TEST VERDADERO/ FALSO 1

L'acte administratiu, és una declaració intel·lectual. Això exclou: Les activitats purament materials, com ara l'activitat tècnica de l'Administració, les execucions coactives de resolucions judicials o d'altres actes administratius anteriors, etc. V. F.

L'acte administratiu pot contenir els tipus de declaració següents: Una declaració de: Una voluntat - judici - desig - motivació. V. F.

És una declaració de voluntat de l'acte administratiu : la decisió o resolució final d'un procediment administratiu. V. F.

És una declaració de voluntat de l'acte administratiu : els informes o dictàmens. V. F.

És una declaració de voluntat de l'acte administratiu : la resolució d'un recurs d'alçada. V. F.

És una declaració de voluntat de l'acte administratiu : retiment de comptes. V. F.

És una declaració de voluntat de l'acte administratiu :propostes o peticions d'un òrgan. V. F.

És una declaració de desig de l'acte administratiu : propostes o peticions d'un òrgan −o un ens− administratiu a un altre. V. F.

És una declaració de desig de l'acte administratiu : actes de comunicació o informació. V. F.

És una declaració de judici de l'acte administratiu : actes consultius com ara informes o dictàmens. V. F.

És una declaració de judici de l'acte administratiu : retiment de comptes. V. F.

És una declaració de judici de l'acte administratiu : diligències. V. F.

És una declaració de coneixement de l'acte administratiu : diligències. V. F.

És una declaració de coneixement de l'acte administratiu : certificacions. V. F.

És una declaració de coneixement de l'acte administratiu : notacions, registres de documents. V. F.

És una declaració de coneixement de l'acte administratiu : actes de comunicació o informació. V. F.

És una declaració de coneixement de l'acte administratiu : propostes o peticions d'un òrgan −o un ens− administratiu a un altre. V. F.

És una declaració de coneixement de l'acte administratiu : la resolució d'un recurs d'alçada. V. F.

És una declaració de coneixement de l'acte administratiu : l'acord d'aprovació definitiva d'un projecte d'obres. V. F.

És un acte administratiu consistent en una declaració de judici: l'avaluació que fa l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de les sol·licituds de beques Canigó per a la realització de pràctiques en organitzacions internacionals. v. F.

És un acte administratiu consistent en una declaració de desig: la resolució del conseller d'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència per la qual es concedeixen les beques Canigó. v. F.

És un acte administratiu consistent en una declaració de desig: la resolució del conseller d'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència per la qual es concedeixen les beques Canigó. V. F.

És un acte administratiu consistent en una declaració de voluntat: la resolució del conseller d'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència per la qual es concedeixen les beques Canigó. v. F.

La declaració ha de procedir sempre de l'Administració. V. F.

La declaració de voluntat , desig , judici o coneixement, ha de procedir de l'Administració. V. F.

La declaració de voluntat , desig , judici o coneixement, ha de procedir de l'Administració, com són els contractes o convenis administratius. V. F.

La declaració es presenta com l'exercici d'una potestat administrativa. Arran del principi de legalitat, qualsevol actuació de l'Administració exigeix una habilitació prèvia de l'ordenament jurídic. V. F.

Tots els actes administratius es fonamenten en el dret administratiu i s'enjudicien a través de la jurisdicció contenciosa administrativa. V. F.

Tots els actes administratius es fonamenten en el dret administratiu i s'enjudicien a través de la jurisdicció contenciosa administrativa. Queden exclosos, doncs: els anomenats actes polítics o de govern, dictats pels òrgans superiors de direcció política del poder executiu i no susceptibles de control per part de la jurisdicció contenciosa administrativa (p. ex.: la dissolució del Parlament, l'emissió de deute públic, l'adopció d'acords d'extradicció, etc.). V. F.

La potestat administrativa exercida ha de ser diferent de la potestat reglamentària. V. F.

Són d'actes administratius amb pluralitat de persones destinatàries: la convocatòria, l'anunci de licitació per contractar el subministrament de pròtesis de genoll per a un hospital públic, la circular per la qual es regulen els criteris per realitzar trameses per part d'un departament de la Generalitat i els ens vinculats. V. F.

Són actes administratius en matèria organitzativa els que dicten reglaments que afecten l’àmbit intern de l’Administració, i se’ls anomena reglaments organitzatius o singulars: V. F.

L'ordre d'un conseller que modifica la composició d'un organisme consultiu de la Generalitat perquè passi a formar-ne part un representant de les associacions cinegètiques, tot i haver-se dictat únicament per afegir un vocal més a un òrgan específic d'un Departament, té caràcter reglamentari. V. F.

El reglament crea o innova normes; l'acte administratiu les aplica. V. F.

L'acte administratiu −sigui singular o general− s'exhaureix en complir-lo, de manera que perquè les persones destinatàries el complissin de nou caldria dictar-ne un altre. V. F.

A diferència de l'acte administratiu el reglament no es consumeix en complir-lo sinó que és manté, és susceptible d'una pluralitat indefinida de compliments. V. F.

Els elements de l'acte administratiu són: el subjectiu, l'objectiu i el causal. F. V.

Un dels elements de l'acte administratiu és el subjectiu: i ens diu que l'acte administratiu ha de procedir d'un ens de dret públic amb capacitat i competència per dictar-lo. Ha de ser dictat per l'òrgan administratiu amb competència objectiva, funcional i territorial per fer-ho. Dins d'aquest òrgan, ha de fer-ho la persona o persones que hagin estat correctament o legalment investides per dictar-lo. V. F.

És un exemple d'acte viciat pel que fa al seu element subjectiu: L'acte dictat per una persona que no ha estat legalment adscrita a l'òrgan competent. V. F.

Els elements de l'acte administratiu són: el subjectiu, l'objectiu, el causal, el teleològic i els formals. F. V.

L' element objectiu de l'acte administratiu, és a dir, l'objecte de la declaració de l'Administració pot ser un comportament, un fet, un bé, una situació jurídica o bé una barreja d'aquests objectes típics. F. V.

Quan diem que un acte és lícit, volen dir que s'ajusta a l'ordenament jurídic. V. F.

La resolució d'un recurs que mai no es va interposar, és un acte viciat quant al seu element objectiu. V. F.

L'element causal és la raó o circumstància que justifica en cada cas que l'acte administratiu pugui i hagi de ser dictat per l'Administració. V. F.

L'element causal és la raó o circumstància que justifica en cada cas que l'acte administratiu pugui i hagi de ser dictat per l'Administració, com ara la convocatòria d'un concurs de mèrits per a la provisió d'un lloc de treball que no és vacant. V. F.

L'element causal és la raó o circumstància que justifica en cada cas que l'acte administratiu pugui i hagi de ser dictat per l'Administració, com ara, l'admissió a unes proves de selecció d'un aspirant que no reuneix els requisits de titulació. V. F.

Quan diem que l'acte té un element teològic estem fen referència a que l'acte administratiu ha d'anar adreçat sempre a aconseguir una finalitat pública; concretament, la que va determinar l'atorgament de la potestat exercida. V. F.

En un acte administratiu que aparentment s'ajusta a la legalitat (perquè l'ha dictat l'òrgan competent, d'acord amb el procediment legalment establert, etc.) s'hi produirà, tanmateix, desviació de poder: si a través de l'acte l'Administració persegueix fins privats en comptes de públics (incompliment del fi genèric). V. F.

En un acte administratiu que aparentment s'ajusta a la legalitat (perquè l'ha dictat l'òrgan competent, d'acord amb el procediment legalment establert, etc.) si hi persegueix fins públics diferents dels que estableix en cada cas l'ordenament jurídic (Incompliment del fi específic). V. F.

En un acte administratiu que aparentment s'ajusta a la legalitat (perquè l'ha dictat l'òrgan competent, d'acord amb el procediment legalment establert, etc.) s'hi produirà, tanmateix, desviació de poder: si a través de l'acte l'Administració persegueix fins privats en comptes de públics (Incompliment del fi específic). V. F.

En un acte administratiu que aparentment s'ajusta a la legalitat (perquè l'ha dictat l'òrgan competent, d'acord amb el procediment legalment establert, etc.) si hi persegueix fins públics diferents dels que estableix en cada cas l'ordenament jurídic (Incompliment del fi genèric). V. F.

Els elements formals que ha de reunir un acte administratiu són : cal seguir el procediment administratiu corresponent - els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics - s'ha d'emetre en un document electrònic administratiu que, per considerar-se vàlid, ha d'incorporar tot el contingut requerit a l'article 26 de la LPACAP. V. F.

És un acte viciat la resolució mitjançant la qual es desestima una sol·licitud de responsabilitat patrimonial de l'Administració dictada sense haver tingut en compte el procediment fixat –amb les especialitats corresponents a aquesta matèria– a la LPACAP. V. F.

Els elements formals que ha de reunir un acte administratiu són : cal seguir el procediment administratiu corresponent - els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics - s'ha d'emetre en un document electrònic administratiu que, per considerar-se vàlid, ha d'incorporar tot el contingut requerit a l'article 26 de la LPACAP. F. V.

És un acte viciat l'acte administratiu verbal mitjançant el qual, després d'haver-hi seguit el procediment legalment establert, s'imposa una sanció (la resolució sancionadora final hauria d'haver adoptat la forma escrita a través de mitjans electrònics). V. F.

Són actes expressos els produïts per una administració pública mitjançant una declaració clara i inequívoca de voluntat, judici, desig o coneixement. V. F.

Són actes definitius els produïts per una administració pública mitjançant una declaració clara i inequívoca de voluntat, judici, desig o coneixement. V. F.

Són actes presumptes els produïts per una administració pública mitjançant una declaració clara i inequívoca de voluntat, judici, desig o coneixement. V. F.

Segons el tipus de llenguatge que s’hi faci servir, l’acte exprés es pot formular: escrit a través de mitjans electrònics o bé en paper, oralment , amb mímica. V. F.

Segons el tipus de llenguatge que s’hi faci servir, l’acte ferm es pot formular: escrit a través de mitjans electrònics o bé en paper, oralment , amb mímica. V. F.

D’actes presumptes només pot haver-n’hi –llevat d’alguna excepció molt concreta com la que trobem a l’article 25.1.a de la LPACAP– en procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada. V. F.

D’actes presumptes poden haver-n’hi en procediments iniciats d'ofici i a sol·licitud de la persona interessada. V. F.

Davant de l’incompliment per part de l’Administració de l’obligació de resoldre expressament dins del termini fixat, el significat de la conducta administrativa el fixa de forma expressa l’ordenament jurídic que llavors, pel simple fet d'haver transcorregut el termini establert en cada cas, presumeix l’existència d’un acte administratiu. V. F.

És un acte exprés: resolució denegatòria, a través del portal ATRI, de la sol·licitud que va presentar una funcionària per gaudir d’un permís per malaltia greu d’un familiar. V. F.

És un acte de tràmit: resolució denegatòria, a través del portal ATRI, de la sol·licitud que va presentar una funcionària per gaudir d’un permís per malaltia greu d’un familiar. V. F.

És silenci positiu: transcorregut el termini màxim (tres mesos) perquè es resolgui una sol·licitud de reconeixement tècnic de bosses i recipients de recollida de residus sanitaris, s’entén estimada la sol·licitud. V. F.

És silenci negatiu: transcorregut el termini màxim (un mes) per dictar i notificar la resolució del recurs potestatiu de reposició interposat contra la denegació d’una sol·licitud d’accés a la informació pública (art. 38 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre), el recurs s’entén desestimat. V. F.

Els actes definitius o resolutoris són els actes interns que resolen sobre la qüestió de fons que és objecte del procediment, i hi posen fi. V. F.

Els actes de tràmit són els que s’integren dins d’un procediment administratiu i hi fan de passos intermedis per a la preparació de l’acte definitiu: sovint són declaracions de judici (informes), de desig (propostes de resolució), de coneixement (certificacions), etc. V. F.

És un acte de tràmit l’acte d’incoació d’un expedient sancionador. V. F.

És un acte de tràmit el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora en un procediment de responsabilitat patrimonial de l’Administració. V. F.

És un acte de tràmit aquell mitjançant el qual s'admet a tràmit una sol·licitud. V. F.

És un acte exprés l’acord –adoptat per la ponència ambiental del Departament de la Generalitat competent en la matèria– de declaració d’impacte ambiental en el procediment d’aprovació del projecte de construcció de la variant d’una carretera. V. F.

És un acte de exprés l’acte d’incoació d’un expedient sancionador. V. F.

Els actes que no posen fi a la via administrativa són els actes que no són recurribles davant del superior jeràrquic de l’òrgan que els va dictar, mitjançant un recurs d’alçada i, en el seu cas, mitjançant els recursos administratius especials que pugui haver-hi (art. 76 de la LRJPACat i art. 121 de la LPACAP). V. F.

A l’efecte de la interposició de recursos, s’entén que els òrgans de govern dels organismes o de les entitats públiques dependents de l’Administració de la Generalitat tenen com a superior el conseller o consellera del departament al qual estan adscrits... V. F.

Els actes que posen fi a la via administrativa són els actes que només poden ser impugnats en via administrativa mitjançant el recurs d'alçada, o bé davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. V. F.

Posen fi a la via administrativa: Les resolucions dels recursos d’alçada. V. F.

Posen fi a la via administrativa: la resolució dels procediments a què es refereix l'article 112.2 de la LPACAP. V. F.

Posen fi a la via administrativa: les resolucions dels òrgans administratius que tenen superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari. V. F.

No posen fi a la via administrativa: la resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial. V. F.

Posen fi a la via administrativa els actes administratius dels òrgans següents: El president o presidenta de la Generalitat, el Govern, els consellers i, si escau, el conseller primer o consellera primera, i el vicepresident o vicepresidenta. V. F.

Posen fi a la via administrativa els actes administratius dels òrgans següents: els òrgans que no tenen superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari. V. F.

No posen fi a la via administrativa els actes administratius dels òrgans següents: els secretaris generals, els directors generals i els òrgans directius dels organismes i les entitats públiques dependents de l’Administració de la. V. F.

Posen fi a la via administrativa : les actuacions de l’Administració en via de fet, en cas que es reaccioni contra aquestes per mitjà de recurs contenciós administratiu. V. F.

No posen fi a la via administrativa : els actes administratius que lesionin drets susceptibles d’empara constitucional. F. V.

Un acte no és ferm quan encara és susceptible de recurs ordinari en via administrativa o davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. V. F.

L’acte ferm és aquell contra el qual ja no hi caben recursos ordinaris, sia administratius, sia en via contenciosa administrativa. V. F.

Un acte que posa fi a la via administrativa, si no és impugnat en via judicial, esdevé ferm. V. F.

Un acte que no exhaureix la via administrativa, si no és impugnat en via ordinària administrativa (perquè no s'hi ha interposat el pertinent recurs d’alçada dins del termini establert, posem per cas), també esdevé ferm. V. F.

Ens referírem al mateix quan parlem d'un l'acte ferm, definitiu o que posa fi a la via administrativa. F. V.

Són actes administratius favorables: una exempció tributària; l’atorgament d’una subvenció, la condonació d’un deute, etc. V. F.

Són actes de gravamen: la imposició d’una multa; la declaració d’utilitat pública i interès social d’un bé, a l’efecte de la seva expropiació forçosa; una ordre d’execució en matèria d’urbanisme, la fixació d’horaris comercials, etc. V. F.

Són actes de doble efecte: una expropiació forçosa amb beneficiari privat, la prohibició del trànsit de vehicles per una via pública en benefici dels vianants, etc. V. F.

Els actes generals tenen com a destinatari una persona o un grup individualitzat de persones. F. V.

Els actes generals afecten una pluralitat determinada o, de vegades, indeterminada de persones. V. F.

És un acte general: l’atorgament d’una autorització ambiental integrada per implantar una foneria de metalls ferrosos amb una capacitat de producció superior a 20 tones diàries. F. V.

És un acte singular : la instrucció, difosa a través de la intranet de cada Departament, sobre justificació d’absències per motius de salut i per assistència a consulta mèdica del personal al servei de l’Administració de la Generalitat. F. V.

Són actes administratius discrecionals els dictats en exercici de potestats reglades. F. V.

Són actes reglats els que l’Administració dicta en exercici de potestats discrecionals, les quals permeten a l’òrgan competent de triar entre diverses opcions, totes admeses jurídicament, la que millor satisfaci l'interès públic. F. V.

La discrecionalitat del actes administratius es pot controlar comprovant si és coherent amb els fets que en determinen i justifiquen l’exercici, a través dels principis generals del dret i, especialment, mitjançant els elements reglats que mai no falten en cap acte administratiu, entre els quals en destaca la finalitat (si aquesta és diferent de la que disposa l’ordenament jurídic, s’hi produirà desviació de poder). V. F.

Són actes reglats: la imposició d’una multa de trànsit; la concessió d’una llicència urbanística d’obres; la liquidació d’un tribut; la jubilació per edat d’un funcionari, etc. V. F.

És un acte reglat : l’acord de declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. F. V.

Actes discrecionals: la concessió, denegació o revocació del permís d’armes per a rifles. V. F.

Són actes administratius reglats els dictats en exercici de potestats reglades. Per tant, l’òrgan administratiu competent ha d’aplicar-hi l’única opció admesa jurídicament. F. V.

És un acte reglat: l’aprovació d’un pla d’ordenació urbanística municipal. F. V.

Per regla general: els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics. V. F.

En el cas d'un òrgan administratiu que dicti actes administratius de forma verbal i calgui deixar-ne constància escrita, aquesta l'ha d'efectuar i signar el titular de l'òrgan superior o funcionari que la rebi oralment, i en la seva comunicació ha d'expressar l'autoritat de la qual procedeix. Si es tracta de resolucions, s'ha d'actuar d'acord amb el que estableix l'article 36.2 de la LPACAP. F. V.

Quan calgui dictar una sèrie d'actes administratius de la mateixa naturalesa (p. ex.: concessions, nomenaments, etc.), es poden refondre en un únic acte. V. F.

L'acte administratiu, s'ha d'emetre normalment en un document electrònic. Per considerar-se vàlid, ha de complir uns requisits i ser traslladat a un tercer a través de mitjans electrònics. V. F.

En sentit formal, la motivació és l'exteriorització o explicació de les raons que han portat un òrgan administratiu a dictar un acte administratiu determinat i és un requisit típic de tots els actes administratius. V. F.

La finalitat de la motivació és fer possible el control o la fiscalització jurisdiccional dels actes de l’Administració. V. F.

Dins del dret dels ciutadans a una bona administració s'ha inclòs el dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades. V. F.

Sempre s'ha de motivar l'acord pel qual s'aplica la tramitació d'urgència a un procediment administratiu sense indicar-hi les raons d'interès públic que ho han aconsellat. F. V.

Sempre s'ha de motivar l'adjudicació d'un contracte de servei de recollida i transport de residus, sense explicar-hi per què s'han desestimat les ofertes de la resta de licitadors que no han obtingut l'adjudicació ni els avantatges de l'oferta de l'empresa adjudicatària. F. V.

Sempre s'ha de motivar la resolució en què es concedeix l'accés a la informació pública sol·licitada −basant-se en la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern− i, sense indicar-hi els motius, s'estableix com a forma d'accés un format diferent al demanat. F. V.

La motivació s'ha de referir de manera succinta als fets i als fonaments de dret que justifiquen la resolució. V. F.

Quan en una motivació diem que la referència sigui succinta (art. 22.c de la LRJPACat i art. 35 de la LPACAP) vol dir que no cal que resulti prolixa, casuística ni exhaustiva. Pot ser breu i concisa. V. F.

La Motivació es pot efectuar mitjançant la remissió als informes o dictàmens inclosos al expedient, serveixen de motivació a la resolució quan s'incorporin al text d’aquesta. V. F.

Els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de dia següent a què es dicten, llevat que s’hi disposi una altra cosa. V. F.

L’autorització municipal d’ocupació de la via pública mitjançant un tendal és eficaç encara que el seu titular, per la raó que sigui, no hagi dut a terme la instal·lació autoritzada. V. F.

Si l’Administració ocupa físicament una finca sense cap procediment expropiatori previ, aquesta ocupació de fet no treu que aquesta expropiació, nul·la de ple dret, estigui mancada d’eficàcia. V. F.

La regla general és que els actes administratius gaudeixen d'eficàcia immediata. Excepte: Quan el mateix acte ho estableixi així, ho exigeixi el contingut de l’acte , l’eficàcia estigui supeditada a la notificació o publicació de l’acte administratiu, estigui supeditada a l’aprovació superior o tingui caràcter sancionador i no exhaureixi la via administrativa. V. F.

D’acord amb l’article 90.3 de la LPACAP, la resolució que posa fi al procediment sancionador és executiva des del moment que es resol i notifica a l'interessat. F. V.

Per raons elementals de seguretat jurídica els actes administratius tenen eficàcia retroactiva. F. V.

És un acte d'eficàcia retroactiva : Quan un acte administratiu ha estat anul·lat i, en substitució d’aquest, se’n dicta un altre. V. F.

Si el cànon d’una concessió de domini públic s’ha fixat per sota d’allò legalment establert a conseqüència d’un suborn perpetrat per la persona interessada, llavors l’Administració podrà impugnar l’acte inicial o revisar-lo d’ofici i, un cop anul·lat, fixar amb efectes retroactius, des de l’inici de la relació amb el concessionari, l’import legal del cànon. V. F.

Si el cànon d’una concessió de domini públic s’ha fixat erròniament sense que hi intervingués gens la persona interessada, que va confiar legítimament en la legalitat de l’import establert per l’Administració, aquesta podrà corregir aquella fixació incorrecta, però no pas amb efectes retroactius. V. F.

La regla general és la irretroactivitat dels actes administratius, excepte : Que produeixi efectes desfavorables a la persona interessada; Que els supòsits de fet que justifiquen l’acte administratiu existeixin ja en la data a la qual se’n retrotreguin els efectes, i Que l’eficàcia retroactiva no lesioni drets o interessos legítims d’altres persones. V. F.

Vulneraria el principi d’igualtat una decisió que reconegués la retroactivitat d’un benefici només a una persona –o a un grup– enfront d’altres. V. F.

Les normes i els actes dictats per un òrgan administratiu en l’exercici de la seva pròpia competència són obligatoris per a la resta dels òrgans administratius, sempre que depenguin jeràrquicament entre si o pertanyin a la mateixa altra administració. F. V.

Quan una administració consideri il·legal un acte, pot requerir prèviament l’administració autora perquè l’anul·li o el revisi, abans d’interposar el recurs contenciós administratiu. Aquest requeriment suspèn el procediment fins que s’atengui o es resolgui el recurs contenciós administratiu. V. F.

Les condicions generals per practicar les notificacions les trobem regulades, bàsicament, a l'article 56 de la LRJPACat i a l'article 41 de la LPACAP. V. F.

L’acreditació de la notificació efectuada, si escau, s’ha d’incorporar a l’expedient. V. F.

Les notificacions s’han de practicar per mitjans electrònics. V. F.

Determinats col·lectius estan obligats a relacionar-se amb l’Administració per mitjans electrònics. V. F.

Els empleats públics estan obligats a relacionares electrònicament amb l' administració. V. F.

Les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques. El mitjà escollit per la persona per comunicar-se amb les administracions públiques pot ser modificat per aquella en qualsevol moment. V. F.

Per una persona jurídica la voluntat de relacionar-se electrònicament o, en el seu cas, de deixar de fer-ho quan ja s'havia optat anteriorment per això, podrà realitzar-se també en una fase posterior del procediment, si bé haurà de comunicar-se a aquest òrgan de manera que quedi constància d'aquesta. F. V.

Els efectes de la comunicació es produiran a partir del desè dia hàbil següent a aquell en què l'òrgan competent per a tramitar el procediment hagi tingut constància d'aquesta. F. V.

El mòbil i el correu electrònic s’exclouen expressament com a mitjans de notificació. V. F.

Quan la persona interessada identifica un dispositiu electrònic i/o una adreça de correu electrònic com a eina complementària per rebre avisos (per correu electrònic o SMS) de les notificacions, l’Administració està obligada a enviar-hi l’avís, l’incompliment d’aquesta obligació comportarà la invalidesa de la notificació (apartats 1 i 6 de l’article 41 de la LPACAP). V. F.

Es pot optar per la notificació per mitjans no electrònics quan compareix espontàniament la persona interessada (o de qui la representi) a les oficines d’assistència en matèria de registre; i llavors, allí la persona mateixa sol·licita la comunicació o notificació personal. V. F.

El mitjà de notificació depèn de si la persona interessada pertany o no als col·lectius obligats a relacionar-se per mitjans electrònics amb l’Administració. V. F.

En el cas que la persona interessada hagi estat notificada per diversos mitjans, es pren com a data de notificació la compareixença a la Seu electrònica. F. V.

Quan la persona interessada o el seu representant rebutgi la notificació d’una actuació administrativa s’ha de tenir per efectuat el tràmit i seguir el procediment fent constar a l’expedient, amb especificació de les circumstàncies de l’intent de notificació i el mitjà. V. F.

Pot rebutjar vàlidament una notificació la persona interessada, qui la representi o altra persona que, tot i trobar-se al domicili d'aquella, no té l'obligació de rebre la notificació. F. V.

El rebuig de la notificació és un supòsit de notificació infructuosa. F. V.

El Reial decret el constitueix el Reglament d'actuació i funcionament del Sector Públic per mitjans electrònics (RAFME) , és el que desenvolupa les dues lleis LPAC i LRJSP. V. F.

Quan la persona que tenia la condició d'interessada és substituïda per una altra o per altres en un procediment del qual conegui la seva existència ha de comunicar la successió a l'Administració Pública a la qual correspongui la tramitació d'aquell, en el termini de 10 dies hàbils, des de l'endemà al de l'efectivitat de la successió o des de la inscripció de la defunció en el Registre Civil, en el cas de defunció de persona física. V. F.

Totes les notificacions que es practiquin en paper s’han de posar a disposició de la persona interessada a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant perquè pugui accedir al seu contingut de manera voluntària. V. F.

Quan la persona interessada accedeixi al contingut de la notificació per via electrònica, se li ha d’oferir la possibilitat que la resta de notificacions es puguin efectuar a través de mitjans electrònics. V. F.

En cas que la persona interessada no sigui present en el moment de lliurar-li la notificació, se’n pot fer càrrec qualsevol persona major de setze anys que es trobi al domicili i faci constar la seva identitat. F. V.

L'acceptació de la notificació per qui la rep ha d'anar acompanyada de la seva signatura, la qual deixa constància tant del lliurament com de la identitat del receptor. Per signar i rebre una notificació no cal cap apoderament, representació o autorització expressa, l'únic rellevant és la constància que ha rebut la notificació una persona del cercle pròxim de la persona destinatària. V. F.

Quan la persona interessada no sap o no pot signar l'acusament de recepció de la notificació o el document de constància, això s'ha d'identificar com un rebuig i deixar constància en l'expedient del procediment. F. V.

És un exemple de notificacions incorrectes quan hi manquen la identificació de la persona que va rebre-la i el seu parentiu amb la destinatària. V. F.

És un exemple de notificacions incorrectes quan la notificació rebuda per un veí, sense que hi consti la identitat ni la signatura. V. F.

És un exemple de notificacions incorrectes quan la notificació rebuda per un veí, sense que hi consti la identitat ni la signatura. F. V.

És un exemple de notificacions incorrectes quan només s'hi fa constar un nom propi i un grau de parentiu, sense signatura ni número de DNI. V. F.

Si ningú es fa càrrec de la notificació, dins dels tres dies següents, s’ha de repetir l’intent per una sola vegada i en una hora diferent. V. F.

L'article 43 de la LPACAP i l'art. 57 de la LRJPACat s'ocupen de la pràctica de les notificacions per mitjans electrònics. Pel que fa a l’Administració de la Generalitat, cal tenir-hi presents també els articles 74 i següents del Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital. V. F.

La notificació electrònica per compareixença consisteix en l’accés de la persona interessada, o del seu representant degudament identificat, al seu espai personal en la seu electrònica per consultar els seus tràmits o accedir a les seves notificacions. V. F.

La notificació electrònica per compareixença en la seu electrònica exclou la pràctica per mitjans no electrònics en els supòsits establerts per llei. F. V.

La identificació i autenticació per accedir a les notificacions electròniques s'ha de dur a terme mitjançant els sistemes habilitats per l'Administració de la Generalitat que consten en el Catàleg de serveis d'identificació i signatura electrònica (article 77 del Decret 76/2020, de 4 d’agost). V. F.

Les notificacions per mitjans electrònics s’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut i es signa electrònicament. V. F.

S’entén complerta l’obligació de notificar a què es refereix l’article 40.4 de la LPACAP amb la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica de l’administració o organisme actuant o a l’adreça electrònica habilitada única. V. F.

Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o ha estat escollida expressament per la persona interessada, es considera rebutjada quan han transcorregut 10 dies hàbils des de la posada a disposició de la notificació sense que se n’accedeixi al contingut. V. F.

El punt d’accés general electrònic de l’Administració (PAGe) és l' element comú de suport electrònic per relacionar-se amb les administracions públiques, per esguard de les persones interessades i de la seva seguretat jurídica en el si d’un procediment. V. F.

El RAFME estableix que el punt d'accés general electrònic de cada Administració pública ha de disposar d'una seu electrònica, a través de la qual s'ha de poder accedir a totes les seus electròniques i seus associades de l'Administració Pública corresponent. V. F.

L'article 36.5 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, estableix que la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya també és el Punt d'accés general electrònic, d'acord amb la normativa del procediment administratiu comú. V. F.

La comunicació electrònica consisteix en la tramesa formal i personal, per mitjans electrònics, d'actes o documents administratius que tenen com a objectiu informar a les persones interessades d'actuacions que afecten els seus drets i interessos. V. F.

És un exemple de comunicació en contrast amb la notificació: L’instructor d’un procediment sancionador en matèria de caça en notifica l'acord d’incoació a les persones interessades perquè hi formulin al·legacions. Un cop rebudes aquestes, l’instructor adreça una comunicació als agents rurals sol·licitant-los un informe al respecte; i tot seguit comunica a les persones interessades la suspensió del termini legal per dictar i notificar la resolució fins que no s’hagi emès l’informe esmentat o hagi transcorregut el termini per fer-ho. V. F.

A diferència del cas de les notificacions, a la comunicació no és preceptiva l'evidència d'accés o rebuig de la persona interessada a la comunicació, però l'Administració de la Generalitat habilita eines per practicar-la que permeten la certificació de l'actuació realitzada. V. F.

Les comunicacions entre òrgans i ens de l’Administració de la Generalitat que requereixin que en quedi constància fefaent es fan mitjançant les plataformes de valisa electrònica habilitades a l'efecte. V. F.

Per a les comunicacions per a les quals no calgui el registre electrònic d'entrada i sortida, s’utilitza el correu electrònic i les bústies corporatives. V. F.

Segons l'article 44 de la LPACAP, s'ha de fer la notificació per mitjà d’un anunci publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) quan un cop la notificació s’ha intentat, no s’ha pogut practicar. V. F.

Prèviament i amb caràcter facultatiu, les administracions poden publicar un anunci al DOGC, al butlletí oficial de la província, al tauler d'anuncis de l'ajuntament de l'últim domicili de la persona interessada o del consolat o a la secció consolar de l'ambaixada corresponent. V. F.

Prèviament i amb caràcter perceptiu, les administracions poden publicar un anunci al DOGC, al butlletí oficial de la província, al tauler d'anuncis de l'ajuntament de l'últim domicili de la persona interessada o del consolat o a la secció consolar de l'ambaixada corresponent. V. F.

De manera perceptiva, les administracions poden establir altres formes de notificació complementàries a través de la resta de mitjans de difusió, que no exclouen l’obligació de publicar el corresponent anunci al BOE. F. V.

Publicar significa “fer públic, portar a coneixement de tothom”. Com la notificació, la publicació és un acte de comunicació. V. F.

A diferència de la notificació, la publicació constitueix una condició jurídica perquè l’acte administratiu esdevingui eficaç. V. F.

Els actes administratius s’han de publicar quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment; quan l’òrgan competent apreciï raons d’interès particular que ho aconsellin; quan les persones destinatàries de l’acte són una pluralitat indeterminada; quan es tracta d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva; quan l’Administració consideri que la notificació efectuada a una sola persona interessada és insuficient per garantir la notificació a tots. V. F.

La publicació d’un acte administratiu ha de contenir els mateixos elements que s’exigeixen respecte de les notificacions: Text íntegre de la resolució; Indicació de si és o no definitiva en via administrativa, i expressió dels recursos que siguin procedents, de l’òrgan davant del qual es poden presentar i del termini per interposar-los . V. F.

S’ha de publicar al diari o butlletí oficial que correspongui el text íntegre de la resolució, el lloc on les persones interessades poden comparèixer, en el termini que s’estableixi, per deixar constància d’aquest coneixement. V. F.

La publicació dels actes s’ha de fer al diari oficial que correspongui, segons quina sigui l’Administració que el dicti (i no sempre al BOE, a diferència dels supòsits de notificació infructuosa a què es refereix l’article 44 de la LPACAP). V. F.

Amb caràcter perceptiu s’han de publicar per mitjans electrònics les convocatòries públiques i les resolucions sobre procediments que promouen la concurrència pública o tenen una pluralitat de persones interessades, per garantir-ne el coneixement general. V. F.

Es pot substituir o complementar la publicació dels actes i les comunicacions que, per disposició legal o reglamentària, s’hagin de practicar en un tauler d’anuncis o per mitjà d’edictes, per la publicació a la seu electrònica corresponent. V. F.

Quan les persones interessades en un procediment són desconegudes, s’ignora el mitjà o el lloc de la notificació i aquesta no s’ha pogut practicar, malgrat haver-se intentat, qualssevol formes de notificació complementàries a través d’altres mitjans de difusió exclouen l’obligació de publicar l’anunci corresponent al BOE. F. V.

En virtut de la presumpció de validesa de l’acte administratiu (art. 39.1 de la LPACAP) , es presumeix que aquest és conforme a l’ordenament jurídic, llevat que es provi el contrari. V. F.

L’acte administratiu té un doble fonament: formal i material . Formal per la presumpció de legalitat de l’acte, i també Material: la necessitat que l’actuació administrativa es produeixi amb regularitat i continuïtat, justificació que va lligada a la satisfacció de l’interès particular. V. F.

La presumpció de validesa dels actes administratius decau en els supòsits de via de fet (manca absoluta de respecte al procediment establert, o acte dictat per un òrgan manifestament incompetent). V. F.

La presumpció de validesa dels actes administratius serveix perquè l’Administració pugui fer ús dels seus poders d’execució forçosa sense haver de provar la conformitat a dret dels actes que pretén executar. V. F.

El principi de presumpció de validesa dels actes administratius suposa una presumpció irrebatible de la seva correcció legal. F. V.

Quan no estableix normes, l’Administració pública actua principalment dictant actes administratius. V. F.

L’acte ha de tenir un contingut possible, lícit i determinat (o, si més no, determinable), sense desviar-se de la finalitat que li assigna l’ordenament jurídic. V. F.

A diferència dels contractes privats, la forma de l’acte administratiu no és lliure sinó que obeeix a unes regles fixades. Seguint el procediment administratiu establert, l’acte s'ha de produir generalment per escrit a través de mitjans electrònics. V. F.

Tot acte administratiu es presumeix vàlid i, per tant, qui sostingui que vulnera l’ordenament jurídic ho haurà de provar. V. F.

Els actes administratius produeixen efectes des del moment en què es dicten. Però aquesta eficàcia de vegades es pot demorar. V. F.

Per mitjà de la notificació, l’òrgan que ha dictat un acte administratiu assabenta les persones interessades no sols del seu contingut, sinó també de com poden demanar-ne la revisió si no hi estan d’acord. V. F.

La publicació s’assembla a la notificació en contingut, efectes i conseqüències de fer-la malament. Tanmateix, no cal publicar tots els actes administratius. V. F.