TSEI_T11

Grups primaris de socialització: Són els primers que intervenen en la configuració de la identitat personal i en l'evolució social. La individualitat sorgeix de la relació entre els membres del grup primari. Són la clau per a explicar la naturalesa social de l'home i el seu desenvolupament. Totes les anteriors.

Funció socialitzadora de la família: Que la família està inserida en una societat amb uns prototips establerts. Que la família li anirà explicant a poc a poc a l'infant quines són les funcions que aquest ha de complir socialment. Que la família és el lloc de les primeres relacions interpersonals. El nen comença a conèixer als altres, les seves relacions, i el paper particular de cadascun. Que dins del que és la unitat familiar, el nen ha d'anar preent a poc a poc un paper que l'ajudarà a integrar-se dins la societat.

En l'estil de comportament dels pares i la seva influència sobre el nen destaquen quatre dimensions. Indica la que NO correspon: El grau de control. La comunicació pares-fills. La permissivitat. L'afecte en la relació.

Baixos nivells de control, però alts nivells en comunicació i afecte, és característic de: Pares autoritaris. Pares permissius. Pares democràtics. Cap de les anteriors.

Solen originar en els fills desconfiança, retracció i baixi competència social. Ens referim a: Pares autoritaris. Pares permissius. Pares deocràtics. Cap de les anteriors.

Baixos nivells de control, d'exigències de maduresa, de comunicació i afecte, és característic de: Pares autoritaris. Pares permissius. Pares democràtics. Cap de les anteriors.

Alts nivells de comunicació, afecte, control i exigències de maduresa, és característic de: Pares autoritaris. Pares permissius. Pares democràtics. Cap de les anteriors.

És FALSA: Les relacions entre germans entan afectades pel número de germans, l'ordre de naixement, el sexe, etc. Les parelles de germans del mateix sexe s'impliquen amb més freqüència en interaccions càlides i en la imitació mútua de comportaments. Els germans grans adopten actituds i comportaments més afectuosos que els germans menors. Els germans petits de famílies nombroses reben menys atencions dels majors que els de famílies amb pocs fills.

La classe social a què pertany la família afecta el tipus d'influències que rep el nen en el seu desenvolupament. És FALSA: La integració social en nens de classe baixa és més precoç i menys conflictiva que en nnes de classe mitjana. El vocabulari és més restringit en els nens de classe baixa que en els de classe mitjana. En general, els nens de classe baixa tenen menys oportunitats d'aprenentatge que els de classe mitjana. Els nens de classe baixa obtenen puntuacions inferiors en les proves que mesuren el coeficient intel·lectual, que els de classe mitjana.

Quin paper té la família en el comportament de l'infant?. Configura ambients integradors. Reforça tensions. Reforça comportaments erronis. Totes les respostes anteriors.

Els grups de pertinença. És FALSA: Cada grup de pertinença presenta característiques comunes de variada naturalesa. Cap individu, al llarg de la seva vida, roman sempre dins el mateix grup de pertinença. Les aspiracions i expectacions de l'individu estan influïdes pel grup al qual pertanys. El grup de pertinença conforma el marc de referència de l'individu.

Una de les expectatives generals de les famílies respecte al centre educatiu és: Participar en el Projecte Educatiu. Participar en la gestió de centre. Que l'escola no signifiqui un procés de ruptura amb la família. Totes les anteriors.

Un dels canals de participació dels pares és: Les tutories de pares. La col·laboració de pares a l'aula. L'escola de pares. Tots els anteriors.

NO correspon a l'assamblea de pares/mares: El seguiment del desenvolupament educatiu dels alumnes. La proposta d'activitats específiques. L'organització de la participació de les famílies dins l'aula. La formació de pares i mares en temes educatius d'interès per a aquests.

La participació de la família amb el centre es pot fer: Mitjançant assamblea de pares/mares. Mitjançant l'enviament de notes escrites en els moments en què una de les parts cregui oportú,. Esperant la mare a la sortida de les classes. Cap és vàlida.

Què és en psicologia el fenòmen transicional?. Al període d'adaptació que es produeix en el nen quan entra al col·legi. Al fet que els nens tinguin un objecte de què mai se separin per reduir l'ansietat. Als conflictes que apareixen en el període d'adaptació. A la capacitat que té el nen d'adaptar-se al canvi.

L'adaptació de l'infant a l'escola s'ha d'entendre no només com l'adquisició de les rutines establertes, sinó també com: Un problema amb el qual es troba la família i que han de resoldre els educadors. La superació de problemes psicoafectius que no necessiten avaluar-se. La seva integració social i afectiva (amb els seus companys, amb l'educador). Un període en què el nen surt de la família, la qual no pot interferir en la tasca de l'educador per aconseguir que el nen s'adapti.

Aspecte fonamental que ha de contemplar el currículum dobre el pla d'adaptació: la família estarà en contacte a,b el centre, només al principi i a la fi del curs. El pla no pot ser únic, com no ho són els nens. Els pares no han d'entrar dins les classes sota cap concepte. No hi ha al currículum aspectes fonamentals, els estableix el centre.

En el període d'adaptació: Els pitjors resultats s'han demostrat quan l'adaptació es realitza de forma gradual. És aconsellable mantenir un contacte individualitzat amb l'educador abans de l'inici de les classes. Es desaconsella incloure la permanència de les mares/pares els primers dies del període d'adaptació. Totes són correctes.

La vinculació dels docents amb les mares i pares dels seus alumnes implica: Contribuir a l'establiment de relacions fluïdes que facilitin la connexió entre el centre escolar i les famílies. implicar els pares en activitats de suport a l'aprenentatge i orientació dels seus fills. Informar i ser informat pels pares de tots aquells assumptes que afceten l'educació dels seus alumnes. Totes són correctes.