Ús de la Força Progressiu

La màxima del comandament operatiu en les actuacions d’ús de la força és: Quina mana actua sempre. Qui mana no actua, qui actua no mana. Quina mana actua i pren decisions per això es maxim comanament.

Quina d’aquestes afirmacions és correcta respecte a l’ús de l’arma de foc pels agents de policia: Només faran ús de la seva arma de foc en defensa pròpia o d’altres persones. En cap cas es podrà utilitzar l’arma de foc quan hi hagi terceres persones en perill. No podran utilitzar les armes de foc en cap cas en situacions d’ordre públic. Abans d’utilitzar l’arma de foc s’identificaran i advertiran de la seva intenció, excepte determinades circumstàncies del cas.

D’aquestes afirmacions quina és la correcte en relació al lideratge operatiu: Per la desconcentració de tasques en la intervenció policial es pot utilitzar la clàssica teoria dels cercles excloents. Sempre s’ha de tenir certa perspectiva que permeti liderar i supervisar alhora. En ocasions excepcionals requereix fer una passa endavant i assumir els riscos d’actuar per evitar un mal major. El desplegament d’efectius en la direcció operativa sempre estarà constituït des de l’inici de l’actuació.

No és una característica dels incidents amb múltiples víctimes/ AMOK: L’acció del/s agressor/s sol ser d’entre 15 a 30 minuts. Provoca caos, pànic, crits, confusió, desinformació. La negociació no funciona. Els atacs tenen una planificació prèvia.

Quins són els eximents que es solen contemplar en la valoració de les actuacions policials en que s’ha fet ús de la força, en les sentències judicials del nostre país: Estat de necessitat, compliment del deure, legítima defensa i en algunes ocasions intoxicació plena. Estat de necessitat, compliment del deure i legítima defensa. Legítima defensa, compliment del deure i en algunes ocasions por insuperable. Únicament legítima defensa.

Quina d’aquestes no és una responsabilitat anterior del comandament policial abans de l’actuació d’us de la força: La correcta gestió documental de l’actuació policial. Vetllar per la formació teòrica i pràctica dels efectius del seu equip de treball. La identificació d’estats emocionals no compatibles amb les exigències laborals. Transmetre la importància de la bona praxis en aquestes actuacions.

La supervisió dels comandaments policials en les actuacions d’ús de la força es pot classificar en dos àmbits en relació al tipus i metodologia: La supervisió de comanament i supervisió operativa. La supervisio operativa i supervisió executiva. La supervisió operativa i la supervisió corporativa. La supervisió i coordinació operativa.

Que és el que determina fonamentalment que els agents de policia puguin ser investigats per una actuació policial en que han fet ús de la força?. La intencionalitat. La jurisprudència. La proporcionalitat. El resultat de l’actuació.

Que és la supervisió corporativa?. És aquella que no prioritza el trasllat de novetats i comunicació externa. És aquella que es realitza abans de l’actuació seguint els procediments operatius. És aquella que es realitza un cop finalitzada l’actuació seguint els procediments operatius. És aquella que realitza sense tenir en compte la seguretat jurídica dels agents.

Segons el Codi Ètic de la Policia de Catalunya, que s’entén pel principi d’oportunitat en relació a l’ús de la força?. la necessitat de modelar, adequar i aplicar de forma gradual l’ús de la força o del mitjà de defensa en funció del tipus i la gravetat de l’agressió que es vol neutralitzar. la necessitat d’utilitzar el mitjà més idoni, que més convé o que més s’ajusti a cadascuna de les situacions que se li plantegen a l’agent de policia. la necessitat de valorar la conveniència d’actuar en el moment i en l’espai propici per tal que no ocasioni un mal més greu del que es vol evitar. cap de les respostes és correcta.

Que no ha de fer, de forma prioritària, el comandament policial en una situació d'incident amb múltiples víctimes/AMOK?. Arribar al lloc i establir les mesures a prendre. Coordinar els efectius i distribució al lloc. La gestió dels recursos humans i materials. La recerca del/s autors i establir contacte el més aviat possible.

Pel que fa a la comunicació interna en l’acompanyament dels comandaments als agents que han participat en actuacions d’ús de la força amb resultat de lesions greus o mort, s’haurien de seguir les pautes següents: Una reunió amb tots els efectius de l’Àrea o Unitat en les primeres 48 hores, una segona posterior si la gravetat dels fets ho fa necessari i un informe en les primeres 24 hores després de l’incident. Una comunicació oficial a tots els efectius de l’Àrea o Unitat policial de forma immediata i una altra passades les primeres 48 hores des de l’incident. Una primera reunió amb els agents afectats en les primeres 48 hores, una segona posterior si la gravetat dels fets ho fa necessari i un informe en el termini de 10 dies. Una reunió passades 48 hores i una segona passat un mes.

Quina d’aquestes afirmacions és correcta respecte a l’ús de l’arma de foc pels agents de policia: Només faran ús de la seva arma de foc en defensa pròpia o d’altres persones. En cap cas es podrà utilitzar l’arma de foc quan hi hagi terceres persones en perill. No podran utilitzar les armes de foc en cap cas en situacions d’ordre públic. Abans d’utilitzar l’arma de foc s’identificaran i advertiran de la seva intenció, excepte determinades circumstàncies del cas.

Si una persona ens amenaça directament amb una arma de foc, es necessari tenir la certesa de que aquesta és real abans d’utilitzar la força?. Els agents de policia en situacions d’enfrontament no són capaços de poder-ho discernir. A nivell judicial els agents poden tenir responsabilitats penals en cas de disparar a persones que esgrimeixen armes de foc simulades. Depèn de les circumstàncies. Si, per aquesta raó els agents han de fer les comprovacions oportunes per assegurar-se que l’arma de foc de la persona agressora és real.

Quin d’aquests punts següents es pot considerar com una pauta legal important a seguir per part dels agents en l’aplicació de l’ús de la força: Una vegada els agents hagin utilitzat l’arma de foc en contra d’altres persones, de forma immediata procediran a comunicar el motiu de la detenció i a comunicar els drets a la persona detinguda, per davant d’altres mesures que s’hagin de prendre en aquell moment. Abans d’utilitzar les armes de foc s’identificaran i advertiran de la seva intenció, excepte que en donar aquesta ordre es posessin en perill, es creés un risc de mort o danys greus a altres persones, o resultés evidentment inadequada o inútil donades les circumstàncies del cas. Per norma general els agents de policia només utilitzaran les armes de foc davant de persones que estiguin utilitzant armes de foc en contra dels policies o altres persones. Quan l’ús de les armes de foc sigui inevitable, els agents actuaran en proporció a la gravetat del delicte, reduiran al mínim els danys i lesions, sol·licitaran al més aviat possible servei mèdic per a les persones lesionades i comunicaran els fets immediatament als familiars de la persona detinguda.