TG-2-Organització administració catalana 3

LA GENERALITAT DE CATALUNYA: PRINCIPIS GENERALS I ÒRGANS. L’Administració de la Generalitat exerceix la potestat d’autoorganització mitjançant els òrgans i dins dels límits establerts per la Constitució, l’Estatut d’autonomia i la resta de l’ordenament jurídic. L’Administració de la Generalitat exerceixla potestat d’autoorganització mitjançant les branques i fora dels límits establerts per la Carta Magna, l’Estatut de independència i la totalitat de l’ordenament científic.

LA GENERALITAT DE CATALUNYA: PRINCIPIS GENERALS I ÒRGANS. Els alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat són els secretaris generals i els directors generals. Els alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat són els secretaris adjunts i els cap de departaments.

LA GENERALITAT DE CATALUNYA: PRINCIPIS GENERALS I ÒRGANS. El Govern pot crear les comissions de govern, amb caràcter permanent o temporal, i d’àmbit central o territorial, a les quals correspondrà les funcions que els siguin atribuïdes o aquelles que els siguin delegades. El Govern pot crear les comissions de govern, amb caràcter discontinu o prolongat, i d’àmbit metropolità o comarcal, a les quals correspondrà les funcions que els siguin atribuïdes o aquelles que els siguin delegades.

LA GENERALITAT DE CATALUNYA: PRINCIPIS GENERALS I ÒRGANS Els òrgans superiors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (president, Govern, el conseller primer del Govern, el vicepresident del Govern i els consellers) es regeixen per la Llei. 3/1982, de 23 de març i modificada per la Llei 13/2009, de 5 de novembre. 5/1984, de 15 d'abril i modificada per la Llei 12/2010, de 7 de desembre.

Els òrgans administratius es classifiquen en. centrals i territorials o perifèrics. principals i locals o extrems.

Els òrgans administratius també es classifiquen en. actius i consultius, unipersonals i col·legiats. operatius i consultius, bipersonals i unificats.

PRINCIPIS RECTORS ESTABLERTS A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA. Article 4. Drets i Principis Rectors. Article 3. Drets i Principis Rectors.

PRINCIPIS RECTORS ESTABLERTS A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS Quins valors promouen els poders públics de Catalunya?. Llibertat, democràcia, igualtat, pluralisme, pau, justícia, solidaritat, cohesió social, equitat de gènere i desenvolupament sostenible. Competitivitat i eficiència econòmica.

PRINCIPIS RECTORS ESTABLERTS A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS Quin és el paper dels poders públics de Catalunya en relació amb la participació dels individus i grups en la vida política, econòmica, cultural i social?. Facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social. Fomentar la participació principalment en la vida cultural.

PRINCIPIS RECTORS ESTABLERTS A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS Com consideren els poders públics de Catalunya el dret dels pobles a conservar i desenvolupar la seva identitat cultural?. Reconèixen aquest dret. Es irrellevant, ja que ho recull la Constitució.

PRINCIPIS RECTORS ESTABLERTS A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS Quines són les fonts legals que guien l'exercici de llibertats i drets que els poders públics de Catalunya promouen?. L'Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya. L'Estatut, la Constitució i la Unió Europea.

Òrgans Actius i Consultius. Òrgans Actius:. Òrgans Consultius.

Òrgans Unipersonals i Col·legiats. Òrgans Unipersonals:. Òrgans Col·legiats:.

Òrgans Centrals i Perifèrics o Territorials. Òrgans Centrals. Òrgans Territorials o Perifèrics.

Organització de la Generalitat de Catalunya Òrgans Centrals. Definits per l'article 8 de la Llei 13/1989 com aquells amb competència en tot el territori de Catalunya. Definits per l'article 8 de la Llei 13/198 com aquells amb competència exclusiva en un únic municipi de Catalunya.

Organització de la Generalitat de Catalunya Òrgans Centrals. Els departaments són part de l'Administració de la Generalitat i estan dirigits per un conseller/a. Els departaments són gestionats directament pel Parlament de Catalunya.

Organització de la Generalitat de Catalunya Departaments. integren l’Administració de la Generalitat. Sens perjudici del que disposen els articles 12.1.n i 15.2, la direcció superior de cada departament correspon a un conseller o consellera. integren l’Administració de la Generalitat. Sens perjudici del que disposen els articles 12.1.n i 15.2, la direcció superior de cada departament correspon a un viceconseller/a.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els Comissionats (art. 24. Llei 13/2008). El Govern nomena els comissionats per un àmbit d'actuació específic i els adscriu al departament corresponent, inclús a Presidència si l'àmbit d'actuació afecta més d'un departament. El Govern nomena els comissionats per un àmbit d'actuació específic i els adscriu a Presidència.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els Comissionats (art. 24. Llei 13/2008). Actuen sota la direcció superior del titular del departament al qual estan adscrits i depenen del secretari/a general per les funcions que no se'ls han atribuït. Actuen sota la direcció superior del conseller del departament al qual estan adscrits.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els Comissionats (art. 24. Llei 13/2008). Assistents a les reunions del Govern quan són convocats específicament per informar sobre les funcions que tenen encomanades. Assistents a les reunions del Govern quan són convocats específicament per gestionar i administrar les funcions que tenen encomanades.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els Comissionats (art. 24. Llei 13/2008) Tots els comissionats tenen la consideració d'alts càrrecs. fals. cert.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els Comissionats (art. 24. Llei 13/2008). Poden ser denominats com a viceconsellers quan estan adscrits al Departament de la Presidència o al del vicepresident. Poden ser denominats com a consellers quan estan adscrits al Departament de la Presidència o al del vicepresident.

Organització de la Generalitat de Catalunya Delegats Territorials del Govern (art. 25, Llei 13/2008). Representen el Govern i són l'autoritat màxima de la Generalitat a la delegació territorial respectiva, tenint rang de secretari/a general. Representen el Govern i tenen rang de secretari/a general.

Organització de la Generalitat de Catalunya Delegats Territorials del Govern (art. 25, Llei 13/2008). El seu nomenament i cessament és acordat per decret pel Govern. El seu nomenament i cessament és acordat per la Diputació Provincial corresponent.

Organització de la Generalitat de Catalunya Delegats Territorials del Govern (art. 25, Llei 13/2008). Les seves funcions són de representació, informació, coordinació i règim interior establertes per reglament. Les seves funcions són principalment de naturalesa executiva i no inclouen tasques de representació.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els organismes autònoms. Segons l'article 4.1 del Decret legislatiu 3/2002, les entitats autònomes de la Generalitat poden ser de tipus administratiu o de tipus comercial, industrial o financer. Segons l'article 4.1 del Decret legislatiu 3/2002, les entitats autònomes de la Generalitat només poden ser de tipus. Constitueixen l'anomenada Administració institucional, que és part de l'Administració pública i està formada per ens públics de caràcter no territorial. Constitueixen l'anomenada Administració institucional, que és part de l'Administració pública i està formada per ens privats de caràcter no territorial.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els organismes autònoms. Tenen característiques com ser part de l'Administració pública amb les seves prerrogatives, tenir personalitat jurídica pròpia, i perseguir finalitats determinades que són la raó de la seva creació. Tenen característiques com ser part de l'Administració pública amb les seves prerrogatives, tenir personalitat administrativa pròpia, i perseguir finalitats determinades que són la raó de la seva creació. Tenen personalitat jurídica pública diferenciada, patrimoni i tresoreria propis, i autonomia de gestió. Tenen personalitat jurídica pública diferenciada, el patrimoni i tresoreria dependen de la gestió del Govern.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els organismes autònoms. Són creats per llei del Parlament, que ha d'establir el tipus d'organisme que es crea, amb indicació dels fins generals als quals es dirigeix i la conselleria o organisme d'adscripció, així com els recursos econòmics de què disposa, les peculiaritats del règim de personal, de contractació, patrimonial i fiscal. Són creats pel Govern, que ha d'establir el tipus d'organisme que es crea, amb indicació dels fins generals als quals es dirigeix i la conselleria o organisme d'adscripció, així com els recursos econòmics de què disposa, les peculiaritats del règim de personal, de contractació, patrimonial i fiscal. A partir de l'aprovació d'aquesta llei, serà el Govern qui la desenvolupi en relació al règim jurídic i a l'organització, n'aprovarà els estatuts i en farà l'adscripció al departament corresponent. A partir de l'aprovació d'aquesta llei, serà el Govern qui la desenvolupi en relació al règim jurídic i a l'organització.

Organització de la Generalitat de Catalunya Els organismes autònoms. Els organismes autònoms depenen d'una conselleria, a qui correspon la direcció estratègica, l'avaluació i el control dels resultats de l'activitat a través de l'òrgan al que està adscrit l'organisme. Els organismes autònoms operen de manera independent. Els hi correspon la direcció estratègica, l'avaluació i el control dels resultats de l'activitat a través de l'òrgan al que està adscrit l'organisme. Els organismes autònoms es regeixen pel Dret administratiu. Els organismes autònoms es regeixen pel Dret juridic.

Organització de la Generalitat de Catalunya Les empreses públiques. Son aquelles societats civils o mercantils amb participació majoritària de la Generalitat, de les seves entitats autònomes o de les societats en què la Generalitat o les referides entitats tenen també participació majoritària en llur capital social. Son empreses de la Generalitat únicament les societats mercantils amb participació exclusiva de la Generalitat. es consideren empreses de la Generalitat les entitats de Dret públic sotmeses a la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, que hagin d'ajustar llur activitat a l'ordenament jurídic privat. es consideren empreses de la Generalitat les entitats de Dret públic sotmeses a la Generalitat, amb personalitat administrativa pròpia, que hagin d'ajustar llur activitat a l'ordenament jurídic privat.

Organització de la Generalitat de Catalunya Les empreses públiques. Són empreses vinculades, als efectes d'aquesta llei, les societats civils o mercantils que són gestores de serveis públics de què és titular la Generalitat o les que han subscrit convenis amb aquesta, i en les quals aquesta té la facultat de designar tots o una part dels òrgans de direcció o hi participa directament o indirectament, com a mínim, en un 5% del capital social. Són empreses vinculades, als efectes d'aquesta llei, les societats civils o mercantils que tenen un acord de cooperació amb la Generalitat, però no necessàriament gestionen serveis públics ni tenen la participació de la Generalitat en el seu capital social. Les societats de la Generalitat es regiran per les normes de Dret mercantil, civil i laboral, a excepció de les matèries en què sigui d'aplicació la Llei de finances públiques de Catalunya. Les societats de la Generalitat es regeixen exclusivament per la Llei de finances públiques de Catalunya, sense prendre en consideració les normes de Dret mercantil, civil i laboral.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Context Normatiu. Els articles 67.5 i 68.3 de l'Estatut d'autonomia requereixen que l'estatut del president de la Generalitat i l'organització i funcions del Govern siguin regulats per llei. Els articles 67.5 i 68.3 de l'Estatut d'autonomia requereixen que l'estatut del president de la Generalitat i l'organització i funcions del Govern siguin regulats per de manera autònoma. La Llei 3/1982 i la Llei 1/2005 regulaven aquestes institucions i han estat modificades diverses vegades. La Llei 3/1982 i la Llei 1/2005 regulen aquestes institucions.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Context Normatiu. La nova llei (13/2008) s'adopta per respondre als canvis en el marc institucional establerts per l'Estatut del 2006 i derogarà la Llei 3/1982.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Estructura de la Llei 13/2008. Dividida en quatre títols, amb un total de 46 articles. Dividida en dos títols, amb un total de 56 articles. Conté dues disposicions addicionals, tres disposicions modificatives, dues disposicions transitòries, tres disposicions derogatòries i dues disposicions finals. Conté dues disposicions addicionals, nou disposicions modificatives, dues disposicions transitòries, tres disposicions derogatòries i dues disposicions finals.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Contingut de la Llei. Títol Preliminar: Defineix l'objecte de la llei i les funcions de la presidència de la Generalitat i del Govern. Títol Preliminar: Se centra principalment en la descripció dels procediments per a l'elecció del president.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Contingut de la Llei. Títol I: Regula l'elecció, nomenament, suplència, substitució, cessament, l'estatut personal i les atribucions del president de la Generalitat. Títol I: Detalla les responsabilitats i funcions dels consellers de la Generalitat.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Contingut de la Llei. Títol II: Regula la composició, nomenament, cessament, l'estatut personal dels consellers, organització, atribucions, funcionament, iniciativa legislativa i potestat reglamentària del Govern. També regula les figures del conseller primer i del vicepresident del Govern, així com l'actuació del Govern en funcions i el principi d'equilibri de gènere en la seva composició. Títol II: Es discuteix detalladament l'estructura interna del Parlament, incloent el nomenament i el cessament dels seus membres.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Contingut de la Llei. Títol III: Regula la responsabilitat política del Govern i les seves relacions amb el Parlament. Títol III: Es concentra en l'establiment d'una estructura per a l'elecció dels càrrecs parlamentaris.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Part Final de la Llei. Deroga la Llei 3/1982 i la Llei 1/2005, entre altres. Deroga la Llei 4/1982 i la Llei 2/2005, entre altres. Incorpora, amb modificacions, aspectes de la Llei 13/1989 que regulaven l'organització i el funcionament del Govern. Incorpora, amb modificacions, aspectes de la Llei 13/1989 que regulaven l'organització i el funcionament del Parlament.

Organització de la Generalitat de Catalunya Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern Part Final de la Llei. El règim jurídic del president de la Generalitat i del Govern queda així integrat en una sola normativa. El règim jurídic del president de la Generalitat i del Govern queda distribuit entre diferents documents legals, no en un sol cos normatiu.