual només ho crea degradant, humiliant o ofensiu. No hi ha cap diferència. El primer és un comportament per motiu del sexe d'una persona i el segon un comportament de naturalesa sexual. El primer s'exerceix per tal d'atemptar contra la dignitat de la persona i el segon únicament contra la integritat sexual.

La Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, estableix que als municipis i a les altres entitats locals de Catalunya, en matèria de polítiques d’igualtat de gènere, dins de l’àmbit territorial respectiu i en l'exercici de les seves competències, els corresponen les funcions següents, entre altres: Crear i adequar els mecanismes necessaris per integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en llurs actuacions polítiques; establir les condicions de formació i capacitació del personal a llur servei, i elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat de dones i homes destinats al personal a llur servei. Impulsar la representació paritària de dones i homes en la composició dels tribunals o òrgans tècnics de selecció i altres òrgans col·legiats, el que vol dir garantir una presència de dones de com a mínim el 75% en tots ells. La Llei 17/2015 no estableix les funcions dels ens locals en matèria de polítiques d’igualtat de gènere, només les de la Generalitat. Demanar a la Generalitat de Catalunya que dugui a terme campanyes de sensibilització de la població sobre les causes de la violència masclista al seu municipi, que impulsi actuacions i campanyes de prevenció i que posi a disposició de la població del seu municipi els serveis d’atenció́ necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista.

Una de les finalitats de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes és propiciar un marc favorable perquè el paper de les dones aporti tot el seu potencial: Al progrés i a la transformació social i econòmica. Al món laboral. En el marc de la igualtat efectiva. Totes les respostes anteriors són correctes.

És una finalitat de la Llei 17/2015 de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes: Garantir que les polítiques públiques contribueixin a establir estereotips culturals que perpetuen les diferències de gènere. Garantir que les polítiques públiques permetin que dones i homes, des de la diversitat, participin en condicions de desigualtat efectiva per tal de fomentar la discriminació positiva. Garantir que les polítiques públiques estableixin les condicions per a eliminar qualsevol tipus de discriminació de les dones i per a promoure’n l’apoderament. Assegurin el lliure desenvolupament de l’autonomia i les capacitats de les persones, i l’exercici efectiu de la plena ciutadania des del respecte a la diversitat i la eficiència.

D’acord amb l’article 54 de la Llei 17/2015 de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, l’administració de la Generalitat de Catalunya, ha d’oferir formació específica en gènere, igualtat i drets de les dones a tots els professionals que treballen en centres penitenciaris i judicials i, específicament: Només als equips d’assessorament tècnic penal, formats per professionals de la psicologia i del treball social. Als cossos penitenciaris i als cossos judicials, atès que els professionals de la psicologia i treball social es formen durant els seus estudis universitaris. Als equips d’assessorament tècnic penal, als cossos penitenciaris i als cossos judicials. Als cossos penitenciaris únicament, per tal d’evitar l’estigmatització dels/les interns/es.

Conforme a l’article 7.1 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu, es denomina: Assetjament sexual. Discriminació sexual. Assetjament per raó de sexe . Discriminació per raó de sexe.

A l’article 12 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, es regula la tutela judicial efectiva. Indiqui la resposta correcta: La capacitat i legitimació per a intervenir als processos civil, socials i contenciosos-administratius que versin sobre la defensa d’aquest dret corresponen a les persones físiques i jurídiques amb interès legítim, determinada a les lleis reguladores d’aquests processos. Qualsevol persona podrà sol·licitar dels tribunals la tutela del dret a la igualtat entre homes i dones, d’acord amb allò establert a l’article 53.2 de la Constitució espanyola, fins i tot després de la finalització de la relació on suposadament s’ha produït la discriminació. La persona assetjada serà l’única legitimada als litigis sobre assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. Totes les respostes anteriors són correctes.

D’acord amb les lleis processals, a aquells procediments on les al·legacions de la part actora es basin en actuacions discriminatòries per raó de sexe, correspondrà, de conformitat amb l’article 13 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes: A la part demandant provar l’absència de discriminació a les mesures adoptades i la seva proporcionalitat. A la part demandada provar l’absència de discriminació a les mesures adoptades i la seva proporcionalitat. A la Fiscalia provar l’absència de discriminació a les mesures adoptades i la seva proporcionalitat. Al jutge provar l’absència de discriminació a les mesures adoptades i la seva proporcionalitat.

La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en els termes previstos a la normativa laboral i de la Seguretat Social, reconeix als pares: No es reconeix cap permís de paternitat. No es reconeix cap prestació de paternitat. El dret a un permís i a una prestació per paternitat. Només es reconeix el permís i la prestació per maternitat.

Segons l’article 1.1 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes: No es pot promoure la presència equilibrada de dones y homes en llocs directius i de responsabilitat, ja que això implicaria discriminació per raó de sexe. Les dones i els homes són iguals en dignitat humana, e iguals en drets i deures. Totes les persones gaudiran dels drets derivats del principi d’igualtat de tracte i de la prohibició de la discriminació per raó de sexe. Totes les respostes anteriors són correctes i estan incloses a l’article 1.1.

Els plans d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes són acords aprovats per: El Govern. El Consell de Ministres. La Ministra d’Igualtat. El Ministre de Treball i Immigració.

L’article 2.1 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes estableix que gaudiran de drets derivats del principi d’igualtat de tracte i de la prohibició de discriminació per raó de sexe: Tota persona, física o jurídica. Totes les persones. Totes les dones i els homes que tinguin, exclusivament, residència legal a Espanya. Totes les dones i homes majors d’edat.

Senyali la resposta correcta. Les obligacions establertes a la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes són aplicables a: A tota persona, física o jurídica, que es trobi o actuï a territori espanyol, sempre que tingui la nacionalitat espanyola. A tota persona, física o jurídica, que es trobi o actuï a territori espanyol, amb indiferència de la seva nacionalitat, domicili o residència. A tota persona física que es trobi o actuï a territori espanyol, sempre que tingui la nacionalitat espanyola. Només a les persones físiques que es trobin o actuïn a territori espanyol, sempre que tinguin la nacionalitat espanyola.

Quin és l’objectiu principal de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes?. Promoure la igualtat efectiva entre dones i homes. Establir sancions per a la discriminació de gènere. Limitar la participació de les dones a la política. Promoure la superioritat masculina.

Què s’entén per discriminació indirecte, segons la Llei 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes?. La que es produeix per una norma aparentment neutral, però que afecta a un col·lectiu de manera desfavorable. La que es produeix per una norma específica que perjudica a un col·lectiu en concret. La que es produeix per una acció o omissió amb intencó de perjudicar a un col·lectiu. Cap de les anteriors.

Què s’entén per discriminació múltiple, segons la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes?. La que es produeix per una norma aparentment neutre, però que afecta a un col·lectiu de manera desfavorable. La que es produeix per una acció o omissió amb intenció de perjudicar a un col·lectiu. La que es produeix per la combinació de diversos factors de discriminació. Cap de les anteriors.

Quina és la definició d’assetjament sexual segons la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes?. Qualsevol conducta no desitjada de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i, en particular, quan es creï un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant i ofensiu. Qualsevol conducta no desitjada que impliqui contacte físic o verbal de naturalesa sexual. Qualsevol conducta no desitjada de naturalesa sexual que es produeixi en l’àmbit laboral. Cap de les anteriors.

Quines mesures pot adoptar una empresa en cas de rebre una denúncia per assetjament sexual?. Iniciar una investigació interna i adoptar les mesures per protegir a la persona afectada. Desestimar la denúncia si no hi ha proves suficients. Ignorar la denúncia i no fer res al respecte. Cap de les anteriors.

Quina institució s’encarrega de promoure i supervisar la igualtat efectiva entre dones i homes, segons la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes?. El Ministeri d’Igualtat. El Consell General del Poder Judicial. L’Institut de la Mujer. El Defensor del Poble.

Què s’entén per discriminació directa?. Tractar de manera desfavorable a una persona per raó de gènere. Quan s’estableixen requisits o condicions que excloguin a una persona per raó de gènere. Fer una distinció per raó de gènere que tingui com a resultat el menysteniment dels drets d’una persona. Cap de les anteriors.

Quines dones es considera que pertanyen a col·lectius d’especial vulnerabilitat, segons l’article 14 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes?. Les dones majors de 50 anys. Les dones vidues i les dones amb discapacitat. Les dones amb estudis universitaris. Les dones amb càrrecs polítics.

Segons la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, quina perspectiva es tindrà en compte en el disseny de la ciutat i en les polítiques urbanes?. La perspectiva de gènere. La perspectiva de les necessitats dels diferents grups socials i dels diversos tipus d’estructures familiars. La perspectiva dels drets dels nens i nenes. Totes les anteriors.

Segons la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, quan han d’elaborar les empreses un pla d’igualtat?. Quan s’estableixi al conveni col·lectiu. Quan l’autoritat laboral ho exigeixi. Quan es fixi en un acord per un procediment sancionador. Totes les anteriors.

Què s’entén pel principi d’igualtat al treball en el sector públic, segons la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes?. La igualtat salarial entre dones i homes. La presència equilibrada de dones i homes als òrgans de selecció i valoració. L’eliminació de qualsevol tipus de discriminació a l’accés al treball públic i en el desenvolupament de la carrera professional. La protecció de la maternitat i facilitar la conciliació de la vida persona, familiar i laboral.

Quin capítol de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes es dedica a regular el principi d’igualtat en les forces i cossos de seguretat?. Capítol I. Capítol II. Capítol IV. Capítol V.

Quin article de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes estableix que les normes reguladores de les forces i cossos de seguretat han de promoure la igualtat efectiva de dones i homes?. Article 65. Article 66. Article 67. Article 68.