TS sanidad 9004

Segons el que disposa la Constitució Espanyola, podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació: Mitjançant una resolució administrativa motivada. Mitjançant una resolució judicial. Mitjançant una llei o reglament. Per qualsevol dels mitjans anteriorment esmentats.

D’acord amb la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, els secretaris autonòmics duen a terme la funció de: Resoldre els recursos que s’interposen contra les resolucions dels centres directius que estiguen sota la seua dependència, i contra els actes d’aquests que no esgoten la via administrativa. Elaborar projectes o plans d’actuació i programes de necessitats de la conselleria. Prestar assistència tècnica al conseller. Informar el personal directiu de la conselleria de la procedència legal dels seus programes d’actuacions.

De conformitat amb les previsions contingudes en el Pla d’igualtat de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: La seua vigència serà de cinc anys, sense perjudici que, a proposta de la Comissió d’Igualtat, s’acorde la seua actualització, modificació, derogació o la negociació d’un nou pla. El funcionament de la Comissió d’Igualtat del Pla es regirà, exclusivament, pel que es disposa en la normativa de règim jurídic del sector públic per al funcionament dels òrgans col·legiats. S’inclou en el seu àmbit d’aplicació el personal adscrit als consorcis hospitalaris. La Comissió d’Igualtat del Pla estarà formada, entre altres, per un representant per cadascuna de les organitzacions sindicals amb representació en la Taula Sectorial de Sanitat.

Segons el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques, pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades: La persona interessada tindrà, en tot cas, dret a obtindre sense dilació indeguda de la persona responsable del tractament la supressió de les dades personals que la concernisquen. El reglament és aplicable al tractament de dades personals per part de les autoritats competents amb finalitats de prevenció, investigació, detecció o enjudiciament d’infraccions penals, o d’execució de sancions penals, incloent la de protecció davant d’amenaces a la seguretat pública i la seua prevenció. Quan les sol·licituds d’accés a dades personals siguen manifestament infundades o excessives, especialment pel seu caràcter repetitiu, la persona responsable del tractament podrà cobrar un cànon, però sense que puga negar-se a actuar respecte de la sol·licitud. La persona encarregada del tractament, i qualsevol altra que actue sota la seua autoritat o sota la de la persona responsable, i tinga accés a dades personals, només podrà tractar aquestes dades seguint instruccions de la persona responsable, llevat que estiguen obligades a això en virtut del dret de la Unió o dels estats membres.

En informàtica, assenyale quina de les següents afirmacions és correcta: El byte és la unitat mínima d’informació que es pot utilitzar en el camp de la informàtica. El programari abasta totes les peces físiques d’un ordinador: és el conjunt dels components que integren la part material d’un ordinador. S’anomena interfície la connexió funcional entre dos sistemes, programes, dispositius o components de qualsevol tipus, que proporciona una comunicació de diferents nivells, permetent l’intercanvi d’informació. Es consideren perifèrics les unitats o dispositius de programari a través dels quals l’ordinador es comunica amb l’exterior.

L’article 9 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, estableix que la cartera de serveis del Sistema Valencià de Salut: Estarà formada per la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut i per la cartera complementària que, si és el cas, es puga aprovar de conformitat amb la normativa bàsica estatal. Estarà formada, exclusivament, per la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut. Estarà formada per la cartera aprovada pel Consell, d’acord amb el que s’estableix en el títol VIII de la Constitució Espanyola. És la mateixa que la de qualsevol altra autonomia.

L’article 6.7 del Decret 74/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament sobre estructura, organització i funcionament de l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana, preveu que l’accés a altres recursos sociosanitaris serà facilitat i coordinat per les treballadores i els treballadors socials, com a responsables de les funcions de: Tractament de la problemàtica social i psicològica que sorgeix entorn del pacient. Tractament de la problemàtica social i sanitària que sorgeix entorn del pacient i la seua família. Diagnòstic i tractament de la problemàtica social que sorgeix entorn del pacient i la seua família. Diagnòstic i tractament, juntament amb el personal facultatiu, de la problemàtica social que sorgeix entorn del pacient i la seua família.

L’article 9.2 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, estableix que el cessament del personal estatutari temporal amb nomenament interí es produirà: Quan s’incorpore personal fix, després d’una excedència per atenció a fills. Quan s’incorpore personal fix o temporal, després d’una excedència per atenció a fills, a la plaça que ocupe. Quan es reincorpore la persona a la qual substituïsca, així com quan aquesta perda el seu dret a la reincorporació a la mateixa plaça o funció. Quan s’incorpore personal fix, pel procediment legal o reglamentàriament establit, a la plaça que ocupe, així com quan aquesta plaça resulte amortitzada.

Segons el Decret 192/2017, d’1 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servei d’institucions sanitàries del Sistema Valencià de Salut, podrà participar en els procediments de mobilitat interna: El personal fix que ocupe una plaça bàsica en la corresponent plantilla orgànica amb destinació definitiva almenys dos anys abans de la data en què finalitze el termini de sol·licituds, sempre que no haja participat en l’anterior procés de mobilitat interna, o bé que hi haja participat però sense haver obtingut una adjudicació definitiva. El personal fix que ocupe una plaça bàsica en la corresponent plantilla orgànica amb destinació definitiva almenys un any abans de la data en què finalitze el termini de sol·licituds, sempre que no haja participat en l’anterior procés de mobilitat interna, o bé que hi haja participat però sense haver obtingut una adjudicació definitiva. El personal temporal que ocupe una plaça vacant en la corresponent plantilla orgànica almenys un any abans de la data en què finalitze el termini de sol·licituds, sempre que no haja participat en l’anterior procés de mobilitat interna. El personal fix que ocupe plaça bàsica en la corresponent plantilla orgànica amb destinació definitiva almenys tres anys abans de la data en què finalitze el termini per a la presentació de sol·licituds.

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en l’article 22, estableix que l’empresari garantirà al treballador/a al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut, en funció dels riscos inherents al lloc de treball. Aquesta vigilància de la salut: Només pot dur-se a terme amb el consentiment del treballador/a, sense cap excepció. És obligatòria per al treballador/a. Només pot dur-se a terme amb el consentiment del treballador/a, llevat que l’empresari ho considere convenient. Només pot dur-se a terme amb el consentiment del treballador/a, excepte en els supòsits recollits en la llei esmentada, i amb l’informe previ dels representants del personal treballador.

En quina data va entrar en vigor el primer Codi deontològic en treball social editat pel Consell General del Treball Social?. 9 de juny de 2012. 29 de juliol de 2012. 9 de juliol de 2012. 29 de juny de 2012.

Els comités de bioètica assistencial, segons l’Ordre 8/2016, de 23 de novembre, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: Estaran formats per un mínim de nou membres. Es configuren com a òrgans interdisciplinaris de caràcter assessor i consultiu, únicament al servei dels professionals sanitaris. N’hi haurà un per departament de salut, i tindrà com a àmbit d’actuació tant l’atenció primària com l’atenció hospitalària i la salut pública. Dependran orgànicament de la direcció del departament de salut, si bé gaudiran de total independència funcional.

Segons M. J. Monrós Chancosa, en La intervención del/de la trabajador/a social sanitario/a en la Comunitat Valenciana (2012), assenyale quina de les següents funcions, entre altres, desenvolupa el treball social sanitari: Coordinació, mediació i investigació. Analitzar, avaluar i diagnosticar possibles trastorns. Planificar i posar en pràctica programes de tractament. Conéixer i afavorir el desenvolupament cognitiu.

A. Ituarte Tellaeche, en el seu llibre Prácticas del trabajo social clínico (2017), anomena les següents fases en què s’estructura el procés de diagnòstic clínic: Estudi investigació, diagnòstic, programació, execució i avaluació. Estudi investigació, descripció, avaluació, prescripció i pronòstic. Estudi del cas, diagnòstic i tractament. Estudi, projecte d’intervenció, tractament i seguiment, tancament del cas, avaluació i investigació permanent.

Segons A. Ituarte (2017), respecte al vincle terapèutic o relació terapèutica entre el treballador/a social i el/la client, la responsabilitat del/de la client consisteix, entre altres, en el següent: Mantindre la seua contenció emocional. Facilitar la creació del vincle. Ser honest amb si mateix i permetre’s una exploració sovint dolorosa del seu malestar. Realitzar una intervenció ètica.

Segons M. José Aguilar i Ezequiel Ander-Egg, en la seua publicació Diagnóstico social. Conceptos y metodología, indique quina de les següents no constitueix una funció i requisit per a aconseguir que un diagnòstic social estiga ben fet i complet: Informar sobre els problemes i necessitats existents, en l’àmbit, àrea o sector d’on s’ha realitzat el diagnòstic. Determinar prioritats d’intervenció d’acord amb criteris cientificotècnics. Establir estratègies d’acció, amb la finalitat de diagnosticar i aportar solucions pràctiques. Donar compte dels factors que poden augmentar la factibilitat d’aquesta intervenció.

Quina puntuació suposaria en el test Zarit una sobrecàrrega intensa de la persona cuidadora?. De 47 a 55. Igual o menor de 46. Igual o major de 56. Igual o major de 46.

Quan el Codi deontològic de treball social (2012) fa referència al “Dictamen tècnic que serveix d’instrument documental que elabora i signa amb caràcter exclusiu el professional de treball social, el contingut del qual es deriva de l’estudi, a través de l’observació i l’entrevista, en el qual queda reflectida la situació objecte, valoració, un dictamen tècnic i una proposta d’intervenció professional”, està definint: La fitxa social. La història social. L’informe social. El projecte d’intervenció.

Assenyale quina de les següents opcions es defineix com a “instrument per a l’organització i anàlisi d’informació sobre el sistema familiar a tres generacions el qual pretén la descripció gràfica i dinàmica de l’estructura, procés de desenvolupament i la delineació de les relacions familiars”, en el llibre de C. Guinot (coord.) Métodos, técnicas y documentos utilizados en trabajo social (2008): Genograma. Mapa de relacions familiars. Ecomapa. Fitxa relacional.

De conformitat amb el que es disposa per l’Ordre de 14 de setembre de 2001, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es normalitzen els documents bàsics de la història clínica hospitalària de la Comunitat Valenciana i es regula la seua conservació, el full de petició d’alta voluntària es conservarà: Com a mínim, cinc anys a partir de la data de l’últim episodi assistencial en què el o la pacient haja sigut atés a l’hospital. Com a mínim, tres anys a partir de la data de l’últim episodi assistencial en què el o la pacient haja sigut atés a l’hospital. Indefinidament, utilitzant el suport més adequat que en garantisca la correcta conservació. Temporalment, utilitzant el suport més adequat que en garantisca la correcta conservació fins que canvie el suport informàtic.

Segons C. Ferrer Ripollés (2018), en Espacio sociosanitario electrónico de la Comunitat Valenciana, Direcció General d’Investigació, Innovació, Tecnologia i Qualitat, Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Generalitat Valenciana, la història de salut electrònica no permet: Visualitzar la llista de documents. Consultar els informes clínics guardats i imprimir-los. Accedir a les dades clíniques d’altres persones. Ocultar de manera selectiva els informes clínics que es desitja que no estiguen accessibles per a professionals d’una altra comunitat autònoma.

Segons L. Máiquez Chaves i C. Capote Cabrera (2001), en Modelos y enfoques en intervención familiar Universidad de La Laguna. Tenerife. Intervención Psicosocial, assenyale quin dels següents enfocaments correspon al model clínic d’intervenció familiar: Enfocament centrat en el client. Enfocament constructivista. Enfocament liberal. Enfocament cognitivoconductual.

Segons Buades, J. i Giménez, C. (2013), en Hagamos de nuestro barrio un lugar habitable. Manual de intervención comunitaria en barrios, CeiMigra, Generalitat Valenciana, no tenen la consideració de protagonistes de la intervenció comunitària: Les administracions. La ciutadania. Els sindicats. Els recursos tècnics.

D’acord amb el que recull la revista Viure en Salut, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, número 115, gener 2019, en “Participació comunitària en salut”, assenyale quin dels següents factors no ha de ser tingut en compte per a realitzar la intervenció comunitària: El territori. La població o ciutadania. Els recursos. El finançament.

Segons l’informe de l’Observatori Valencià de Salut, respecte a les desigualtats de salut a Espanya, assenyale l’afirmació incorrecta: Les desigualtats segons gènere i classe social en les conductes relacionades amb la salut, de vegades, comencen des de la infància. La població espanyola d’ètnia gitana presenta pitjors indicadors de salut que la població general, i fins i tot que la classe social més baixa de la població d’ètnia no gitana. Entre les comunitats autònomes més riques (com Navarra o Madrid) i una de les més pobres (Andalusia), hi ha una diferència d’esperança de vida de 5 anys. Aquestes diferències poden ser encara majors si es comparen barris d’una mateixa ciutat.

Segons l’Observatori Valencià de Salut, quina d’aquestes propostes o polítiques va dirigida a reforçar l’equitat en l’accés al sistema sanitari públic?. Programa Remot. Xarxasalut. Accés a les tècniques de reproducció assistida. Estratègia valenciana per la igualtat i la inclusió del poble gitano.

Millorar les condicions de vida, lluitar contra la distribució desigual del poder, dels diners i dels recursos, així com mesurar la magnitud del problema, analitzar-lo i avaluar els efectes de les intervencions, són: Polítiques de l’Observatori Valencià de Salut. Estratègies del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Recomanacions i principis d’acció de la Comissió sobre els Determinants de Salut de l’OMS. Objectius del Pla estratègic de salut de la Comunitat Valenciana.

En el programa d’Intervenció del/la treballador/a social en atenció primària de salut amb persones majors s’inclou la intervenció davant del maltractament de persones ancianes. Assenyale els tipus de maltractament que es defineixen en aquest document: Abús sexual, maltractament físic, maltractament psicològic, negligència física i emocional i abús econòmic. Maltractament físic, maltractament psicològic, negligència física i emocional, abús sexual i maltractament institucional. Maltractament físic, maltractament psicològic, abús econòmic i abús sexual. Negligència física i emocional, maltractament físic i maltractament psicològic.

Quin programa de salut, publicat en la Guia de treball social sanitari de 2012 té com a objectiu general “prestar una atenció integral i de qualitat, en el seu mitjà habitual als pacients immobilitzats, fomentant la capacitat d’autocura, potenciant la capacitat de la persona i d’aquelles que els cuiden, i coordinar els recursos socials necessaris per a aconseguir aquests fins”?. Programa d’actuació del treballador/a social d’atenció primària de salut d’atenció domiciliària. Programa d’atenció de pacients crònics. Programa de cures pal·liatives. Programa d’actuació del treballador/a social d’atenció primària de salut de persones majors.

En quin programa d’intervenció del treballador/a social d’atenció primària es troba l’objectiu general de “contribuir a la promoció de la salut integral de la població escolar, que permet el desenvolupament òptim del/de l’alumne/a , tant en l’àmbit biològic, com en el psíquic i social”?. Programa d’atenció a la població infantil i adolescent. Programa d’atenció domiciliària. Programa d’atenció en el medi escolar. Programa d’intervenció d’educació sexual (PIES).

Segons refereix el Protocol d’actuació sanitària davant de la mutilació genital femenina (MGF) a la Comunitat Valenciana, respecte a les possibles conseqüències en els homes d’aquesta mutilació, assenyale quina de les següents afirmacions és incorrecta: Pot induir a l’alcoholisme. Pot induir a l’abús de drogues. Pot provocar disfunció erèctil. No té conseqüències.

Quines accions realitzarà el treballador/a social sanitari davant d’un cas de mutilació genital femenina, segons el Protocol d’actuació sanitària davant de la mutilació genital femenina (MGF) a la Comunitat Valenciana?. Informar la família dels riscos físics i psicològics de la mutilació genital femenina. Detectar xiquetes en situació de risc a través de les seues mares. Entrevistar la família en profunditat. Informar de les conseqüències legals.

En quin any va tindre lloc la Conferència d’Hèlsinki, en què es va subscriure la Declaració europea de salut mental?. 1995. 2000. 2005. 2006.

Segons la cartera de serveis de salut mental de la Comunitat Valenciana, que determina que l’atenció hospitalària per a pacients amb trastorn mental greu depén de les característiques i el grau de complexitat de l’atenció requerida, assenyale quina de les següents unitats assistencials no està entre les que podran prestar aquesta atenció: Hospital general/aguts. Hospital de mitjana o llarga estada. Comunitat terapèutica. Hospital de dia.

Segons el Decret 132/2010, de 3 de setembre, del Consell, sobre registre i autorització de centres i serveis d’atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius a la Comunitat Valenciana, on es du a terme una intervenció psicosocial i educativa dirigida a donar suport al tractament durant tot el procés evolutiu del pacient?. En comunitats terapèutiques (CT). En habitatges de suport a la incorporació sociolaboral (HSIS). En centres d’intervenció de baixa exigència (CIBE I). En habitatges de suport al tractament (HST).

Sobre la base del Decret 132/2010, de 3 de setembre, del Consell, sobre registre i autorització de centres i serveis d’atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius, ¿a la Comunitat Valenciana quins centres realitzen en règim residencial o ambulatori intervenció biopsicosocial?. Les unitats de conductes addictives (UCA). Els centres d’intervenció de baixa exigència (CIBE I). Les comunitats terapèutiques (CT). Els centres d’intervenció de baixa exigència (CIBE II).

Segons el Decret 132/2010, de 3 de setembre, del Consell, sobre registre i autorització de centres i serveis d’atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius a la Comunitat Valenciana, respecte als professionals, en quins centres i serveis s’haurà de disposar de la figura de treballador/a social?. Comunitat terapèutica (CT), centres de dia (CD), centres intervenció de baixa exigència (CIBE) i habitatges de suport a la incorporació sociolaboral (HSIS) i centres d’atenció de trastorns addictius (CATA). Unitats de desintoxicació hospitalària (UDH), comunitat terapèutica (CT), unitats de prevenció comunitària en conductes addictives (UPCCA), centres de dia (DIA) i centres d’atenció de trastorns addictius (CATA). Comunitat terapèutica (CT), habitatges de suport a la incorporació sociolaboral (HSIS), centres intervenció de baixa exigència (CIBE) i unitats de valoració i suport en drogodependències (UVSD) i centres d’atenció de trastorns addictius (CATA). Comunitat terapèutica (CT), centres de dia (CD), centres intervenció de baixa exigència (CIBES), habitatges de suport al tractament (HST) i unitats de valoració i suport en drogodependències (UVSD).

Respecte al Protocol bàsic d’intervenció del treball social hospitalari, quin dels següents és un objectiu del procés base d’intervenció (I, II, III)?. Col·laborar en la planificació de l’alta hospitalària i assegurar la continuïtat de l’assistència sanitària a l’eixida de l’hospital. Donar als pacients el suport psicosocial necessari perquè afronten els canvis que la malaltia puga ocasionar-los a ells o a les seues famílies. Donar als pacients el suport psicosocial i facilitar la derivació al recurs adequat, així com assegurar la continuïtat de l’assistència sociosanitària. Assegurar la continuïtat de l’assistència sanitària i evitar reingressos innecessaris.

En referència al protocol de localització de familiars per èxitus de la Guia d’intervenció de treball social sanitari (2012), què hauria de realitzar el/la treballador/a social en el cas que ningú es fera càrrec del sepeli?. Comunicar-ho al depòsit perquè la funerària responsable (funerària de guàrdia o la que treballe habitualment a l’hospital) assumisca els tràmits de l’enterrament o incineració, segons el que s’estableix en el municipi on està empadronada la persona morta. Comunicar-ho al depòsit perquè la funerària responsable (funerària de guàrdia o la que treballe habitualment a l’hospital) assumisca els tràmits de l’enterrament o incineració, segons el que s’estableix en el municipi on està situat el centre hospitalari. Optar per necròpsia per interés clínic, assumint les despeses la conselleria competent en matèria de sanitat i l’ajuntament, i realitzant els tràmits el centre hospitalari amb la funerària. Optar sempre per la donació del cos per a estudi en la Facultat de Medicina, coordinant la unitat de treball social hospitalària les accions amb la Universitat de València.

Segons la Guia d’Intervenció de treball social sanitari 2012, respecte al protocol d’intervenció pretrasplantament, què es realitza en la primera entrevista de valoració a la persona usuària o família?. Es proposen recursos, s’identifiquen problemes, se suggereixen solucions i es consensua el pla o part del pla. Es proposen tractaments, s’identifiquen problemes, se suggereixen persones cuidadores i es consensua el pla o part del pla. Es proposen recursos, s’identifiquen persones cuidadores, se suggereixen acords i es consensua el pla o part del pla. S’identifiquen persones cuidadores, es proposen recursos, se suggereixen solucions i s’acorda i s’estableix el pla.

Segons Colom Masfret, D. (2006), en el seu article “La planificación del alta hospitalaria: el primer eslabón en la continuidad asistencial”, indique quin dels següents ítems no és un indicador habitual de risc sociosanitari: Tindre més de 75 anys. Tindre més de 70 anys, viure sol o amb parella d’edat similar. Tindre més de 65 anys i patir una malaltia crònica. Ingressar a conseqüència d’un accident vascular cerebral.

Segons Suárez Cuba, M.Á. (2012) en “Atención integral a domicilio”, els models d’atenció a domicili segons les característiques de provisió són: Integrats, externalitzats i coordinats. Integrats, dispensaritzats i sectoritzats. Integrats, programats i sectoritzats. Integrats, sectoritzats i institucionalitzats.

Segons la cartera de serveis dels hospitals d’atenció a pacients crònics i de llarga estada de la Conselleria de Sanitat (2006), quina de les següents unitats no té la consideració d’unitat bàsica d’hospitalització?. Unitat de convalescència i subaguts. Unitat de curta estada. Unitat de dany cerebral. Unitat de salut mental de mitjana estada.

La prestació econòmica per naixement o adopció de fill/a en supòsits de famílies nombroses i monoparentals, i en els casos de mares o pares amb discapacitat, consisteix en: Un subsidi anual del 50 % de la base reguladora corresponent. Una prestació econòmica mensual durant 12 mesos. Una prestació econòmica periòdica, sempre que no se supere el 100 % de l’SMI. Una prestació econòmica única a tant alçat, sempre que no se supere el límit d’ingressos determinat.

En el Programa d’intervenció del treballador/a social en atenció primària de salut amb persones majors, s’assenyalen com a població diana: Persones majors de 80 anys, incloent-hi les persones sanes, fins a les considerades fràgils o d’alt risc. Pacients que no poden desplaçar-se al centre d’atenció sanitària o per als quals el seu domicili és el millor lloc terapèutic, amb la finalitat de mantindre o elevar la seua salut, i millorar la seua qualitat de vida. Només les persones majors de 65 anys considerades fràgils o d’alt risc. Persones majors de 65 anys, incloent-hi les persones sanes, fins a les considerades fràgils o d’alt risc.

En el llibre El papel del ámbito sanitario en la detección y abordaje de situaciones de desprotección i/o maltrato infantil, de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (2006), s’assenyala que, partint del model de prevenció de salut pública, dins de l’atenció al maltractament infantil l’actuació es pot donar en tres nivells. Indique a quins nivells fa referència: Prevenció primària, prevenció secundària i prevenció terciària. Promoció, prevenció i rehabilitació. Prevenció, detecció i suport. Atenció primària, atenció especialitzada i unitats de suport.

D’acord amb el que disposa la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, dels drets i garanties de la infància i l’adolescència, indique quina de les següents afirmacions és incorrecta: Són els serveis socials de l’entitat local els qui, davant del coneixement per si mateixos o a través de tercers, que un menor pot trobar-se en una situació de risc, avaluaran la seua situació i, si aquesta ho requereix, elaboraran un projecte d’intervenció personal, social i educatiu familiar. Contempla dues situacions de desprotecció del menor: situació de risc i situació de desemparament. Contempla dues situacions de desprotecció del menor: situació d’abandó i situació de desemparament. La situació de desemparament es declara previ acord de la Comissió de Protecció de la Infància i l’Adolescència, per resolució motivada de l’òrgan de la Generalitat competent per a adoptar mesures de protecció de la infància i l’adolescència.

Quina seria la intervenció del treballador/a social del centre d’atenció primària davant d’una situació no urgent en l’abordatge de la intervenció amb població infantil i adolescent? Indique la resposta incorrecta: Educació per a la salut individual i grupal. Inclusió en diferents programes de salut. Comunicació als serveis territorials competents. Supervisió de compliment de cites programades.

Dona de 20 anys atesa en el centre d’atenció primària per la treballadora social, que realitza en consulta el Protocol per a l’atenció sanitària de la violència de gènere (PDA). Després de preguntar i realitzar el qüestionari AAS, resulta ser cas positiu en violència de gènere respecte de la seua exparella. Posteriorment, realitza el qüestionari DA. Quan es consideraria que la pacient es troba en una situació de perill extrem?. Si obté una puntuació igual o superior a 2 punts. Si obté una puntuació inferior a 4 punts. Si obté una puntuació igual o superior a 4 punts. Si obté una puntuació superior a 2 punts.

Dins del Protocol per a l’atenció sanitària de la violència de gènere (PDA), de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per a la confirmació d'un possible cas de maltractament, ¿quin instrument s’utilitza?. Qüestionari DA “Danger Assessment”. Qüestionari AAS “Abuse Assessment Screen”. Informe mèdic per presumpta violència de gènere/ domestica (adults). Qüestionari RA “Risk Assessment”.

D’acord amb l’article 9 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, respecte als mitjans de prova hàbils per a l’acreditació i la prestació de les cobertures garantides en aquesta llei, assenyale quina de les següents afirmacions és incorrecta: Serà mitjà de prova qualsevol resolució judicial que reconega, encara que només siga de manera indiciària o incidental, l’existència d’un acte de violència sobre la dona previst en la llei. Serà mitjà de prova l’informe del Ministeri Fiscal quan del contingut es desprenga que hi ha indicis que la demandant és víctima d’aquesta violència, o l’acreditació de la presentació d’un atestat policial. Serà mitjà de prova el certificat acreditatiu d’atenció especialitzada per un organisme públic competent en matèria de violència sobre la dona. Serà mitjà de prova, exclusivament, una resolució judicial.

El Llibre blanc sobre normes de qualitat i estàndards de cures pal·liatives de la Societat Europea de Cures Pal·liatives considera que un servei especialitzat en cures pal·liatives ha d’estar constituït per un equip interdisciplinari. D’entre els següents, assenyale els professionals que no relaciona com a convenient incorporar a l’esmentat equip: Capellans. Metges/esses i infermeres/ers. Notaris/àries. Treballadores/ors socials.

De conformitat amb el que s’estableix en el Decret 180/2021, de 5 de novembre, del Consell, si la persona interessada vol inscriure el document de voluntats anticipades en el Registre centralitzat de voluntats anticipades de la Comunitat Valenciana de manera telemàtica, quina documentació NO ha d’aportar?. El document de voluntats anticipades. Fotocòpia del document nacional d’identitat, o de qualsevol document que acredite la identitat de la persona atorgant. Fotocòpia dels documents nacionals d’identitat, o de qualsevol document que acredite la identitat dels tres testimonis. Còpia autèntica del llibre de família de la persona atorgant.

Amb l’entrada en vigor de quin reial decret llei es consideren titulars del dret a la protecció a la salut i a l’atenció sanitària totes les persones amb nacionalitat espanyola i les persones estrangeres que tinguen establida la seua residència en territori espanyol?. Reial decret llei 1102/2012, de 10 de febrer. Reial decret llei 7/2018, de 27 de juliol. Reial decret llei 190/2013, de 23 de setembre. Reial decret llei 3/2018, de 27 de juliol.

Segons el Libro blanco sobre normas de calidad y estándares de cuidados paliativos de la Sociedad Europea de Cuidados Paliativos (Monografies SECPAL. Maig 2012), constitueixen recursos especialitzats en cures pal·liatives: Les unitats d’hospitals generals. Els metges de família. Les consultes externes. Les residències de majors.

Segons el Decret 190/2013, de 20 de desembre, del Consell, pel qual es regula el conveni especial de prestació d’assistència sanitària en l’àmbit de la Comunitat Valenciana a persones que no tinguen la condició d’assegurades ni de beneficiàries del Sistema Nacional de Salut: La subscripció del conveni especial de prestació d’assistència sanitària no atribueix a qui el subscriga la condició de persona assegurada del Sistema Nacional de Salut. La subscripció del conveni únic de prestació d’assistència sanitària no atribueix a qui el subscriga la condició de persona beneficiària del Sistema Nacional de Salut. La subscripció del conveni especial de prestació d’assistència sanitària atribueix a qui el subscriga la condició de persona beneficiària del Sistema Nacional de Salut. La subscripció del conveni únic de prestació d’assistència sanitària atribueix a qui el subscriga la condició de persona beneficiària del Sistema Nacional de Salut.

En virtut del que disposa la Llei 1/2003, de 28 de gener, de drets i informació al pacient de la Comunitat Valenciana, la informació prèvia al consentiment haurà de ser: Veraç, raonable, eficaç i suficient. Veraç, comprensible, moderada i raonable. Veraç, comprensible, raonable i suficient. Veraç, raonable, perceptible i moderada.

Segons l’article 46 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, el/la pacient, directament o mitjançant representació degudament acreditada, té dret: D’accés als documents i dades de la seua història clínica, i a obtindre còpia d’aquests. D’accés només a les dades de la seua història clínica, en cap cas a documents, ja que aquests són propietat de la institució sanitària. A accedir a tots els documents i dades de la seua història clínica, i a obtindre còpia d’aquests, sempre que compte amb el consentiment del personal facultatiu competent. A accedir a les dades de la història clínica, només en el cas que les autoritats sanitàries consideren que són del seu interés.

Pacient de 10 anys derivat des del Servei d’Oncologia de l’Hospital a la Unitat de Treball Social Hospitalari arran d’un pronòstic greu de salut. El professional mèdic que realitza la interconsulta sol·licita facilitar informació i orientació a la família del menor sobre drets i prestacions a les quals poden accedir. El pacient conviu amb els dos progenitors i el seu germà menor de 4 anys. El pare percep la prestació per desocupació. La mare treballa mitja jornada laboral per compte d’altri. Assenyale la resposta incorrecta: Poden sol·licitar la prestació econòmica per l’atenció a menors afectats per càncer o una altra malaltia greu. Poden sol·licitar el reconeixement de diversitat funcional del menor. Poden sol·licitar el reconeixement de la situació de dependència del menor. Poden sol·licitar informació sobre entitats de suport.

Respecte a la prestació econòmica per l’atenció a menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, regulada en el Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol: La reducció de la jornada ha d’estar compresa entre un 40 % i un 99 %. És necessari que, dins de la unitat familiar, almenys un dels progenitors, guardadors o acollidors, es troben afiliats o en situació d’alta en algun règim públic de la Seguretat Social. Podrà ser reconegut el dret al subsidi als dos progenitors si els dos es troben afiliats o en situació d’alta en algun règim públic de la Seguretat Social. El pagament del subsidi el realitzarà l’entitat gestora o la mútua competent.

En el supòsit d’una mare que tinga 27 anys i es trobe d’alta en la Seguretat Social, quin període mínim de cotització se li exigeix per a poder accedir a la prestació per naixement i atenció de menor?. 180 dies de cotització en els últims 5 anys o 360 dies en tota la seua vida laboral. 90 dies de cotització en els últims 7 anys o 180 dies en tota la seua vida laboral. No se li exigeix període previ de cotització. 180 dies cotitzats en els últims 7 anys o 360 dies en tota la seua vida laboral.

Respecte a les persones beneficiàries del complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere, regulat en el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, en la redacció feta pel Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer, assenyale quina de les següents afirmacions és correcta: És un dret exclusiu de les dones, que poden cedir als homes. És un dret exclusiu de les dones, sense possibilitat de cessió. És un dret exclusiu dels homes, considerant que les dones tenen el complement de maternitat. Poden optar a aquest complement tant homes com dones.

El subsidi per l’atenció a menors afectats per càncer o una altra malaltia greu es reconeixerà: Per un període inicial d’1 mes, prorrogable per períodes de 3 mesos, quan subsistisca la necessitat de l’atenció directa i permanent del menor. Per un període inicial d’1 mes, prorrogable per períodes de 2 mesos, quan subsistisca la necessitat de l’atenció directa, contínua i permanent del menor. Per un període inicial de 6 mesos, prorrogable per períodes de 3 mesos, quan subsistisca la necessitat de l’atenció directa, contínua i permanent del menor. Per un període inicial de 2 mesos, prorrogable per períodes de 2 mesos, quan subsistisca la necessitat de l’atenció directa, contínua i permanent del menor.

A l’efecte de la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses, s’equiparen a família nombrosa les constituïdes per: Dos ascendents, quan els dos siguen discapacitats, o, almenys, un d’ells tinga un grau de discapacitat igual al 33 %, o estiguen incapacitats per a treballar, amb dos fills, siguen o no comuns. Un o dos ascendents amb dos fills, siguen o no comuns, sempre que almenys un d’aquests siga discapacitat o estiga incapacitat per a treballar. Dos o més germans orfes de pare i mare sotmesos a tutela, acolliment o guarda que convisquen amb la persona tutora, acollidora o guardadora, i que es troben a expenses seues. Tres o més germans orfes de pare i mare, majors de 18 anys, o dos, si un d’ells és discapacitat, que convisquen i no tinguen una dependència econòmica entre ells.

Què estableix la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, respecte a la informació assistencial a menors?. Se’ls donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en tot cas, als majors de setze anys. També haurà d’informar-se plenament els pares o tutors, que hauran de ser presents durant l’acte informatiu als menors. Se’ls donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en tot cas, als majors de deu anys. També podrà informar-se plenament els pares o tutors, que hauran de ser presents durant l’acte informatiu als menors. Se’ls donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en tot cas, als majors de catorze anys. També haurà d’informar-se plenament els pares o tutors, que hauran de ser presents durant l’acte informatiu als menors. Se’ls donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en tot cas, als majors de dotze anys. També haurà d’informar-se plenament els pares o tutors, que podran ser presents durant l’acte informatiu als menors.

Seguint el Protocol d’intervenció davant la violència de gènere en l’àmbit hospitalari, assenyale quina de les següents actuacions no s’inclou en el Pla de seguretat durant l’estada a l’hospital de la dona davant perill extrem: S’alertarà de la no facilitació de dades de localització de la pacient a nivell informàtic, perquè des de cap servei es puga accedir a localitzar a la víctima. S’acudirà a l’alta hospitalària fictícia. Es cuidarà especialment l’accés a visites o crides, amb la finalitat d'impedir l’accés a l’agressor. Es telefonarà al 012, en cas d’urgència.

En relació amb la prestació familiar de pagament únic per part/adopció múltiple recollida en el Reial decret 1335/2005, d’11 de novembre, pel qual es regulen les prestacions familiars de la Seguretat Social, assenyale quina de les següents afirmacions és correcta: La persona beneficiària ha de residir legalment en territori espanyol. Està subjecta al nivell d’ingressos de la unitat familiar. No existeix aquesta prestació dins de les prestacions familiars. Aquesta prestació de pagament únic ascendeix a 1.000 euros.

Quan la persona dependent necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques dues o tres vegades al dia, però no requereix el suport permanent d’un cuidador o té necessitats de suport extens per a la seua autonomia personal, en quin grau de dependència s’inclouria?. Grau 3, gran dependència. Grau 1, dependència moderada. Grau 1, nivell 2. Grau 2, dependència severa.

Quins requisits de residència ha d’acreditar una persona per a ser titular dels drets reconeguts per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia i atenció a les persones en situació de dependència?. Residir en territori espanyol, i haver-ho fet durant 2 anys. Residir en territori espanyol, i haver-ho fet durant 3 anys, dels quals 2 hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Residir en territori espanyol, i haver-ho fet durant 5 anys, dels quals 2 hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Residir a la comunitat autònoma, i haver-ho fet durant 3 anys, dels quals 2 hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.