TRLU-TP02

La gestió urbanística es pot encomanar: tant a la iniciativa privada com a organismes de caràcter públic i a entitats, societats o empreses mixtes. tant a la iniciativa pública com a organismes de caràcter privat i a entitats, societats o empreses mixtes. tant a la iniciativa popular com a organismes de caràcter privat i a entitats, societats o empreses mixtes. tant a la iniciativa privada com a organismes de caràcter popular i a entitats, societats o empreses mixtes.

Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats: de qualitat de l'habitatge, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. de qualitat dels terrenys, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics. de qualitat de l'habitatge, dels terrenys, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.

Està prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant: les obres vinculades a la protecció dels terrenys i la prevenció dels riscs. les obres vinculades a la protecció dels habitatges i la prevenció dels riscs. les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs. les obres vinculades a la protecció de les intal·lacions i la prevenció dels riscs.

El planejament urbanístic ha de preservar: ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir. no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn. Totes les respostes són correctes. els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis.

El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització: els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. els terrenys de pendent superior al 30%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. els terrenys de pendent superior al 10%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. els terrenys de pendent superior al 50%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi no pot fonamentar: la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental no favorable. la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable. la modificació de la seva classificació com a sòl urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable. la modificació de la seva classificació com a sòl urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental no favorable.

Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir: les determinacions inadequades per fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent. les determinacions adequades per no fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent. les determinacions adequades per fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent. les determinacions inadequades per no fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti: a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat. a criteris que no garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat. a les regles d'interpretació del planejament urbanístic. a les determinacions adequades per no fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

Els dubtes en la interpretació del planejament urbanístic produïts per imprecisions o per contradiccions entre documents del mateix rang normatiu es resolen: atenent els criteris de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental i aplicant el principi general d’interpretació integrada de les normes. atenent els criteris de major edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental i aplicant el principi general d’interpretació integrada de les normes. atenent els criteris de menor edificabilitat, de menor dotació per a espais públics i de major protecció ambiental i aplicant el principi general d’interpretació integrada de les normes. atenent els criteris de menor edificabilitat, de menor dotació per a espais públics i de menor protecció ambiental i aplicant el principi general d’interpretació integrada de les normes.

En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentació imperativa del planejament urbanístic i que no pugui ésser resolt atenent els criteris generals determinats per l’ordenament jurídic, preval: el que estableixi la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície irreal. el que estableixi la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real. el que estableixi la documentació telemàtica, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real. el que estableixi la documentació telemàtica, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície irreal.

En el supòsit que diverses normes o mesures restrictives o protectores, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, concorrin en un mateix territori i comportin diferents graus de preservació, s’ha de ponderar: l’interès privat que hagi de prevaler i cercar la utilització més irracional possible del territori. l’interès públic que hagi de prevaler i cercar la utilització més irracional possible del territori. l’interès privat que hagi de prevaler i cercar la utilització més racional possible del territori. l’interès públic que hagi de prevaler i cercar la utilització més racional possible del territori.

Són nul·les de ple dret les reserves de dispensació: contingudes en els plans urbanístics i les ordenances urbanístiques municipals, i també les que concedeixin les administracions públiques al marge d’aquests plans i ordenances. contingudes en els plans urbanístics i les ordenances urbanístiques municipals, i també les que concedeixin les administracions públiques al marge d’aquests plans. no contingudes en els plans urbanístics i les ordenances urbanístiques municipals, i també les que concedeixin les administracions públiques al marge d’aquests plans i ordenances. no contingudes en els plans urbanístics i les ordenances urbanístiques municipals, i també les que concedeixin les administracions públiques al marge d’aquests plans.

Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa: el compliment de la legislació, exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable. el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable. el compliment del planejament urbanístics, exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable. Cap de les anteriors és correcta.

El principi de jerarquia normativa: informa i ordena les relacions del planejament urbanístic en els termes que regula la llei d'urbanísme. informa i ordena les relacions entre els exercicis que s’han d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable. informa i ordena les relacions entre els diversos instruments de planejament urbanístic en els termes que regula la llei d'urbanísme. Cap de les anteriors és correcta.

Els instruments de gestió urbanística no poden vulnerar: les determinacions del planejament urbanístic. la ordenació del planejament urbanístic. les relacions entre els diversos instruments de planejament urbanístic. Totes les anteriors són correctes.