TEST VERDADERO/FALSO 2

La capacitat jurídica és l'aptitud per ser titular de drets i obligacions i, en general, de situacions jurídiques subjectives, que no forçosament ha de coincidir amb la capacitat d’obrar o d'actuar. V. F.

La capacitat d'obrar o d'actuar d'una persona és l'aptitud per exercir, per ella mateixa, els seus drets i per fer front, per ella mateixa, a les seves obligacions. V. F.

La capacitat d'obrar o d'actuar és l'aptitud per ser titular de drets i obligacions i La capacitat jurídica d'una persona és l'aptitud per exercir, per ella mateixa, els seus drets i per fer front, per ella mateixa, a les seves obligacions. F. V.

La legislació civil determina que les persones físiques tenen capacitat jurídica des del moment del naixement i fins a la mort. V. F.

Pel que fa a les persones jurídiques, tenen capacitat jurídica i capacitat d'obrar d’acord amb a les lleis reguladores de cada tipus de persona jurídica. V. F.

Quan una persona té la condició d'interessada pot intervenir en el procediment o ser-ne una part; també es diu que té legitimació per actuar en el procediment. V. F.

La condició de persona interessada s'adquireix pel fet de ser part en un procediment concret. F. V.

Hi ha matèries en les quals la condició de persona interessada la té no només qui defensi un dret o interès legítim davant de l'Administració sinó que es reconeix també a persones que no tinguin cap dret o interès legítim respecte d'aquell assumpte concret. V. F.

Només poden ser part en un procediment els titulars de drets. F. V.

Els titulars de drets que poden resultar afectats per la resolució que s'ha de dictar no sempre tindran la condició de persones interessades. F. V.

A diferència dels titulars de drets, els titulars d'interessos legítims només tindran la consideració de persones interessades si promouen el procediment o si hi compareixen. V. F.

Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials seran titulars d'interessos legítims col·lectius. F. V.

L'interès legítim equival a una situació jurídica en la qual una persona, sense ser titular d'un dret, es troba en una posició singular respecte de la resta de ciutadans. V. F.

L'interès col·lectiu, correspon a l'interès d'un conjunt de persones amb una característica comuna que les agrupa. V. F.

A l'expedient administratiu sempre hi figuren les persones interessades. F. V.

Si durant la instrucció d’un procediment que no hagi tingut publicitat s’adverteix l’existència de persones que siguin titulars de drets o interessos legítims i directes la identificació de les quals resulti de l’expedient i que es puguin veure afectades per la resolució que es dicti, s’ha de comunicar a aquestes persones la tramitació del procediment (art. 8 de la LPACAP). Aquesta identificació i comunicació posterior els atorga per si mateixa la condició de persona interessada. F. V.

Quan s'adverteix persones titulars de drets després d'haver-se iniciat el procediment comportarà que s'hagin de retrotraure les actuacions quan s'han tancat tràmits preceptius, per tal d'atorgar-los la possibilitat d’intervenir en aquests tràmits. V. F.

Les persones amb capacitat d'actuar poden intervenir personalment en un procediment administratiu exercint els seus drets o complint les seves obligacions. V. F.

La persona representant pot ser una persona física o una persona jurídica, però, en aquest darrer supòsit, només ho pot ser si els seus estatuts ho preveuen. V. F.

Cal acreditar la representació en els cinc supòsits que assenyala l'article 5.3 de la LPACAP: formular sol·licituds- presentar declaracions responsables o comunicacions - interposar recursos -desistir d’accions i per gestions de mer tràmit. F. V.

Els actes per als quals es requereix acreditar la representació en un procediment administratiu són els mateixos per als quals la LPACAP (art. 11) exigeix signatura electrònica i no és suficient la identificació electrònica. V. F.

Tradicionalment s'ha pogut acreditar la representació: amb un document privat amb signatura legitimada notarialment, (és el que es coneix com apoderament apud acta). F. V.

Una acreditació presentada incorrectament implica que s'hagi de rebutjar el tràmit que pretén dur a terme el representant. F. V.

La LPACAP disposa que les administracions públiques puguin habilitar amb caràcter general o específic persones físiques o jurídiques autoritzades per efectuar determinades transaccions electròniques en representació de les persones interessades. V. F.

Els poders que es poden inscriure en el registre electrònic d'apoderaments poden ser, segons l'amplitud i l'abast, de tres tipus: Un poder general - Un poder perquè l’apoderat pugui actuaren qualsevol actuació administrativa davant una administració o un organisme concret - Un poder perquè l’apoderat pugui actuar únicament per efectuar determinats tràmits especificats en el poder. F. V.

L'apoderament apud acta s'atorga bé mitjançant compareixença electrònica en la corresponent seu electrònica i fent ús d'un dels sistemes de signatura electrònica establerts a la mateixa LPACAP, o bé mitjançant compareixença personal a les oficines d'assistència en matèria de registres. V. F.

La validesa dels poders inscrits és, com a màxim, de sis anys a comptar des de la data d'inscripció al registre, tot i que es poden revocar o prorrogar en qualsevol moment abans de la finalització de la vigència. V. F.

Qualsevol sol·licitud en relació amb el poder (inscripció, revocació, pròrroga o denúncia) es pot dirigir a qualsevol registre i ha de quedar inscrita en el registre de l'administració o organisme on tingui efectes el poder. V. F.

L'Administració de la Generalitat disposa d'un registre electrònic de representació –anomenat Representa i regulat en l'Ordre GRI/79/2015, de 10 d'abril– en què s'inscriuen les representacions de persones físiques i de persones jurídiques. V. F.

El Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, dedica una secció al Registre electrònic de representació de l'Administració de la Generalitat, al qual les persones poden accedir des de la Seu electrònica per realitzar els tràmits relatius a la representació al Registre mitjançant els sistemes d'identificació i signatura que hi són al seu abast (article 80). V. F.

Tant la ciutadania com la persona interessada, cadascuna per raó de la intensitat de la seva relació amb les administracions públiques, tenen reconeguts un seguit de drets en relació amb aquestes administracions, alhora que també els resulten exigibles un seguit de deures. V. F.

L'article 13 de la LPACAP estableix quin són els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques. V. F.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, amplia les persones físiques obligades a relacionar-se electrònicament amb l'Administració de la Generalitat de Catalunya. V. F.

L’article 14.3 de la LPACAP estableix que, mitjançant un reglament, les administracions poden establir, per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques, l’obligació de relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics. V. F.

D'acord amb l'article 73 del Decret 76/2020 , també estan obligades a relacionar-se electrònicament amb l'Administració de la Generalitat les persones físiques següents: Amb caràcter general: els empresaris individuals o autònoms en les marc de les actuacions que realitzin en la seva condició d'empresari individual o autònom. V. F.

D'acord amb l'article 73 del Decret 76/2020 , també estan obligades a relacionar-se electrònicament amb l'Administració de la Generalitat les persones físiques següents: Determinats col·lectius de persones físiques i per a determinats procediments o serveis digitals, quan així s’estableixi per causes objectives justificades... V. F.

D'acord amb l'article 73 del Decret 76/2020 , també estan obligades a relacionar-se electrònicament amb l'Administració de la Generalitat les persones físiques següents: En el marc de la seva activitat econòmica o professional, el col·lectiu de persones físiques que s'identifiqui mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent... F. V.

Les persones estan obligades a presentar-se a les oficines públiques, ja sigui presencialment o per mitjans electrònics. F. V.

La situació en què es troba una persona interessada davant d'una administració pública és, lògicament, molt més qualificada que les persones amb caràcter general. V. F.

L'article 43 de la LPACAP estableix quins són els drets específics de les persones interessades. F. V.

Les persones interessades que es relacionin electrònicament amb les administracions públiques tenen dret a accedir a l'expedient electrònic i, si escau, a l'obtenció de còpia total o parcial d'aquest. V. F.

Les persones interessades que es relacionin electrònicament amb les administracions públiques tenen dret a accedir a l'expedient. V. F.

D'acord amb la normativa vigent de protecció de dades, s'admet que el titular de les dades s'oposi a la cessió quan es tracti d'una investigació o inspecció. V. F.

si ens trobem davant d'un procediment administratiu sancionador tenim dret a la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari. V. F.

La manifestació més representativa del principi d'eficàcia és l'obligació de notificar. V. F.

l'obligació de resoldre forma part del dret a una bona administració, i inclou el dret a obtenir una resolució expressa i que sigui notificada dins del temps establert legalment. V. F.

l'obligació de resoldre és aplicable en els supòsits de terminació del procediment per pacte o conveni i en els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o de comunicació a l'Administració. V. F.

l'obligació de resoldre inclou també el deure de notificar la resolució. V. F.

El deure de resoldre es suspèn en el supòsit que el gran nombre d'expedients en tràmit permeti suposar que es produirà un incompliment del termini màxim per resoldre. V. F.

La responsabilitat del compliment de l’obligació legal de dictar resolució expressa en termini recau sobre el personal que tingui a càrrec seu el despatx dels afers, i en els titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, en l’àmbit de les seves competències. V. F.

La informació sobre els terminis màxims per resoldre i notificar i sobre els efectes que produeix el silenci ha de figurar en el portal web de les administracions públiques degudament actualitzada. V. F.

El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és de 10 dies . F. V.

En absència de disposicions expresses sobre el termini màxim per notificar la resolució en la norma reguladora del procediment corresponent, el termini aplicable és de sis mesos. V. F.

El termini màxim per notificar la resolució es compta: en els procediments iniciats d’ofici, des del dia següent a l’acord d’iniciació. V. F.

El termini màxim per notificar la resolució es compta: en els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada és des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre de l'organisme competent per tramitar-ho. V. F.

Durant la tramitació del procediment administratiu es poden produir un seguit de fets sobrevinguts que impliquen la realització de tràmits addicionals d'una durada en molts casos incerta i sobre la qual l'Administració instructora no sol tenir el control. V. F.

La suspensió facultativa del termini màxim per resoldre un procediment i notificar la resolució pot ser acordada per l'Administració instructora en el cas: quan es requereixi la persona interessada per a l’esmena de deficiències o l’aportació de documents i altres elements de judici necessaris, pel temps que transcorri entre la notificació del requeriment i el seu compliment efectiu per part del destinatari, o, si no n’hi ha, pel del termini concedit. V. F.

La suspensió facultativa del termini màxim per resoldre un procediment i notificar la resolució pot ser acordada per l'Administració instructora en el cas: quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i facultatiu d’un òrgan de la Unió Europea, pel temps que transcorri entre la petició, que s’ha de comunicar a les persones interessades, i la notificació del pronunciament a l’Administració instructora, que també se’ls ha de comunicar. V. F.

La suspensió facultativa del termini màxim per resoldre un procediment i notificar la resolució pot ser acordada per l'Administració instructora en el cas: quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d’una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s’ha de comunicar a les persones interessades, i la recepció de l’informe, que també se’ls ha de comunicar, sense que el termini de suspensió pugui excedir els sis mesos. V. F.

La suspensió forçosa del transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es produeix : quan una administració pública formuli requeriment previ a la via contenciosa administrativa contra un acte d'una altra administració. V. F.

La suspensió forçosa del transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es produeix : quan l’òrgan competent per resoldre decideixi portar a terme alguna actuació complementària. V. F.

La suspensió forçosa del transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es produeix : Quan les persones interessades promoguin la recusació en qualsevol moment de la tramitació d’un procediment. V. F.

l’òrgan competent per resoldre pot acordar de manera motivada ampliar el termini màxim de resolució i notificació amb un termini addicional no superior al que està establert per a la tramitació del procediment. Contra aquest acord es pot interposar recurs. F. V.

El silenci administratiu és el mecanisme que té l'AP per evitar l'existència de procediments pendents de resolució de manera indefinida. V. F.

La regla general és que les persones interessades poden entendre estimades les seves sol·licituds un cop hagi transcorregut el termini màxim sense que s'hagi notificat resolució expressa. V. F.

el silenci té efecte estimatori: en els procediments d'exercici del dret de petició. V. F.

el silenci té efecte desestimatori: en procediments que impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient. V. F.

el silenci té efecte desestimatori: procediments en els quals l'estimació de la sol·licitud impliqui transferir a la persona sol·licitant o a terceres persones facultats relatives al domini públic o al servei públic. V. F.

Quan el recurs de reposició s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat si, un cop arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta ni notifica cap resolució expressa, sempre que no es refereixi a les matèries enumerades a l'art. 24 LPAC. V. F.

Quan el recurs de reposició s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, permetrà a la persona interessada entendre que s'ha desestimat la seva pretensió. V. F.

En procediments iniciats a instància de part: el silenci positiu produeix un autèntic acte administratiu resolutori. V. F.

En procediments iniciats a instància de part: el silenci negatiu només obre la possibilitat que les persones interessades formulin els recursos oportuns davant la manca de resposta de l'Administració. V. F.

Procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada: exemples en què el silenci té efecte estimatori: Les sol·licituds de llicències d'autotaxi o d'instal·lació de vetlladors al carrer, o de concessió per aprofitar aigües d'un riu i, en general, les sol·licituds d'autorització per utilitzar un espai de domini públic (places, parcs, vies públiques, etc.). F. V.

Procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada: quan la persona interessada presenta recurs d'alçada procedent contra la prèvia desestimació de la seva sol·licitud per silenci administratiu, si el recurs d'alçada no és resolt o no és notificada la seva resolució en termini, es produeix l'estimació de la pretensió de la persona interessada per silenci administratiu amb caràcter general. F. V.

Procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada: en els casos d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només es pot dictar en cas de ser confirmatòria d’aquell, cosa que significa que és una resolució inalterable per l’Administració, excepte que, si escau, la mateixa Administració la revisi d'ofici. V. F.

Procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada: en els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l’ha d’adoptar l’Administració sense cap vinculació al sentit del silenci. V. F.

Procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada: els actes produïts per silenci Es poden acreditar per qualsevol mitjà admès en dret, en particular mitjançant el certificat que l'Administració instructora té el deure d'emetre d'ofici en el termini de deu dies des de la finalització del termini màxim per resoldre el procediment, i que la persona interessada pot sol·licitar en qualsevol moment. V. F.

Silenci administratiu en procediments iniciats d'ofici: si es tracta d'un procediment del qual es pot derivar el reconeixement o el naixement de drets o d'altres situacions jurídiques individualitzades, el silenci té un sentit desestimatori. V. F.

Silencia administratiu en procediments iniciats d'ofici: L'Administració inicia la tramitació per ajudar econòmicament un grup de persones desfavorides i transcorre el termini sense notificació de la resolució. Un cop exhaurit el termini, el silenci és negatiu i aquestes persones poden entendre que no rebran la subvenció. V. F.

Silenci administratiu en procediments iniciats d'ofici: Si es tracta d'un procediment sancionador o de qualsevol altre tipus que sigui susceptible de produir efectes desfavorables, es produeix la preinscripció de l'expedient. V. F.

Silenci administratiu en procediments iniciats d'ofici: Si es tracta d'un procediment sancionador o de qualsevol altre tipus que sigui susceptible de produir efectes desfavorables, es produeix la caducitat de l'expedient. V. F.

Silenci administratiu en procediments iniciats d'ofici: quan es produeix la caducitat de l'expedient l'Administració està obligada mitjançant resolució a ordenar l'arxivament de les actuacions. V. F.

Silenci administratiu en procediments iniciats d'ofici: Si un expedient sancionador en matèria de trànsit no és resolt i notificat dins del termini màxim establert normativament, aquest prescriu. V. F.

El terme és el període de temps durant el qual s'ha de produir (o no) un fet amb conseqüències jurídiques. El termini és una data concreta en la qual s'ha de produir (o no) un fet amb conseqüències jurídiques. F. V.

Quan els terminis s’assenyalin per hores, s’entén que aquestes són naturals. F. V.

Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació. V. F.

Si el termini es fixa en mesos o anys, conclou el mateix dia en què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu, el mes o l’any de venciment. V. F.

Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent. V. F.

Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén que el termini expira l’últim dia hàbil. V. F.

En el còmput de terminis en els registres electrònics, quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat autònoma en què resideix la persona interessada, i inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o al revés, es considera inhàbil en tot cas. F. V.

El registre electrònic ha de permetre presentar documents cada dia de l’any durant les vint-i-quatre hores del dia. V. F.

El registre electrònic ha de permetre presentar documents cada dia de l’any durant les vint-i-quatre hores del dia. F. V.

El registre electrònic la presentació en un dia inhàbil s’entén efectuada la primera hora del primer dia hàbil següent. V. F.

Els documents presentats el dia inhàbil es reputen anteriors, segons el mateix ordre, als presentats el primer dia hàbil posterior. V. F.

L'Administració pot concedir l'ampliació dels terminis establerts, d'ofici o a petició de les persones interessades, sempre que no hi hagi un precepte en contra, que les circumstàncies ho aconsellin i que no es perjudiquin drets de tercers. V. F.

L'Administració pot concedir l'ampliació dels terminis establerts, d'ofici o a petició de les persones interessades, l'ampliació no pot excedir la meitat dels terminis establerts. V. F.

La petició d'ampliar un termini s'han de produir abans del venciment del termini en qüestió. V. F.

Els acords sobre l'ampliació de terminis o sobre la denegació són susceptibles de recurs. F. V.

La tramitació d'urgència al procediment es pot acordar quan ho aconsellin raons d'interès particular, d'ofici o a petició de la persona interessada. F. V.

Per a la tramitació d'urgència, els terminis establerts per al procediment ordinari es redueixen a la meitat, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. V. F.

No es pot interposar cap recurs contra els acords que declarin l'aplicació de la tramitació d'urgència al procediment. V. F.

L'acte administratiu dictat fora de termini és vàlid i produeix efectes. V. F.

La realització d'actuacions administratives fora del termini establert només implica l'anul·labilitat de l'acte quan així ho imposa la naturalesa del terme o termini. V. F.

La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català defineix document com tota expressió en llenguatge oral, escrit, d'imatges o de sons, natural o codificat, recollida en qualsevol mena de suport material, i qualsevol altra expressió gràfica que constitueixi un testimoni de les funcions i les activitats socials de l'home i dels grups humans, amb exclusió de les obres d'investigació o de creació. V. F.

Cal distingir entre documents públics, que són els autoritzats per un notari o empleat públic competent, amb les solemnitats requerides per la llei (art. 1216 del Codi civil), i documents privats. V. F.

Els documents públics administratius han de ser emesos per escrit, a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d’expressió i constància. V. F.

Les metadades són dades sobre les dades, és a dir, informació sobre els elements essencials que configuren un document electrònic i que ens ajuden a identificar-lo, interpretar-lo i gestionar-lo correctament i en faciliten la localització. V. F.

Els documents administratius electrònics que es publiquin amb caràcter informatiu, requereixen signatura electrònica per fer possible identificar l’origen d’aquests documents. F. V.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, defineix l'actiu digital com la dada o la informació obtinguda o generada en el desenvolupament de les funcions i competències de l'Administració de la Generalitat. V. F.

Mitjançant la gestió arxivística de les dades i dels actius digitals s'assegura la creació, la captura i la gestió d'una informació autèntica, fiable, usable i íntegra que permeti el desenvolupament de les activitats i competències pròpies dels subjectes indicats. V. F.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, estableix el Catàleg de dades i documents interoperables sota la gestió del departament competent en matèria de polítiques digitals. V. F.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, estableix el Catàleg de dades i documents interoperables sota la gestió del departament competent en matèria de polítiques digitals. Aquest Catàleg, que s'integra en el Catàleg de dades i documents interoperables de Catalunya, el gestiona el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). V. F.

El Catàleg de dades i documents interoperables és la relació actualitzada de dades i documents en poder de l'Administració de la Generalitat i de la resta dels subjectes inclosos dins de l'àmbit d'aplicació del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital. V. F.

Les persones interessades han d'aportar al procediment administratiu les dades i els documents exigits per la normativa aplicable, i poden aportar qualsevol document addicional que considerin convenient. Estan obligades a presentar documents originals. V. F.

Quan s'ha de presentar un document original i aquest està en format paper, la persona interessada ha d'obtenir una còpia autèntica electrònica després de la presentació electrònica. F. V.

Les persones interessades no estan obligades a presentar documents elaborats per qualsevol administració, tant si la seva presentació és preceptiva com si és facultativa. V. F.

La LPACAP habilita l'Administració pública instructora del procediment a sol·licitar els documents electrònicament, llevat que consti l'oposició expressa de la persona interessada o que la llei aplicable n'exigeixi el consentiment exprés. V. F.

Les administracions públiques no poden requerir a les persones interessades l'aportació de dades o documents no exigits per la normativa reguladora aplicable o que hagin estat aportats per la persona interessada a qualsevol administració. V. F.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, l'Administració de la Generalitat garanteix en tots els supòsits que la persona interessada s'oposi expressament a la consulta de les seves dades a excepció d'una investigació o inspecció. V. F.

El RAFME estableix en el seu art. 61 les regles aplicables a les transmissions de dades entre Administracions públiques quan les persones interessades no aportin dades i/o documents que ja obrin en poder de les Administracions Públiques i sigui necessari recaptar-los per a la tramitació d'un determinat procediment administratiu. V. F.

Tenen la consideració de còpia autèntica d’un document públic administratiu o privat les còpies efectuades, en el suport que sigui, pels òrgans competents de les administracions públiques en què quedi garantida la identitat de l’òrgan que ha efectuat la còpia i el seu contingut. V. F.

Uns còpia autèntica s’ha d’expedir en el termini de deu dies, llevat de les excepcions derivades de l'aplicació de la normativa sobre transparència i accés a la informació pública. F. V.

La LPACAP regula l'expedició de còpies autèntiques de documents públics notarials, registrals i judicials, i també dels diaris oficials. F. V.

El RAFME assenyala que el procés de digitalització per l'Administració Pública generarà una còpia electrònica que tindrà el mateix valor que la còpia presentada en paper. V. F.

La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents defineix arxiu o fons documental com el conjunt orgànic de documents aplegats en un procés natural que han estat generats o rebuts per una persona física o jurídica, pública o privada, al llarg de la seva existència i en l’exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies. V. F.

La LPACAP introdueix com a novetat l’obligació de cada administració pública de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents que corresponguin a procediments finalitzats. V. F.

La Llei 10/2001 estableix que un cop concloses la fase activa (documentació en tràmit o utilitzada habitualment per la unitat administrativa) i la fase semiactiva (documentació que, un cop conclosa la tramitació ordinària, no és utilitzada d’una manera habitual per la unitat que l’ha produïda), s’ha d’aplicar a tots els documents públics la normativa d’avaluació. V. F.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que els expedients administratius finalitzats han de ser transferits a l'arxiu central de la Generalitat de Catalunya. F. V.

El registre d'un document administratiu consisteix a anotar informació sobre aquest document. El registre administratiu és la unitat o l'oficina administrativa o l'aplicació informàtica en què s'anota dita informació. V. F.

La LPACAP unifica els registres i estableix l’obligació de totes les administracions públiques de disposar d’un registre electrònic general o, si s’escau, adherir-se al de l’Administració general de l’Estat. V. F.

Excepcionalment quan la forma electrònica sigui obligatòria per a la persona interessada en un determinat procediment, tindrà validesa la presentació presencial de documents adreçats a aquell procediment. V. F.

Perquè en quedi constància, i a sol·licitud de persona interessada, el registre electrònic ha d'emetre automàticament un rebut consistent en una còpia autenticada del document de què es tracti en què s'inclourà la data i hora de presentació i el número d’entrada de registre, així com un rebut acreditatiu d’altres documents que, si s’escau, l’acompanyin, que en garanteixi la integritat i la no-repudiació. F. V.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, ha regulat el Registre electrònic general de l'Administració de la Generalitat. V. F.

El Registre electrònic general és únic per a tota l'Administració de la Generalitat i es pot consultar a la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat. V. F.

El RAFME no regula la presentació de documents en suport no electrònic. F. V.

Quan els documents presentats per la persona interessada en suport paper o en format electrònic en un dispositiu per qualsevol circumstància no li puguin ser retornats en el moment de la seva presentació, una vegada digitalitzats seran conservats a la seva disposició durant tres mesos perquè pugui recollir-los, independentment del procediment administratiu al qual s'incorporin o de l'Administració Pública al fet que vagin dirigits, tret que reglamentàriament l'Administració corresponent estableixi un termini major. F. V.

La DT primera del Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s'aprova el Reglament d'actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, estableix que els documents en suport NO electrònic que es trobin en les oficines d'assistència en matèria de registres el 2 d'abril de 2021 i dels quals s'hagi obtingut una còpia electrònica autèntica de conformitat amb els requisits que estableix l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat i la seva normativa tècnica complementària, per al seu registre i incorporació al corresponent expedient electrònic, podran ser eliminats a partir del 2 d'abril de 2023. V. F.

A partir del 2 d'abril de 2023 podran destruir-se les còpies en paper dels documents presentats per les persones interessades per incorporar-los a un expedient administratiu que es trobin en les oficines de registre i de les quals s'hagi obtingut en el seu moment la corresponent còpia electrònica. V. F.

l'administració pública és una organització amb personalitat jurídica plena, posada al servei de la comunitat i amb la finalitat d'aconseguir la satisfacció de l'interès general. F. V.

La finalitat darrera de tota actuació administrativa és la consecució de l'interès particular. F. V.

L'expedient administratiu és el conjunt ordenat de tràmits i actuacions efectuats formalment, segons el curs previst legalment, per dictar un acte administratiu o expressar la voluntat de l’Administració. V. F.

La Llei estableix que el procediment s'impulsa d'ofici i a sol·licitud de persona interessada en tots els seus tràmits i a través de mitjans electrònics. F. V.

El procediment administratiu és el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la. F. V.

Per primera vegada, la Llei identifica de manera general quina és la documentació que forma part de l'expedient administratiu: als documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que l'hagin d’integrar, i també a la resolució administrativa. V. F.

Un mateix document pot formar part d'expedients electrònics diferents. V. F.

La Llei exclou del contingut de l'expedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la que contenen les aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives. V. F.

Quan l'expedient hagi de remetre, s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui, sempre d’acord amb el que disposen l'Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les normes tècniques d’interoperabilitat corresponents. V. F.

El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital i el RAFME han establert previsions sobre el temps de conservació i d'eliminació dels documents en suport paper digitalitzats. V. F.

Els documents que pertanyen a sèries que han estat dictaminades de conservació permanent per una taula d'accés i avaluació documental o per un acord de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental es poden destruir sempre que s'hagi obtingut l'autorització de la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental. V. F.

L'expedient administratiu es posa a disposició en un termini màxim de deu dies a comptar de la data de sol·licitud, llevat que per causes justificades sigui necessari ampliar aquest termini. F. V.

El Decret 76/2020 regula també el sistema de tramesa de l'expedient administratiu a les persones interessades, és a dir, la posada a disposició de l'expedient, o de la part d'aquest que escaigui, a la seu electrònica o a l'espai personalitzat de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat. V. F.

En la tramitació dels expedients sempre s’ha de mantenir l’ordre rigorós d’incoació en afers de naturalesa homogènia. F. V.

Tots els tràmits que, per la seva naturalesa, es puguin efectuar de manera simultània i no sigui obligat el seu compliment successiu, s’han d’acordar en un sol acte. V. F.

Els tràmits que hagin de dur a terme les persones interessades s’han d'efectuar en el termini de deu dies a partir del dia que es dicta, excepte en el cas en què la norma corresponent fixi un termini diferent. F. V.

Quan l’Administració consideri que algun dels actes de les persones interessades no reuneix els requisits necessaris, ho ha de posar en coneixement del seu autor, i li ha de concedir un termini de cinc dies per esmenar-lo. F. V.

A les persones interessades que no atenguin en termini el que se'ls ha demanat, se'ls pot declarar que han perdut el seu dret al tràmit corresponent, tot i que la seva actuació produeix els efectes legals si té lloc abans o dins del dia en què es notifiqui la resolució en la qual es consideri que el termini ha transcorregut. V. F.

Quan l'òrgan instructor del procediment administratiu sol·liciti a un altre òrgan la realització d'un tràmit (p. ex., l'emissió d'un informe o un dictamen), s’ha de consignar en la comunicació cursada el termini legal establert a aquest efecte. V. F.

La LPACAP no regula les qüestions incidentals ni enumera quines es poden plantejar en el procediment administratiu. En general, es tracta d'aspectes que tenen relació amb la qüestió principal del procediment que s'han de decidir de forma separada abans de prendre la decisió sobre el fons de l'assumpte. V. F.

És una qüestió incidental quan es qüestiona la capacitat d'una de les persones interessades. V. F.

És una qüestió incidental l'apoderament d'un representant. V. F.

És una qüestió incidental quan, en via de recurs, se sol·licita la suspensió de l'acte impugnat. V. F.

Les qüestions incidentals que se suscitin en el procediment, suspenen la tramitació. V. F.

La recusació és l'excepció és una qüestió incidental que suspèn la tramitació del procediment. F. V.

El superior jeràrquic de la persona designada com a òrgan instructor és el responsable directe de la tramitació del procediment. V. F.

La LRJPACat exigeix que la persona instructora ha de quedar identificada. La identificació de la persona instructora és imprescindible perquè, en el seu cas, puguin operar les disposicions sobre deure d'abstenció i recusació. V. F.

És funció de la persona instructora de l'expedient: Identificar les persones interessades en el procediment, notificar-los la iniciació d'aquest i informar-los de la data en què l'òrgan competent ha rebut la sol·licitud, del termini per resoldre expressament el procediment i notificar-ne la resolució, i també dels efectes del silenci administratiu. V. F.

És funció de la persona instructora de l'expedient: Sol·licitar els informes facultatius, i també els altres informes i dades necessaris per a la resolució del procediment, tret que la normativa aplicable determini que un altre òrgan n'ha de fer la sol·licitud. V. F.

És funció de la persona instructora de l'expedient: Atorgar el tràmit d'audiència. V. F.

És funció de la persona instructora de l'expedient: Promoure el tràmit d'informació pública quan sigui facultatiu o quan ho aconselli la naturalesa del procediment. V. F.

És funció de la persona instructora de l'expedient: Facilitar la participació ciutadana d'acord amb la normativa aplicable. V. F.

És funció de la persona instructora de l'expedient: Formular la proposta de resolució, si escau. V. F.

És funció de la persona instructora de l'expedient: Autoritzar, limitar o denegar, l'accés a l'expedient administratiu. V. F.

La presentació d'una denúncia confereix per si mateixa la condició d'interessada a la persona denunciant. F. V.

Mitjançant els actes d'instrucció s'obté la informació necessària per resoldre el procediment administratiu. V. F.

la LPACAP es refereix als informes com a mitjà de prova i estableix que quan la prova consisteixi en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu, organisme públic o entitat de dret públic, s’entén que té caràcter facultatiu. F. V.

La realització de les proves proposades per les persones interessades no és un tràmit perceptiu per a l'òrgan instructor. F. V.

Els informes són documents que recullen les opinions que emeten organismes, autoritats o funcionaris especialitzats en determinades matèries, amb relació a aspectes de la qüestió litigiosa que els ha consultat l'òrgan instructor. V. F.

D'acord amb l'article 79.1 de la LPACAP, s'han de sol·licitar els informes que siguin facultatius per disposicions legals i els que es jutgin necessaris per resoldre. F. V.

Segons si és obligatori o no sol·licitar els informes, es distingeix entre informes facultatius (és obligatori sol·licitar-los en un determinat procediment) i informes perceptius (no és obligatori sol·licitar-los). F. V.

Segons l'obligatorietat del seu contingut, es parla d'informes vinculants (s'ha de seguir allò que proposen) i no vinculants (l'òrgan que l'ha demanat pot apartar-se del seu criteri en el moment de resoldre). V. F.

Els informes han de ser emesos a través de mitjans electrònics en el termini de quinze dies. F. V.

Els informes han de ser emesos a través de mitjans electrònics en el termini de deu dies. Transcorregut el termini aplicable no s'ha emès l'informe, es poden prosseguir les actuacions excepte quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual es pot suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre el procediment. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els sis mesos. F. V.

L’informe emès fora de termini es pot tenir en compte a l'hora d'adoptar la resolució corresponent. F. V.

El tràmit d'informació pública s'adreça a un grup determinat de persones i interessos. F. V.

Les persones que formulen al·legacions en el tràmit d’informació pública adquireixen, la condició de persones interessades. F. V.

Qualsevol persona física o jurídica pot participar en la informació pública, sense que sigui necessari que tingui la condició de persona interessada ni cap vincle o relació amb l'objecte del procediment administratiu. V. F.

La informació pública és un tràmit preceptiu per aprovar els plans urbanístics. V. F.

Informació pública : Pel que fa al termini per a la seva pràctica (examen de l'expedient i formulació d'al·legacions), la LPACAP només fixa un termini mínim no inferior a quinze dies i deixa a la discrecionalitat de l'òrgan competent la fixació d'una durada màxima. F. V.

Informació pública : amb caràcter general, atès el caràcter facultatiu amb què la LPACAP defineix aquest tràmit, l'omissió del tràmit d'informació pública no dona lloc a la invalidesa del procediment en què s'hagi omès. F. V.

Tràmit d'audiència: L'article 103.c de la Constitució Espanyola estableix que la llei que reguli el procediment administratiu ha de garantir, quan sigui procedent, l'audiència de la persona interessada. F. V.

Tràmit d'audiència: Perquè s'entengui complert el tràmit és necessari que es concedeixi a totes les persones que tinguin la condició d'interessades en el procediment. F. V.

Tràmit d'audiència: es pot prescindir d'aquest tràmit quan no figurin en el procediment ni es tinguin en compte en la resolució altres fets, al·legacions i proves que els adduïts per la persona interessada. F. V.