TEST V/F Regim disciplinari

El funcionari ha d'actuar en observança de les normes que regulen el seu exercici, amb ple respecte als principis d’actuació que deriven de l’article 105 de la CE. F. V.

Les principals normes que regulen el marc normatiu del règim disciplinari són: el TREBEP i el el Decret 243/1995, del 27 de juny, del Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. V. F.

L'administració pública pot imposar les sancions consistents en privació de llibertat. F. V.

La sanció és la conducta que vulnera la legalitat. La infracció és el càstig que porta associat aquella conducta. V. F.

Principis de la potestat sancionadora els trobem al Capítol III, articles 25 a 31 Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. V. F.

Es pot parlar de tres tipus de responsabilitat, en funció de la falta comesa: responsabilitat patrimonial o civil. responsabilitat penal. responsabilitat administrativa. V. F.

La responsabilitat patrimonial o civil dels funcionaris, cal distingir tres àmbits: Responsabilitat directa del funcionari enfront d'un particular . Responsabilitat indirecta del funcionari enfront de l’Administració per via de l’acció de regrés . Responsabilitat directa del funcionari enfront de l’Administració. V. F.

Responsabilitat directa del funcionari enfront de l’Administració: quan el perjudicat per la conducta del funcionari és la pròpia l’Administració, aquesta pot instruir un expedient al funcionari que amb la seva actuació ha causat un dany o perjudici als béns o drets de l’Administració, per falta greu o ignorància inexcusable. Aquest expedient és disciplinari. F. V.

L'Administració, quan hagi indemnitzat els lesionats, ha d'exigir d'ofici a les autoritats i altre personal al seu servei la responsabilitat que els correspon per dol, culpa o negligència greus, amb la instrucció prèvia del procediment que s'estableixi per reglament. V. F.

L’incompliment de les obligacions pròpies dels funcionaris pot ser constitutiu d’infracció penal. V. F.

Prevaricació, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat penal. V. F.

L' abandonament de destinació i omissió de perseguir delictes, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat disciplinaria. V. F.

Desobediència i denegació d’auxili, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat disciplinaria. F. V.

Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat disciplinaria. V. F.

El Suborn, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat disciplinaria. F. V.

Tràfic d’influències, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat penal. V. F.

Malversació, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat penal. V. F.

Fraus i exaccions il·legals, és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat penal. V. F.

Realització de negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics , és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat disciplinaria. V. F.

Abusos en l’exercici de la seva funció , és un delicte del funcionari contra l’Administració tipificat dins de la responsabilitat disciplinaria. F. V.

Discriminació per raó de raça, ideologia, religió, sexe, etc. , és un delicte especial del funcionari relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques tipificat dins de la responsabilitat penal. F. V.

Delictes contra la llibertat individual, és un delicte especial del funcionari relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques tipificat dins de la responsabilitat penal. F. V.

Delictes contra la inviolabilitat del domicili i altres garanties de la intimitat, és un delicte especial del funcionari relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques tipificat dins de la responsabilitat penal. F. V.

Delictes contra altres drets individuals, censura prèvia, dissolució de reunions degudament autoritzades, etc., és un delicte especial del funcionari relatiu a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques tipificat dins de la responsabilitat penal. F. V.

Les penes de les responsabilitat penal són dos: Penes de privació de llibertat i Pagament de multes. Si el delicte ha estat comès per un funcionari, pot comportar també altres tipus de penes: Inhabilitació absoluta - Inhabilitació especial - Suspensió de feina o càrrec públic. V. F.

L' Inhabilitació absoluta: de 6 anys a 20 anys. Comporta la privació definitiva de tots els drets inherents a la condició d'empleats públics i significa la incapacitat per obtenir un nou lloc de treball a l’Administració, incloent-hi el de ser elegit com a càrrec públic durant el temps de la condemna. V. F.

L' inhabilitació especial: de 6 mesos a 20 anys. Comporta la privació definitiva de la feina o del càrrec públic i significa la incapacitat per obtenir la mateixa feina o altres de semblants durant el temps de la condemna. La sentència ha d’especificar els càrrecs o feines sobre els que recau la inhabilitació. V. F.

La suspensió de feina o càrrec públic: de 3 mesos a 6 anys. Impedeix l’exercici de la feina o càrrec públic durant el temps de la condemna. V. F.

La responsabilitat disciplinària dels funcionaris es resol íntegrament dins l'àmbit domèstic de l’Administració. V. F.

És falta molt greu: L’incompliment del deure de respecte a la Constitució i als estatuts d’autonomia respectius de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla, en l’exercici de la funció pública. V. F.

És falta greu: Qualsevol actuació que impliqui discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament moral, sexual i per raó de sexe. V. F.

És falta molt greu: L’abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades. V. F.

És falta greu: l’adopció d’acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l’Administració o als ciutadans. V. F.

És falta molt greu: La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció. V. F.

És falta greu: La negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que sigui causa de la seva publicació o que en provoqui la difusió o coneixement indegut. V. F.

És falta molt greu: L’incompliment notori de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades. V. F.

És falta greu: La violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit. V. F.

És falta molt greu: La desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior, llevat que constitueixin infracció manifesta de l’ordenament jurídic. V. F.

És falta greu: La prevalença de la condició d’empleat públic per obtenir un benefici indegut per a si mateix o per a un altre. V. F.

És falta molt greu: L’ obstaculització a l’exercici de les llibertats públiques i drets sindicals. V. F.

És falta greu: La realització d’actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga. V. F.

És falta molt greu: L’incompliment de l’obligació d’atendre els serveis essencials en cas de vaga. V. F.

És falta greu: L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això doni lloc a una situació d’incompatibilitat. V. F.

És falta molt greu: La incompareixença injustificada en les comissions d’investigació de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. V. F.

És falta greu: L’assetjament laboral. V. F.

És falta molt greu: La incompareixença injustificada en les comissions d’investigació de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. F. V.

És falta molt greu: L’abandonament del servei. V. F.

És falta greu: L’adopció d’acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o als ciutadans. V. F.

És falta molt greu: La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals. V. F.

És falta greu: La falta notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades. V. F.

És falta molt greu: La violació de la neutralitat o de la independència polítiques, servint-se de les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit. V. F.

És falta greu: L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats. V. F.

És falta molt greu: La participació en vagues de qui la tingui expressament prohibida per la llei. V. F.

És falta greu: Causar, per negligència greu o per mala fe, danys molt greus al patrimoni i als béns de la Generalitat. V. F.

És falta molt greu: Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en el període d'un any. V. F.

És falta molt greu: La desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior, llevat que constitueixin infracció manifesta de l’ordenament jurídic. F. V.

És falta greu: Causar, per negligència greu o per mala fe, danys molt greus al patrimoni i als béns de la Generalitat. V. F.

És falta molt greu: L'abús d’autoritat en l’exercici del càrrec. V. F.

És falta greu: La manca de consideració envers els administrats o el personal al servei de l'Administració en l’exercici de les seves funcions. V. F.

És falta molt greu: Originar enfrontaments als centres de treball o de prendre-hi part. V. F.

És falta greu: La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels seus subordinats . V. F.

És falta molt greu: Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a l'Administració, als administrats o als companys. V. F.

És falta greu: L'incompliment del deure de reserva professional, pel que fa a la informació que el funcionari coneix per raó del seu càrrec, si causa perjudici a l'Administració o s'utilitza en benefici propi. V. F.

És falta molt greu: La intervenció en un procediment administratiu havent-hi motius d'abstenció establerts per via legal. V. F.

És falta greu: La negativa a complir tasques que li són ordenades pels superiors per satisfer necessitats de compliment urgent, d'acord amb el que disposa l'article 108, apartats 2.b i 4. V. F.

És falta molt greu: L'emissió d'informes, l'adopció d'acords i l'acompliment d'actuacions manifestament il·legals, si causen perjudici a l'Administració o als ciutadans i no constitueixen una falta molt greu. V. F.

És falta greu: El fet de causar danys greus als locals, als materials o als documents del servei. V. F.

És falta molt greu: La manca de rendiment que afecti el funcionament normal dels serveis, si no constitueix una falta molt greu. V. F.

És falta greu: L'incompliment injustificat de la jornada i l'horari de treball que, acumulat, signifiqui un mínim de deu hores per mes natural. V. F.

És falta molt greu: La tercera falta injustificada d'assistència al treball en un període de tres mesos, si les dues anteriors han estat sancionades com a faltes lleus. V. F.

És falta greu: Les accions o omissions adreçades a evadir els sistemes de control d'horaris o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada i l'horari de treball (per tant, cometen falta qui fitxa per un altre i qui és fitxat). V. F.

És falta molt greu: La pertorbació greu del servei. V. F.

És falta greu: En general, l’incompliment greu dels deures i les obligacions derivats de la funció encomanada al funcionari (que és una mena de calaix de sastre i va molt bé per complir el principi de tipicitat). V. F.

És falta molt greu: La reincidència en faltes lleus. V. F.

És falta greu: L'atemptat greu contra la dignitat dels funcionaris o de l'Administració. V. F.

És falta molt greu: L'exercici d'activitats compatibles amb el desenvolupament de les seves funcions sense haver obtingut l'autorització pertinent. V. F.

És falta lleu: El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions. V. F.

És falta greu: La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració. V. F.

És falta lleu: La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia. V. F.

És falta greu: L'incompliment de la jornada i l'horari sense una causa justificada, si no constitueix una falta greu. V. F.

És falta lleu: Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense una causa justificada. V. F.

És falta greu: La negligència en la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si no causa perjudicis greus. V. F.

És falta lleu: L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia. V. F.

És falta greu: L'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixi una falta molt greu o greu. V. F.

Les faltes del personal laboral es tipifiquen en l'article 53 del VI Conveni únic. V. F.

L'article 119 del Decret legislatiu 1/1997 estableix les possibles sancions que es poden imposar als funcionaris com a conseqüència de la resolució d'un expedient disciplinari. V. F.

És falta molt greu: La incompareixença injustificada en les comissions d’investigació de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les CC. V. F.

Es poden imposar sancions que consisteixin en la reducció de la durada de les vacances o una altra minoració dels drets de descans del funcionari u multes d'havers. F. V.

En relació amb el personal laboral, les sancions que es poden imposar en funció de la qualificació de les faltes són previstes en l'article 53.7 del Viè col·lectiu únic d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per al període 2004-2008. V. F.

En relació amb el personal laboral, es sancionen les faltes lleus amb: amonestació, suspensió d'ocupació i sou fins a 2 dies, i descompte proporcional de les retribucions per faltes d'assistència o de puntualitat no justificades. V. F.

En relació amb el personal laboral, es sancionen les faltes greus amb: suspensió d'ocupació i sou de 2 a 10 dies, i suspensió del dret a concórrer a proves selectives o concursos durant un període d' 1 a 2 anys. V. F.

En relació amb el personal laboral, es sancionen les faltes molt greus amb: suspensió d'ocupació i sou d'un a 3 mesos, inhabilitació per a l'ascens durant un període de 2 a 6 anys, trasllat forçós sense dret a indemnització i acomiadament. V. F.

L'article 20 del Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que la responsabilitat disciplinària s'extingeix per: Compliment de la sanció. Prescripció de la falta o de la sanció. Amnistia o indult. Pèrdua de la condició de funcionari, cessament com a personal interí o eventual i rescissió del contracte. V. F.

Pel que fa a les infraccions, les molt greus prescriuen al cap de 2 anys. F. V.

Pel que fa a les infraccions, les greus prescriuen al cap de 2 anys. F. V.

Pel que fa a les infraccions, les lleus prescriuen al cap d'1 any. F. V.

Pel que fa a les sancions per faltes greus prescriuen al cap de 2 anys. V. F.

Pel que fa a les sancions per faltes molt greus prescriuen al cap de 3 anys. V. F.

Pel que fa a les sancions per faltes lleus prescriuen al cap d' 1 any. V. F.

La prescripció és en relació a les faltes i les sancions, mentre que la caducitat afecta als procediments. V. F.

Tal com estableix la CE en l'article 24, tothom té dret a la presumpció d'innocència. Per tant, mentre no es dicti una resolució, ningú no pot ser considerat culpable. V. F.

Els procediments per determinar la responsabilitat disciplinària i, si escau, la imposició de la sanció, han de garantir els principis de legalitat, contradicció, audiència i proporcionalitat. V. F.

El Decret 243/1995, de 27 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, preveu dos tipus de procediment: el sumari i l'ordinari. V. F.

En cas que la persona instructora apreciï fets o actuacions que puguin ser constitutius de delicte o falta penal, ho ha de fer avinent a l'autoritat que hagi ordenat la incoació de l'expedient per a l'oportuna comunicació al Ministeri Fiscal. V. F.

Amb la tramitació correcta de l'expedient disciplinari, la norma general ha de ser la no paralització de la tramitació de l’expedient disciplinari en els supòsits d’incapacitat temporal de la persona pressumptament infractora. V. F.

La durada màxima de l'expedient disciplinari és de sis mesos. F. V.

En el procediment sumari no cal nomenar instructor. V. F.

El procediment disciplinari finalitza amb la resolució que ha de dictar l'òrgan competent. Els òrgans competents per imposar sancions disciplinàries són: Per faltes greus: secretaris generals. V. F.

El procediment disciplinari finalitza amb la resolució que ha de dictar l'òrgan competent. Els òrgans competents per imposar sancions disciplinàries són: Per faltes molt greus: les persones titulars dels departaments. V. F.

La resolució en un procediment sancionador s'ha d'adoptar en el termini de vuit dies (llevat que comporti la separació del servei) i ha de resoldre totes les qüestions plantejades en l'expedient. V. F.

Les sancions disciplinàries s'han d'executar segons els termes de la resolució en la qual s'imposen, un cop sigui definitiva en la via administrativa, i en el termini màxim d'un mes, llevat que se n'estableixi un altre de diferent que no superi el temps de prescripció. V. F.

En les sancions que comportin separació del servei, es requereix en tots els casos l'informe previ de la Comissió Tècnica de la Funció Pública a la seva imposició. V. F.

S'ha de donar compte de la incoació i el resultat dels expedients disciplinaris als òrgans de representació del personal. V. F.