TRLU-TPR01

L’exercici de les competències urbanístiques correspon a: l’Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, sens perjudici de les competències que es puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals. l’Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, sens perjudici de les competències que no es puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals. l’Administració de la Generalitat i les comarques, sens perjudici de les competències que es puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals. l’Administració de la Generalitat, a les províncies, als municipis i les comarques, sens perjudici de les competències que es puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals.

Els municipis i les comarques, sota els principis ___________________ exerceixen llurs competències urbanístiques en els termes determinats per la legislació de règim local i per aquesta Llei: de capacitat per a la gestió dels interessos respectius, de proporcionalitat i de subsidiarietat. rectors per a la gestió dels interessos respectius, de proporcionalitat i de subsidiarietat. de proporcionalitat per a la gestió dels interessos respectius, de subsidiarietat. d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius, de proporcionalitat i de subsidiarietat.

La competència urbanística dels ajuntaments comprèn: Totes les facultats de naturalesa local que no hagin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a altres organismes. Part de les facultats de naturalesa local que no hagin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a altres organismes. Totes les facultats de naturalesa privada que no hagin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a altres organismes. Part de les facultats de naturalesa privada que no hagin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a altres organismes.

Les administracions amb competències urbanístiques, en virtut dels principis de col·laboració i coordinació, i de la potestat organitzadora que els correspon, poden, en aquest àmbit: constituir gerències, consorcis i mancomunitats, delegar competències i utilitzar qualsevol altra fórmula de gestió directa o indirecta admesa legalment. constituir consells, consorcis i mancomunitats, delegar competències i utilitzar qualsevol altra fórmula de gestió directa o indirecta admesa legalment. constituir gerències, consells, consorcis i mancomunitats, delegar competències i utilitzar qualsevol altra fórmula de gestió directa o indirecta admesa legalment. constituir gerències, consells i consorcis, delegar competències i utilitzar qualsevol altra fórmula de gestió directa o indirecta admesa legalment.

Les administracions públiques d’àmbit territorial superior al municipal han de prestar: assistència tècnica suficient als municipis que, per llur dimensió o per manca de recursos, no puguin exercir plenament les competències urbanístiques que els corresponen. assistència tècnica i jurídica suficient als municipis que, per llur dimensió o per manca de recursos, no puguin exercir plenament les competències urbanístiques que els corresponen. assistència jurídica suficient als municipis que, per llur dimensió o per manca de recursos, no puguin exercir plenament les competències urbanístiques que els corresponen. assistència tècnica i jurídica suficient als municipis que, per llur dimensió o per manca de recursos, puguin exercir plenament les competències urbanístiques que els corresponen.

Les administracions implicades en el desenvolupament del planejament urbanístic poden convenir: la realització d’auditories urbanístiques per millorar llur capacitat de gestió, d’acord amb el que estableix el reglament. El resultat d’aquestes auditories ha d’ésser positiu. la realització d’auditories urbanístiques per accelerar llur capacitat de gestió, d’acord amb el que estableix el reglament. El resultat d’aquestes auditories ha d’ésser de coneixement general. la realització d’auditories urbanístiques per controlar llur capacitat de gestió, d’acord amb el que estableix el reglament. El resultat d’aquestes auditories ha d’ésser positiu. la realització d’auditories urbanístiques per millorar llur capacitat de gestió, d’acord amb el que estableix el reglament. El resultat d’aquestes auditories ha d’ésser de coneixement general.

Actuació de l’Administració de la Generalitat vers els ens locals: fomenta l’acció urbanística dels ens locals, coopera en l’exercici de llurs competències en aquesta matèria i, en supòsits d’inactivitat o d’incompliment. se subroga en la competència corresponent, si l’ens afectat no la compleix en el termini d’un mes d’haver-li fet el requeriment pertinent. cap de les anteriors són correctes. totes les anteriors són correctes.

Actuació de l'Administració de la Generalitat vers els ens locals. En el cas de l’exercici de la competència en matèria de protecció de la legalitat urbanística: els terminis de compliment són els establerts específicament. els terminis de compliment són els establerts específicament per les entitats locals. cap de les anteriors són correctes. totes les anteriors són correctes.

Si l’Administració de la Generalitat executa subsidiàriament les competències urbanístiques locals, amb els requisits i els pressupòsits establerts per la legislació municipal i de règim local, pot designar, per a un termini concret: un president o una presidenta, o bé pot transferir les atribucions necessàries de la corporació municipal a la comissió territorial d’urbanisme corresponent, o a una altra entitat supralocal del seu àmbit territorial, que les ha d’exercir mitjançant una comissió especial, en la qual hi ha de tenir representació l’ajuntament. un gerent o una gerent, o bé pot transferir les atribucions necessàries de la corporació municipal a la comissió territorial d’urbanisme corresponent, o a una altra entitat supralocal del seu àmbit territorial, que les ha d’exercir mitjançant una comissió especial, en la qual hi ha de tenir representació l’ajuntament. una comissió gestora, o bé pot transferir les atribucions necessàries de la corporació municipal a la comissió territorial d’urbanisme corresponent, o a una altra entitat supralocal del seu àmbit territorial, que les ha d’exercir mitjançant una comissió especial, en la qual hi ha de tenir representació l’ajuntament. un consell gestor, o bé pot transferir les atribucions necessàries de la corporació municipal a la comissió territorial d’urbanisme corresponent, o a una altra entitat supralocal del seu àmbit territorial, que les ha d’exercir mitjançant una comissió especial, en la qual hi ha de tenir representació l’ajuntament.

Amb caràcter general, les relacions interadministratives en l’exercici de les competències urbanístiques respectives s’ajusten al que disposen: la normativa de règim local i la normativa de procediment administratiu. la normativa de règim local, i, si escau, la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del que estableix l’article 60.3 per a la concertació d’actuacions en matèria de sòl i d’habitatge entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat. la normativa de règim local, la normativa de procediment administratius i, si escau, la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del que estableix l’article 60.3 per a la concertació d’actuacions en matèria de sòl i d’habitatge entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat. la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del que estableix l’article 60.3 per a la concertació d’actuacions en matèria de sòl i d’habitatge entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat.

Sens perjudici de la competència urbanística atribuïda al Govern, l’activitat urbanística es desenvolupa sota la direcció: Del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El conseller o consellera titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya. Les comissions territorials d’urbanisme.

L’Institut Català del Sòl, entitat de dret públic sotmesa al règim que estableix el punt primer de l’article 1.b del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, és: una entitat urbanística especial de la Generalitat i actua d’acord amb el que estableixen els articles 22 i 23 d’aquesta Llei. una entitat urbanística bàsica de la Generalitat i actua d’acord amb el que estableixen els articles 22 i 23 d’aquesta Llei. una entitat urbanística especial de la Generalitat i actua d’acord amb el que estableixen els articles 20 i 23 d’aquesta Llei. una entitat urbanística bàsica de la Generalitat i actua d’acord amb el que estableixen els articles 20 i 23 d’aquesta Llei.

Són òrgans urbanístics de la Generalitat, enquadrats en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Tots els anteriors ho són. El conseller o consellera titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya i La Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona. Les comissions territorials d’urbanisme i La Direcció General d’Urbanisme.

Contra els actes i els acords, expressos o presumptes, de les comissions territorials d’urbanisme i del director o de la directora general d’Urbanisme, inclosos els relatius a les resolucions definitives sobre plans i altres instruments urbanístics, es pot interposar: recurs d’alçada davant el conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme. recurs de reposició davant el conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme. recurs d’alçada davant el conseller o consellera de la Generalitat. recurs de reposició davant el conseller o consellera de la Generalitat.

Contra els actes i els acords del conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme i els del Govern de la Generalitat, es pot interposar: recurs d’alçada davant el conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme. recurs de reposició davant el conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme. recurs potestatiu de reposició previ a la via contenciosa administrativa. recurs potestatiu d'alçada previ a la via contenciosa administrativa.